Els essers vius mes senzills

2,246 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,246
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
43
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els essers vius mes senzills

  1. 1. Membres del grup: Ignasi Torra Gerard Pessarrodona Marc RieraClasse: 1er ESO CCurs: 2012-13Assignatura: Ciències de la Naturalesa
  2. 2. 7.ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS1.EL REGNE DELS ELS PROTOZOUSPROTOCITS. Són organismes microscòpics de formes i mides variables, les cèl·lules dels qualsEl regne dels pro- s’assemblen a les dels animals. Presenten aquestes característiques:toctist comprèn  Són unicel·lulars.organismes uni-cel·lulars i pluri-  Són heteròtrofs.cel·lulars, amb  Viuen en medis aquàtics.estructures euca- Els protozous que viuen surant a la superfície de l’aigua formen part delriotes, senseteixts ni òrgans. zooplàncton.Pertanyen a Segons la manera de desplaçar-se, els protozous, es classifiquen en quatre grups:aquest regne elsprotozous i lesalgues. Flagel·lats Ciliats Rizòpodes Esporozous LES ALGUES Són un grup d’éssers vius molt divers. Tenen cèl·lules molt semblants a les de les plantes. Tenen cloroplasts i paret cel·lular. Característiques:  Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars . Els unicel·lulars acostumen a formar colònies.  Són autòtrofes. Tenen clorofil·la i altres pigments que són capaços de captar la llum del Sol per fer la foto- síntesis.  Són aquàtiques, tant marines com d’aigua dolça. Les algues unicel·lulars suren a la superfície formant part del fitoplàncton. Segons el tipus de pigment que tenen, hi han tres grups d’algues: Algues verdes, algues brunes i algues vermelles. 1.Quins tipus de cèl·lules tenen els organismes del 3.Les algues tenen teixits autèntics? Per què? regne dels protoctists? No tenen teixits autèntics ja que totes les cèl·lules Tenen cèl·lules pluricel·lulars i unicel·lulars. presenten la mateixa aparença i duen a terme les mateixes funcions. 2.Esmenta tres estructures que els protozous utilit- zen per moure’s. 4.Busca en els conceptes clau els termes zooplàncton i fitoplàncton. El flagel, el ciliats i els pseudòpodes. Zooplàncton: Plàncton format d’animals petits. Fitoplàncton: Conjunt d’organismes aquàtics que su- ren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fotosíntesi, com les algues i alguns vegetals.
  3. 3. 2. El regne de les moneres El regne de les Pertanyen a aquest regne regne els bacteris. Hi ha bacteris per tot arreu del moneres com- món, fins i tot a les zones on no hi pot viure cap altre esser viu. Es poden prèn microorga- trobar al sòl, a l’aigua, a l’aire, a l’interior d’altres éssers vius, etc. nismes uni- cel·lulars i amb L’estructura dels bacteris cèl·lules procario- Tenen un a estructura molt senzilla, que esta formada per: tes, és a dir, sense La membrana cel·lular. Es semblant a la de la cèl·lula eucariota. nucli diferenciat. La paret cel·lular bacteriana. Es l’embolcall que cobreix la cèl·lula. El citoplasma. Està a dins de la cèl·lula. El material genètic. Es troba dispers per el citoplasma. Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben en determinats bacteris. Coc, forma arrodonida. Bacil, forma allargada. Vibrió, forma de coma. Espiril, forma espiral. La reproducció i relació La nutrició dels bacteris dels bacteris La majoria del bacteris són heteròtrofs, s’alimenten de substancies orgàni- ques. Els bacteris es reprodueixen normal- ment per bipartició, del qual es for- Bacteris paràsits, obtenen l’aliment d’altres éssers vius. men dos bacteris fills. Bacteris sapròfits, s’alimenten de matèria orgànica morta. Cada bacteri fill creix fins que quan es Bacteris simbionts, s’alimenten d’un altre individu associat. fa gran es tona a dividir. 5.Quina és la principal diferencia que hi ha entre elregne dels protoctisis i els Els bacteris es relacionen amb el me- del regne dels de les moneres? di ambient on viuen. La diferencia entre ells es de que el regne del protoctisis es eucariota i el regne de les moneres es procariota. 6.Com es poden classificar els bacteris segons el tipus de nutrició? Es poden classificar en paràsits, sapròfits i simbionts, encara que també hi ha bac- teris autòtrofs. 7.Què són els cianobacteris? Quin afecte van produir en la composició inicial de l’atmosfera? El cianobacteris són un grup de bacteris que tenen un pigment semblan a la cloro- fil·la amb el qual duen a terme la fotosíntesis.
  4. 4. 3.ELS VIRUS Els virus no es La forma dels virus es molt variada, però estan formats pels elements següents: poden consi- derar éssers La càpsida. Embolcall format per proteïnes de diferents formes. vius, ja que no La coberta externa. Es troba per fora de la càpsida. duen a terme L’àcid nucleic o material hereditari del virus. I es troba dins de la càpsida. per si matei- xos cap de les funcions vi- tals. Es poden LA MANERA DE VIURE DELS VIRUS reproduir, per El virus s’introdueix a la cèl·lula que va a infectar a través de la membrana cel·lular. A això els virus l’interior produeix nous virus utilitzant les molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada. sempre són Un cop formats, els nous virus trenquen la membrana de la cèl·lula infectada i queden paràsits obli- lliures. gats. Imatge d’un virus 8.Podem observar els virus amb un microscopi òptic? Per què? No, perquè el microscòpic ha de tenir un augment molt gran, com el micros- còpic electrònic, en canvi, el microscopi òptic no té aquest augment. 9.Per què es considera que els virus són paràsits obligats? Perquè tenen capacitat de produir copies de si mateixos, es poden repro- duir i per això els virus són paràsits obligats. 10.Quin és la funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius? És la funció de reproduir-se.
  5. 5. 4.ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA Els microor- ganismes ELS MICROORGANISMES BENEFICIOSOS habiten a Els microorganismes proporcionen un gran nombre dutilitats, entre les tots els me- quals destaquen les següents: dis i tenen funcions molt impor- Els microorganismes descomponedors actuen sobre restes danimals i de vege- tants en la tals morts, i les transformen en substàncies inorgàniques que tornen a lat- biosfera. mosfera o al sòl, de manera que les plantes les poden tornar a utilitzar. El plàncton, format per microorganismes i altres éssers vius, constitueix lali- ment de molts animals aquàtics. La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a linterior del tub digestiu dels animals, on aprofiten algunes restes dels ali- ments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per a lorganisme on viuen. Intervenen en la fabricació daliments. Hi ha bacteris que actuen en la formació de iogurt i de formatge a partir de la llet, o en la transformació del vi en vi- nagre. S’utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments, amb els quals es poden combatre determinades malalties. Els microorganismes perjudicialsTan sols una petita part dels microorganismes són perjudicials, ja que són capaços de produir malalties tant a lespersones com als altres éssers vius. Aquests microorganismes reben el nom de microorganismes patògens.Hi ha microorganismes patògens de diversos grups: poden ser bacteris, protozous i fongs microscòpics. Tots elsvirus són potencialment patògens, ja que són paràsits obligats i poden produir malalties quan sintrodueixen enaltres éssers vius.11. Quina funció té la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?Està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a linterior del tub digestiu dels animals, onaprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útilsper a lorganisme on viuen.12. Quins microorganismes ens poden causar malalties?bacteris, protozous i fongs microscòpics.13. Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres éssersvius?Són els microorganismes patògens.
  6. 6. 5.LES MALALTIES PRODUIDES PER MICROORGANISMES Les princi- El nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produir malalties. De pals vies dentra- tota manera, perquè aquests microorganismes puguin desenvolupar els seus efectes, da de microorga- shan dintroduir dins dels éssers vius. nismes són la pell a través Una vegada es troben a linterior de lésser viu, els microorganismes es comencen a duna ferida, la reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes, entre els quals destaca la via respiratòria, febre. la via digestiva o Els efectes produïts per la infecció no es manifesten duna manera immediata, sinó que per contacte se- normalment ha de passar un cert període de temps, de duració variable, anome- xual. nat període dincubació. Un cop ha passat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia. Els microorganismes es transmeten dun individu malalt a un altre de sa per contagi. Hi ha un gran nombre de tipus de contagi diferents entre els individus; els més freqüents són a través danimals, de laire, de la pell, de relacions sexuals o per la ingesta daigua o aliments que estan contaminats. Algunes malalties produïdes per microorganismes14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?és la manifestació clínica conseqüència duna infecció provocada per un microorganisme. Els microorga-nismes es transmeten d’un individu malalt a un altre de sa per contagi.15.Què és el període d’incubació d’una malaltia?Els efectes produïts per la infecció no es manifesten duna manera immediata, sinó que normalment hade passar un cert període de temps, de duració variable, anomenat període dincubació. Un cop ha pas-sat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.
  7. 7. 6.LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSESLes millors mane- Avui en dia la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir lesres de prevenir les infeccions o a superar-les quan ja s’han produït. Entre aquestes mesures desta-malalties infeccio- quen les vacunes i els antibiòticsses són: la higienecorporal, el con-sum d’aliments i LES VACUNESbegudes en bon Una vacuna es un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malal-estat. tia determinada, que ja no tenen capacitat de produir-la. Són un mètode preventiu. En general les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vida, ELS ANTIBIÒTICS Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sintèticament , que permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que causen malalties. Els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre malalties en els éssers vius. El primer antibiòtic que es va produir va ser la penicil·lina. La va descobrir Alexander Fleming. Els antibiòtics tenen molts efectes secundaris.ACTIVITATS17. Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i els antibiòtics són un mètode curatiu?Perquè les vacunes s’administren quan no es té la malaltia i els antibiòtic si.18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.No, perquè el refredat es una malaltia produïda per un virus i els antibiòtics no tenen efectes sobre els virus.
  8. 8. A fonsEls líquensEls líquens són una associació entre una alga unicel·lulars i un fong. Aquests dos organismes estan íntimament relacionadesentre sí. El cos esta format principalment pel fong.Els líquens viuen en llocs força inhòspits, sobre les roques. Hi ha líquens per tot el planeta. Poden resistir condicions extre-mes, com la manca de humitat, llum o fred i bla calor.Els líquens es fan servi per fer la producció d’antibiòtics. Tipus de líquens Líquens foliacis. Líquens fruticulosos. Líquens crustacis

×