1. FRANCESC CASAS 1er de Batxillerat Carles Planuch PVC

2. El PVC (clorur de polivinil) es una combinació química de carboni, hidrogen y clor. Els seus components provenen del petroli (43%) y de la sal (57%). S’obté de la polimerització del clorur de vinil, la fabricació es realitza a partir de clor y etilè. Material termoplàstic, es a dir sota l’acció del calor (140 a 205 graus) es torna tou podent ser deformat amb la forma desitjada amb facilitat, quan es refreda recupera la consistència inicial conserven la nova forma. QUE ÈS?

3. Història del PVC Al 1835 Justus Von Liebig (Alemanya) Sintetitza el clorur de vinil en un laboratori. Al 1839 Victor Regnault (França) Descriu la formació d'una pols blanca quan una ampolleta de cristall segellat de clorur de vinil líquid s'exposava al sol. Al 1860 Roald Hoffman (Polònia) Publica un informe sobre l'obtenció de poli bromur de vinil. Al 1872 Eugene Baumann (Alemanya) Va relatar com es convertia el VCM en una massa sòlida blanca: “no sent afectada pels dissolvents ni pels àcids”. Al 1912 Fritz Klatte (Alemanya) Va establir els principis de la fabricació industrial. Al 1928 Waldo Semon (EUA) Estén una semblant a un cautxú a la taula d'un laboratori. El sol estava buscant un adhesiu sintètic per a la marca B.F. Goodrich. Al 1932 B.F. Goodrich i General Electric desenvolupen una formulació de PVC plastificat per a utilitzar-lo com aïllant elèctric en cable i filferro. Al 1938 Inicia la producció de PVC a gran escala. Al 1950 Cinc companyies principals competien en la fabricació de PVC. Al 1980 Vint companyies produïen PVC. Es dóna el major desenvolupament tecnològic i de comercialització del PVC a nivell mundial.

4. Les resines de PVC es poden produir mitjançant quatre processos diferents: Suspensió Emulsió Massa solució. En la producció de resines d'aquest tipus s'empren com agents de suspensió la gelatina, els derivats cel·lulòsics i l'alcohol polivinílic, en un mitjà aquós d'aigua purificada . Algunes vegades es fa necessària l'aigua desmineralitzada. Els catalitzadors clàssics són els peròxids orgànics. Aquest tipus de resines té bones propietats elèctriques. OBTENCIÓ

5. Característiques generals del PVC: aillant tèrmic i acústic major que en altres materials estabilitat dimensional estabilitat de colors resistència al xoc resistència als agents atmosfèrics, biològics i químics auto entingible en el seu comportament davant el foc aïllant tèrmic reciclable

6. CONSTRUCCIÓ: -Bones propietats elèctriques i d'aïllament sobre un ampli rang de temperatures. -Excel·lent durabilitat i té aproximadament una vida útil de 40 o més anys USUS DEL PVC A LA CONSTRUCCIÓ: -Aïllament de cables i filferros -Marcs de portes i finestres JOGUINES: - Ànecs de bany - Piscines per a nens - Pilotes AUTOMÒBILS: - Páneles per a portes - Taulers - Seients - Motlures USUS GENERALS: - Agricultura: canonades per a reg, mànegues, pel·lícula per a hivernacle i emmagatzematge d'aigua. - Mobiliari - Calçat - Targetes de crèdit. - Tapisseria: per a mobles, borses, maletes, carteres, lones, impermeables, tapís per a murs. - Assenyalaments vials. - Pel·lícula per a forros de llibres. - Passadissos plàstics per a catifes. - Persianes APLICACIONS

7. Podem observar que el PVC es un material bastant recent i que podem trobarl-lo en una infinitat de coses que ni ens imaginariem. CONCLUSiÒ