1. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
1900 19361900 1936
Lent creixement de l’economia... fins 1929Lent creixement de l’economia... fins 1929
Pèrdua colonial
ProteccionismeProteccionisme
Però...
provoca ProsperitatProsperitat
Disminució
del deute
Disminució
del deute
Malgrat tot
Pèrdua de
mercats
Repatriació
de capitals
Això va exigir
1914 - 1919
Primera Guerra
Mundial
1914 - 1919
Primera Guerra
Mundial
Crisi socialCrisi social
Poca modernització
(poca reinversió dels beneficis)
Poca modernització
(poca reinversió dels beneficis)
Sous baixos
Inflació
Anys vint
creixement
Dictadura
Primo de Rivera
Anys vint
creixement
Dictadura
Primo de Rivera
Es va caracteritzar per
Depressió
2a República
Depressió
2a República
1- Evolució econòmica
Barcelona a principis
de segle
Barcelona a principis
de segle
Intervencionisme

2. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Agricultura Indústria
Demografia Moviment obrer
La condició de la dona

3. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Terciari
Secundari
Primari
Espanya 1930
Espanya 1900
2.- AGRICULTURA
Creus que és un sector important en el conjunt de l’economia espanyola?Creus que és un sector important en el conjunt de l’economia espanyola?
Primari
Terciari
Secundari
Evolució de la població activa espanyola
Continua tenint un gran pes econòmic, però perd pes a favor
de la indústria i els serveis.

4. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Rendiments i productivitat per hectàrea
0
50
100
150
200
250
300
Espanya
Itàlia
Alemanya
França
Dinamarca
Holanda
Espanya 58 55 61
Itàlia 156 161 180
Alemanya 148 205 218
França 128 136 153
Dinamarca 140 202 270
Holanda 192 237 282
1890 1910 1930
1.230.000
1.533.924
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
1900 1930
Augment de
la superfície
regada en
hectàrees
L’explotació és desigual i amb poca productivitat a causa del gran
endarreriment i el seu baix rendiment. Amb una lenta modernització.

5. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Relaciona les dues gràfiques i explica quina problemàtica comporta a nivell socialRelaciona les dues gràfiques i explica quina problemàtica comporta a nivell social
Estructura de la propietat a Espanya
(1930)
95%
4%1%
Grans
propietaris
Mitjans
propietaris
Petits
propietaris
Rendes de la terra a Espanya (1930)
43%
25%
32%
Grans
propietaris
Mitjans
propietaris
Petits
propietaris
Espanya
meridional
Resta
d’Espanya
Propietaris 21,6% 52,4%
Arrendataris i parcers 12,8% 14,4%
Jornalers 65,3% 33,2%
Explica les diferències entre aquestes dues zones d’EspanyaExplica les diferències entre aquestes dues zones d’Espanya
Desigual repartiment de la propietat

6. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Quina problemàtica representa
aquest acudit?
Quina problemàtica representa
aquest acudit?

7. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
En resum:
Característiques generals de l’agricultura
Gran pes en l’economia del país
Poca productivitat en general
- Endarreriment
- Poca modernització
- Necessitat de proteccionisme
Desigual repartiment de la terra
- Espanya meridional de terratinents
- Espanya del nord amb una propietat més dividida
- Provoca conflictivitat social (Unió de Rabassaires)
Polítiques estatals
- Anys 20 millores en el regadiu
- Durant la república: Reforma agrària, Llei de Contractes
de Conreu

8. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
En resum:
Malgrat tot…
Lenta modernització
Intensificació de conreus i especialització
- Vinya, oli... orientats al mercat
S’apliquen polítiques proteccionistes aranzelàries
A Catalunya
-Gran expansió de la producció agrària i de l’especialització per la
forta demanda urbana.
-Comença a tenir molta força la producció de l’avellana, l’ametlla i
l’oliva.

9. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000
1910-
1914
1915-
1919
1920-
1924
1925-
1929
Exportacions
Importacions
Importacions i exportacions espanyoles de teixits de llanaImportacions i exportacions espanyoles de teixits de llana
Quina és la principal deducció que es pot
extreure d’aquesta taula?
Quina és la principal deducció que es pot
extreure d’aquesta taula?
3.- INDÚSTRIA

10. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
La diversificació industrial a Espanya (1890-1935) (1936=100)
Alimentària Energia
Tèxtil
Química
0
20
40
60
80
100
120
140
160
1890 1895 1900 1905 1910 1915 1920 1925 1930 1935 1936
0
20
40
60
80
100
120
Alimentària Energia Tèxtil Química
Què vol dir?Què vol dir?
Què es pot deduir d’aquesta evolució?Què es pot deduir d’aquesta evolució?

11. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Quin problema ens presenta aquesta gràfica?Quin problema ens presenta aquesta gràfica?
Salaris, preus i beneficis
Salaris
Preus
Beneficis
0
50
100
150
200
250
300
1913 1914 1915 1916 1917 1918
Salaris Preus Beneficis

12. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Terciari
Terciari
Secundari
Secundari
Primari
Primari
Catalunya 1930
Espanya 1930
Catalunya 1900
Espanya 1900
Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de
la població activa de Catalunya i Espanya
Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de
la població activa de Catalunya i Espanya

13. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
En resum:
Característiques generals de la indústria
Poca productivitat
Regionalització industrial
- Tèxtil a Catalunya
- Siderometal·lúrgia al País Basc
Necessitat de proteccionisme
Més pes de la indústria de béns d’equip que de
béns de consum
Guanya importància respecte al sector primari
Nous sectors industrials
- Químic, elèctric, petroli, ciment
Enorme importància de la Primera Guerra
Mundial

14. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Comenta aquesta evolució. Creus que ja
eren paràmetres d’una societat
moderna i industrialitzada?
Comenta aquesta evolució. Creus que ja
eren paràmetres d’una societat
moderna i industrialitzada?
Creixement de la població
a Espanya
1900 18.594.405
1910 19.927.150
1920 21.303.162
1930 23.563.867
Esperança de vida
0
10
20
30
40
50
60
70
1900 1910 1920 1936
dones
homes
Quina és la causa d’un augment
de l’esperança de vida?
Quina és la causa d’un augment
de l’esperança de vida?
4.- DEMOGRAFIA

15. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Creixement natural de la població a Espanya i a Catalunya
Període
Taxa natalitat (‰) Taxa mortalitat (‰)
Espanya Catalunya Espanya Catalunya
1901-1905 35,13 27,61 25,95 23,24
1906-1910 33,21 26,04 24,05 21,93
1911-1915 30,67 24,21 21,17 21,04
1916-1917 28,95 21,87
1918 29.24 33,21
1919-1920 28,57 22,77 23,09 22,59
1921-1925 29,89 23,22 20,23 18,31
1926-1930 28,55 20,36 17,89 15,46
Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i
les del conjunt d’Espanya.
Observes alguna discontinuïtat en l’evolució de
la mortalitat?
Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i
les del conjunt d’Espanya.
Observes alguna discontinuïtat en l’evolució de
la mortalitat?

16. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Comenta els aspectes
de mobilitat que afecta
a la població espanyola
en aquest període.
Comenta els aspectes
de mobilitat que afecta
a la població espanyola
en aquest període.
Creixement dels nuclis urbans
Ciutats 1900 1930
Madrid 539.835 952.832
Barcelona 533.000 1.005.565
València 213.550 320.195
Sevilla 148.315 228.729
Bilbao 83.306 161.987
Emigració cap a Amèrica
Període Total d’espanyols a
Amèrica
1898-1907 682.370
1908-1917 1.419.927
1918-1927 874.308
1928-1936 311.568

17. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
En resum:
Característiques generals de la demografia
Modernització del règim demogràfic
- Lenta baixada de natalitat
- Fort descens de la mortalitat
Millores higièniques i sanitàries
Forta mobilitat de la població
- Migracions internes (anys 20)
Forta urbanització
- Creixement de ciutats com Barcelona o Madrid
- Transformacions urbanístiques (Eixample)
Augment de l’emigració exterior
- Cap a Amèrica, Algèria i a França
Població activa primària es redueix un terç
- Continua sent la primària la més important a Espanya
- A Catalunya la meitat es dedica a la secundària

18. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)
Compara les dues fonts i
extreu conclusions
econòmiques i socials
Articles 1913 1917
Oli 13,7 18,5
Arròs 0,5 0,66
Bacallà 1,23 2,2
Mongetes 0,67 0,97Mitjana dels jornals
(pessetes per dia)
Mitjana dels jornals
(pessetes per dia)
Any Homes Dones Hores/dia
1913 2,81 1,31 10
1914 2,76 1,23 10
1915 3,02 1,31 10
1916 3,03 1,38 9
1917 3,11 1,42 9
1918 3,53 1,77 8,9
1919 4,13 1,77 8
1920 5,04 2,22 8
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS 5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer

19. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931)Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931)
Comenta l’evolució de
les taules i compara els
dos sindicats?
Any UGT CNT
1910 40000 11000
1914 119114
1918 90000 114000
1919 160480 745000
1920 220000
1923 210617 250000
1929 228507
1930 277011
1931 958176 535565
5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS

20. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
-Solidaritat Obrera, entre socialistes i anarquistes (de l’any 1907 a 1910).
-L’anarquisme, primer molt dispers fins que el 1910 es crea la CNT
A l’any 1918 la CNT va celebrar el Congrés de Sants i es va
constituir en un sindicat únic. Amb Àngel Pestaña i Salvador Seguí.
5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer
El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la Restauració
Entre 1900 i 1923
Augment de la industrialització = Augment del proletariat
Increment del moviment obrer
(participació dels obrers a través de sindicats i partits)
-PSOE (Pablo Iglesias). L’any 1921 es va escindir un grup que va fundar el PCE
( es consolidava la divisió entre socialdemocràcia i comunisme)
-UGT (sindicat socialista)
Les principals organitzacions obreres
Els socialistes
Els anarquistes
Els republicans
-Partits republicans (Partit Radical, Alejandro Lerroux)
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS

21. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer
Les principals accions
Vagues de 1902 (molta repressió de l’exèrcit i acomiadaments de
sindicalistes)
Vagues de 1902 (molta repressió de l’exèrcit i acomiadaments de
sindicalistes)
1919 La vaga de la Canadenca
1919-1923 Pistolerisme, violència de la CNT i la patronal (Sindicat
Lliure) //Assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret // Llei de
fugues // Assassinat d’Eduardo Dato...
1919 La vaga de la Canadenca
1919-1923 Pistolerisme, violència de la CNT i la patronal (Sindicat
Lliure) //Assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret // Llei de
fugues // Assassinat d’Eduardo Dato...
1909 Setmana Tràgica1909 Setmana Tràgica
1917 Vaga revolucionària1917 Vaga revolucionària
El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la Restauració
Entre 1900 i 1923
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS

22. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer
El moviment obrer durant la Dictadura de Primo de Rivera
Entre 1923 i 1930
Clandestinitat del moviment
obrer (excepte el PSOE i UGT)
Neix la FAI (Federació Anarquista
Ibèrica) a l’any 1927 (B. Durruti)
Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti and Gregorio Jover
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS

23. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
5.2.- La condició de la dona5.2.- La condició de la dona
Pocs canvis, pocs drets legals
Submissió, incultura i analfabetisme
Pocs canvis, pocs drets legals
Submissió, incultura i analfabetisme
Moviment de dretes i catòlic
Asociación Nacional de Mujeres Españolas (1918)
Moviment de dretes i catòlic
Asociación Nacional de Mujeres Españolas (1918)
Lluita reivindicativaLluita reivindicativa
En els inicis del segle XX es caracteritzava per
Circumscrita a un
Les milloresLes millores
1910 Accés de la dona a la Universitat
1918 Accés a l’administració pública
1910 Accés de la dona a la Universitat
1918 Accés a l’administració pública
2a República
Emancipació femenina
Equiparació legal amb els homes
(dret al vot, elegibilitat...)
(Victoria Kent, Clara
Campoamor...)
2a República
Emancipació femenina
Equiparació legal amb els homes
(dret al vot, elegibilitat...)
(Victoria Kent, Clara
Campoamor...)
En uns inicis
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS

24. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Catalunya als anys vint
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS

25. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
opiso
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS

26. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931)Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931)
Comenta aquests exemples
L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals
dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors
i catorze més a la resta de les matèries.
L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals
dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors
i catorze més a la resta de les matèries.
La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment i
l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència.
La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment i
l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència.
Doble jornada laboral (a casa i a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa
feina que la de l’home.
Doble jornada laboral (a casa i a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa
feina que la de l’home.
Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al
marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La
dona no va tenir dret de vot fins el 1933.
Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al
marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La
dona no va tenir dret de vot fins el 1933.
L’educació de les nenes a principis de segle XX
http://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/monserda.htm

27. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Documents Moviment ObrerDocuments Moviment Obrer
Congrés de Sants
Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28,
29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l'Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi
participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860
afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del
Total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des
del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915.
Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la
discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la
qüestió de la tàctica de l'acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT.
En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de
Salvador Seguí, Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també Ángel
Pestaña— els quals, alhora que aconseguien d'imposar el sindicat únic, limitaven la
defensa de l'acció directa a una simple recomanació i afirmaren l'apoliticisme i el rebuig
dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí un extraordinari creixement de la
CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns 345000) i impulsà la seva reorganització a
tot l'estat espanyol.
Congrés de Sants
Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28,
29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l'Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi
participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860
afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del
Total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des
del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915.
Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la
discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la
qüestió de la tàctica de l'acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT.
En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de
Salvador Seguí, Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també Ángel
Pestaña— els quals, alhora que aconseguien d'imposar el sindicat únic, limitaven la
defensa de l'acció directa a una simple recomanació i afirmaren l'apoliticisme i el rebuig
dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí un extraordinari creixement de la
CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns 345000) i impulsà la seva reorganització a
tot l'estat espanyol.
Font: Buxaweb

28. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Solidaritat Obrera
Denominació aplicada l'any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver estat una
mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part
tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de
Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest
—programa signat per 36 societats que aviat havien d'ésser prop de 60—. Sobresortí especialment la
proclamació d'una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la
unió de tots els treballadors i llur "acció econòmica". És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme
revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els socialistes com els
anarquistes que havien de col·laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements pro-sindicalistes d'ambdós
corrents, cosa que es manifestà indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i
Amsterdam de l'agost del 1907. Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i
Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tomàs Herreros foren potser els dirigents
anarquistes que més afavoriren l'aproximació al nou sindicalisme. La federació local barcelonina assolí un
desenvolupament segur i féu aparèixer com a òrgan de premsa "Solidaridad Obrera" (19 d'octubre de 1907).
Actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Després, una assemblea celebrada
a Badalona el 25 de març de 1908 decidí la convocatòria d'un Congrés Obrer de Catalunya, que efectivament se
celebrà a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908. Hom constituí llavors la Confederació Regional de Societats
de Resistència Solidaritat Obrera, amb delegacions d'unes 110 societats obreres, la gran majoria de la província
de Barcelona. Hi hagué una presència en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i
Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresví, etc) i es produí un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend
Vidal, Tomàs Herreros, M.V.Moreno, Jeroni Farré, Josep Rodríguez i Romero), que es reflectí en uns acords
ambigus: l'acceptació de la tàctica de l'acció directa no havia d'impedir l'adopció d'altres accions si ho
determinaven les circumstàncies. En el consell directiu de la nova organització hi hagué també un cert equilibri
entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i
anarquistes (Tomàs Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influència lerrouxista dins
la Solidaritat Obrera (afer de La Neotipia) i assolir un ràpid desenvolupament numèric (15 000 adherents a mitjan
1909). D'altra banda, l'esclat dels fets de la Setmana Tràgica ajornaren els treballs ja iniciats pel juny del 1909
per preparar un segon congrés que hom volia d'àmbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i
anarquistes acabaren amb la marginació dels primers vers l'estiu del 1910, en què accedí a la secretaria general
Josep Negre. Finalment, el congrés d'octubre-novembre del 1910, celebrat a Barcelona, decidí la fundació de la
Solidaritat Obrera
Denominació aplicada l'any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver estat una
mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part
tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de
Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest
—programa signat per 36 societats que aviat havien d'ésser prop de 60—. Sobresortí especialment la
proclamació d'una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la
unió de tots els treballadors i llur "acció econòmica". És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme
revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els socialistes com els
anarquistes que havien de col·laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements pro-sindicalistes d'ambdós
corrents, cosa que es manifestà indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i
Amsterdam de l'agost del 1907. Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i
Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tomàs Herreros foren potser els dirigents
anarquistes que més afavoriren l'aproximació al nou sindicalisme. La federació local barcelonina assolí un
desenvolupament segur i féu aparèixer com a òrgan de premsa "Solidaridad Obrera" (19 d'octubre de 1907).
Actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Després, una assemblea celebrada
a Badalona el 25 de març de 1908 decidí la convocatòria d'un Congrés Obrer de Catalunya, que efectivament se
celebrà a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908. Hom constituí llavors la Confederació Regional de Societats
de Resistència Solidaritat Obrera, amb delegacions d'unes 110 societats obreres, la gran majoria de la província
de Barcelona. Hi hagué una presència en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i
Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresví, etc) i es produí un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend
Vidal, Tomàs Herreros, M.V.Moreno, Jeroni Farré, Josep Rodríguez i Romero), que es reflectí en uns acords
ambigus: l'acceptació de la tàctica de l'acció directa no havia d'impedir l'adopció d'altres accions si ho
determinaven les circumstàncies. En el consell directiu de la nova organització hi hagué també un cert equilibri
entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i
anarquistes (Tomàs Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influència lerrouxista dins
la Solidaritat Obrera (afer de La Neotipia) i assolir un ràpid desenvolupament numèric (15 000 adherents a mitjan
1909). D'altra banda, l'esclat dels fets de la Setmana Tràgica ajornaren els treballs ja iniciats pel juny del 1909
per preparar un segon congrés que hom volia d'àmbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i
anarquistes acabaren amb la marginació dels primers vers l'estiu del 1910, en què accedí a la secretaria general
Josep Negre. Finalment, el congrés d'octubre-novembre del 1910, celebrat a Barcelona, decidí la fundació de la

29. sortir
SORTIR
Armand Figuera
Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
TORNAR
Documents demografia: la febre espanyolaDocuments demografia: la febre espanyola