1. N O M S :
B e r n a t B a l c e l l s
X a v i e r R o d r í g u e z
À n g e l S á n c h e z

2. ÍndexÍndex
●Que és?
●Història
●Festa
●Dites
●Poema
●Tots Sants a Catalunya
●Opinió Personal

3. Que és?Que és?
És una festa tradicional catòlica dedicada al record dels
avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que
està íntimament relacionada amb la festa celebrada
l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia de difunts, el 2 de
novembre. La creença tradicional és que l'1 de
novembre, els vius visiten els morts i el 2 de novembre,
els morts visiten els vius. Aquesta festivitat és una de
les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i
Portugal, entre molts altres països de la mateixa
tradició, és un dia festiu.

4. HistòriaHistòria
L'origen de la festa tradicional de Tots Sants prové d'un període de
temps anterior al procés de cristianització que va experimentar la
península durant els primers segles de l'era actual, encara que en
aquesta etapa la festa va patir importants modificacions. Tots Sants
deriva, en concret, d'una festa cèltica anomenada Samain que es feia per
venerar els morts.
Per als pobles celtes, l'any estava dividit en dos grans períodes: el temps
clar i el temps fosc. El primer es referia a l'època de primavera i d'estiu
en el qual el sol es pon cada vegada més lentament, hi ha llum i calor. El
segon període es referia a la tardor i l'hivern en els quals els dies
s'escurcen cada vegada més, fa fred i la foscor s'apropia d'una gran part
del dia.

5. Els dies que comprenien la festa del Samain eren uns
dies que estaven fora dels dos períodes, és
a dir, no estaven inclosos en cap dels dos.
No obstant això, tothom era conscient que
els dies Samain donaven la benvinguda
al període d'obscuritat i això possibilitava
que les portes de l'altre món restessin
obertes i els morts poguessin contactar amb els vius.
Les festes Samain també coincidien en una època de l'any en què els camps i les
terres semblen igual d'esmorteïdes que el mateix món dels difunts. Ha passat el
temps de collita i de la verema, aquesta és època de sembra i els camps se
submergeixen en un estat latent fins que, amb la primavera, següent tot torni de
nou a la vida.

6. FestaFesta
Una de les festes importants de la tardor és la Festa de Tots Sants, la
Castanyada i el Dia dels Morts, que se celebren entre el 31 d'octubre i l'1 de
novembre. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any
en què s'interaccionen el món dels vius i el dels morts. Per una banda es fa
palès el record als avantpassats familiars morts, amb les visites rituals al
cementiri per honorar-los, i per l’altra, també es fa real la creença segons la
qual, aquests dies, els morts visiten als vius: és el moment de celebracions
festives amb bruixes, esperits, fantasmes, ànimes en pena i altres éssers més
terrorífics. La gastronomia de tots sants, que procedeix d’antigues ofrenes
funeràries, és rica i variada i està basada en l’elaboració dels panellets -o
“mitgetes” com en diuen a les terres lleidatanes- amb els productes de la
temporada. Altres menges pròpies d’aquesta festa són les castanyes i els
moniatos que, acompanyades de moscatell, es mengen en el marc de les
castanyades familiars i populars.

7. DitesDites
➢ De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys
➢ De sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas
➢ De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual
➢ De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
➢ De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir
➢ De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar
➢ Des de Sant Pere a Sant Miquel tots els culs caguen bé,
➢ i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant

8. PoemaPoema
La castanyada
Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.
Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.
Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.
Isabel Barriel

9. Tots Sants a CatalunyaTots Sants a Catalunya
Tots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de l'any, un
moment en què la mateixa natura sembla morir. Ha passat el temps de l'abundor,
dels collites de l'estiu i de la verema... Les fulles de molts arbres cauen i la terra
sembla esmorteïda. És el temps de la sembra; els camps, però, restaran erms
fins que amb la primavera retorni la vida. Comença el temps fred i les nits són
més llargues. Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels
avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es
precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a
l'endemà a la mateixa hora. Un dels costums més característics de la diada de
Tots Sants és la castanyada. La castanya és un dels productes per excel·lència
de la tardor. Fins fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que es podia
trobar pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben
aprop de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades
en paper. El dia de Tots Sants i, sobretot, el dia de Difunts, el 2 de novembre, la
gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb
flors i a arranjar el seu aspecte exterior. Aquest és un costum urbà, doncs en
molts pobles, fins no fa tants anys, els cementiris eren al mateix costat de
l'església i la gent hi passava cada dia

10. Opinó personalOpinó personal
Ens ha agradat molt perquè és un tema que mai
havíem treball i també teníem curiositat per saber
les arrels d'aquesta festivitat.
Així mateix hem pogut assabentar-nos de que
aquesta festa està molt arrelada al nostre país.
Nosaltres hem estat molt a gust amb els companys
del grup perquè ens hem repartit la feina i tots ens
hem posat d' acord.