SlideShare a Scribd company logo

Els éssers vius més senzills

A
alex_mascu
1 of 13
Download to read offline
FET PER:
                                                                                                  7/03/20132
                     NÚRIA PRAT, NÚRIA BELTRAN, ÒSCAR GUTIÉRREZ I TONI SALA



                        7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS


                                                            1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS
    Contingut
                                En aquest regne s’inclouen un gran nombre d’organismes, de mida petita, sovint mi-
1. EL REGNE DELS                croscòpics, d'estructura senzilla i molt diferents entre si, tant pel que fa a la manera
PROTCISTS
                                de viure com a l'organització cel·lular que tenen.
2. EL REGNE DE LES              Aquest regne comprèn organismes unicel·lulars i pluricel·lulars , amb cèl·lules, sense
MONERES                         teixits ni òrgans. També hi pertanyen el regne dels protozous i les algues.

3. ELS VIRUS                                                         Els protozous
                                Els protozous són organismes microscòpics de formes i mides variables, s’assem-
                                blen a la dels animals. Les seves característiques són:
4. ELS MICROORGA-
NISMES I EL SEU PA-                 Són unicel·lulars. L’única cèl·lula que tenen és capaç de fer totes les funcions
PER EN LA BIOSFERA.                     vitals.
                                    Són heteròtrofs. S’alimenten de bacteris, de restes orgàniques i d’altres orga-
5. LES MALATIES PRO-                    nismes microscòpics.
DUÏDES PER MICROOR-
GANISMES                            Viuen en medis aquàtics, la majoria són de vida lliure, però n’hi ha que són pa-
                                        ràsits que viuen a l’interior d’altres éssers vius i els poden produir malalties.
6. LA LLUITA CONTRA
LES MALALTIES INFEC-            Els protozous que viuen surant a la superfície de l’aire formen part del zooplàncton,
CIOSES                          que fa d’aliment a molts animals marina. Es classifiquen per la manera de caminar:
                                Flagel·lats: Es mouen gràcies a unes flagels. N’hi ha de vida lliure i altres que són
A FONS
                                paràsits. El tripanosoma causa malaltia de la son.
                                Ciliats: Es mouen per mitja de cilis. N’hi ha de vida lliure i d’altres de paràsits. El pa-
                                rameci té dos nuclis i forma de sabatilla.
                                Rizòpodes: Es desplacen per mitjà de prolongacions de citoplasmes anomenats
                                pseudòpodes. N’hi ha de paràsits i de vida lliure , com l’ameba.
                                Esporozous: Són immòbils perquè no tenen estructures de locomoció. Tots són pa-
                                ràsits. El plasmodi causa la malària.




                                                                  ciliats
                                   Flagel·lats




                                   Rizòpodes                      Esporozous
Página 2                                                                                            7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS




                                                             Les algues
Es un grup molt divers. Tenen una cèl·lula molt sembla de les plantes perquè també tenen parets cel3lulars i cloroplasts.
    Poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars. Els unicel·lulars poden formar colònies, tot i que una sola, pot fer totes les funcions
        vitals. Totes les cèl·lules presenten la mateixa aparença i duen a terme les mateixes funcions, i per aquesta raó no
        formen ni teixits autèntics ni òrgans.
    Són autòtrofes. Es produeixen la matèria orgànica. Tenen clorofil·la i altres pigments que són capaços de captar la llum
        solar per dur a terme la fotosíntesi. Segons el tipus de pigment que tenen, es poden classificar en tres grups:
        les algues verdes, les algues brunes i les algues vermelles
    Són aquàtics. Algunes poden viure a l'escorça dels arbres i a les roques. Les unicel·lulars suren a la superfície de l'aigua
        formen part del fitoplàncton.
Algues verdes: El pigment més abundant d'aquestes algues és la clorofil·la, que els dóna el color verd. Poden ser uni-
cel·lulars, com l'euglena, o pluricel·lulars, com l'ulva. Es troben sobre la superfície de l'aigua, arrossegades pels corrents o so-
bre les roques.
Algues brunes: Tenen un pigment groguenc que domina sobre la clorofil·la, i això els dóna el color bru. Se solen trobar a les
costes rocoses i són visibles en la marea baixa. N'hi ha que viuen surant a l'aigua. Poden ser unicel·lulars, com les diatomees,
o pluricel·lulars, com els sargassos.
Algues vermelles: A més de la clorofil·la, tenen un pigment vermell capaç de captar la llum que arriba a les zones profundes
dels oceans, on viuen. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, com la coral·lina, que forma part dels esculls de corall.




          Algues verdes                                       Algues brunes                            Algues vermelles

                                                            ACTIVITATS
 1.Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists?
 Tots els organismes inclosos en el regne dels protoctists estan constituïts per cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars
 o pluricel·lulars.
 2.Esmenta que els protozous utilitzen tres estructures per moure’s.
 Els flagel·lats es mouen per mitjà de flagels; els ciliats, per mitjà de cilis; els rizòpodes, per mitjà de prolongacions del
 citoplasma anomenades pseudòpodes, i els esporozous són immòbils.
 3. Les algues tenen teixits autèntics? Per què?
 Les algues no tenen teixits autèntics, per que en les algues pluricel·lulars, totes les cèl·lules presenten la mateixa aparença i
 duen a terme les mateixes funcions i per això no tenen ni teixits autèntics ni òrgans.
 4.Busca en els conceptes els termes zooplàncton i fitoplàncton.
 Zooplàncton: plàncton format per animals petits. Fitoplàncton: conjunt d’organismes aquàtics que suren a l’aigua de llacs i
 oceans i fan la fotosíntesi, com les algues i alguns vegetals.
Página 3




                                             2. EL REGNE DE LES MONERES


El regne de les moneres comprèn microorganismes unicel·lulars i amb cèl·lules procariotes, es a dir, sense nucli
diferenciat.
Pertanyen a aquest regne els bacteris. Hi ha bacteris a tots els llocs del planeta, fins i tot a les zones on no hi pot
viure cap altre ésser viu.
L’estructura dels bacteris
Els bacteris tenen una estructura molt senzilla.
Una cèl·lula bacteriana típica està formada pels elements següents:
La membrana cel·lular. És semblant a la de la cèl·lula eucariota. Regula l'entrada i la sortida de substàncies a

través seu.
La paret cel·lular bacteriana. És l'embolcall rígid que envolta la membrana cel·lular. Dóna forma al bacteri i el
protegeix.
La càpsula bacteriana. Molts bacteris tenen una càpsula més o menys gruixuda envoltant la paret cel·lular.
Serveix de protecció i d'aïllament a determinats bacteris que provoquen malalties.
El citoplasma. Ocupa l'interior cel·lular. És on s'elaboren les substàncies necessàries perquè el bacteri pugui fer
les funcions vitals.
El material genètic. Es troba dispers pel citoplasma, controla i regula el funcionament de la cèl·lula. Al contrari que
en les cèl·lules eucariotes, no està envoltat per cap membrana.
Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben en determinats bacteris i que els serveixen per desplaçar-se.
La nutrició dels bacteris
La majoria dels bacteris són heteròtrofs, és a dir, s'alimenten de substàncies orgàniques provinents d'altres éssers
vius. Segons la manera de viure, hi ha tres grups de bacteris:

*Bacteris paràsits. Obtenen l'aliment d'altres éssers vius, els quals perjudiquen. Els bacteris paràsits poden produir
malalties, com ara la tuberculosi o el còlera.
*Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta o en descomposició. Són descomponedors, és a dir,
transformen les substàncies orgàniques del sòl en substàncies inorgàniques que poden utilitzar les plantes. Hi ha
alguns bacteris sapròfits que tenen un gran interès industrial, ja que es fan servir en l'elaboració de iogurt i formatge
a partir de la llet.
*Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i els dos se'n beneficien. Són bacteris simbionts els que hi ha
a l'aparell digestiu de molts mamífers, on col·laboren en la digestió dels aliments.
També hi ha bacteris autòtrofs, és a dir, capaços de fabricar-se les substàncies orgàniques a partir de substàncies
inorgàniques. Són autòtrofs, per exemple, els cianobacteris.




                                                    MONERES
Página 4                                                                               7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS




                                                      ACTIVITATS

5. Quina és la principal diferencia que hi ha entre els organismes del regne dels protoctists i els regnes de
les moneres?
La principal diferencia és que el regne dels protoctists tenen cèl·lules amb organització eucariota, és a dir, amb un
nucli diferenciat, metre que el regne de les moneres tenen cèl·lules d’organització procariota, és a dir, sense nucli
diferenciat
Página 4




                                                    3. ELS VIRUS


La mida dels virus és tan petita que únicament es poden observar amb el microscopi electrònic,

Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen a terme per si mateixos cap de les funcions
vitals. De tota manera, són capaços d'infectar cèl·lules vives. En aquesta circumstància tenen la capacitat de produir
còpies de si mateixos

L’estructura dels virus
La forma dels virus és molt variada, però tots tenen una estructura bàsica molt simple. Estan formats pels elements
següents:
La càpsida. És un embolcall format per proteïnes que pot adoptar formes diferents.
La coberta externa. Es troba per fora de la càpsida. Només la tenen alguns virus, com ara el de la grip o el que
produeix la sida.
L'àcid nucleic o material hereditari del virus. Es troba a l'interior de la càpsida


La manera de viure dels virus
El virus s'introdueix a la cèl·lula que infectarà a través de la membrana cel·lular. A l'interior produeix nous virus
utilitzant les molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada. Un cop formats, els nous virus trenquen la membrana
de la cèl·lula infectada i queden lliures.
Els virus no es poden considerar éssers vius perquè no tenen estructura de cèl·lula, però es poden reproduir
infectant una cèl·lula.




                                                                                                VIRUS
Página 6                                                                             7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS




                                                ACTIVITATS


8. Podem observar el virus amb un microscopi òptic?
Si
Per què?
Perquè el virus és de dimensions minúscules
9.Per què es considera que els virus són paràsits obligats?
Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen a terme per si mateixos cap
de les funcions vitals. De tota manera, són capaços d'infectar cèl·lules vives. En aquesta
circumstància tenen la capacitat de produir còpies de si mateixos, és a dir, es poden reproduir.
10. Quina és l’única funció que comparteixen els virus amb la resta del éssers vius?
La reproducció
Ad

Recommended

Els éssers vius més senzills.
Els éssers vius més senzills.Els éssers vius més senzills.
Els éssers vius més senzills.alex_mascu
 
Els essers vius mes senzills
Els essers vius mes senzillsEls essers vius mes senzills
Els essers vius mes senzillsalex_mascu
 
Els essers vius més senzills
Els essers vius més senzillsEls essers vius més senzills
Els essers vius més senzillsalex_mascu
 
Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsalex_mascu
 
7 els éssers vius més senzills
7 els éssers vius més senzills7 els éssers vius més senzills
7 els éssers vius més senzillsblasman
 
Regne protoctist
Regne protoctistRegne protoctist
Regne protoctistcolobor
 
Moneres 1 rESO
Moneres 1 rESOMoneres 1 rESO
Moneres 1 rESObsaura2
 

More Related Content

What's hot

Moneres 1 r eso
Moneres 1 r esoMoneres 1 r eso
Moneres 1 r esobsaura2
 
Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2alex_mascu
 
Les moneres
Les moneres Les moneres
Les moneres Mprof
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnesaida1Br
 
Regne dels bacteris o moneres
Regne dels bacteris o moneresRegne dels bacteris o moneres
Regne dels bacteris o moneresannacarlaferran
 
Els cinc regnes animals (tot complet)
Els cinc regnes animals (tot complet)Els cinc regnes animals (tot complet)
Els cinc regnes animals (tot complet)PowerYur
 
Protoctists i moneres
Protoctists i moneres Protoctists i moneres
Protoctists i moneres Mprof
 
Biologia PAU. Ecologia. La classificació dels éssers vius. CAT
Biologia PAU. Ecologia. La classificació dels éssers vius. CATBiologia PAU. Ecologia. La classificació dels éssers vius. CAT
Biologia PAU. Ecologia. La classificació dels éssers vius. CATMoty Martell
 
Biologia moneres
Biologia moneresBiologia moneres
Biologia moneresernywarrior
 
Regne moneres
Regne moneresRegne moneres
Regne monerescolobor
 
Safa bahous 5 regnes
Safa bahous 5 regnesSafa bahous 5 regnes
Safa bahous 5 regnesmarksasali
 
Unitat nº2. els protozous
Unitat nº2. els protozousUnitat nº2. els protozous
Unitat nº2. els protozousjusescola
 
Biologia PAU. Microbiologia. CAT
Biologia PAU. Microbiologia. CATBiologia PAU. Microbiologia. CAT
Biologia PAU. Microbiologia. CATMoty Martell
 

What's hot (20)

Moneres
MoneresMoneres
Moneres
 
Moneres 1 r eso
Moneres 1 r esoMoneres 1 r eso
Moneres 1 r eso
 
Les moneres
Les moneresLes moneres
Les moneres
 
Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2
 
Les moneres
Les moneres Les moneres
Les moneres
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnes
 
Regne dels bacteris o moneres
Regne dels bacteris o moneresRegne dels bacteris o moneres
Regne dels bacteris o moneres
 
Els cinc regnes animals (tot complet)
Els cinc regnes animals (tot complet)Els cinc regnes animals (tot complet)
Els cinc regnes animals (tot complet)
 
Protoctists i moneres
Protoctists i moneres Protoctists i moneres
Protoctists i moneres
 
Biologia PAU. Ecologia. La classificació dels éssers vius. CAT
Biologia PAU. Ecologia. La classificació dels éssers vius. CATBiologia PAU. Ecologia. La classificació dels éssers vius. CAT
Biologia PAU. Ecologia. La classificació dels éssers vius. CAT
 
Biologia moneres
Biologia moneresBiologia moneres
Biologia moneres
 
Natus treball essers vius
Natus treball essers viusNatus treball essers vius
Natus treball essers vius
 
Regne moneres
Regne moneresRegne moneres
Regne moneres
 
Unitat 3 b
Unitat 3 bUnitat 3 b
Unitat 3 b
 
Unitat 3 a
Unitat 3 aUnitat 3 a
Unitat 3 a
 
Safa bahous 5 regnes
Safa bahous 5 regnesSafa bahous 5 regnes
Safa bahous 5 regnes
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnes
 
Unitat nº2. els protozous
Unitat nº2. els protozousUnitat nº2. els protozous
Unitat nº2. els protozous
 
Els protoctists
Els protoctistsEls protoctists
Els protoctists
 
Biologia PAU. Microbiologia. CAT
Biologia PAU. Microbiologia. CATBiologia PAU. Microbiologia. CAT
Biologia PAU. Microbiologia. CAT
 

Viewers also liked

1cn grup07 (1)
1cn grup07 (1)1cn grup07 (1)
1cn grup07 (1)mosansar
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers viusAnna Fané
 
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1Diana Romero Morales
 
Els Éssers vius
Els Éssers viusEls Éssers vius
Els Éssers viusjordipuigp
 
T3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofT3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofmontsejaen
 
Ccnn2eso cat 001
Ccnn2eso cat 001Ccnn2eso cat 001
Ccnn2eso cat 001mosansar
 
Esquema dels 5 regnes
Esquema dels 5 regnesEsquema dels 5 regnes
Esquema dels 5 regnesmllfl
 
1cn grup05
1cn grup051cn grup05
1cn grup05mosansar
 
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820cesartoro89
 
Genetica de poblacions
Genetica de poblacionsGenetica de poblacions
Genetica de poblacionsmontsejaen
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitatmontsejaen
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatmontsejaen
 
Regne dels fongs
Regne dels fongs Regne dels fongs
Regne dels fongs Mprof
 
La classificacio dels essers vius
La classificacio dels essers viusLa classificacio dels essers vius
La classificacio dels essers viusgeduga
 
Tipos de servicio turistico
Tipos de servicio turisticoTipos de servicio turistico
Tipos de servicio turisticoManuel Gamboa
 

Viewers also liked (20)

1cn grup07 (1)
1cn grup07 (1)1cn grup07 (1)
1cn grup07 (1)
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers vius
 
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1
 
Els Éssers vius
Els Éssers viusEls Éssers vius
Els Éssers vius
 
T3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofT3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrof
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
Ccnn2eso cat 001
Ccnn2eso cat 001Ccnn2eso cat 001
Ccnn2eso cat 001
 
Esquema dels 5 regnes
Esquema dels 5 regnesEsquema dels 5 regnes
Esquema dels 5 regnes
 
1cn grup05
1cn grup051cn grup05
1cn grup05
 
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820
 
Genetica de poblacions
Genetica de poblacionsGenetica de poblacions
Genetica de poblacions
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnes
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
 
Regne animal: invertebrats
Regne animal: invertebratsRegne animal: invertebrats
Regne animal: invertebrats
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbat
 
Regne dels fongs
Regne dels fongs Regne dels fongs
Regne dels fongs
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnes
 
La classificacio dels essers vius
La classificacio dels essers viusLa classificacio dels essers vius
La classificacio dels essers vius
 
Els 5 regnes dels éssers vius
Els 5 regnes dels éssers viusEls 5 regnes dels éssers vius
Els 5 regnes dels éssers vius
 
Tipos de servicio turistico
Tipos de servicio turisticoTipos de servicio turistico
Tipos de servicio turistico
 

Similar to Els éssers vius més senzills

Els cinc regnes
Els cinc regnesEls cinc regnes
Els cinc regnessergi3006
 
5 regnes
5 regnes 5 regnes
5 regnes Nytta
 
Els essers vius
Els essers viusEls essers vius
Els essers viusenbielet
 
Anelisfrancisco
AnelisfranciscoAnelisfrancisco
Anelisfranciscoenzetto
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnesdafemu
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnesdafemu
 
Nº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusNº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusjusescola
 
t3 6è éssers vius
t3 6è éssers viust3 6è éssers vius
t3 6è éssers viusRaulcasti
 
Classifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusClassifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusPEPESTEL
 
Raman i Agar
Raman i AgarRaman i Agar
Raman i Agarenzetto
 
Biologia moneres
Biologia moneresBiologia moneres
Biologia moneresernywarrior
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnestalolu
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnestalolu
 

Similar to Els éssers vius més senzills (20)

Tema 3..
Tema 3..Tema 3..
Tema 3..
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers vius
 
ELS ÉSSERS VIUS
ELS ÉSSERS VIUSELS ÉSSERS VIUS
ELS ÉSSERS VIUS
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers vius
 
Els cinc regnes
Els cinc regnesEls cinc regnes
Els cinc regnes
 
5 regnes
5 regnes 5 regnes
5 regnes
 
Els essers vius
Els essers viusEls essers vius
Els essers vius
 
Anelisfrancisco
AnelisfranciscoAnelisfrancisco
Anelisfrancisco
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnes
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnes
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Nº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusNº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virus
 
t3 6è éssers vius
t3 6è éssers viust3 6è éssers vius
t3 6è éssers vius
 
Classifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusClassifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers vius
 
La cel·lula
La cel·lulaLa cel·lula
La cel·lula
 
Els protists
Els protistsEls protists
Els protists
 
Raman i Agar
Raman i AgarRaman i Agar
Raman i Agar
 
Biologia moneres
Biologia moneresBiologia moneres
Biologia moneres
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnes
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnes
 

More from alex_mascu

Projecte cassini
Projecte cassiniProjecte cassini
Projecte cassinialex_mascu
 
Mart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avuiMart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avuialex_mascu
 
L’home a mart
L’home a martL’home a mart
L’home a martalex_mascu
 
Astronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesaAstronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesaalex_mascu
 
Astronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antigaAstronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antigaalex_mascu
 
Projecte apolo 11
Projecte apolo 11Projecte apolo 11
Projecte apolo 11alex_mascu
 
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques astequesalex_mascu
 
Estació espacial nasa
Estació espacial nasaEstació espacial nasa
Estació espacial nasaalex_mascu
 
Els ovnis (16)
Els ovnis (16)Els ovnis (16)
Els ovnis (16)alex_mascu
 
El cometa halley
El cometa halleyEl cometa halley
El cometa halleyalex_mascu
 
Coets i llançadores especials
Coets i llançadores especialsCoets i llançadores especials
Coets i llançadores especialsalex_mascu
 
Astronomia grega
Astronomia gregaAstronomia grega
Astronomia gregaalex_mascu
 
Nous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASANous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASAalex_mascu
 
Projectes NASA
Projectes NASAProjectes NASA
Projectes NASAalex_mascu
 
Temes astronomia
Temes astronomiaTemes astronomia
Temes astronomiaalex_mascu
 
Sputnik i Laika
Sputnik i LaikaSputnik i Laika
Sputnik i Laikaalex_mascu
 

More from alex_mascu (20)

Voyager
VoyagerVoyager
Voyager
 
Projecte cassini
Projecte cassiniProjecte cassini
Projecte cassini
 
Mart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avuiMart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avui
 
L’home a mart
L’home a martL’home a mart
L’home a mart
 
Forats negres
Forats negresForats negres
Forats negres
 
Astronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesaAstronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesa
 
Astronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antigaAstronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antiga
 
Tintín
TintínTintín
Tintín
 
Projecte apolo 11
Projecte apolo 11Projecte apolo 11
Projecte apolo 11
 
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques asteques
 
Estació espacial nasa
Estació espacial nasaEstació espacial nasa
Estació espacial nasa
 
Els ovnis (16)
Els ovnis (16)Els ovnis (16)
Els ovnis (16)
 
El cometa halley
El cometa halleyEl cometa halley
El cometa halley
 
Coets i llançadores especials
Coets i llançadores especialsCoets i llançadores especials
Coets i llançadores especials
 
Astronomia grega
Astronomia gregaAstronomia grega
Astronomia grega
 
Nous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASANous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASA
 
Aigua a Mart
Aigua a MartAigua a Mart
Aigua a Mart
 
Projectes NASA
Projectes NASAProjectes NASA
Projectes NASA
 
Temes astronomia
Temes astronomiaTemes astronomia
Temes astronomia
 
Sputnik i Laika
Sputnik i LaikaSputnik i Laika
Sputnik i Laika
 

Els éssers vius més senzills

  • 1. FET PER: 7/03/20132 NÚRIA PRAT, NÚRIA BELTRAN, ÒSCAR GUTIÉRREZ I TONI SALA 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS 1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS Contingut En aquest regne s’inclouen un gran nombre d’organismes, de mida petita, sovint mi- 1. EL REGNE DELS croscòpics, d'estructura senzilla i molt diferents entre si, tant pel que fa a la manera PROTCISTS de viure com a l'organització cel·lular que tenen. 2. EL REGNE DE LES Aquest regne comprèn organismes unicel·lulars i pluricel·lulars , amb cèl·lules, sense MONERES teixits ni òrgans. També hi pertanyen el regne dels protozous i les algues. 3. ELS VIRUS Els protozous Els protozous són organismes microscòpics de formes i mides variables, s’assem- blen a la dels animals. Les seves característiques són: 4. ELS MICROORGA- NISMES I EL SEU PA- Són unicel·lulars. L’única cèl·lula que tenen és capaç de fer totes les funcions PER EN LA BIOSFERA. vitals. Són heteròtrofs. S’alimenten de bacteris, de restes orgàniques i d’altres orga- 5. LES MALATIES PRO- nismes microscòpics. DUÏDES PER MICROOR- GANISMES Viuen en medis aquàtics, la majoria són de vida lliure, però n’hi ha que són pa- ràsits que viuen a l’interior d’altres éssers vius i els poden produir malalties. 6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFEC- Els protozous que viuen surant a la superfície de l’aire formen part del zooplàncton, CIOSES que fa d’aliment a molts animals marina. Es classifiquen per la manera de caminar: Flagel·lats: Es mouen gràcies a unes flagels. N’hi ha de vida lliure i altres que són A FONS paràsits. El tripanosoma causa malaltia de la son. Ciliats: Es mouen per mitja de cilis. N’hi ha de vida lliure i d’altres de paràsits. El pa- rameci té dos nuclis i forma de sabatilla. Rizòpodes: Es desplacen per mitjà de prolongacions de citoplasmes anomenats pseudòpodes. N’hi ha de paràsits i de vida lliure , com l’ameba. Esporozous: Són immòbils perquè no tenen estructures de locomoció. Tots són pa- ràsits. El plasmodi causa la malària. ciliats Flagel·lats Rizòpodes Esporozous
  • 2. Página 2 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS Les algues Es un grup molt divers. Tenen una cèl·lula molt sembla de les plantes perquè també tenen parets cel3lulars i cloroplasts. Poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars. Els unicel·lulars poden formar colònies, tot i que una sola, pot fer totes les funcions vitals. Totes les cèl·lules presenten la mateixa aparença i duen a terme les mateixes funcions, i per aquesta raó no formen ni teixits autèntics ni òrgans. Són autòtrofes. Es produeixen la matèria orgànica. Tenen clorofil·la i altres pigments que són capaços de captar la llum solar per dur a terme la fotosíntesi. Segons el tipus de pigment que tenen, es poden classificar en tres grups: les algues verdes, les algues brunes i les algues vermelles Són aquàtics. Algunes poden viure a l'escorça dels arbres i a les roques. Les unicel·lulars suren a la superfície de l'aigua formen part del fitoplàncton. Algues verdes: El pigment més abundant d'aquestes algues és la clorofil·la, que els dóna el color verd. Poden ser uni- cel·lulars, com l'euglena, o pluricel·lulars, com l'ulva. Es troben sobre la superfície de l'aigua, arrossegades pels corrents o so- bre les roques. Algues brunes: Tenen un pigment groguenc que domina sobre la clorofil·la, i això els dóna el color bru. Se solen trobar a les costes rocoses i són visibles en la marea baixa. N'hi ha que viuen surant a l'aigua. Poden ser unicel·lulars, com les diatomees, o pluricel·lulars, com els sargassos. Algues vermelles: A més de la clorofil·la, tenen un pigment vermell capaç de captar la llum que arriba a les zones profundes dels oceans, on viuen. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, com la coral·lina, que forma part dels esculls de corall. Algues verdes Algues brunes Algues vermelles ACTIVITATS 1.Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists? Tots els organismes inclosos en el regne dels protoctists estan constituïts per cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. 2.Esmenta que els protozous utilitzen tres estructures per moure’s. Els flagel·lats es mouen per mitjà de flagels; els ciliats, per mitjà de cilis; els rizòpodes, per mitjà de prolongacions del citoplasma anomenades pseudòpodes, i els esporozous són immòbils. 3. Les algues tenen teixits autèntics? Per què? Les algues no tenen teixits autèntics, per que en les algues pluricel·lulars, totes les cèl·lules presenten la mateixa aparença i duen a terme les mateixes funcions i per això no tenen ni teixits autèntics ni òrgans. 4.Busca en els conceptes els termes zooplàncton i fitoplàncton. Zooplàncton: plàncton format per animals petits. Fitoplàncton: conjunt d’organismes aquàtics que suren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fotosíntesi, com les algues i alguns vegetals.
  • 3. Página 3 2. EL REGNE DE LES MONERES El regne de les moneres comprèn microorganismes unicel·lulars i amb cèl·lules procariotes, es a dir, sense nucli diferenciat. Pertanyen a aquest regne els bacteris. Hi ha bacteris a tots els llocs del planeta, fins i tot a les zones on no hi pot viure cap altre ésser viu. L’estructura dels bacteris Els bacteris tenen una estructura molt senzilla. Una cèl·lula bacteriana típica està formada pels elements següents: La membrana cel·lular. És semblant a la de la cèl·lula eucariota. Regula l'entrada i la sortida de substàncies a través seu. La paret cel·lular bacteriana. És l'embolcall rígid que envolta la membrana cel·lular. Dóna forma al bacteri i el protegeix. La càpsula bacteriana. Molts bacteris tenen una càpsula més o menys gruixuda envoltant la paret cel·lular. Serveix de protecció i d'aïllament a determinats bacteris que provoquen malalties. El citoplasma. Ocupa l'interior cel·lular. És on s'elaboren les substàncies necessàries perquè el bacteri pugui fer les funcions vitals. El material genètic. Es troba dispers pel citoplasma, controla i regula el funcionament de la cèl·lula. Al contrari que en les cèl·lules eucariotes, no està envoltat per cap membrana. Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben en determinats bacteris i que els serveixen per desplaçar-se. La nutrició dels bacteris La majoria dels bacteris són heteròtrofs, és a dir, s'alimenten de substàncies orgàniques provinents d'altres éssers vius. Segons la manera de viure, hi ha tres grups de bacteris: *Bacteris paràsits. Obtenen l'aliment d'altres éssers vius, els quals perjudiquen. Els bacteris paràsits poden produir malalties, com ara la tuberculosi o el còlera. *Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta o en descomposició. Són descomponedors, és a dir, transformen les substàncies orgàniques del sòl en substàncies inorgàniques que poden utilitzar les plantes. Hi ha alguns bacteris sapròfits que tenen un gran interès industrial, ja que es fan servir en l'elaboració de iogurt i formatge a partir de la llet. *Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i els dos se'n beneficien. Són bacteris simbionts els que hi ha a l'aparell digestiu de molts mamífers, on col·laboren en la digestió dels aliments. També hi ha bacteris autòtrofs, és a dir, capaços de fabricar-se les substàncies orgàniques a partir de substàncies inorgàniques. Són autòtrofs, per exemple, els cianobacteris. MONERES
  • 4. Página 4 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS ACTIVITATS 5. Quina és la principal diferencia que hi ha entre els organismes del regne dels protoctists i els regnes de les moneres? La principal diferencia és que el regne dels protoctists tenen cèl·lules amb organització eucariota, és a dir, amb un nucli diferenciat, metre que el regne de les moneres tenen cèl·lules d’organització procariota, és a dir, sense nucli diferenciat
  • 5. Página 4 3. ELS VIRUS La mida dels virus és tan petita que únicament es poden observar amb el microscopi electrònic, Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen a terme per si mateixos cap de les funcions vitals. De tota manera, són capaços d'infectar cèl·lules vives. En aquesta circumstància tenen la capacitat de produir còpies de si mateixos L’estructura dels virus La forma dels virus és molt variada, però tots tenen una estructura bàsica molt simple. Estan formats pels elements següents: La càpsida. És un embolcall format per proteïnes que pot adoptar formes diferents. La coberta externa. Es troba per fora de la càpsida. Només la tenen alguns virus, com ara el de la grip o el que produeix la sida. L'àcid nucleic o material hereditari del virus. Es troba a l'interior de la càpsida La manera de viure dels virus El virus s'introdueix a la cèl·lula que infectarà a través de la membrana cel·lular. A l'interior produeix nous virus utilitzant les molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada. Un cop formats, els nous virus trenquen la membrana de la cèl·lula infectada i queden lliures. Els virus no es poden considerar éssers vius perquè no tenen estructura de cèl·lula, però es poden reproduir infectant una cèl·lula. VIRUS
  • 6. Página 6 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS ACTIVITATS 8. Podem observar el virus amb un microscopi òptic? Si Per què? Perquè el virus és de dimensions minúscules 9.Per què es considera que els virus són paràsits obligats? Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen a terme per si mateixos cap de les funcions vitals. De tota manera, són capaços d'infectar cèl·lules vives. En aquesta circumstància tenen la capacitat de produir còpies de si mateixos, és a dir, es poden reproduir. 10. Quina és l’única funció que comparteixen els virus amb la resta del éssers vius? La reproducció
  • 7. Página 6 4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA Microorganismes habiten en tots els medis i tenen funcions molt importants en la biosfera. Es tendeix a pensar que els microorganismes són perjudicials, però en realitat, tot i que n'hi ha que són paràsits i poden causar malalties, són molt més nombrosos els que resulten beneficiosos, tant per a les persones com per a la resta de la biosfera. Els microorganismes beneficiosos Els microorganismes proporcionen un gran nombre d'utilitats, entre les quals destaquen les següents: Els microorganismes descomponedors actuen sobre restes d'animals i de vegetals morts, i les transformen en substàncies inorgàniques que tornen a l'atmosfera o al sòl, de manera que les plantes les poden tornar a utilitzar. El plàncton, format per microorganismes i altres éssers vius, constitueix l'aliment de molts animals aquàtics La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a l'interior del tub digestiu dels animals, on aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per a l'organisme on viuen. Intervenen en la fabricació d'aliments. Hi ha bacteris que actuen en la formació de iogurt i de formatge a partir de la llet, o en la transformació del vi en vinagre. S'utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments, amb els quals es poden combatre determinades malalties. Els microorganismes perjudicials Tan sols una petita part dels microorganismes són perjudicials, ja que són capaços de produir malalties tant a les persones com als altres éssers vius. Aquests microorganismes reben el nom de microorganismes patògens. PLACTON, ALGUNS ANIMALS COM LES BALENES S’ALIMENTEN D’ELLS HI HA MICROORGANISMES PERJUDICIALS, PERQUE TENENE LA CAPACITAT DE DESCOMPONDRE MOLT MATERILAS
  • 8. Página 8 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS ACTIVITATS 11.Quina funció te la flora intestinal? Quins microorganismes la formen? La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a l'interior del tub digestiu dels animals, on aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per a l'organisme on viuen. 12.Quins microorganismes ens poden causar malalties? Microorganismes patògens. 13.Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres éssers vius? Els microorganismes perjudicials
  • 9. Página 8 5. LES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMES El nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produir malalties. Perquè és pugin desenvolupar els seus efectes, s’han de introduir dins dels éssers vius. Les principals vies d’entrada són la pell, a través d’una ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per contacte sexual. La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen s’anomena infecció, i les malalties que es produeixen, malalties infeccioses. A l’interior de l’ésser viu, es comencen a reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos, entre ells la febre. Els efectes produïts per la infecció no es manifesten de manera immediata , ha de passar un cert període de temps, període de incubació, un cop passat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia. El microorganismes es transmeten per contagi. Hi ha un gran nombre de tipus de contagi, els més freqüents: a través dels animals, l’aire, de la pell, relacions sexuals, o per ingesta o aliments que estan contaminats. ALGUNES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMES MALALTIA MICROORGANISMES COM ES TRANSME- SÍMPTOMES TEN Refredat Virus Per l’aire Congestió nasal, ester- nuts, tos i febre Sida Virus Per transmissió sexual Debilitat general, dismi- i/o sanguínia nució de les defenses. Pneumònia Bacteri Per l’aire Febre, tos i infecció pulmonar Salmonel·losi Bacteri Per aliments contami- Febre alta, nàusees, nants vòmits i diarrea Còlera Bacteri Per aigües contamina- Nàusees, vòmits, dolor des intestinal i diarrees agu- des Malària o paludisme Protozou Per la picada de la fe- Mal de cap, vòmits i mella del mosquit Ano- febres intermitents pheles Peu d’aleta Fong microscòpic Per contacte físic, a Picor i pell clivellada través de la pell que es desprèn entre els dits del peus MALALTIES INFECCIOSES
  • 10. Página 10 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS ACTIVITATS 14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet? Una malaltia infecciosa és la invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen. Es transmeten principalment a través dels animals, l’aire, de la pell, relacions sexuals, o per ingesta o aliments que estan contaminats 15. Què és el període de incubació d’una malaltia? Els efectes produïts per la infecció no es manifesten de manera immediata , ha de passar un cert període de temps, període de incubació, un cop passat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia. 16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula de la dreta? El refredat a través de l’aire. La sida a través de la transmissió sexual i/o sanguínia. La pneumònia a través de l’aire. La còlera a través d’aigües contaminades. La Malària o paludisme a través de la picada de la femella del mosquit Anopheles. El peu d’aleta a través contacte físic, a través de la pell.
  • 11. Página 10 6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES Algunes de les millors maneres de prevenir les malalties infeccioses són la higiene corporal i el consum d’aliments i begudes en bon estat. La medicina, actualment, disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir infeccions o superar-les. Entre aquestes mesures destaquen les vacunes i els antibiòtics. Les vacunes Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malaltia determinada, que ja no té la capacitat de produir-la. Les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos “aprengui” a lluitar-hi. Són un mètode preventiu. Les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vida, tot i que en alguns els efectes que produeixen tan sols dura un temps determinat, i per això s’han de tornar administrar dosis de record. Els antibiòtics Els antibiòtics són substancies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sintèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que causen malalties. Els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre malalties en els éssers vius. El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un dels avenços més importants de la història. El primer antibiòtic va ser la penicil·lina. El va fer Alexander Fleming. Els antibiòtics són substancies que sempre requereixen una prescripció mèdica, perquè tenen molts efectes secundaris. Els antibiòtics no són eficaços contra els virus, tan sols hi ha medicaments que alleugen els símptomes causats per la malaltia. Antibiòtics Alexander Fleming Vacuna
  • 12. Página 12 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS ACTIVITATS 17. Per què és diu que les vacunes són un mètode preventiu i els antibiòtics són un mètode c uratiu? Per que les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos “aprengui” a lluitar-hi, per això son un mètode preventiu; i els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre malalties en els éssers vius. 18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la teva resposta. No es podria curar per que el refredat el forma un virus i els antibiòtics no són eficaços amb virus.
  • 13. Página 12 A FONS Els líquens Els líquens són una associació simbiòtica entre una alga unicel·lular i un fong. Per mitja de la fotosíntesi, les estrelles de mar, les substancies que utilitza el fong per alimentar-se. El fong, al seu torn, proporciona l’aigua i la matèria inorgànica per que l’alga pugui fer la fotosíntesi. Els líquens viuen en llocs força inhòspits, sobre les roques, les teulades, els troncs dels arbres, etc. Poden resistir condicions extremes com la manca d’humitat i llum o el fred i la calor intensos. Els líquens es fan servir en la producció d’antibiòtics i en la fabricació de pigments, químics i colorants alimentaris. TIPUS DE LÍQUENS Líquens foliacis Líquens crustaci Líquens fruticulosos