De la Solidaritat Catalana (1906) a la II República (1939)

2.  D’una societat agrària a una societat
industrial i de masses.
 Dirigisme del catalanisme conservador a
Catalunya
 Normalització i normativització
 De la Mancomunitat (1914-1925) a
l’autonomia (1932-1934/1936-1939)

3.  (1) 1906-1923: crisi de la Restauració
 (2) Primera Dictadura (1923-1930)
 (3) II República espanyola (1931-1939)
 Creixement de l’asincronització dels territoris
de llengua catalana

4.  1906 Solidaritat Catalana, El Glossari
d’Eugeni d’Ors, La nacionalitat catalana (Prat
de la Riba)
 1914: Mancomunitat.
 Caciquisme.Violència entre el moviment obrer
i la patronal
 Lerrouxisme
 Guerra del Marroc

5.  Precedents: catalanisme, pistolerisme i
intermitència política: entre 1919 i 1923 nou
governs a Espanya
 -. Cinc dies després del pronunciamiento decret de
repressió del separatisme: clausura de 50 entitats
catalanistes, obligació d’usar el castellà a les
escoles i a la Normal de Girona...
 “En España no hay por fortuna problemas de
minorías nacionalistas, ni por lo tanto idiomáticos,
ni puede haberlo en ningún país cinco siglos
después de constituida la nacionalidad”

6.  Carta en nom de 1.100 obrers de l’Escola d’Arts i
Oficis (1924) adreçada a Alfons Sala:
 “Perquè us serà prou sabut que l’estat
d’endarreriment de l’ensenyament primari únic que
hem pogut seguir, fa que la llengua castellana, que
respectem i admirem, ens hagi estat mal
ensenyada i per tant ens és mal coneguda, mentre
que el català, si desgraciadament no ens ha estat
ensenyat a l’escola, almenys és el llenguatge de la
família, de l’amistat i del taller, per això quan a
l’aula ens el parlen l’entenem millor i ens hi sentim
bé”(…)

7.  “(que) les nostres escoles tornin a ésser com
abans eren, que la llengua de l’ensenyament i de
relació sigui la catalana, i com que entenem que
és bo saber i comprendre bé el castellà es podria
establir una ensenyança seriosa de l’idioma
oficial al costat dels ensenyaments tècnics fets en
llengua catalana, que és la que parlem el 98% de
nosaltres, i que es entesa pels companys no
catalans, als quals els nostres professors han
tingut sempre la gentilesa d parlar-los en llengua
castellana”

8.  Resposta d’Alfons Sala (1924) :
 “em consta que no és pas veritat aquest
desconeixement absolut de la llengua castellana.
Només em cal observar que a més dels conflictes
socials, en totes les vagues, en la major part de les
proclames, sinó totes, fascicles, etc., que surten
del cor dels obrers, sense sofrir cap pressió
d’altres elements, són escrits en castellà, i podem
observar el mateix amb els periòdics o diaris que
més representen la classe obrera”

9.  Interposició (1923)
 “bien claro se comprende que una obra que
en Barcelona o en cualquier provincia
española se ejecuta con carácter nacional o
internacional no debe y no puede, sin
infracción y dolor de los sentimientos patrios,
rotularse ni propagarse en otro idioma que el
español”

10.  Bandera i llengua comuna única: “el idioma
antonomásticamente español”
 “..a ningún español puede producir amargura la
exhibición de la bandera única, y respecto al
idioma, aunque es gratísimo escuchar sin trabas ni
persecuciones el verbo espontáneo y popular de las
lenguas regionales, no se ha de permitir el daño y
el agravio de que el idioma común, el español, que
hay que procurar conozcan todos, sea perseguido y
aun escarnecido a veces por grupos que de eso han
hecho una política execrable explotando pasiones
o ignorancia”(1923)

11.  “Moviment perseguit, moviment que
s’escampa”
 Nicolau d’Olwer (1931)

12.  Contra el català, ni popular ni reformat.
Gairebé un doble lligam de Bateson (Adolfo
Marsillach 1928):
 “Y qué catalán han de oír los fieles? El
auténtico, el que ha sobrevivido en los usos
familiares, es un vocabulario pobre,
insuficiente, para el caso. ¿ Será el catalán
académico y político, el galimatías de
Babel…?”

13.  Contra la reforma fabriana:
 “No podemos admitir cuantos amamos
verdaderamente a nuestra españolísima
Cataluña que unos cuantos señores nos hayan
cambiado el idioma catalán en un extraño
dialecto catalanista. Prefieren usar palabras
francesas antes que las castellanas para luego
hacer pasar por catalán moderno este dialecto
catalanista que carece de la hermosa virilidad
del puro catalán que se habla en la montaña de
nuestras provincias” (1928)

14.  Prohibició a escoles de Girona (1925)
 “guardando todos los respetos que se deben a la
lengua catalana, en los centros de enseñanza, por
el porvenir de los niños y por un sentimiento de
justicia, ha de imponerse como único, el idioma
nacional, extirpando del profesorado los malos
patriotas”

15.  (1) Protagonisme de les masses i
transformació dels hàbits socials
 (2) Incorporació de la dona a la vida pública
 (3) Hegemonia de la vida urbana
 (4) Laïcització i diversitat de les formes
culturals

16.  Extraordinari augment demogràfic. A
Catalunya de 1916 a 1930 creixement de
650.000 hab. Dels quals 525.000
immigrants.
 Telèfon, cinema, ràdio (RACC 1906), cotxe,
motocicleta, avió, esports (Barça 1899,
València 1902)

17.  -. Alfabetització
 -. Control de natalitat
 -. Incorporació al mercat de treball
 -. Carme Karr, Clementina Arderiu, Mercè
Rodoreda, Rosa Sensat, Federica Montseny

18.  Nous usos de l’oci
 Religió catòlica ha de competir amb el
moviment obrer i amb el nacionalisme
 Minva de l’analfabetisme: a Catalunya del 53%
(1900) al 21%(1930)
 Analfabetisme femení gairebé doblava el dels
homes
 Relleu de la influència francesa per
l’anglosaxona

19.  Processos de nacionalització (Espanya, França i
Itàlia) i bilingüització
 Arrelament parcial dels moviments de recuperació
lingüística a Catalunya.
 Fracàs relatiu d’aquests moviments a PV i IB.
Causes: herència històrica remota i condicionants
geogràfics; migradesa de les renaixences locals;
feblesa dels moviments polítics afins al catalanisme
(federals i carlins); manca d’una burgesia amb
discurs propi; inexistència de classes mitjanes
extenses entre l’oligarquia i el moviment obrer

20.  Industrialització : 589.000 obrers el 1939 dels
quals més de la meitat immigrants
 Conflicte entre la cultura obrera i les casses
emergents (sucursalisme de la Restauració i
catalanisme emergent). CNT (1911) i FAI (1927):
visió diglòssica del català. Lerrouxisme.
 Catalanisme impulsat sobretot per classes
mitjanes: professions liberals, institucions
corporatives, menestralia, artesanat. Alienació
lingüística de les elits i la classe obrera.

21.  Societat agrària amb excepcions (tèxtil a Alcoi,
calçat i mobles al sud)
 Castellanització absoluta de la burgesia
 Blasquisme (Vicente Blasco Ibáñez 1867-1928) a
València i l’Horta: aiguabarreig confús entre
republicanisme jacobí, anticlericalisme,
cosmopolitisme espanyolista, afirmació local i
alhora menyspreu dels particularismes culturals.
 1932. Adopció de la reforma fabriana amb matisos
a Castelló de la Plana.

22.  Indústria del calçat (40% de l’economia)
 Cap vel.leïtat regionalista en les elits (Antoni Maura
i Joan March)
 Interès lingüístic en petits cercles erudits: Marià
Aguiló i Antoni M. Alcover. Moviment culturalista
progressista (Miquel dels Sants Oliver i Gabriel
Alomar) i ruralitzant i catòlic (“Escola Mallorquina:
Costa i Llobera, Llorenç Riber, Ma Antònia Salvà)
 Plataformes més polititzades: Associació per a la
Cultura de Mallorca (1923-1936)

23.  Aspiració a reformar la societat catalana des de
l’elit i a intervenir en la regeneració de la
monarquia alfonsina
 Objectius: desenvolupament material i espiritual
de Catalunya superant la Renaixença i el
modernisme per a avançar cap a una societat de
progrés i ordre. Mancomunitat (1914-1925).
 Barcelona com a símbol mediterrani i cosmopolita
en contrast amb la catalanitat tradicional rural.
 La reforma fabriana (iniciada amb les Normes
Ortogràfiques del 1913) triomfà dins aquest teixit
catalanista.

24.  Repressió oberta (1a dictadura 1923-1930): primer
assaig de violència política contra el català.
 -. Persecució de símbols i organitzacions catalanistes,
des de la Mancomunitat fins al FC Barcelona, amb
l’objectiu de folkloritzar i patuesitzar.
 -. Solidaritat mitjançant un manifest de 118
personalitats castellanes (1924) i alhora animadversió
contra la cooficialitat del català, vista com una
conculcació dels drets dels castellanoparlants: Ramiro
de Maeztu, Ramón Menéndez Pidal, Pio Barjoja, José
Ortega y Gasset,Claudo Sánchez Albornoz, Salvador de
Madariaga, Americo Castro, etc

25.  -.Greus dèficits de l’escola pública
 -.Suplència i adoctrinament per part de l’Església
(jerarquia i ordes religiosos majoritàriament
castellanitzadors, però Josep Torras i Bages i el
monestir de Montserrat; bona part del clergat
diocesà i regular catalanitzador, bàsicament a
Catalunya).
 -.A Mallorca, el bisbe Josep Miralles (1860-1947)
edità catecismes en català fins i tot sota control
nacionalista.
 -.Iniciativa popular des del moviment obrer i
associacionisme de base: ateneus populars,
cooperatives de consum

26.  -.Proposta de La Escuela Moderna (Francesc Ferrer i
Guardia 1854-1909), en castellà
 En general, però, renovació pedagògica va lligada a la
catalanització, per exemple, les escoles Montessori,
Alexandre Galí (1886-1950) o Rosa Sensat (1873-1961)
 -.Creació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança
Catalana (1899-1939)
 -. Reticències respecte al bilingüisme (A. Galí Per la
llengua i per l’escola 1931).
 Decret de bilingüisme ( 2 setmanes després de la
proclamació de la República)
 1933. Bilingüisme a la UAB republicana

27.  -. Entre 1888 i 1939, 264 capçaleres: 164 en cast.,
64 en cat. i 36 bilingües. 1r diari en tiratge La
Vanguardia.
 Premsa infantil: En Patufet (1904-1938), que assolí
els 65.000 exemplars setmanals i Papitu (1908-
1937)

28.  (1) Alta literatura. En castellà al PV: Azorín, Miró,
Hernández, Aub
 (2) Literatura mesocràtica: literatura costumista
(Bertrana i Puig i Ferrater); literatura burgesa del
Noucentisme (Carner, Bofill i Mates, López-Picó, Riba,
Soldevila, Calvet...); generació del 36: Juan Arbó,
Rodoreda, Oliver, Espriu, Villalonga...
 Narrativa popular, sovint fulletinesca i sobretot en cast.:
El Cuento Semanal, Blasco Ibáñez. Novel.la rosa de
Clovis Eimeric (70.000 exemplars de La Puntaire) i
novel.la sentimental de Folch i Torres amb la Biblioteca
Gentil.
 (3) Literatura proletària en cast: La Revista Blanca
 (4) Literatura d’avantguarda: Foix i Salvat-Papasseit.

29.  1924. Fundació de Ràdio Barcelona, primera
espanyola en cast.
 1929 Radio Associació de Catalunya en cat.
 Cap al 1937, a Catalunya hi havia un aparell per
cada 12 habitants.
 __________________________________
 1897 Baralla en un cafè, 1r film amb argument
rodat a Espanya de Fructuós Gelabert.
 1r film sonor en cat. (valencià popular): El fava de
Ramonet (1933).
 Durant la guerra civil, Laia Films roda molts
reportages de propaganda republicana en català.