1. PER QUÈ LES GIRAFES TENEN EL
Q
COLL LLARG?
2n Cicle d'Educació Infantil
Nivell: P5
Autores: Marina Alcaraz, Laura Campos, Rosa
María Navarro, Esther Piñero, Sara Postigo,
Míriam Ruiz, Yolanda Simón
Grup 3
Assignatura: Didàctica de les Ciències
Professora: Rosa Maria Tarín
Data de lliurament: 21/01/2011

2. Contextualització
• Conte t
Context:
- Centre d’educació infantil i primària de titularitat pública
d educació pública.
- Escola d’àmbit urbà.
- Grup de 25 alumnes, molt participatiu i amb moltes ganes
d e pe e a descob
d'experimentar i descobrir.
- Nivell: P5.
- La pregunta sorgeix durant el desenvolupament d’un projecte sobre
les girafes.
g
• Pregunta: Per què les girafes tenen el coll llarg?
g q g g
• Model científic: Ésser viu. Animal. La girafa. Evolució de les
espècies.

3. Diversitat de mirades sobre el fenomen.
Connexió amb altres àrees
Àrea 1. Àrea 2.
Descoberta d'un mateix Descoberta de
i dels altres l'entorn
 Autoconeixement i  Exploració de l’entorn
gestió de les emocions
Per què les girafes
q g  Experimentació i
 Relacions afectives i tenen el coll llarg? interpretació
comunicatives
 Raonament i
 Autonomia personal i representació
relacional
Àrea 3 3.
Comunicació i llenguatges
 Observar escoltar i experimentar
Observar,
 Parlar, expressar i comunicar
 Interpretar, representar i crear

4. Visió de la persona experta
L’explicació científica a la pregunta Per què les girafes tenen el
coll llarg la trobem en la teoria moderna de l’evolució que es
coneix com a Teoria sintètica de l’evolució o neodarwinisme.
Aquesta teoria es basa en dos conceptes clau:
q p
1. Els éssers vius experimenten mutacions, alteracions del
material genètic que es produeixen a l’atzar. Això genera
variabilitat entre els individus
individus.
2.
2 Sobre ells actua la selecció natural que escull als millor
adaptats per sobreviure, els quals deixen més descendents i
estenen els seus caràcters entre la població.

5. Visió de la persona experta
El model bàsic és el següent:
 En una població d’individus es produeix una mutació que afecta
a alguns d’ells en alguna característica diferencial – en les
d ells
girafes, el coll una mica més llarg.
 En unes condicions ambientals concretes – per exemple una
època de sequera - aquests individus es reprodueixen més que
els altres, perquè tenen més possibilitats de sobreviure fins a
l’edat adulta.
 Si aquestes característiques diferencials són genètiques, els
descendents l h t
d d t les hereten, i per t t ells t bé l manifesten.
tant, ll també les if t

6. Visió de la persona experta
 Llavors, la selecció natural també afavoreix la seva
supervivència i reproducció. I així, generació rere generació.
i è i d ió I, i í ió ió
 A mesura que es vagin succeint les generacions en aquella
generacions,
població hi haurà cada cop més individus que manifestin les
característiques favorables - el coll llarg -, i menys que manifestin
les altres
altres.
 La selecció natural fa que les girafes de coll curt vagin
desapareixent en favor de les que tenen el coll llarg.
 Milions d’anys després, la totalitat dels individus esdevenen
alts, com l girafes actuals.
lt les i f t l

7. Visió de la persona experta
1. Entre els avantpassats de les
girafes, animals de coll curt, es
g
van produir mutacions, originant
animals de coll més llarg. En una
època de sequera les girafes de
sequera,
coll llarg arriben millor als aliments
i és més probable que es
reprodueixin.
2 La selecció natural fa que
2.
sobrevisquin aquells individus
amb colls més llargs que els
permeten alimentar-se.
3.
3 La selecció natural fa que les
girafes de coll curt desapareguin
en favor de les que tenen el coll
llarg.

8. Visió de la persona experta
Algunes puntualitzacions:
 Els individus no evolucionen. El que evoluciona són les
q
poblacions d'organismes en el seu conjunt.
 Les mutacions, no es produeixen en cap cas com a resposta a la
selecció natural. Són sempre atzaroses, aleatòries,
p
preadaptatives. Es produeixen abans que la selecció natural les
p p q
afavoreixi.
 L'evolució no té una direcció preestablerta. És atzarosa.

9. Capacitats
1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma
 Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
 Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes
d autonomia
amb seguretat i eficàcia.
2. Aprendre a pensar i a comunicar.
 Pensar, crear, elaborar explicacions.
 Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i
situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

10. Capacitats
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
 Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de
curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
 Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne
els perills i aprendre a actuar en conseqüència.
4. Aprendre a conviure i habitar el món
 Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució
pacífica de conflictes.
 Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a
una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la
integració social.

11. Àrea 1. Descoberta d'un mateix i dels altres
Continguts:
1.
1 Identificació i acceptació d’un mateix
d un mateix.
2. Exploració, acceptació, respecte i valoració positiva dels
trets característics dels altres,
altres sense prejudicis ni
estereotips que dificulten la convivència.
3. Interès i confiança per apropar-se afectivament a les
emocions i als sentiments dels altres.

12. Àrea 2. Descoberta de l’entorn
Continguts:
1. Relació amb les primeres nocions d’ésser viu.
2. Observació de les característiques i dels comportaments
de les i f i, del
d l girafes i d l seu medi.
di
3. Identificació d l canvis que es produeixen en els é
3 Id tifi ió dels i d i l éssers
vius, en l'entorn i en el temps.
4. Curiositat i iniciativa per descobrir i fer-se preguntes i
compartir-les amb els companys i companyes de classe.
5. Respecte pels elements de l’entorn natural.

13. Àrea 3. Comunicació i llenguatges
Continguts:
1. Escolta i comprensió del conte com a font de plaer, d’informació
i d’aprenentatge
d aprenentatge.
2. Curiositat,
2 Curiositat interès i gaudi davant les creacions literàries usant
literàries,
estratègies per escoltar, mirar i llegir.
3. Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions
provocades pel conte.
4.
4 Participació activa en les converses sobre el conte tot
conte,
compartint les descobertes i les prediccions, aprenent a
contrastar i a incorporar les aportacions dels altres.

14. La nostra representació
• El conte és una eina per introduir els infants en un món imaginari
imaginari,
per fer-los somiar, per fer-los gaudir... Però també, per apropar-los a
altres cultures i a altres espais i, també, per entendre el món.
• El tema de l'evolució no es contempla dins el currículum
d’Educació Infantil però això no significa que no es pugui tractar.
• La història que presentem atén la diversitat i tracta aspectes que
considerem molt i
id l importants com l actituds i els valors.
les i d l l

15. La nostra representació en imatges

16. La nostra representació en imatges

17. El making off del nostre conte

18. Descripció de la representació
A través del nostre conte, apropem els infants a un medi
desconegut per a ells com és el de la sabana africana. Podem
veure la diversitat d’espècies i tractar els conflictes que poden
p q p
sorgir de la convivència amb els altres. A través dels personatges,
la nostra narració tracta valors com l’autoestima, l’empatia,
l’amistat, la companyonia o la solidaritat.
p y
De forma amena els nens i les nenes podran entendre que les
coses no sempre han estat igual i que hi ha hagut canvis que la
ciència ens explica A través d’un viatge imaginari a un món llunyà
explica. d un
els infants s’endinsaran dins la història, de la qual, tots en formem
part.

19. TACA, LA GIRAFA QUE NO VOLIA TENIR EL COLL LARG
Hi havia una vegada una bonica girafa anomenada Taca que vivia a la sabana de
Masai Mara, en un lloc de l’Àfrica anomenat Kènia. Era una amable girafeta amb
l Àfrica
uns preciosos ulls grans, boniques orelles, gracioses banyetes, una pell grisa
coberta d’unes vistoses taquetes de color marró i un coll llarg com si volgués tocar
d unes
la lluna. Però... aquest coll era una cosa que la Taca odiava perquè els altres
animals d l sabana sovint se’n b l
i l de la b i t ’ burlaven d’ ll
d’ell.
A la Taca li agradava molt passejar per la sabana. Sempre feia llargues
passejades, tot cantant i saltant. Però quan es trobava amb els seus companys i
companyes de classe, els rinoceronts, els hipopòtams, les zebres... sempre se’n
reien d’ella. Aquell dia no va ser diferent. Només veure-la, de seguida van
començar a dir:
- Ei, mireu. Ha crescut un gratacel a la sabana!

20. - Eooooo… Com van les coses per allí d’alt?
- Què, plourà avui?
La Taca, estava ja força cansada de ser sempre motiu de burla i va desitjar tenir un
coll tant curt com el d’un conillet. Però, era tan poc atrevida que, va baixar el cap i
, p q , p
es va allunyar molt trista. Caminava amb el cap baix i mig encegada per les
enormes llàgrimes que li queien dels ulls quan va ensopegar amb una cosa
quan...
enorme. Va aixecar el cabet a poc a poc i... Sorpresa! Era el senyor rinoceront, el
mestre de l’escola de la sabana Era una mica miop com heu pogut veure però la
l escola sabana. miop, veure,
Taca l’admirava molt perquè sempre tenia resposta per a tot. El senyor rinoceront,
en veure que plorava, li va di amb una veu molt greu:
l dir b lt
- Per què estàs plorant Taca?
plorant,
- Ploro perquè tinc el coll massa llarg i jo voldria tenir un coll curtet, curtet com el
d’un conill petit perquè ningú no se'n rigués de mi.

21. - Però... I ara, Taca! – va dir el mestre – què no saps que el coll llarg de les girafes
g g
és un símbol de fortalesa? Mira, fa anys i anys, quan els teus besavis eren petits,
el coll de les girafes no era pas tan llarg com el teu. Aleshores, va venir una època
de fam i només aquelles girafes més altes, de coll més llarg, van poder resistir i
sobreviure perquè arribaven a les fulles més altes dels arbres Per això no has
arbres. això,
d’estar trista, has de dir a tot aquell que rigui del teu coll que això et fa especial
perquè recorda que véns d’
è d é d’una d l millors f íli d girafes.
de les ill famílies de i f
La Taca es va posar molt contenta i va començar a córrer per explicar als animals
de la sabana que era una girafa afortunada. Ja no tornaran a riure - pensava - i, si
ho fan, pitjor per a ells! J sóc f t j sóc especial. Ai ò pensava quan va sentir
h f itj ll ! Jo ó forta, jo ó i l Això ti
que algú plorava desconsoladament. (Plors). Era la senyora elefanta.
- Què li passa senyora elefanta? – va preguntar la Taca.

22. - Ai, Taca... el meu marit, tan gran i tan fort com és, està ben malalt. El metge diu
q
que necessita una planta de ben amunt d’un arbre per curar-se però no hem pogut
p p p p g
agafar-la. Ho han intentat les zebres, els hipopòtams, els zebús... Però està tan
amunt,
amunt tan amunt que ningú no hi ha arribat
amunt, arribat.
- On és aquesta planta?
q p
- A les vores del riu, en un conjunt d’arbres grans com dimonis que se’n riuen de
nosaltres.
- Ho conec. Les girafes sovint hi anem allà. Nosaltres curarem el teu marit, no
ploris.
L’elefanta plorava d’alegria i donava les gràcies a la Taca que va sortir tota veloç
cap a casa.
- P
Pare, pare, l’ l f t està molt malalt i necessita una planta que només t pots
l’elefant tà lt l lt it l t é tu t
agafar.

23. - L’elefant malalt? De pressa. Porta’m a aquest lloc.
Quan van arribar, el pare de la Taca es va apropar cap als arbres i va agafar la
fulla més alta. L’hi va donar a la Taca i li va dir:
- Corre, Taca, corre. Porta-l’hi al pobre elefant ràpidament.
La Taca va córrer t com va poder. Q
L T ó tan d Quan va arribar a l casa d l elefants es
ib la dels l f t
va trobar amb els seus companys i companyes de classe que intentaven
animar a l’elefantet petit, que estava molt trist. Aleshores, la Taca va donar la
medicina a l’elefant que va començar a trobar-se millor de seguida.
- Gràcies, Taca, gràcies...- deia la senyora elefanta mentre l’omplia de petons i
abraçades. Gràcies a la teva ajuda el meu marit es curarà ben aviat.

24. Llavors, els companys i companyes de classe de la Taca es van apropar a la
ella per esbrinar com ho havia aconseguit. Aleshores la Taca els va explicar:
- No he estat jo, ha estat el meu pare que té el coll més llarg del món i és més
fort que el lleó, que el cocodril, que el guepard i que tota la sabana sencera.
q ,q ,q g p q
Aquest coll tan llarg és el símbol que un dia els meus avantpassats van ser
molt poderosos i escollits per sobreviure Ara encara sóc petita però el meu
sobreviure. petita,
coll es farà encara més i més llarg i mai tornaré a plorar... Tindré un coll llarg i
bonic per poder veure la sabana sencera i no m’importa si us en voleu riure.
-N T
No, Taca, no. N t
No tornarem a riure mai més d l t coll- van començar a di
i i é del teu ll dir
els companys i companyes de la Taca, que ara la veien com una heroïna.
- Mai més – va dir l’elefantet petit. Ens pots explicar una altra vegada allò dels
teus avantpassats?

25. Avaluació del treball
• El tema tractat ens ha motivat i hem descobert una nova manera
de representar un conte que ens ha entusiasmat.
•C
Considerem important anar més enllà amb els infants, no
f
estancar-nos en allò que tots ells saben de les girafes.
• El treball en equip ha estat molt enriquidor i cadascuna de
nosaltres ha aportat el millor d’ella mateixa.
• Com a aspectes a millorar destacaríem els aspectes tècnics a
l hora
l’hora de realitzar el conte (so qualitat de la imatge )
(so, imatge...).
• Ens hauria agradat disposar de temps per treballar a l’aula.
g p p p