La transferència del coneixement consisteix en la comunicació i difusió d’informació amb la finalitat de transmetre als destinataris, de forma intel·ligible, el coneixement necessari per la pressa de decisions.
La transferència del coneixement en salut fa referència a l’ús d’estratègies de comunicació i difusió per informar i influenciar decisions individuals i comunitàries que millorin la salut.
Maica Rodríguez-Sanz
Cap de l’Àrea de Recerca, Docència i Comunicació.
Per: Laia Aguilar, llevadora ASSIR Esquerra
APROPA'T
Programa multidisciplinar i multicèntric amb col·laboració de l’Agència Àbits i l’ASSIR de BCN
Objectiu: oferir espai de confiança i confidencialitat perquè les dones que exerceixen la prostitució obtinguin les eines per fomentar l’autocura de la seva salut sexual i reproductiva, així com comunicar situacions de violència, abús o tràfic
1era Jornada d'Atenció integrada Social i Sanitària centrada en la Persona Va...nelmonfort
El proper dia 3 de MAIG a l'AULA MAGNA de la Facultat Medicina de la Universitat de València, organitzat pel departament de Salut València-Clínic-Malva-rosa i la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària es celebrarà la "I JORNADA D'ATENCIÓ INTEGRADA SOCIAL I SANITÀRIA CENTRADA EN LA PERSONA".
Webinar SumaSalut - Presentació del programa Suma Salut, el nou projecte d’in...PonenciesASPCAT
Presentació de Lena Reisloh, coordinadora del Programa Activitat Física Saludable a l’Agencia de Salut Pública de Catalunya; Carla Bruguera, coordinadora del programa Beveu Menys i Guadalupe Ortega Cuelva, Coordinadora del Programa Atenció Primària Sense Fum.
Per: Laia Aguilar, llevadora ASSIR Esquerra
APROPA'T
Programa multidisciplinar i multicèntric amb col·laboració de l’Agència Àbits i l’ASSIR de BCN
Objectiu: oferir espai de confiança i confidencialitat perquè les dones que exerceixen la prostitució obtinguin les eines per fomentar l’autocura de la seva salut sexual i reproductiva, així com comunicar situacions de violència, abús o tràfic
1era Jornada d'Atenció integrada Social i Sanitària centrada en la Persona Va...nelmonfort
El proper dia 3 de MAIG a l'AULA MAGNA de la Facultat Medicina de la Universitat de València, organitzat pel departament de Salut València-Clínic-Malva-rosa i la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària es celebrarà la "I JORNADA D'ATENCIÓ INTEGRADA SOCIAL I SANITÀRIA CENTRADA EN LA PERSONA".
Webinar SumaSalut - Presentació del programa Suma Salut, el nou projecte d’in...PonenciesASPCAT
Presentació de Lena Reisloh, coordinadora del Programa Activitat Física Saludable a l’Agencia de Salut Pública de Catalunya; Carla Bruguera, coordinadora del programa Beveu Menys i Guadalupe Ortega Cuelva, Coordinadora del Programa Atenció Primària Sense Fum.
Ell valor de disposar de tècniques analítiques de laboratori #ASPB per al control sanitari dels aliments.
Es presenten exemples al respecte que posen de manifest la utilitat de disposar dels controls analítics.
Per Samuel Portaña, Santi Rodellar, Montse Ramoneda
Infobarris - Sistema d’informació de salut pública dels barris.
Desenvolupar una eina que permeti visualitzar els indicadors de salut i determinants de la salut per barri de forma atractiva, comprensible i interactiva.
El projecte DIMO: Dispositiu Integral per a la Millora de l’Ocupabilitat dirigit a Treballadores Sexuals
Fundació SURT
Programa d’orientació i inserció laboral que vol possibilitar el desenvolupament de competències professionals i millorar de l’ocupabilitat
Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes.
Continguts:
El context socioeconòmic
La qualitat de l’aire
Els serveis sanitaris
Les malalties transmissibles:
La tuberculosi
Les infeccions de transmissió
sexual
Les infeccions per VIH/Sida
La salut mental
Les addiccions
L’esperança de vida
Les desigualtats en salut als barris
Comparativa d’indicadors 2014-15
“Avaluació de l’impacte de l’acció comunitària en la salut de la població” Període: febrer 2015-febrer 2017
Comunitat: Conjunt d’agents que voluntàriament comparteixen un espai territorial de referència, perquè hi resideixen o perquè desenvolupen activitat social o professional, i que tenen la voluntat d’establir relacions d’interdependència (veïns/nes organitzats o no en entitats, professionals dels serveis públics i les organitzacions socials, agents econòmics...).
Acció comunitària (AC): Procés de dinamització de les relacions socials de cooperació entre membres d’una comunitat, amb l’objectiu de millorar el benestar social de les persones. Implica presa de consciència, participació i organització -empoderament de la ciutadania, impulsant accions més enllà del propi col·lectiu, per a millorar la seva pròpia realitat.
Salut (OMS): Estat de complet benestar físic, mental i social i no només absència d'afeccions o malalties. Definició alternativa: “aquella manera de viure de manera autònoma, solidaria i joiosa” (consens en àmbit salut comunitària).
What are the main issues CC poses for health in Spain?Heat waves.
Water quality & availability.
Air quality.
Vector transmitted diseases.
(according to expert assessments)
El alcohol en el medio urbano: un estudio observacional
#SEEvilla16
Per: Villalbí JR, Espelt A, Sureda X, Bosque-Prous M, Franco M, Baranda L.
Sevilla, septiembre de 2016
En este trabajo se describe la presencia de alcohol en el
entorno urbano valorando tres aspectos: número de
establecimientos que lo ofrecen, elementos de publicidad y
promoción visibles en la vía pública, e indicios de consumo
en el espacio público. Es parte de un proyecto conjunto
Madrid-Barcelona.
HC3 i La Meva Salut
D´ un repositori d´informació a un instrument
estratègic dins del model d'atenció integrada
centrat en les persones
Dr. Oscar Solans Fernandez
Responsable Funcional HC3
Fundació TICSalut
1. The document discusses bullying and social exclusion among students in South Korean schools. It notes that around 5.8% of South Korean students between 11-16 years old report being socially excluded by their peers.
2. Examples of bullying behaviors are described, including social exclusion, verbal harassment, and physical aggression. The roles of bullies, victims, and bystanders in bullying situations are defined. Bystanders can either encourage the bully or intervene to help the victim.
3. Victims of bullying, known as "whipping boys/girls", often experience behavioral, emotional, and psychosocial problems as a result of being bullied. They may feel anxious and have low self-esteem
The Public Health Agency of Catalonia held a tobacco control workshop in September 2015. Their priorities are avoiding secondhand smoke exposure, preventing youth tobacco use, promoting smoking cessation, and reducing health inequalities. Daily smoking in Catalonia has declined from 47.3% in 1990 to 31.8% in 2014 among men and from 22.4% to 20.3% among women. A study found that a brief intervention reduced infants' exposure to secondhand smoke at home and in cars. The use of roll-your-own cigarettes among smokers increased from 3% in 2006 to 24% in 2014 as factory cigarette sales declined 48.6%. Further strategies were discussed to discourage the shift to roll-your-own cigarettes and
Twikster is a digital marketing and experience design agency that offers various digital services including web, mobile, social media, and app development. They have a global delivery model with onshore and offshore teams to provide scale, efficiency, and quick turnaround. Their experience design process involves learning about client needs, ideating solutions, prototyping, and producing a final product.
5 and 6 june 2013 ca st a global empathetic european consciousness’ policy forDr. Carl H.D. Steinmetz
This presentation was for the EU commission. That the position of immigrants and/ or expats is at stake (prove see Eurostat data about education, work and embedding) has been discussed in this lecture. In this presentation we propose a global empathetic European consciousness policy for non-western immigrants, expats and their extended family
1. The three sets involved in 3G handover are the active set, monitored set, and detected set. The active set contains cells in soft handover, the monitored set contains cells to monitor, and the detected set contains detected cells.
2. The major difference between GSM and UMTS handover decision is that GSM uses time-based reporting while UMTS uses event-triggered reporting.
3. Events 1A-1F relate to changes in primary common pilot channel power levels and adding or removing cells from the active set.
Ell valor de disposar de tècniques analítiques de laboratori #ASPB per al control sanitari dels aliments.
Es presenten exemples al respecte que posen de manifest la utilitat de disposar dels controls analítics.
Per Samuel Portaña, Santi Rodellar, Montse Ramoneda
Infobarris - Sistema d’informació de salut pública dels barris.
Desenvolupar una eina que permeti visualitzar els indicadors de salut i determinants de la salut per barri de forma atractiva, comprensible i interactiva.
El projecte DIMO: Dispositiu Integral per a la Millora de l’Ocupabilitat dirigit a Treballadores Sexuals
Fundació SURT
Programa d’orientació i inserció laboral que vol possibilitar el desenvolupament de competències professionals i millorar de l’ocupabilitat
Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes.
Continguts:
El context socioeconòmic
La qualitat de l’aire
Els serveis sanitaris
Les malalties transmissibles:
La tuberculosi
Les infeccions de transmissió
sexual
Les infeccions per VIH/Sida
La salut mental
Les addiccions
L’esperança de vida
Les desigualtats en salut als barris
Comparativa d’indicadors 2014-15
“Avaluació de l’impacte de l’acció comunitària en la salut de la població” Període: febrer 2015-febrer 2017
Comunitat: Conjunt d’agents que voluntàriament comparteixen un espai territorial de referència, perquè hi resideixen o perquè desenvolupen activitat social o professional, i que tenen la voluntat d’establir relacions d’interdependència (veïns/nes organitzats o no en entitats, professionals dels serveis públics i les organitzacions socials, agents econòmics...).
Acció comunitària (AC): Procés de dinamització de les relacions socials de cooperació entre membres d’una comunitat, amb l’objectiu de millorar el benestar social de les persones. Implica presa de consciència, participació i organització -empoderament de la ciutadania, impulsant accions més enllà del propi col·lectiu, per a millorar la seva pròpia realitat.
Salut (OMS): Estat de complet benestar físic, mental i social i no només absència d'afeccions o malalties. Definició alternativa: “aquella manera de viure de manera autònoma, solidaria i joiosa” (consens en àmbit salut comunitària).
What are the main issues CC poses for health in Spain?Heat waves.
Water quality & availability.
Air quality.
Vector transmitted diseases.
(according to expert assessments)
El alcohol en el medio urbano: un estudio observacional
#SEEvilla16
Per: Villalbí JR, Espelt A, Sureda X, Bosque-Prous M, Franco M, Baranda L.
Sevilla, septiembre de 2016
En este trabajo se describe la presencia de alcohol en el
entorno urbano valorando tres aspectos: número de
establecimientos que lo ofrecen, elementos de publicidad y
promoción visibles en la vía pública, e indicios de consumo
en el espacio público. Es parte de un proyecto conjunto
Madrid-Barcelona.
HC3 i La Meva Salut
D´ un repositori d´informació a un instrument
estratègic dins del model d'atenció integrada
centrat en les persones
Dr. Oscar Solans Fernandez
Responsable Funcional HC3
Fundació TICSalut
1. The document discusses bullying and social exclusion among students in South Korean schools. It notes that around 5.8% of South Korean students between 11-16 years old report being socially excluded by their peers.
2. Examples of bullying behaviors are described, including social exclusion, verbal harassment, and physical aggression. The roles of bullies, victims, and bystanders in bullying situations are defined. Bystanders can either encourage the bully or intervene to help the victim.
3. Victims of bullying, known as "whipping boys/girls", often experience behavioral, emotional, and psychosocial problems as a result of being bullied. They may feel anxious and have low self-esteem
The Public Health Agency of Catalonia held a tobacco control workshop in September 2015. Their priorities are avoiding secondhand smoke exposure, preventing youth tobacco use, promoting smoking cessation, and reducing health inequalities. Daily smoking in Catalonia has declined from 47.3% in 1990 to 31.8% in 2014 among men and from 22.4% to 20.3% among women. A study found that a brief intervention reduced infants' exposure to secondhand smoke at home and in cars. The use of roll-your-own cigarettes among smokers increased from 3% in 2006 to 24% in 2014 as factory cigarette sales declined 48.6%. Further strategies were discussed to discourage the shift to roll-your-own cigarettes and
Twikster is a digital marketing and experience design agency that offers various digital services including web, mobile, social media, and app development. They have a global delivery model with onshore and offshore teams to provide scale, efficiency, and quick turnaround. Their experience design process involves learning about client needs, ideating solutions, prototyping, and producing a final product.
5 and 6 june 2013 ca st a global empathetic european consciousness’ policy forDr. Carl H.D. Steinmetz
This presentation was for the EU commission. That the position of immigrants and/ or expats is at stake (prove see Eurostat data about education, work and embedding) has been discussed in this lecture. In this presentation we propose a global empathetic European consciousness policy for non-western immigrants, expats and their extended family
1. The three sets involved in 3G handover are the active set, monitored set, and detected set. The active set contains cells in soft handover, the monitored set contains cells to monitor, and the detected set contains detected cells.
2. The major difference between GSM and UMTS handover decision is that GSM uses time-based reporting while UMTS uses event-triggered reporting.
3. Events 1A-1F relate to changes in primary common pilot channel power levels and adding or removing cells from the active set.
Jornada "eSalut en el marc dels projectes de la Unió Europea". AIAQS, Barcelona, 2/12/2011. Organitzada per la Fundació TicSalut amb la col·laboració de Badalona Serveis Assistencials i el grup Connect-EU, amb l’objectiu de reunir diferents experiències europees en salut que tenen en comú l’orientació a pacients crònics o dependents mitjançant la utilització de noves tecnologies.
Jornada "eSalut en el marc dels projectes de la Unió Europea". AIAQS, Barcelona, 2/12/2011. Organitzada per la Fundació TicSalut amb la col·laboració de Badalona Serveis Assistencials i el grup Connect-EU, amb l’objectiu de reunir diferents experiències europees en salut que tenen en comú l’orientació a pacients crònics o dependents mitjançant la utilització de noves tecnologies.
Presentación usada en la sesión impartida dentro de la asignatura optativa el médico y la sociedad en la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona. Mayo 2012
Una fuente de Coneixement Acreditada Sobre salut al estilo de Xarxa .
Dirigida un tota la població " sana o no sana " .
Amb la finalitat de promocionar l' autonomia de les persones en la presa de decisiones respecte un salut la seva .
Ponència de Dolors Juvinyà, de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Ponència realizada per Anna Rodríguez, directora d'estratègia i de Responsabilitat Social Corporativa de l'Institut Català d'Oncologia a la sessió celebrada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària el 16 de octubre de 2019
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Comunicació i salut en mitjans socials. Ens hi posem (CAT)Mònica Moro
Presentación utilizada en la clase que dí en la Facultad de Medicina como profesora invitada de la asignatura Comunicació metge-societat en mayo de 2013
Atenció Sanitària:
1. Atenció de salut
2. Modalitats d'atenció sanitària
3.Salut Pública i Salut comunitària: conceptes i evolució
4. Atenció Primària de Salut: filosofia i fonaments
5. Promoció i Educació de la salut
6. Participació Comunitària
7.Prevenció de la malaltia: nivells, cribratges i vacunacions.
El butlletí de Dipsalut nº 12, Des 2014 - Mar 2015Dipsalut
www.dipsalut.cat Publicació informativa de l’activitat de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona. El butlletí és una eina més perquè els municipis puguin tenir tota la informació sobre cada programa del Catàleg de Serveis, les novetats, conèixer els professionals de l’organisme i els seus col·laboradors així com donar la seva opinió sobre què cal reforçar o corregir.
Jornada "eSalut en el marc dels projectes de la Unió Europea". AIAQS, Barcelona, 2/12/2011. Organitzada per la Fundació TicSalut amb la col·laboració de Badalona Serveis Assistencials i el grup Connect-EU, amb l’objectiu de reunir diferents experiències europees en salut que tenen en comú l’orientació a pacients crònics o dependents mitjançant la utilització de noves tecnologies.
Presentació servei Assessoria de Salut per a Joves (ASJ)ajcubelles
L’Assessoria de Salut per a Joves de Cubelles (ASJ) neix com un recurs de la regidoria de Joventut, dirigit específicament a la població jove del municipi (de 1r d’ESO fins als 30 anys) i destinat a orientar i resoldre els dubtes relacionats amb temes de salut: sexualitat, consum de drogues, trastorns de l’alimentació, afectivitat, etc., amb la finalitat de promoure hàbits de vida saludable.
Amb la posada en funcionament d’aquest servei es pretén posar a l’abast dels i les joves, i les seves famílies, un recurs que els permeti aclarir dubtes, proporcionar noves eines per enfrontar-se als conflictes, reduir els riscos associats a la salut i detectar i intervenir en els casos que sigui necessari.
S’ofereix un servei d’assessorament personalitzat, confidencial i gratuït, que també es podrà utilitzar de forma anònima a través de la xarxa. No es tracta tant d’oferir tractament, o teràpia, sinó de proporcionar informació i orientació sobre els diferents assumptes que puguin tenir a veure amb la salut dels i les joves, derivant, en els casos que sigui necessari als centres assistencials específics que corresponguin.
L’ASJ està integrada amb als serveis que ofereixi la regidoria de Joventut des de l’Espai Jove de Cubelles, coordinada per professionals tècnics d’aquesta àrea del servei municipal i dirigida per altres professionals formats en els àmbits de l’educació social i la psicologia, especialistes en gestionar els problemes de salut dels més joves, així com en el treball preventiu.
Aquests especialistes faran servir les eines més adients perquè els i les joves puguin resoldre les seves dificultats de forma saludable amb les màximes garanties per a un procés de desenvolupament integral òptim, de qualitat i satisfactori.
Telemedicina i pacients crònics pel Prof. ProttiAntoni Parada
Telemedicina i pacients crònics. Conferència impartida pel Professor canadenc Denis Protti Health Information Science - Victoria University. Barcelona, 2 de febrer de 2012. Organitzada per la Fundació TicSalut i l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut . Ressenya en català.
Similar to Transferència del coneixement en Salut Pública Informa - Sessió ASPB - 15mar2016 (20)
L’habitatge, més que un sostre: la pobresa energètica
Incapacitat d’una llar per a assegurar un nivell socialment i materialment necessari de serveis energètics a l’habitatge (PE).A Europa entre 50-125 milions de persones pateixen en PE.
A Barcelona: 9,4% (2,9% Les Corts –21,1% Ciutat Vella).
En població en risc de pobresa es duplica.
Índex
1. Atenció a processos de risc de pèrdua d’habitatge a la ciutat de Barcelona
2. Conceptualització i marc legislatiu
3. Dimensionament de l’atenció
4. SIPHO 2023
5. Avaluació de la salut emocional
OPENGELA
‐Introducción ‐OPENGELA: programa de regeneración urbana ‐Evaluación de Impacto en salud
‐ Objetivos y contexto en el que surge ‐ Metodología: ¿qué hemos hecho? ‐ Resultados (en proceso)
‐ Conclusiones: la evaluación de impacto en salud de los proceso de regeneración urbana y vivienda
Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Model alternatiu d’habitatge que concep l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió
Motivacions:
Falta d’habitatge assequible
Establir un projecte de vida a llarg termini
Donar valor a la vida en comunitat Model en auge al nostre context
Gairebé 40 projectes a Catalunya, en diferents fases de desenvolupament
Do cities’ (green) revitalization respond to equity and justice goals, or does it just serve as a way to increase (health) inequalities through the process of gentrification and displacement?
But for whom in the mid and long term?
To what extent are intersectional current and mid- term social vulnerabilities accounted for?
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Overview
What is housing security?
What do we know about its effects on health?
– Directly
– In the context of housing systems?
– In the context of intergenerational inequalities in housing?
– In the context of climate change adaptation of housing systems?
Based on this evidence, I will reframe:
– The benefits to health, health care expenditure and productivity of addressing insecurity in the housing system – using an example of energy poverty and cold housing.
– The role of housing security as an apex determinant of health.
– The potential for developing an internationally comparable indicators of housing system health.
Draw conclusions
Housing and Health
• Study of the relationship between housing and health has a long history
• But the nature of this interest has evolved over time
• Increasingly housing issues recognised as being interrelated and overlapping
• Historic recognition of the importance of housing to health reflected in housing coming under the Ministry of Health in the UK after WWII, for example
• But policy focus has shifted
Habitatge i salut: una mirada en profunditat als mecanismes implicats
L’habitatge ha estat reconegut com un determinant social
de la salut. El seu impacte en salut s’explica per diferents aspectes, com l’assequibilitat econòmica, la seguretat
en la tinença, els aspectes materials de l’habitatge, el seu significat social i emocional i les característiques físiques i socials del barri on es troba. L’objectiu d’aquestes Jornades és debatre com cadascuna d’aquestes dimensions impacta en la salut de les persones residents i compartir experiències positives de programes i polítiques d’habitatge a nivell local amb un potencial benefici en salut.
Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”
1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
Escola entorn clau per promoure hàbits saludables
Disseny i avaluació de programes escolars de promoció de l’alimentació saludable i l’activitat física, des de l’educació infantil fins a l’ESO (ASPB)
PASSSAF
Currículum alimentari, nutricional i d’activitat física
Treball coordinat a l’escola dels programes d’alimentació i activitat física (educació infantil a ESO)
Barriers to broader adoption of a planetary health diet in the US
– Food environment (cost and access) – Attitudes, preferences, and norms
• Challenges to reducing meat consumption
• Complicating connections between cooking at home and sustainable diets
La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un element clau de l’alimentació sostenible.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
Raquel Díaz Ruiz – Fundació Espigoladors
Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030
Cap a la transformació del sistema alimentari
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
25 d’Octubre de 2022
Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària
Oficina de Coordinació del Projecte Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible
More from Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB (20)
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Transferència del coneixement en Salut Pública Informa - Sessió ASPB - 15mar2016
1. Transferència del coneixement
en salut pública
Informa-Acció
Maica Rodríguez-Sanz
Cap de l’Àrea de Recerca, Docència i Comunicació.
Agència de Salut Pública de Barcelona
2. Informa - Acció en Salut
La transferència del coneixement consisteix en la comunicació i difusió d’informació
amb la finalitat de transmetre als destinataris, de forma intel·ligible, el coneixement
necessari per la pressa de decisions.
La transferència del coneixement en salut fa referència a l’ús d’estratègies de
comunicació i difusió per informar i influenciar decisions individuals i comunitàries
que millorin la salut.
[Healthy People 2010, WHO]
4. Comunicació en salut
CONTEXT : Quan? On?
• Sobre - producció d’informació (Open data, Big data).
• Més i millors tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
• Sobre – consum d’informació (Mass media & Social media).
• Però .... Hi ha més coneixement?
5. Comunicació en salut
EMISOR : Qui? Per què? Per a què?
Qualitat de la informació en salut
• Pertinència (capacitat per respondre a les necessitats dels destinataris).
• Rigor científic (les evidències disponibles).
• Accessibilitat (estar disponible i ser comprensible).
RECEPTOR : A Qui? Per què? Per a què?
Comprensió de la informació en salut
• Accessibilitat (estar disponible i ser comprensible).
• Habilitats personals com recerca d’informació, comunicació, etc.
• El coneixement de terminologia mèdica / professional i del sistema de salut.
• Factors com l’edat, l’educació, les capacitats cognitives, etc.
• Limitacions físiques o mentals.
6. MISSATGE: Què?
• A l’estat Espanyol, la Llei 11/2007 de ‘Acceso Electrónico de los Ciudadanos a los Servicios
Públicos’ reconeix el dret als ciutadans a relacionar-se electrònicament amb les administracions
públiques, així com l’obligació d’aquestes a garantir-lo.
Informació en salut disponible
• A Catalunya, la Llei 18/2009 de ‘Salut Pública’ té entre els seus
principis la informació i la comunicació àgil i transparent als ciutadans,
preservant la confidencialitat.
Article 10. Comunicació i tractament de la informació
El Sistema d’Informació de Salut Pública ha d’establir
mecanismes d’informació, publicitat i divulgació comprensibles,
adequats, accessibles, coherents, coordinats, permanents i
actualitzats sobre les qüestions rellevants en matèria de salut
pública amb la finalitat d’informar la ciutadania, les
administracions i els professionals.
7. eSalut (eHealth ‘electronic health’)
CANAL: A on?
Tecnologies de la informació i de la comunicació (TICs) aplicades a la salut: serveis
d'atenció, diagnòstic, vigilància, educació, coneixement i recerca.
[OMS, 2005]
8. La eSalut es situa en la intersecció de la informàtica
mèdica, la salut pública i els negocis, es refereix als
serveis i la informació en salut per Internet amb
orientació interactiva i participativa.
El terme representa no només el desenvolupament
tecnològic, si no també un estat mental, una manera
de pensar, una actitud, i un compromís amb un
pensament connectat, global, per millorar la salut
local, regional i global mitjançant Internet, les TICs i
les xarxes socials.
[Eysenbach 2011]
eSalut
9. La mSalut, o salut mòbil, implica l’ús de tecnologies mòbils per la millora de la salut
individual i col·lectiva (prevenció de la malaltia, promoció de la salut, vigilància, etc.).
mSalut (mHealth ‘mobile health’)
11. Barreres [Keselman 2008]
• No accés a Internet.
• La complexitat de la informació comunicada.
• Diversitat d’audiència / públic (cultural, social, educativa).
• Alfabetització en salut insuficient.
“ Els que més necessiten la informació en salut no
disposen dels mitjans, coneixements i habilitats
necessàries per beneficiar-se dels recursos a Internet.”
[Ratzan & Parker 2004]
eSalut / mSalut
13. La alfabetització en salut engloba les motivacions, els coneixements i les competències
de les persones per accedir, entendre, avaluar i aplicar la informació sobre la salut a la
presa de decisions sobre l‘atenció a la salut, la prevenció de malalties i la promoció de
la salut per mantenir i millorar la qualitat de vida. [Sorensen 2011]
Alfabetització en salut
14. CANAL: Com?
A l’Estat espanyol, la Llei 51/2003 “d'Igualtat d‘Oportunitats, No Discriminació i
Accessibilitat Universal” regula l'accessibilitat dels entorns, processos, bens i
serveis, així com dels instruments, eines i dispositius, per ser comprensibles,
utilitzables i practicables per totes las persones en condicions de seguretat i
comoditat, i de la forma més autònoma i natural.
• A Catalunya, la Llei 13/2014 “d'Accessibilitat” respon a l’objectiu de fer més
accessible la informació per a tothom.
Informació en salut comprensible
15. L’estratègia “Disseny Universal” (disseny per tothom, o sense barreres) té per objectiu
aconseguir que els entorns, productes i serveis puguin ser utilitzats per la majoria de la
població, sense necessitat de ser adaptats, en base a la diversitat humana, la inclusió
social i la igualtat.
Principis:
• Igualtat d'ús
• Flexible
• Simple i intuïtiu
• Informació fàcil de percebre
• Tolerant a errors
• Poc esforç físic
• Dimensionat adequat
Informació en salut comprensible
Disseny
per
tothom
16. Ús del llenguatge [AECC, 2006]
• Fer intel·ligible el llenguatge científic
• Ús correcte del lèxic
• Eliminar detalls massa tècnics o processos sofisticats
• Escriure en un estilo directe i amb frases curtes
• Contextualitzar bé la informació
• Aclarir les sigles
• No caure en el sensacionalisme
• No ser paternalistes
• Tenir cura dels aspectes relacionats amb la identitat de gènere
Informació en salut comprensible
17. Making Data Meaningful o “Com generar dades comprensibles”
[Conferencia de Estadísticos Europeos, Comisión Económica para Europa de Naciones Unidas]
Part 1: Guia per escriure sobre els nombres.
Part 2: Guia per presentar estadístiques.
Part 3: Guia per a la comunicació amb els medis.
Part 4: Guia per millorar la cultura estadística.
Informació en salut comprensible
http://www.unece.org/stats/documents/writing/
26. Informes de salut als
districtes de Barcelona:
anàlisis i divulgació
27. Els informes de salut de districtes de Barcelona
Els Informes de Salut són útils per a conèixer l'estat de salut de la població i els seus
determinants i per donar suport a la planificació de les polítiques, programes i serveis,
a demés d’informar a la ciutadania.
Barcelona és pionera en l’anàlisi de la salut de la població i el seu anàlisi territorial:
• Informe de salut de la ciutat anual des de l’any 1984, disponibles en paper, i
en format electrònic al web des de 1999; des del 2013 disponible també amb
format divulgatiu.
Es presenta en roda de premsa i en sessió parlamentaria
• Informes de salut per districtes bianuals des de l’any 2004, disponibles ???, i
en format electrònic al web, així com amb format divulgatiu des de 2012.
Es presenta als consells de salut de districte
28. A partir de registres poblacionals, s’analitza l’evolució anual dels indicadors del
districte i la distribució als barris de cada districte, en comparació amb el conjunt de
Barcelona ciutat.
Informes detallats (90 pàgines):
• Presentació i objectius
• Resultats principals
• Conclusions
• Annex de metodologia
• Annex de resultats detallats
o 12 taules evolutives
o 7 taules per barris
o 33 figues
Els informes de salut de districtes de Barcelona detallats
29. • POBLACIÓ
Estructura edat, sobre-envelliment, gen gran viu sola, població estrangera i país origen.
• NIVELL SOCIOECONÓMIC
Densitat poblacional, llars de més de 4 persones, nivell d’estudis, taxa d’atur i renda familiar.
• HÀBITS DE SALUT
Obesitat, sedentarisme, consum de tabac, tractaments de drogoaddiccions.
• ÚS DE SERVEIS I PRÀCTIQUES PREVENTIVES
Cobertura sanitària, consulta a l’atenció primària, a l’especialista i als serveis d’urgències,
consum de medicaments i participació al programa de prevenció del càncer de mama.
• SALUT REPRODUCTIVA I SEXUAL
Natalitat, fecunditat, embarassos i avortaments.
• SALUT PERCEBUDA I MALALTIES TRANSMISSIBLES
Autovaloració de la salut, risc de patiment psicològic, incidència de TBC, i VIH i sida.
• MORTALITAT
Mortalitat total, mortalitat prematura, mortalitat infantil i esperança de vida.
Els informes de salut de districtes de Barcelona detallats
32. Posteriorment a l’elaboració dels informes detallats, i amb l'objectiu de fer més
comprensible la informació es van dissenyar els informes divulgatius (20 pàgines):
Selecció de resultats rellevants
Textos en llenguatge senzill: clar i comprensible
Utilització d’elements gràfics senzills
Els informes de salut de districtes de Barcelona divulgatius
33. Els informes de salut de districtes de Barcelona divulgatius
34. Els informes de salut de districtes de Barcelona divulgatius
35. Els informes de salut de districtes de Barcelona divulgatius
36. Els informes de salut de districtes de Barcelona divulgatius
37. Els informes de salut de districtes de Barcelona divulgatius
38. Els informes de salut de districtes de Barcelona divulgatius
39. Informació per a l’acció
La publicació sistemàtica dels Informes de Salut amb informació
de la salut de la població i els seus determinants contribueix a
basar les polítiques en l’evidencia.
Divulgació per a l’acció
La informació accessible i comprensible ajuda a la difusió i a la
transferència del coneixement, tant als professionals com a
població general.
Conclusions