La biblioteca pública sota el franquisme: els inicis de la Biblioteca Sant Pa...BibliotecaSantPauSantaCreu
A l'exposició commemorativa dels 75 anys de l'actual Biblioteca Sant Pau-Santa Creu es mostren els clarobscurs de les primeres biblioteques de l'època franquista. Aquest període fosc va tenir alguns clars, alguns "malgrat tot", que també hem volgut ressaltar en cadascun dels àmbits de la mostra, i especialment els protagonitzats per les bibliotecàries i els lectors. La Marga Losantos és bibliotecària de la Biblioteca de Catalunya i és la comissària de l'exposició.
La narrativa durant el règim franquistaFernando Ros
Trabajo de la asignatura de Valenciano sobre la narrativa desde el año 1939 al año 1975 del curso de 2º de Bachillerato.
Trabajo realizado por Fernando Ros y Marcel Venancio.
I.E.S. El Puig
Curso: 2011/2012
La biblioteca pública sota el franquisme: els inicis de la Biblioteca Sant Pa...BibliotecaSantPauSantaCreu
A l'exposició commemorativa dels 75 anys de l'actual Biblioteca Sant Pau-Santa Creu es mostren els clarobscurs de les primeres biblioteques de l'època franquista. Aquest període fosc va tenir alguns clars, alguns "malgrat tot", que també hem volgut ressaltar en cadascun dels àmbits de la mostra, i especialment els protagonitzats per les bibliotecàries i els lectors. La Marga Losantos és bibliotecària de la Biblioteca de Catalunya i és la comissària de l'exposició.
La narrativa durant el règim franquistaFernando Ros
Trabajo de la asignatura de Valenciano sobre la narrativa desde el año 1939 al año 1975 del curso de 2º de Bachillerato.
Trabajo realizado por Fernando Ros y Marcel Venancio.
I.E.S. El Puig
Curso: 2011/2012
Turning whispers into roars by Liz McGettiganCILIP PPRG
This document discusses how public libraries must evolve and adapt to remain relevant in a changing world. It notes that technology, learning, and customer needs are constantly changing. Libraries need to offer innovative spaces and services, introduce people to new technologies, and find new ways to collaborate. To succeed, libraries will need vision, imagination, and a willingness to embrace ongoing transformation.
El documento describe el Plan de Lenguas de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB). La UAB desarrolló el plan a través de un proceso participativo que incluyó un diagnóstico, consulta con expertos y la comunidad universitaria. El plan establece objetivos y acciones para promover el multilingüismo en la docencia, investigación, comunicaciones y más. El plan fue aprobado por el consejo de gobierno de la UAB y cuenta con un presupuesto anual.
España tiene una gran diversidad lingüística debido a su historia. Además del español, existen otras lenguas como el vasco, gallego, catalán y aranés, que son cooficiales en algunas regiones. La pluralidad lingüística se debe a los sustratos prerromances y superstratos germánicos y árabes a lo largo de los siglos.
SÍNTESI DE L’ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC I LINGÜÍSTIC ALS CENTRES D’EDUCACIÓ SECU...Natxo Sorolla
http://xarxes.wordpress.com/2009/06/06/1268/
Presentada el 5 de juny de 2009, en el marc de la Jornada Situació sociolingüística a l'ESO: reptes i línies d'actuació. Jornada de reflexió i debat, a propòsit de la publicació de l'Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l'alumnat de 4t d'ESO de Catalunya (programa).
Presentación de Alfons Conesa i Badiella de la Oficina de Consum de Catalunya, para la jornada "Derechos de los consumidores" organizada por adigital el 30 de noviembre de 2011 en Barcelona.
Este documento presenta un curso introductorio sobre la cultura catalana que se llevará a cabo entre agosto y diciembre de 2008. El curso explorará eventos históricos, sociales y culturales relevantes de Cataluña para determinar si el nacionalismo catalán puede contribuir a la diversidad. Los objetivos son obtener una visión general de Cataluña, reflexionar sobre sociedades minorizadas y expresar ideas de manera fundamentada. El curso consta de módulos sobre introducción, casos posibles y reflexiones finales, con lecturas, debates y
Este documento resume la situación actual del catalán en la Administración de Justicia en Cataluña. Explica que el nivel de conocimiento del catalán entre los funcionarios ha aumentado pero que esto no se ha traducido completamente en un mayor uso del catalán en documentos. También describe los esfuerzos realizados como el Plan de Normalización Lingüística y recursos disponibles, así como los problemas que aún dificultan el uso completo del catalán como la estructura centralizada del poder judicial. Concluye que se ha avanzado pero es necesario continuar normalizando el uso del catal
España es un estado plurilingüe desde la Constitución de 1978. El castellano es la lengua oficial del estado español, mientras que el catalán, valenciano, gallego y euskera son cooficiales en diferentes comunidades autónomas. El plurilingüismo en España se debe a factores geográficos e históricos como la romanización, las invasiones de pueblos germánicos y árabes, y la Reconquista cristiana.
El documento proporciona información sobre el catalán, una lengua hablada principalmente en Cataluña y otras partes de España. Explica que el catalán es la lengua oficial de Cataluña junto con el castellano, y también se habla en otras regiones como las Islas Baleares, la Comunidad Valenciana y partes de Aragón, Francia e Italia. Además, resume brevemente la historia y evolución del catalán, así como datos estadísticos sobre el número de hablantes en diferentes lugares.
Este documento describe el origen y desarrollo del sistema de autonomías en España. Se explica que durante la Segunda República ya existían partidos nacionalistas en Cataluña, el País Vasco y Galicia. Tras la muerte de Franco, la Constitución de 1978 reconoció el derecho a la autonomía y se establecieron las vías de acceso a ella. Actualmente, España se organiza territorialmente en comunidades autónomas, provincias y municipios.
Las lenguas en el Sistema educativo en Catalunya- Presentación en Jaen, SEDLL...Neus Lorenzo
Presentación en Jaen, en el Congreso de la Sociedad Española de Didáctica de las Lenguas e Idiomas modernos (SEDLL), diciembre 2010. Competencias básicas comunicativas: hacia la competencia global
Turning whispers into roars by Liz McGettiganCILIP PPRG
This document discusses how public libraries must evolve and adapt to remain relevant in a changing world. It notes that technology, learning, and customer needs are constantly changing. Libraries need to offer innovative spaces and services, introduce people to new technologies, and find new ways to collaborate. To succeed, libraries will need vision, imagination, and a willingness to embrace ongoing transformation.
El documento describe el Plan de Lenguas de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB). La UAB desarrolló el plan a través de un proceso participativo que incluyó un diagnóstico, consulta con expertos y la comunidad universitaria. El plan establece objetivos y acciones para promover el multilingüismo en la docencia, investigación, comunicaciones y más. El plan fue aprobado por el consejo de gobierno de la UAB y cuenta con un presupuesto anual.
España tiene una gran diversidad lingüística debido a su historia. Además del español, existen otras lenguas como el vasco, gallego, catalán y aranés, que son cooficiales en algunas regiones. La pluralidad lingüística se debe a los sustratos prerromances y superstratos germánicos y árabes a lo largo de los siglos.
SÍNTESI DE L’ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC I LINGÜÍSTIC ALS CENTRES D’EDUCACIÓ SECU...Natxo Sorolla
http://xarxes.wordpress.com/2009/06/06/1268/
Presentada el 5 de juny de 2009, en el marc de la Jornada Situació sociolingüística a l'ESO: reptes i línies d'actuació. Jornada de reflexió i debat, a propòsit de la publicació de l'Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l'alumnat de 4t d'ESO de Catalunya (programa).
Presentación de Alfons Conesa i Badiella de la Oficina de Consum de Catalunya, para la jornada "Derechos de los consumidores" organizada por adigital el 30 de noviembre de 2011 en Barcelona.
Este documento presenta un curso introductorio sobre la cultura catalana que se llevará a cabo entre agosto y diciembre de 2008. El curso explorará eventos históricos, sociales y culturales relevantes de Cataluña para determinar si el nacionalismo catalán puede contribuir a la diversidad. Los objetivos son obtener una visión general de Cataluña, reflexionar sobre sociedades minorizadas y expresar ideas de manera fundamentada. El curso consta de módulos sobre introducción, casos posibles y reflexiones finales, con lecturas, debates y
Este documento resume la situación actual del catalán en la Administración de Justicia en Cataluña. Explica que el nivel de conocimiento del catalán entre los funcionarios ha aumentado pero que esto no se ha traducido completamente en un mayor uso del catalán en documentos. También describe los esfuerzos realizados como el Plan de Normalización Lingüística y recursos disponibles, así como los problemas que aún dificultan el uso completo del catalán como la estructura centralizada del poder judicial. Concluye que se ha avanzado pero es necesario continuar normalizando el uso del catal
España es un estado plurilingüe desde la Constitución de 1978. El castellano es la lengua oficial del estado español, mientras que el catalán, valenciano, gallego y euskera son cooficiales en diferentes comunidades autónomas. El plurilingüismo en España se debe a factores geográficos e históricos como la romanización, las invasiones de pueblos germánicos y árabes, y la Reconquista cristiana.
El documento proporciona información sobre el catalán, una lengua hablada principalmente en Cataluña y otras partes de España. Explica que el catalán es la lengua oficial de Cataluña junto con el castellano, y también se habla en otras regiones como las Islas Baleares, la Comunidad Valenciana y partes de Aragón, Francia e Italia. Además, resume brevemente la historia y evolución del catalán, así como datos estadísticos sobre el número de hablantes en diferentes lugares.
Este documento describe el origen y desarrollo del sistema de autonomías en España. Se explica que durante la Segunda República ya existían partidos nacionalistas en Cataluña, el País Vasco y Galicia. Tras la muerte de Franco, la Constitución de 1978 reconoció el derecho a la autonomía y se establecieron las vías de acceso a ella. Actualmente, España se organiza territorialmente en comunidades autónomas, provincias y municipios.
Las lenguas en el Sistema educativo en Catalunya- Presentación en Jaen, SEDLL...Neus Lorenzo
Presentación en Jaen, en el Congreso de la Sociedad Española de Didáctica de las Lenguas e Idiomas modernos (SEDLL), diciembre 2010. Competencias básicas comunicativas: hacia la competencia global
Este documento analiza los niveles y distribución de la corrupción política en España entre 1984 y 2013 basándose en 534 casos documentados. Los principales hallazgos son: el PP es el partido con más casos de corrupción; Cataluña es la comunidad con menor índice de corrupción a pesar de ser la quinta en número de casos; y los españoles consideran que la corrupción es uno de los principales problemas de España y ha ido en aumento, dando al país una mala imagen internacional como uno de los más corruptos.
La independencia de Cataluña será beneficiosa para España porque servirá como catalizador para que España cambie su modelo económico y político, permitirá a España desarrollar plenamente su propia estrategia económica y focalizar sus esfuerzos políticos en el progreso económico. Además, la competencia entre los dos estados impulsará la economía española, y España podrá aprovechar las nuevas infraestructuras de Cataluña para aumentar sus exportaciones.
CCN - Empreses catalanes cotitzant a borsa - Set 2011
El català, una llengua perseguida durant 4 segles
1. El català: una llengua perseguida
durant 4 segles
Desembre 2012
2. El català ha estat una llengua perseguida per Castella i
Espanya durant tot el segle XVIII (1/2)
1715
Consulta del Consell de Castelles
A l'aula no hi ha d'haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà ni escriurà aquesta llengua i
on la doctrina cristiana s'ensenyarà i serà apresa en castellà
1716
Decret de Nova Planta
“Las causas en la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana”
1716 Instruccions del fiscal de Consejo de Castilla José Rodrigo Villalpando als corregidors
de Catalunya per a imposar el castellà en substitució del català:
“Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias
más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado”
1755 Decret de Visita del Provincial dels Escolapis
Es mana a tots els religiosos de l'ordre a parlar només en castellà i llatí, tant entre sí com amb
la resta de la població
Font: Veure bibliografia al final del document
2
3. El català ha estat una llengua perseguida per Castella i Espanya
durant tot el segle XVIII (2/2)
1768 “Real Cédula de Aranjuez.”, Carles III de Borbó
Ratifica la imposició del castellà en tota l’Administració de Justícia, i en totes
les escoles públiques i també en la jurisdicció eclesiàstica a Catalunya.
1772
Real Cédula de 24 de desembre
Prohibeix l’ús del català en tots els llibres de comptabilitat
1780 Reial provisió promulgada pel comte de Floridablanca
Obliga a totes les escoles a ensenyar la gramàtica de la Reial Academia
Espanyola
1799
Reial cèdula
Prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma
castellano".
Font: Veure bibliografia al final del document
3
4. El català ha estat també perseguit per Espanya durant la primera
meitat del segle XIX, ...
1801
“Instrucciones” de Manuel de Godoy sobre els teatres
Es prohibeix qualsevol idioma que no sigui el castellà
1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar
1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà
1837 Un edicte reial imposa càstigs als infants que parlen català a l'escola
1837 La instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als
escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes
1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català
Font: Veure bibliografia al final del document
4
5. ... i durant la segona meitat del mateix segle XIX
1857 Ley Moyano de Instrucción Pública
Ratifica la prohibició del català en l’ensenyament públic
1862
Llei del notariat
Prohibeix l’ús del català en les escriptures notarials
1867 Ministre de Governació espanyol González Bravo
Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los
dialectos de las provincias de España”
1870
Llei del Registre Civil
Prohibeix l’ús del català en el Registre Civil
1881
Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català als jutjats
1896 Dirección general de Correos y Telégrafos
Prohibeix parlar en català per telèfon
Font: Veure bibliografia al final del document
5
6. El català ha estat també perseguit per Espanya tant a l’inici del
segle XX, com durant la dictadura de Primo de Rivera
1902 Reial Decret de Romanones que prohibeix l’ensenyament del catecisme
en català
1917
Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català
1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà
1924 El general Lossada implanta l'ensenyament en castellà a les escoles de la
Mancomunitat
1924 Reial Ordre que sanciona els mestres que ensenyin en català
1926 Reial decret pel qual es sanciona als mestres que utilitzin el català amb el
trasllat
Font: Veure bibliografia al final del document
6
7. El català fou prohibit i severament perseguit durant la
dictadura de Franco (1/3)
1938
Llei del 9 d’abril que aboleix l’Estatut de Catalunya i prohibeix el català
“El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la
queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española”
1939
Prohibició de parlar o escriure el català
A la ràdio
Als llibres
Al teatre, fins i tot els Pastorets
A tota mena d’impresos, fins i tot participacions de casament i estampes de primera comunió
A rètols i anuncis
Als noms de pila
Al cinema, fins el 1964
A les fàbriques
A totes les escoles públiques i privades
A les làpides dels cementiris i esqueles mortuòries
A la nomenclatura d’hotels, restaurants, bars, noms comercials, marques, i embarcacions
A conferències i actes culturals
A la correspondència privada, fins al gener de 1940
A les inscripcions en els Registres Civils
Pels funcionis, ni entre ells ni amb el públic
Als noms dels carrers
Font: Veure bibliografia al final del document
7
8. El català fou prohibit i severament perseguit durant la
dictadura de Franco (2/3)
1939 Ban de l'alcalde accidental d’Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits
Ban de l'alcalde de Mollet del Vallès on s'obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en
català
L'ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català
El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la
via pública
Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya per a què desapareguin tots els
rètols o anuncis "en llengua regional“
El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i
anuncis del català al castellà
L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà
L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al
castellà
El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se
substitueixin tots els rètols en català pel castellà
L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català
Un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris
Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer a tots els bisbes catalans
Nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el
idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)"
Font: Veure bibliografia al final del document
8
9. El català fou prohibit i severament perseguit durant la
dictadura de Franco (3/3)
1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es
prohibeix el català
1940 Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials
1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les
escriptures en castellà
1945
Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà
1945
Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà
1956
Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà
1957
Al Registre Civil els noms només seran en castellà
1961
Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català
1968
Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a Eurovisió
Font: Veure bibliografia al final del document
9
10. Després de la mort de Franco, durant la transició, també es
van publicar lleis per relegar el català a un segon pla
1976 Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l'obligatorietat
a de l'etiquetatge de productes alimentaris i d'altres en castellà front a l'única llei que hi ha,
2008 per exemple, a Catalunya
1986 Llei de patents que obliga el castellà en la documentació presentada
1989 Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil
Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà
1995 Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de les assegurances privades
Obliga que les pòlisses estiguin escrites en castellà
Font: Veure bibliografia al final del document
10
11. La persecució històrica del català s’ha vist acompanyada de
missatges cínics per part d’alts representants de l’Estat
2001 Intervenció del Rei Juan Carlos I en un lliurament del Premio Cervantes:
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...
... fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad
libérrima, el idioma de Cervantes”
Font: Veure bibliografia al final del document
11
12. La persecució del català encara continua avui dia
2010 Sentència del Tribunal Constitucional respecte l'Estatut de Catalunya:
El català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la
llengua vehicular del sistema educatiu
2012 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposa la possibilitat
d'escolaritzar els infants en castellà si així ho demanen els pares
2012
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya denega al català el caràcter
de llengua preferent de l'ajuntament de Barcelona
2012 El Govern d’Aragó rebateja la llengua catalana parlada a la Franja de
Ponent com a "llengua aragonesa de l'àrea oriental"
2012
El Tribunal Suprem denega que el català sigui la llengua vehicular del
sistema educatiu de Catalunya
2012 El ministre d'educació espanyol presenta un esborrany de llei
El català passa a ser llengua optativa i no cal examinar-s'hi per a obtenir el títol
d'educació obligatòria
Font: Veure bibliografia al final del document
12
13. En conclusió, només si Catalunya esdevé un Estat podrà
preservar la seva llengua pròpia
1 El català ha estat perseguit des de fa 4 segles
2 Tots els règims espanyols han perseguit el català i han intentat imposar el castellà
Absolutisme monàrquic
Dictadures
Governs democràtics de dretes
Governs democràtics d’esquerres
3 El català continua essent perseguit avui dia
4 L’objectiu final dels poders espanyols és fer desaparèixer el català o transformar-lo
en una relíquia folklòrica i residual
5 El català continuarà sent perseguit mentre Catalunya no esdevingui un Estat
Font: Veure bibliografia al final del document
13
14. Bibliografia
• Decret de Nova Planta
• “La repressió de la llengua catalana”, Francesc Ferrer i Gironés, article publicat originàriament a Serra d'Or, novembre de 2002,
pp.18-21
• “Perspectiva histórica de la formación de los maestros en España” (1370-1990), Juan Antonio Lorenzo Vicente, Departamento de
Teoría e Historia de la Educación. Facultad de Educación (Universidad Complutense)
• “Ley Moyano de Instrucción Pública de 1857”
• “España y los nacionalismos” Luis Enrique Otero Carvajal, Profesor Titular de Historia Contemporánea. Universidad
Complutense. Madrid.
• Enciclopèdia Catalana
• “Llistat de les normes de repressió i violència espanyola contra la llengua catalana” publicat al butlletí electrònic nº 73 de la
Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya
• “Catalanofòbia”, Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62; Barcelona, 2000
• “Multilingüisme i educació”, Joan Mallart Navarra, Josep Besa Camprubí, Josep Besa Camprubí, Universitat de Barcelona
• “Estudis de llengua i literatura catalanes XX”, Miscel·lània 3, Joan Bastardas, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990
• “Llistat de les normes de repressió i violència espanyola contra la llengua catalana” publicat al butlletí electrònic nº 73 de la
Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya
• “Multilingüisme i educació” de Joan Mallart, Universitat de Barcelona, Col·lecció Textos docents nº 218Diari La Vanguardia
• Diari Avui
• Diari La Vanguardia
14
15. Empresaris per l’Estat propi
Només amb un Estat propi
Catalunya serà econòmicament viable
www.ccncat.cat
info@ccncat.cat