1. M.F.M.X
7 Els éssers vius més senzills
Mikel Collera, Xavier Ganau,
Maritxell Fornell i
Ferran Rubio
3/4/2013
1r ESO
1-Ferran/2-Xavier/3-Mikel/4-Mikel/5-Maritxell /6-Maritxell
Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013

2. 7. ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS
1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS
El regne dels protoctist compren organismes unicèl·lulars i pluricèl·lulars, amb cèl·lules eucariotes, sense teixits ni organs.
Pertanyen a aquest regne els protozous i les algues.
ELS PROTOZOUS
Son organsmes microscòpics amb formes i mides variades.
 Son unicèl·lulars.
 Son eteròtrofs.
 Viuen en medis aquatics.
FLAGELATS CILITS
Es mouen per mitja de flagels.N¡hi a de vida lliure i Es mouen per mitja de cilids.N’hi ha de vida lliure i
son parasits. El tripanosoma causa la malaltia de la de parasits. El parameci té dos nuclis i forma de
son. sabatilla.
CILATS ESPOROZOUS
Es mouen per mitjà de prolongacions del citoplasma Són immòbils perquè no tenen estructures de locomo-
anomenades pseudòpodes. El plasmodi causa la ció. El plasmodi causa la malària.
malària.
1. Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists? Tenen organismos celulars i pluricelulars.
2. Esmenta tres estructures que els protozous utilitzen per moure’s. es desplacen per les correns de aire o aigua.

3. LES ALGUES
Un grup d’éssers vius molt divers i tenen cèl·lules molt semblants.
 Poden ser unicèl·lulars o pluricèl·lulars. Les unicèl·lulars poden furmar colònies.
 Són autòtrofes Es produeixen la materia orgànica.
 Són aquatiques, tan marines com `d’aigua dolça.
ALGUES VERDES
Els pigments mes abundants son la clorofina. Poden ser unicel·lulars o pluricèl·lulars.
Viuen en aigues marines i continentals.
ALGUES BRUNES
Tenen un pigment groguenc que domina la clorofil·la. Son Marines. Solen trovar-se a
les costes rocoses i altres viuen surant a l’aigua. Poden ser unicèl·lulars i plu-
ricèl·lulars.
ALGUES VERMELLES
Tenen un pigment vermell a mes de la clorofil·la. Es troben en aigues tranquiles i
calides. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
3. Les algues tenen teixits autèntics? Per que? No, perque tenen pigments que els fa canviar el color.
4. Busca en els conceptes clau els termes zooplancton i fitoplàncton. Els zooplancton son protozous que viuen surant a la superficie de
l’aigua i els fitoplàncton son els que suren a la superficie de l’aigua.

4. 2 EL REGNE DE LES MONERES
Forma arrodonida Forma espiral
Forma allargada Forma de coma
Són microorganismes unicel.lulars i amb cèl.lules procariotes( sense nucli diferenciat).
Pertanyen a aquest regne els bacteris que viuen absolutament a tot arreu i en qualse-
vol temperatura.
Solen viure aillats però de vegades formen colònies encara que cada un té la seva
independencia.
L’ estructura dels bacteris
Són molt senzills perqué no tenen nucli ni la majoria d´orgànols
cel.lulars.
 La membrana cel.lular :Regula l´entrada i la sortida de substàn-
cies a través seu.
 La paret cel.lular bacteriana: És l´envolcall rígid que envolta la
membrana cel.lular donant-li forma i protecció.
 La càpsula bacteriana: És una càpsula més o menys gruixuda
envoltant la paret cel.lular. Serveix de protección i d´aillament a
alguns bacteris que provoquen malalties.
 El citoplasma: Ocupa l´interior cel.lular. És on s´eleboren les
substàncies perquè els bacteris facin les seves funcions vitals.
 El material genètic: O també anomenat ADN. Es troba en el
citoplasma controlant i regulant el funcionament de la cèl.lula.
No està envoltat per cap membrana.
 Flagels: Són prolongacions filamentoses que tenen alguns bacte-
ris per desplaçar-se.

5. La nutrició dels bacteris ACTIVITATS
La majoria són eteròtrofs ( alimentació d´altres éssers vius). Segons com viuen 5. Quina és la diferencia princi-
n´hi ha de tres grups. pal que hi ha entre els organis-
mos del regne dels protoctists i
Bacteris paràsits: Prenen el menjar d´altres éssers vius als que perjudiquen i els el regne de les moneres?
hi poden produir malalties. Ex. Tuberculosis, cólera. Els protoctists tenen cèl.lules
Barteris sapròfits: Viuen sobre matèris orgánica , morta o en descomposició. Són eucariotes mentre que les mo-
descomponedors (transformen les substàncies orgàniques del sól en substàncies neres tenen cèl.lules procariotes.
inorgàniques).Ex. El.laboració del iogurt i formatge a partir de la llet.
Bacteris simbionts: Viuen associats a unaltre individu i tots dos en treuen benefi- 6. Com es poden clasificar els
ci.. Ex. Bacteris en el sistema digestiu de molts mamífers. bacteris segons el tipus de nutri-
ció? I segons la forma?
També hi ha bacteris autòtrofs ( es fan les substàncies orgàniques a partir Segons la seva nutrició poden
d´inorgàniques). Ex. Els cianobacteris que fan la fonosíntesi. ser heteròtrofs (s´alimenten de
substàncies orgàniques) o autò-
trofs ( s´alimenten de substàn-
cies inorgàniques).
I segons la seva forma poden
ser: cocs, bacils, espirils o vi-
brions.
7. Què són els cianobacteris?.
Quin efecte van produir en la
composició inicial de
La reproducció i la relació dels bacteris l´atmosfera?.
Són bacteris autòtrofs. I van
produir oxigen a l´atmosfera ja
que consumien diòxid de carbo-
Normalment els bacteris es reprodueixen per bipartició. Cada fill bacteri creix fins ni .
que es torna a dividir en dos bacteris.Aquest procés és molt ràpit i continuat.
Els bacteris es relacionen i s´adapten a les variacions del medi on viuen. Per exemple
alguns formen una paret gruixuda i formen espores de resistència per superar con-
dicions desfavorables.
Un bacteri es pot dividir cada trenta Les espores són formes de resistència que
minuts, de manera que es multiplica permeten als bacteris suportar condicions
molt ràpidament. desfavorables.

6. 3. VIRUS
Estan formats per:
Càpsida  El virus te una mida molt petita, i
per això no es pot veure a ull nu i ne-
cessitem un microscopi elèctric.
 El virus no es poden considerar es-
sers vius autèntics , ja que no duen a
Coberta externa terme per si mateixos cap funció vital.
 Poden infectar cèl·lules vives. Són
paràsits obligats.
 Es poden reproduir infectant una
cèl·lula
Àcid nucleic
8. Podem observar el virus amb un microscopi òptic? Per què? No, perque es tan petit que necessitem un microscopi elèctric.
9. Per què es considera que els virus són paràsits obligats? Perque es poden reproduir.
10. Quina es la única funció que comparteixen els virus amb la resta d’essers virus? Que están vius.

7. 4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA
Habiten tots els medis i tenen funcions importants en la
biosfera .
Hi ha dos tipus de microorganismes: beneficiosos i els perjudici-
als. Hi ha més microorganismes beneficiosos que perjudicials.
Els Beneficiosos
-descomponedors
-Plàcton
Microorganisme
-Flora intestinal beneficiós
-Fabricació d’aliments
-Antibiotics
Els perjudicials
Els microorganismes perjudi- (Fer les activitats 11a 13)
cials són els potógens que
transmeten malalties a les per- 13. quina funció té la flora intestinal?
sones i els altres essers vius quins microorganismes la formes?
Prodiur vitamines i altres substànciesi esta
amb el simple contacte. formada per vacteris.
Microorganismes 14. quins microorganismesens poden
perjudicials
causar malalties?
Els microorganismes perjudicials.
15. com es diuen, en general, els bacte-
ris que reprodueixen malalties a les
persones?
Patògens.

8. 5. LES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMES
El nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produir
malalties. Perquè aquets microorganismes pugin desenvolupar els seus efec-
tes, s’han d’introduir dins dels éssers vius. Principals vies d’entrada de
Les principals vies d’entrada de microorganismes són la pell a través d’una
ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per contacte sexual. microorganismes
La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen
s’anomena infecció, i les malalties que es produeixen, malalties infeccioses
Una vegada es troben a l’interior de l’ésser viu, els microorganismes es co-
mencen a reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes, entre
els quals destaca la febre.
Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d’una manera immedia-
ta, sinó que normalment ha de passar un cert període de temps, de duració
variable, anomenat període d’incubació. Un cop ha passat aquest període, es
manifesten els primers símptomes de la malaltia.
Els microorganismes es transmeten d’un individu malalt a un altre de sa per
contagi. Hi ha un gran nombre de tipus de contagi diferents entre els indivi-
dus; els mes freqüents són a través d’animals, de l’aire, de la pell, de les
relacions sexuals o per la ingesta d’aigua o aliments que estan contaminats.
Algunes malalties produïdes per microorganismes
Malaltia Microorganis- Com es trans- Símptomes
me met
Refredat Virus Per l’aire Congestió na-
Jjhj sal, esternuts,
tos i febre
Sida Virus Per transmissió Debilitat gene- 14. Què és una malaltia infecciósa? Com es trans-
sexual i/o san- ral, disminució met?
guínia de les defenses Una malaltia infecciosa és la que es pot contagiar.
Es transmet per diverses formes però les mes co-
Pneumònia Bacteri Per l’aire Febre, tos i munes són per Via respiratòria, via digestiva, pell i
infecció pulmo- Contacte sexual
nar
15. Què és el període d’incubació d’una malaltia?
Salmonel·losi Bacteri Per aliments Febre alta, nàu-
És el període de temps que passa la malaltia abans
conteminats sees, vòmits i
de que es produeixin els efectes
diarrea
Còlera Bacteri Per aigües con- Nàusees, vò- 16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les
taminades mits, dolor in- malalties que conté la taula de damunt?
restinal i diarre- Refredat—Virus Sida—Virus Pneumònia—
es agudes Bacteri Salmonel·losi—Bacteri Còlera—Bacteri
Malària o paludisme—Protozou
Malària o palu- Protozou Per la picada de Mal de cap, Peu d’atleta—Fong microscòpic
disme la femella del vòmits i febres
mosquit intermitents
Anopheles
Peu d’atleta Fong microscó- Per contacte Picor i pell cli-
pic físic, a través de vellada que es
la pell desprèn entre
els dits dels
peus

9. 6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES
Algunes de les maneres de prevenir les malalties infeccioses són la higiene cor-
poral i el consum d’aliments i begudes en bon estat. Per això és imprescindible
que ens rentem regularment amb aigua i sabó, i que evitem consumir aliments
que no s’haguin manipulat amb les mesures higièniques adequades.
Actualment, la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir
les infeccions o a superar-les quan ja s’han produït. Entre aquestes mesures
destaquen les vacunes i els antibiòtics.
LES VACUNES
Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una
malaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de reproduir-la Per mitjà de la vacunacció, el nostre
Les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos organisme es prepara per combatre
“aprengui” a lluitar-hi. Són, per tant, un mètode preventiu. De manera que, si microorganismes patòjens i, d’aquesta
més endevant estem exposats al microorganismes d’aquesta malaltia, els po- manera, evitar desenvolupar la malal-
drem combatre sense desenvolupar la malaltia tia
En general, les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vida, tot i
que en algunes l’efecte que produeixen tan sols dura un temps determinat, i per
això s’han de tornar a administrar dosis de record
ELS ANTIBIÒTICS
Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, i
també sintèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de micro-
organismes que causen malalties.
Els antibiòtics són, per tant, un mètode curatiu per combatre malalties en els
éssers vius.
El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un dels avenços
més importants de la historia. El primer antibiòtic que es ba produir ba ser la
penicil·lina. La va descobrir Alexander Fleming.
Els antibiòtics són substàncies que sempre requereixen una prescripció mèdica,
ja que molts tenen afectes secundaris.
Els antibiòtics no són eficaços contre les malalties produïdes pels virus. Contra
aquests microorganismes tan sols hi ha medicaments que ajuden a alleujar els
símptomes causats per la malaltia.
El 1928, Fleming va observar que un
fong, anomenat Penicillium, impedia
d’un cultiu de bacteris, i va deduir que
aquest fong devia produir una
substància que inhibia el creixament
bacterià
17. Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i que els antibiòtics són un mètode curatiu?
Les vacunes són un mètode preventiu perquè actúen abans de que la malaltia es contagi per tot el cos i les antibiòtics actuen
cuan la malaltia ja esta formada.
18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.
Si, hi han xarops especials per a curar o alleugar els mals dels afectes dels refredats.