2. El conte
Narració breu, de caràcter
fantàstic, llegendari o amb
elements reals, destinada
especialment a l’entreteniment o
l’ensenyament.
3. TIPUS DE CONTES
Populars (anònim, transmissió oral)
Rondalles o contes
Faules
Llegendes
Literaris o cultes (escrites per un autor conegut)
Quim Monzó
Carme Riera
Isabel Clara Simó
Sergi Pàmies
Pere Calders
Gabriel Janer Manila
4. Característiques Finalitat
Argument senzill
Anònims
Pocs personatges
Predomini de la narració
combinada amb
descripcions i diàlegs
Fórmules d’inici i
tancament
Entretenir
Aprendre
5. Personatges (heroi/ heroïna)
Espai: real o imaginari
El temps: època i durada
Ordre lineal (temps natural o cronològic)
Ordre alterat o discontinu:
Retrospecció
Anticipació
Simultaneïtat
8. Una narració en vers o en prosa en què es conta un
episodi o una anècdota breu de què s'extreu una
moralitat.
En general, els protagonistes de les faules són
animals.
9. La faula s'encapçala amb un títol.
La presentació dels personatges i el conflicte que han de
superar (una situació que cal resoldre, un problema que cal
superar, un desig que es vol aconseguir, etc.).
El desenvolupament de les accions per resoldre o superar el
conflicte.
Resolució del conflicte i la moralitat o reflexió que
es desprèn de les actuacions dels personatges.
10. La cigala i la formiga
Que feliç era la cigala durant l’estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu
aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava gens
ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres …
però l’estiu, no és etern.
Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels
arbres s’havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li
entumia les potes.
- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana
i de fred – s’anava dient ella mateixa.
- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?
I va pensar dintre seu.
-Potser vaig tenir temps durant l’estiu d’emmagatzemar provisions i construir-
me un refugi?
11. La cigala i la formiga
-Què vols? -Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala
davant la seva porta.
El camp estava cobert per una gruixuda capa de neu i la
cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva
veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre
cos, va dir llastimosament:
-Tinc gana i … i … estic morta de fred…
I la formiga va contestar :
-I a mi què m’expliques? Què feies al llarg de l’estiu, quan
es poden trobar els aliments per tot arreu i és possible
construir una casa?
-Jo? Cantava i cantava tot el dia -va respondre la cigala tota
orgullosa.
-I què? -va preguntar la formiga
-Doncs … res … -va murmurar la cigala.
12. MÉS VAL SER PREVINGUT,
QUE NO PAS DEIXAR LES
COSES PER FER.
13. Narració de tradició oral, amb una aparença més o
menys històrica, ja que es basa en un fet que podria
haver estat real o que sembla real.
Es basen en fets històrics que, amb el temps, es
magnifiquen, s’alteren o es canvien clarament.
14. Protagonista: heroi popular que va lluitar per
alliberar el país o que va fer grans gestes, que la gent
recordava i explicava als fills.
Intenció explicativa.
Concreció geogràfica o de noms.
Aparició d’essers imaginaris.
17. Narracions en prosa d’una extensió molt més
breu que la novel·la.
Trama senzilla, molt simple i se sol referir a un fet
anecdòtic, i el final, gairebé sempre inesperat,
provoca sorpresa al lector.
Comença a triomfar en català a mitjan segle XX.
La majoria d’autor combinen l’escriptura de contes i
novel·les.
19. 14 microcontes de Pere Calders
Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig
néixer abans d’ahir i ja som demà passat.
Ara només penso com passaré el cap de
setmana.
20. 14 microcontes de Pere Calders
L’exprés
Ningú no solia dir-li a quina hora passaria
el tren. El veien tan carregat de maletes,
que els feia pena explicar-li que allí no hi
havien hagut mai ni vies ni estació.
El mirall de l’ànima
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap
ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu
que em va saludar cordialment: ell també
s’havia confós.