1. TREBALL DE TERRITORI
Introducció:
o ens centrarem en...
o per què hem escollit aquest tema?
o objectius que volem aconseguir
objectius del zoo
sensacions i emocions del nen
o explicar emocions i sensacions:
por
superació
seguretat
curiositat
sorpresa
emoció
dubte
intriga
alegria
diversió
contacte amb el món natural i animal
respecte
sensibilitat
identitat amb nosaltres
conclusions
bibliografia
2. Bon dia, el nostre treball tracte sobre l’experiència al zoo, és a dir, quines emocions i
sensacions ens produeixen quant som petits. Hem vist en totes nosaltres que ens
unien els animals, és per això que ens vam motivar i vam voler anar a fer una visita al
fantàstic parc zoològic de Barcelona. Els objectius que ens plantegem al llarg del
treball són:
fomentar el record en unes experiències viscudes durant la infància
l’actitud que tenen els infants al anar al zoo.
Hem trobat convenient recordar els objectius que s’arriben al finalitzar la visita en
l’etapa d’infantil, més aviat dels 3 als 6 anys:
identificar les parts del cos dels animals i la seva funció
diferenciar les capes externes: pèl, escates i plomes
reconèixer els aliments adequats per a cada animal
distingir diferents tipus de desplaçaments
introduir el concepte d’animals salvatges i/o domèstics
conèixer els diferents tres medis: l’aire, l’aigua i la terra
estar en contacte amb la natura
Aprenen això mitjançant històries i anècdotes dels animals, a partir de la imitació de
sons o moviments, així comprenen la forma de viure de les espècies tractades. També
fomentem la defensa del medi ambient i el respecte envers els animals.
Cal treballar els animals del zoo a classe abans de la visita, per a que els nens ja
interioritzats els animals i així poder treballar i reconèixer millor.
Tots aquests objectius s’aprenen amb programes educatius, tallers que utilitzen
diferents recursos, per exemple trencaclosques, a petició seva o maquetes.
3. Història del nen al zoo:
Un nen sempre va impulsat per les ganes d’experimentar, de veure i de conèixer
noves coses. Encara necessita i ha de veure i conèixer molts àmbits, molts objectes i
ha de viure moltes experiències. Arriesgar-se i estar aprop de l’aventura és el seu gran
objectiu. Per tant i per tots aquests motius, quan un nen rep la bona notícia (per ells és
una gran notícia) que anirà a vistar el zoo, pensa i actua de manera impulsiva ja que
visitar el zoo és la experiència més bonica de la nostra infància. El zoo forma part de
les vivències més felices de l’existència d’una persona. No estem parlant d’una
exageració, a cas algú ha tingut un mal record d’aquella primera vegada? Qui no
recorda o troba a faltar els ossos o les exhibicions dels dofins? Qui no es sorprèn de
l’altura de les girafes? A qui no li sorprèn la velocitat que poden assolir els llepards?
En aquesta curta edat aprens que hi ha un món animal i vegetal més gran del que
imaginaves. Existeixen criatures de la naturalesa que no podies imaginar i que la fauna
i la flora del nostre planeta té una riquesa infinita si la podem mantenir.
Arriba EL dia. El nen s’aixeca del llit d’un salt i va a despertar els pares amb ànsies per
anar a visitar tots els animals. Esmorça pensant i preguntant quins animals visitarà i
fins que no agafen el cotxe ell segueix posant presses i segueix neguitós i ansiós.
Una vegada arriba allà, només pensa en visitar tots els animals, tocar-los, donar-li’s
menjar i fer-se preguntes. Però la clau està en visitar-los a poc a poc i anar descobrint
totes les característiques de cada animal, des del desplaçament, l’aliment, etc. S’han
de fer la idea d’una visita tranquil·la. Tot i això no hem d’oblidar que pels nens és una
experiència nova, impressionant i única. Una experiència diferent, entretinguda i de
diversió i que per tant, també han de sentir-se lliures.
Al arribar al recinte el nen només té ganes de còrrer per por de no tenir temps de
visitar tots els animals, per tant, apareixen altre cop les presses, la histèria. La ruta
per visitar els animals es converteix en una ruta de diferents sensacions i
emocions.
Passant per la por dels animals grans, agressius i salvatges. També mostren poc
interès pels animals “lletjos” i de silueta extranya. Com és per exemple l’elefant, el lleó
o l’estruç. En aquell moment, haurien d’afrontar-se poc a poc a aquesta por estúpida
per tal de superar i evitar aquesta mateixa por en altres ocasions. Hem d’intentar que
els nens progressin i superin les seves pors. El seu mecanisme de defensa davant
d’aquests animals és curiós i previsible: passar de llarg, amagar-se darrera de la mare
4. o el pare i fins i tot, deixar anar alguna llàgrima. És una por irracional i diferent per
cada nen. No tots els nens reaccionen de la mateixa manera davant d’una mateix
animal.
Igual que poden amagar-se darrera d’un adult, poden afrontar-se a les barres
metàl·liques que limiten l’espai de l’animal i mostrar interès per tocar i jugar amb aquell
animal. Seria el cas d’un camell, un mico o un poni. Els nens mostren seguretat en
ells mateixos i tenen la curiositat de tocar-los i sentir-los aprop. Tot això és
conseqüència de conèixer anteriorment l’existència de l’animal o simplement de creure
que els animals petits no són agressius.
També tenen moments de sorpresa i emoció quan es troben davant d’un animal
curiós i poc vist. La novetat del zoo per ells és conèixer i veure animals que no havien
vist mai. O simplement s’havien quedat amb la idea de les imatges dels dibuixos
animats. Per tant, davant d’aquesta situació els nens tenen un cert dubte i intriga per
conèixer més detalladament aquell animal, per tocar-los i saber quin és el seu tacte,
per donar-li’s de menjar i sentir-se responsables d’ells.
Tot aquest conjunt de sensacions i emocions fan que el nen desprengui una alegria
brutal que és conseqüència de la diversió de poder estar en contacte amb un parc
zoològic on hi conviuen diferents espècies. Per tant, també és una manera de tenir un
primer contacte amb el món natural i animal. Els nens han de començar a ser
responsables del medi ambient i respectar-lo. A més, també han de respectar els
animals i per tant, anar en compte i tenir una certa sensibilitat a l’hora de visitar-los i
tocar-los.
Quan la visita acaba, durant tota la tarda el nen recorda aquells animals que ha anat
veient i els que més li han impactat. Comenta i argumenta algunes de les seves pors i
alegries que ha tingut en els diferents animals, però la imatge final d’un dia al zoo és
sempre positiva i curiosa. Volen tornar a repetir l’experiència i sempre es queden amb
ganes de més.
5. IDENTITAT:
El zoo és una experiència que marca la teva infància. A més a més, per totes les
sensacions i emocions comentades anteriorment, es converteix en una experiència
inoblidable i única. A més, en aquesta curta edat aprens que hi ha un món animal i
vegetal més gran del que imaginaves provocant així la sensació de sorpresa i impacte.
Per tant, és una activitat que recordes a mida que et vas fent gran i sempre ho fas
d’una manera positiva i agradable.
Quan ja han passat varis anys i t’animes a tornar al zoo, recordes aquells temps i els
teus ulls tornen a veure com els ulls d’un nen. Et sorprens de totes les espècies que hi
ha al zoo, recordes el dia en què els teus pares o avis et van fer un dels millors regals i
et dones compte de lo molt que has canviat tu i el zoo.
CONCLUSIONS:
Els nens són una caixa de sorpreses. No saps mai com reaccionaran davant dels
diferents animals que es presenten en un parc zoològic. Per tant, la manera d’afrontar i
rellevar aquest misteri, és portar els nens i les nenes a visitar totes les espècies
d’animals i visitar els àmbits del medi natural. No ens hem d’extranyar davant de
qualsevol reacció. Els nens reaccionen en defensa seva. Han de superar les diferents
pors.
És molt important que tant els educadors com els pares ensenyin als nens i nenes des
de petits a estimar i apreciar el món natural i a actuar en correspondència amb aquests
sentiments, contribuint a la seva cura i a la preservació. Aquestes nocions estan
relacionades amb el concepte de pau que implica entre altres coses que el món
natural es mantingui bonic i radiant.
Per aconseguir això hem d’enriquir les vivències dels nens planificant les activitats
amb l’objectiu d’ensenyar-li’s a estimar la naturalesa.