Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Els fongs

1,598 views

Published on

els fongs

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Els fongs

  1. 1. ELS FONGS. LES PLANTES SENSE FLOR
  2. 2. EL REGNE DELS FONGS El regne dels fongs està format per organismes de diferents formes i mesures que es caracteritzen per tenir paret cel·lular de quitina. Els fongs són organismes eucariotes, de nutrició heteròtrofa i paret cel·lular de quitina. Hi ha 100.000 espècies de fongs diferents. En funció de la seva organització cel·lular, diferenciem dos grans grups: els fongs unicel·lulars i els fongs pluricel·lulars.
  3. 3. Els fongs unicel·lulars Els més comuns són els llevats. Aquests organismes presenten unes cèl.lules amb forma oval i ,en ocasions, poden aparèixer unides formant cadenes curtes. Els llevats realitzen un procés molt peculiar en la seva nutrició, la fermentació. Aquest procés consisteix en la transformació de sucres per a l'obtenció d'energia. Durant aquest procés , l'organisme allibera gasos i altres residus que que modifiquen les característiques del medi en què es troba.
  4. 4. Els fongs pluricel·lulars Els fongs pluricel·lulars estan formats per filaments llargs i prims anomenats hifes. El conjunt de totes les hifes rep el nom de miceli. A partir del miceli es desenvolupen cap a l'exterior unes estructures reproductores anomenades esporangis, on es formen les espores. Les espores són cèl.lules reproductores capaces de desenvolupar un nou organisme sense la necessitat de fusionar-se amb una altra cèl·lula. Trobem dos tipus principals de fongs pluricel·lulars: les floridures i els bolets.
  5. 5. Les floridures Les floridures estan formades per un miceli molt ramificat que es desenvolupa a l'interior del medi en què viu ,principalment aliments en mal estat. Els bolets Els bolets són unes estructures reproductores que produeixen alguns fongs pluricel·lulars. Alguns fongs terrestres formen grans micelis que es desenvolupen per la part més superficial del sòl. Aquest micelis creixen i formen una xarxa difusa, però quan es produeixen les condicions naturals necessàries, les hifes s'agrupen, creixen cap a l'exterior i donen lloc al bolet.
  6. 6. En general , en un bolet es distingeixen les parts següents: El barret constitueix la part superior del bolet i pot presentar diferents formes: convex, pla , acampanat. A la part inferior del barret trobem les làmines on es produeixen les espores. En ocasions la part inferior del barret no presenta làmines sinó porus o plecs. El peu és una estructura generalment cilíndrica que actua com a suport del barret. En alguns tipus de bolets, el peu presenta un anell.
  7. 7. El bulb és la base del peu i comunica l'estructura reproductora amb la resta del miceli. A vegades, el bulb es troba embolcat en una membrana anomenada beina. EL REGNE DE LES PLANTES El regne de les plantes està format per organismes pluricel·lulars de nutrició autòtrofa. Les cèl.lules de les plantes són eucariotes i es troben embolcades per una paret cel·lular de cel·lulosa. Per a poder classificar aquestes plantes fem servir principalment dos criteris:
  8. 8. La presència de vasos conductors La presència de flors Segons aquests criteris de classificació, podem distingir entre briòfits, pteridòfits i espermatòfits. Els briòfits són el grup de plantes més senzilles. Es tracta de plantes de mida petita sense vasos conductors ni flors. Formen part d'aquest grup les molses. Els pteridòfits són un grup de plantes amb vasos conductors però sense flors. En aquest grup trobem les falgueres. Els espermatòfits són el grup de plantes més complexes. Presenten vasos conductors i flors.
  9. 9. Els briòfits Els briòfits són plantes senzilles sense vasos conductors ni flors que es reprodueixen mitjançant espores. Els briòfits presenten una estructura de tal·lus que consta de: Els rizoides es disposen a la part inferior de la tija i fixen la planta a terra. El cauloide s'assembla a la tija d'una planta amb flor. Els fil·lòdies se situen al voltant del cauloide i tenen una forma similar a les fulles d´una planta.
  10. 10. Dins els briòfits trobem dos grans grups: les hepàtiques i les molses. Les hepàtiques La majoria de les hepàtiques tenen aspecte de làmina lobulada i verda que es disposa en la superfície del substrat en què creix. Les molses Les molses són el grup de briòfits més abundant. Tenen una estructura completa de tal·lus amb tots els seus components ben diferenciats: fil·loides, cauloide i rizoides.
  11. 11. Els pteridòfits Els pteridòfits són plantes amb vasos conductors i sense flors que es reprodueixen mitjançant espores . Els vasos conductors dels pteridòfits transporten per tota la planta saba bruta composta per aigua i sals minerals, i la saba elaborada, formada pels compostos orgànics resultants de la fotosíntesis. Els pteridòfits presenten una estructura de corm,que és la formada per l'arrel, la tija i les fulles. L'arrel acostuma a estar molt ramificada per a incrementar l'absorció d'aigua i sals minerals. La tija està poc ramificada i sosté les fulles.
  12. 12. Les fulles generalment són verdes, grans i estan molt dividides; a les fulles es produeix la fotosíntesi. Dins els pteridòfits trobem dos grans grups:els equisets i les falgueres. Els equisets Són unes plantes herbàcies que es poden distingir molt fàcilment per la forma i disposició de les seves tiges . Reben el nom comú de cua de cavall. Les falgueres Són el grup més nombrós i compten amb les espècies més grans. La majoria presenta un rizoma amb arrels. Del rizoma surten unes fulles grans i molt dividides que s'anomenen frondes.

×