1. 11/02/2010
EL LLAUTÓ
Alba González
Laura Auñón
1

2. 11/02/2010
COMPOSICIÓ
El llautó és un aliatge de coure i zinc.
2

3. 11/02/2010
Gràfic que mostra el percentatge de:
Coure
Zinc
3

4. 11/02/2010
OBTENCIÓ
Per obtenir llautó, es barreja el zinc
amb el coure en gresols o en un forn
de reverber o de cubilot. Segons la
utilització a què estigui destinat, el
llautó té una composició química
diferent.
4

5. 11/02/2010
CARACTERÍSTIQUES I PROPIETATS
○ El llautó és menys resistent als agents
atmosfèrics que el coure, però
suporta millor l´aigua i el vapor.
5

6. 11/02/2010
○ De color groc.
○ Es poden fer làmines.
○ És un metall no fèrric.
○ Punt de fusió 932ºC.
○ Pot ser magnètic.
○ No produeix espurnes per impacte
mecànic .
6

7. 11/02/2010
ÚS
○ A la bijuteria s'utilitza molt aquest
material ja que té un color groguenc
daurat molt semblant a l'or, i en moltes
ocasions el llautó es recobreix amb or,
plata o rodi per donar-li major qualitat,
acabat i valor, així com per evitar
al—lèrgies dèrmiques.
7

8. 11/02/2010
○ Elements decoratius.
○ Vaixells.
○ Instruments musicals
○ Actualment s´empra molt per a
fabricar boixes d´ajustament de peces
mecàniques.
8

9. 11/02/2010
○ Serveix per implants dentals.
9

10. 11/02/2010
○ Per a fer pinyons.
10

11. 11/02/2010
11

12. 11/02/2010
COM ES TREBALLA
El llautó és molt dúctil, fusible i
mal—leable.
Es pot: gravar o tallar.
12