TOTS SANTS (1 DE NOVEMBRE)


Tots Sants és una festa que se celebra el
dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és
una de les més antigues del món cristià.
Aquest dia se sol fer una missa en honor
als morts i després anar al cementiri a
dur flors als difunts.
HALLOWEEN (31 D’OCTUBRE)
El mot Halloween fa referència a la
festivitat tradicional heretada de les
celebracions d’origen celta, que tan
ràpidament s’han estès per tot el món, i,
en especial pels països de parla hispana.

         Fa molts segles, a Bretanya,
         Escòcia i Irlanda, el dia 31
           d'octubre se celebrava la
             festivitat de Samhain, que
                coincidia amb el darrer
                 dia de l'any segons els
                 antics calendaris celtes i
               anglosaxons. En aquella
              època, s'encenien grans
               fogueres      sobre      les
              muntanyes per foragitar als
esperits malignes. També es creia que
les ànimes dels morts visitaven les seves
antigues    cases,     acompanyades      de
bruixes i esperits.
Amb l'arribada del Cristianisme s'establí
el primer dia de Novembre com a Dia de
Tots Sants. En aquell moment, el 31
d'octubre es convertí en All Saints Eve
(vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes
paraules anaren derivant cap a All
Hallows Eve, d'on va sortir la paraula
Halloween. Hallow és un mot que en
anglès antic significa sant o sagrat, i que
prové,   juntament     amb     la  paraula
moderna holy, del mot germànic khailag.
Moltes de les tradicions de Halloween es
varen convertir en jocs infantils que els
immigrants     irlandesos   portaren  als
Estats Units en el segle XIX. A partir
d'aquí, la tradició es va començar a
estendre per la resta del món. Per això
de vegades es pensa que és una festa
originària dels Estats Units.




Tracte o
                   entremaliadura?”
LA CASTANYADA
La Castanyada
és una festa
popular       de
Catalunya que
se celebra el
dia    de   Tots
Sants,    tot   i
que
darrerament
se          n'ha
desplaçat      la
celebració a la vigília d'aquesta diada, o
a altres dies propers. Com el Halloween
dels països anglosaxons, prové d'una
antiga festa ritual funerària. Consisteix
en un àpat en què es mengen castanyes,
panellets, moniatos i fruita confitada. La
beguda típica de la 'castanyada' és el
moscatell.      Pels    volts   d'aquesta
celebració, les castanyeres venen al
carrer castanyes torrades i calentes, i
generalment envoltes en paper de diari.
En molts llocs, el dia de Tots Sants, els
confiters organitzaven rifes de panellets
i fruita confitada. Sembla que el costum
d'ingerir     aquestes     menges     -tan
energètiques - prové del fet que durant
la nit de Tots Sants, vigília del dia dels
morts, es tocava a morts sempre seguit
fins a la matinada; amics i parents
ajudaven els campaners a fer aquesta
dura tasca, i tots plegats consumien
aquests aliments per no defallir. Se sol
representar     amb    la   figura   d'una
castanyera: una dona vella, vestida amb
roba pobra d'abric i amb mocador al cap,
davant d'un torrador de castanyes per a
la venda al carrer. Hom recorda que anys
enrere en alguns pobles de Catalunya
s'acostumava a buidar carabasses o
pebrots i se'ls guarnia amb una espelma
encesa en el seu interior. Es col—locaven
en llocs no gaire il—luminats on se sabia
que hi passava gent la nit de Tots Sants,
per a esporuguir-los, especialment a la
canalla. És una pràctica que s'ha perdut.

TOTS SANTS

  • 1.
    TOTS SANTS (1DE NOVEMBRE) Tots Sants és una festa que se celebra el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues del món cristià. Aquest dia se sol fer una missa en honor als morts i després anar al cementiri a dur flors als difunts.
  • 2.
    HALLOWEEN (31 D’OCTUBRE) Elmot Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d’origen celta, que tan ràpidament s’han estès per tot el món, i, en especial pels països de parla hispana. Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases, acompanyades de bruixes i esperits. Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes
  • 3.
    paraules anaren derivantcap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món. Per això de vegades es pensa que és una festa originària dels Estats Units. Tracte o entremaliadura?”
  • 4.
    LA CASTANYADA La Castanyada ésuna festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada, o a altres dies propers. Com el Halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment envoltes en paper de diari. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada. Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -tan energètiques - prové del fet que durant
  • 5.
    la nit deTots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir. Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Hom recorda que anys enrere en alguns pobles de Catalunya s'acostumava a buidar carabasses o pebrots i se'ls guarnia amb una espelma encesa en el seu interior. Es col—locaven en llocs no gaire il—luminats on se sabia que hi passava gent la nit de Tots Sants, per a esporuguir-los, especialment a la canalla. És una pràctica que s'ha perdut.