2. A la dècada dels 30's, Otto Bayer , qui dirigiria en aquell moment el Departament d'Investigació de Bayer, volia trobar una fibra sintètica similar a la poliamida que havia estat descoberta a USA. Otto Bayer va considerar com a grup reactiu apropiat el isocianat , que té la facultat d'entrar en reacció amb alcohols per a donar lloc a la formació de uretans . Al 1941, arran d'un experiment fracassat, es va aconseguir col·locar la primera pedra de l'aplicació de poliuretans. Però els tecnològics aconseguirien donar molt prompte amb la causa d'aquesta formació de bombolles: en alguns polièsters es trobaven presents encara grups carboxílics que reaccionaven amb els grups isocianats formant, al seu torn, grups de carboxamida amb despreniment simultani d'anhídrid carbònic. Llavors es va assolir ,quan es va provocar molt conscientment aquesta separació d'anhídrid carbònic i per tant, la formació d'escuma (despumació) mitjançant l'addició de petites quantitats d'aigua. HISTÒRIA DEL POLIURETÀ
3. Els sistemes de poliuretà són molt versàtils i permeten una gamma amplíssima d'aplicacions. Curiosament, procedeixen únicament de dos productes: el petroli i el sucre, per a obtenir, després d'un procés químic de transformació, dos components bàsics, cridats genèricament ISOCIANAT i POLIOL . La barreja en les condicions adequades d'aquests dos components ens proporcionarà, segons el tipus de cadascun d'ells, una escuma per a aïllament, rígida, o bé una escuma flexible, o un elastòmer, o un rigímer o una escuma semirígida, etc. La barreja dels dos components POLIOL i ISOCIANAT , que són líquids a temperatura ambient i que habitualment s'efectua amb una maquinària específica, produeix una reacció química exotèrmica. Aquesta reacció química es caracteritza per la formació d'enllaços entre el poliol i el isocianat aconseguint una estructura sòlida, uniforme i molt resistent. A més, la calor que desprèn la reacció pot utilitzar-se per a evaporar un agent inflant que omple les ces trencades que es formen, de tal manera que s'obté un producte sòlid, que posseix una estructura cel·lular, amb un volum molt superior al que ocupaven els productes líquids. ORIGEN I OBTENCIÓ
