Tungstè   Wolframi
HISTÒRIA Al 1779 Peter Woulfe va predir que la Wolframita podia contenir un nou element químic. Al 1781 Carl Wilhelm Scheele i Torbem Berman van presentar una nova manera per trobar un nou element. Dos anys més tard, els germans José de Elhúyar i Fausto de Elhúyar, troben un àcid identic a l’àcid túngstic i per mitjà d’una reducció aconsegueixen aïllar el nou element. L’element va ser anomenat Tungstè que prové del suec  tung  que significa “pesa” i  sten  que significa pedra.  El seu altre nom és Wolframi que ve de l’alemany  wolf  i  rham  que vol dir “poc valor”
OBTENCIÓ No es troba mai lliure en la natura sinó en combinació amb altres metalls com la Scheelita i la Wolframita. Procés d’obtencio: Es fon el mineral amb carbonat de sodi per que reaccioni i doni tungstenat de sodi (NaWO4). S’extreu la substància de la dissolució i es tracta amb àcid clorhídric per arribar a l’acid tungstànic. Reduim aquest àcid amb Hidrogen a 1200ºC. El resultat és una pols fina que s’intenta comprimir i fer-lo dúctil.
CARACTERÍSTIQUES Color blanc platejat. Si conté impurses passa a ser grisós com l’acer. Dúctil, dur i mal·leable. Té el punt de fusió més alt i la pressió de vapor més baixa de tots els elements. Amb una gran resistència elèctrica. Molt resistent a la corrosió. El tungstè natural és una barreja de 5 isòtops estables. Té un paper biològicament limitat. A més de 1650ºCté la força elàstica més alta.
PROPIETATS Propietats atòmiques: Pes atòmic : 183,84 Radi mitjà : 135 pm Radi atòmic calculat : 193pm Radi covalent : 146 pm Estats d’Oxidació : 6,5,4,3,2 lleument àcid Estructura cristal·lina Propietats físiques: Estat sòlid Punt de fusió 3659 K Punt d’ebullició 5828 K Pressió de vapor 4,27 pa a 3680K Velocitat del so 5174 m/s a 293’15K
APLICACIONS El metall pur el podem utilitzar com a filament per a làmpades elèctriques. En aliatges amb l’acer. En els vernissos de les tintoreries. En l’indústria elèctrònica el trobem en microxips. En l’indústria química s’utilitza com a catalitzador en el refinament del petroli i per extreure altres substències del cru. Els tungstenats de calci i magnesi s’utilitzan en la fabricació de tubs fluorescents.

Tungstè. Xavier Guasch

  • 1.
    Tungstè Wolframi
  • 2.
    HISTÒRIA Al 1779Peter Woulfe va predir que la Wolframita podia contenir un nou element químic. Al 1781 Carl Wilhelm Scheele i Torbem Berman van presentar una nova manera per trobar un nou element. Dos anys més tard, els germans José de Elhúyar i Fausto de Elhúyar, troben un àcid identic a l’àcid túngstic i per mitjà d’una reducció aconsegueixen aïllar el nou element. L’element va ser anomenat Tungstè que prové del suec tung que significa “pesa” i sten que significa pedra. El seu altre nom és Wolframi que ve de l’alemany wolf i rham que vol dir “poc valor”
  • 3.
    OBTENCIÓ No estroba mai lliure en la natura sinó en combinació amb altres metalls com la Scheelita i la Wolframita. Procés d’obtencio: Es fon el mineral amb carbonat de sodi per que reaccioni i doni tungstenat de sodi (NaWO4). S’extreu la substància de la dissolució i es tracta amb àcid clorhídric per arribar a l’acid tungstànic. Reduim aquest àcid amb Hidrogen a 1200ºC. El resultat és una pols fina que s’intenta comprimir i fer-lo dúctil.
  • 4.
    CARACTERÍSTIQUES Color blancplatejat. Si conté impurses passa a ser grisós com l’acer. Dúctil, dur i mal·leable. Té el punt de fusió més alt i la pressió de vapor més baixa de tots els elements. Amb una gran resistència elèctrica. Molt resistent a la corrosió. El tungstè natural és una barreja de 5 isòtops estables. Té un paper biològicament limitat. A més de 1650ºCté la força elàstica més alta.
  • 5.
    PROPIETATS Propietats atòmiques:Pes atòmic : 183,84 Radi mitjà : 135 pm Radi atòmic calculat : 193pm Radi covalent : 146 pm Estats d’Oxidació : 6,5,4,3,2 lleument àcid Estructura cristal·lina Propietats físiques: Estat sòlid Punt de fusió 3659 K Punt d’ebullició 5828 K Pressió de vapor 4,27 pa a 3680K Velocitat del so 5174 m/s a 293’15K
  • 6.
    APLICACIONS El metallpur el podem utilitzar com a filament per a làmpades elèctriques. En aliatges amb l’acer. En els vernissos de les tintoreries. En l’indústria elèctrònica el trobem en microxips. En l’indústria química s’utilitza com a catalitzador en el refinament del petroli i per extreure altres substències del cru. Els tungstenats de calci i magnesi s’utilitzan en la fabricació de tubs fluorescents.