Abans de lapostguerra...
• Amb la Segona República Espanyola (1931-1936) es va aconseguir
aprovar l’Estatut de Catalunya i l’oficialitat del català, cosa que no va
passar així a València i les Illes Balears. Emperò, durant la Guerra
d’Espanya (1939) i després en la postguerra, quedaren abolits tots els
progressos lingüístics de la república. Amb l’arribada de la dictadura
franquista el català deixava de ser oficial i desapareixia del panorama
públic, administratiu i d’ensenyament.
Com a conseqüència de la postguerra, hi hagué la diàspora (EXILI) de
molts intel·lectuals: uns van eixir cap a Amèrica i nord d’Europa, i pel
que fa al país, la llengua passà a la clandestinitat. La dictadura va
prohibir i perseguir totes les llengües diferents del castellà, de manera
que quedaren reduïdes a l’àmbit familiar i privat. El procés de
substitució lingüística va accelerar la pèrdua de parlants a les ciutats.
3.
ENTRE 1925 iEL 1935...
• EN LA NARRATIVA HI HAVIA NORMALITAT, IMPRESCINDIBLE PER
SOSTENIR L’IDIOMA.
• LA COL·LECCIÓ “NOSTRA NOVEL·LA” DE L’EDITORIAL L’ESTEL
PUBLICAVA LA NOVEL·LA VALENCIANA MÉS INTERESSANT DE
L’ÈPOCA: ÍCAR O LA IMPOTÈNCIA (1929) D’ARTUR PERUCHO.
• TAMBÉ ES PUBLIQUEN LES PRIMERES OBRES DE MERCÈ
RODOREDA, SALVADOR ESPRIU I PERE CALDERS.
4.
LA CULTURA SOTAEL FRANQUISME
• EL 1939, DESPRÉS DE 3 ANYS DE GUERRA CIVIL, S’ABOLIREN
TOTS ELS PROGRESSOS.
• HI HA UNA RELACIÓ ENTRE CONTEXT SOCIOPOLÍTIC I CONTEXT
LITERARI. SI HI HA DISGRESSIONS, NO POT HAVER-HI
LITERATURA, CULTURA, QUE ÉS EL QUE FA QUE UNA SOCIETAT
MODERNA AVANCE!
• POSEM PER EXEMPLE L’ESTAT ACTUAL DE L’ECONOMIA. ON ES
RETALLA MÉS? EN CULTURA. I SI NO SABEM, NO PODREM
AVANÇAR. NO EIXIRAN AL CARRER PROFESSORS, QUE SÓN ELS
QUE TRANSMETEN ELS CONEIXEMENTS. EN CONSEQÜÈNCIA,
NO PODREM FORMAR A METGES, ADVOCATS, ENGINYERS,
ETC...
5.
LA DICTADURA FEIXISTADE
PACO...
• VA SUPOSAR:
• LA PROHIBICIÓ DE LA LLENGUA I ELS DRETS
CIVILS.
• L’EXILI DE GRAN PARTS DELS INTEL·LECTUALS.
• LA CENSURA.
• LA MORAL NACIONAL CATÒLICA ESTRICTA.
• I LA IMPOSICIÓ D’UN PARTIT ÚNIC (EL
MOVIMIENTO NACIONAL)
6.
PER AL FRANQUISME...
•L’ÚS PÚBLIC DE LES LLENGÜES DIFERENTS DEL CASTELLÀ POSAVA
EN PERILL LA UNITAT DE L’ESTAT, I LA DICTADURA LES VA
PROHIBIR I LES VA REDUIR A RELACIONS FAMILIARS I PRIVADES.
• L’ESCOLARITZACIÓ EN CASTELLÀ I LA CASTELLANITZACIÓ DELS
MITJANS DE COMUNICACIÓ VAN ACONSEGUIR UN ÚS CREIXENT
D’AQUESTA LLENGUA EN ELS ÀMBITS INFORMALS.
• EL CASTELLÀ GUANYAVA NOUS PARLANTS MENTRE LA NOSTRA
EN PERDIA I ES CONVERTIA EN INNECESSÀRIA.
8.
La persecució lingüística...
•Es va traduir en multes i sancions per usar el català
públicament, i la prohibició d’editar obres en català.
• Al País Valencià, l’ús de la llengua fou reduït als usos
col·loquials i a la cultura folklòrica (llibrets de festes, danses,
representacions de sainets...)
• Lo Rap Penat va continuar celebrant els Jocs Florals.
• Els Jocs Florals fou un certamen literari instituït a Tolosa l'any
1323 per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es
va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i
poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, per
desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va
instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota
l'auspici dels monarques d'Aragó.
9.
HEM DE DISTINGIRDUES
ETAPES:
• 1939-1946.
• Època de màxima repressió, amb execucions, prohibicions,
exili de polítics, d’intel·lectuals i d’artistes i desaparició de la
vida púbica de tots aquells que tenien alguna relació amb la
defensa de la llengua.
• Temps d’aïllament.
• Situació que comporta la resistència cultural amb reunions
clandestines.
10.
1946-1956
• Fi dela II Guerra Mundial. La repressió franquista
s’alleuja.
• Tornen les representacions teatrals en català, es
creen algunes editorials: (Barcino, Moll...).
• Alguns premis literaris: Joanot Martorell, Víctor
Català, Joan Alcover.
• Carles Salvador organitza cursos de llengua i
literatura en Lo Rap Penat i publica Gramàtica
valenciana.
• Els escriptors exiliats arreu d’Europa i Amèrica
van crear una literatura dominada per
l’enyorament del país i el desarrelament.