1. FIBRA DE CARBONI Ramon Buj Valverde 1º Batx Grup 12 Carles Planuch

2. HISTÒRIA Les primeres fibres de carboni utilitzades industrialment són gràcies a Edison , el qual va preparar fibres de carboni per carbonització de filaments de fibres de bambú i van ser utilitzades en la preparació de filaments per a llums incandescents . Amb posterioritat caldria esperar fins a 1960 fins que Union Carbide desenvolupant un procediment industrial d'obtenció de fibres contínues de carboni d'alt mòdul de Young a partir de fibres de carbó. En el 1966 les fibres de carboni d'alt mòdul i tensió de ruptura van ser obtingudes a partir de fibres de PA ( poliacrilonitril ). En aquesta època també es van desenvolupar FC obtingudes a parir del carbó i petroli i de resines fenòliques , no obstant això, aquestes FC presenten propietats mecàniques inferiors i es comercialitzen com fibres de carboni d'ús general. En els anys 1980s es preparen FC a partir de transformar-se en alt mòdul, que s'utilitzen en un nombre limitat d'aplicacions que requereixen fibres de molt altes prestacions.

3. OBTENCIÓ FC s'obtenen per carbonització (1200–1400 C) de fibres orgàniques naturals o sintètiques. En la majoria dels casos, les fibres de carboni continuen com carbó no grafit. Per tant en terme de fibres de grafit solament està justificat quan les fibres de carboni han estat sotmeses a un tractament tèrmic de grafititzacions (2000–3000 ºC) que els confereix un ordre cristal·lí tridimensional que pot observar mitjançant la projecció de RAJOS X. Per a obtenir fibres de carboni d'altes prestacions, fibres de carboni conductores o fibres de grafit és necessari sotmetre les FC a tractaments tèrmics addicionals a temperatures que poden estar entre els 2000 i els 3000 ºC Atenent a les seves propietats mecàniques les FC poden classificar-se en : -Fibres d'ultra alt mòdul. -Fibres d'alt mòdul ( HM ). -Fibres d'alta força ( HT ). -Fibres de mòdul intermedi ( IM ). -Fibres de baix mòdul. En relació als precursors utilitzats per a l'obtenció de FC les més importants són : -Fibres de carboni a partir de rayón ; -Fibres de carboni a partir de PA,

4. PROPIETATS Un filament de carboni de 6 μm de diàmetre, comparat amb un cabell humà Cada filament de carboni és la unió de molts milers de filaments de carboni. Un filament és un fi tub amb un diàmetre de–5 8 micròmetres i consisteix majorment de carboni. regularment. Les unions químiques entre les fulles és relativament feble, donant-los al grafit la seva lluentor característics. La fibra de carboni és un material diferent: les fulles d'àtoms de carboni estan ‘’ azarosamente foliadas ’’, o atapeïdes, juntes. La densitat de la fibra de carboni és de 1.750 kg/m3. És dielèctric i de baixa conductivitat tèrmica. A l'escalfar-se, un filament de carboni es fa més gruixut i curt. Naturalment les fibres de carboni són negres, però recentment hi ha disponible fibra acolorida. La seva densitat lineal (massa per unitat de longitud, amb la unitat: 1 tex = 1 g/1000 m) o pel nombre de filaments per iarda, en milers. Les propietats principals característiques d'aquest material compost són : -Elevada resistència mecànica, amb un mòdul d'elasticitat elevat. -Baixa densitat, en comparació d'altres elements com per exemple l'acer. -Elevat preu de producció. -Resistència a agents externs. -Gran capacitat d'aïllament tèrmic. Resisteix a les variacions de temperatura, conservant la seva forma, i té molt bones propietats ignífugues .

5. APLICACIONS Com es pot apreciar a la fotografia de moltes funcions, des de l’aviació fins a una bicicleta que podem veure per el carrer.

6. CONCLUSIÓ Com hem pogut veure a la presentació, la fibra de carboni és un material relativament nou, només té uns cent anys. Bàsicament les seves aplicacions mes important són al món de l`aviació, l´automovilisme i construccions.