ud5 teories ètiques

1. TEORIES ÈTIQUESHeminventatnosaltreselsnostresvalorsmorals?Potcanviar la meua vida si canvienelsmeuscriteris o normes morals?Unitatdidàctica 5

2. Esquema de la unitat:Què és una teoria ètica?Teoriesètiques i religions.La tradicióaristotèlica: el termemitjà.La tradició hedonista:Hedonisme individual i social.La tradició kantiana:Formulacions de l'imperatiucategòric.La tradiciódialògica:Ètica discursiva: Apel i Habermas.

3. Quèés una teoriaètica:Reflexiódelsfilòsofsper proposar un criteri de racionalitat útilper assolirbones decisions moralmentraonables

4. Teoriesètiques i religionsLes religions:Ofereixen un sentittrascendent a l’existència humana.Aportacions a l’ètica, dues normes fonamentals:Totésserhumà ha de ser tractathumanament, perquèposseeix una dignitat inviolable.

5. No facis a ningú el que no vulguis que et facin a tu.La tradicióaristotèlica “Quinés el bésuprementre totsels que podemassolir per mitjà de l’acció?Gairebétothomestàd’acord en el seunom, ja que tant la gentcom les persones cultivadesdiuen que és la felicitat, i admeten que viurebé i obrar béés el mateix que ser feliç.”ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.

6. La finalitat última  la felicitatAristòtil considera que la finalitat última de l’ésserhumàés la felicitat.Per naturalesaestemdotats de logosraó.Podemtriar ambintel·ligènciaelsmitjansque condueixen a la felicitat.La raó-logos ha de canalitzarelsnostresdesitjosper assolir la felicitat.Quiactuad’aquesta manera exercita la virtutde la prudència.

7. La persona prudentÉs aquella que en cada situació en què ha de triar té en compte el que liconvé per al conjunt de la seva vida.Estableix una jerarquia per assolir el majorbépossible.Es proposasemprefinalitatsbones.Domina l’art de:Aplicar elsprincipismoralsals casos concrets.Destriarquinsdesitjos han de ser satisfets i quins no.Obra ambprudència que tria el termemitjà.El termemitjà “Anomenotermemitjàd'una cosa allò que estàigualmentallunyat de cadascund'ambdósextrems: és un terme mitjà entre l'excés i el defecte. » ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac

8. Per adquirir la prudènciacal:Saber recordar, la prudència es basa en l’experiència.

9. Instruir-se i informar-se per triar elsmitjansmésadequats.

10. Ser circumspecte, considerar el major nombre de circumstànciesabans de decidir.

11. Aguditzar la capacitat per preveure el futur. “Així, doncs, qualsevolentès evita tantl'excéscom el defecte, busca el termemitjài l'elegeix, però no el termemitjà de la cosa, sinó el relatiu a nosaltres. Si totconeixementésaixícomrealitzabé la seva tasca, totdirigint la mirada cap al termemitjà i guiant les seves obres cap a ell (...); si, d'altra banda, la virtut -com també la naturalesa- ésmés exacta i mésexcel·lent que qualsevol art, haurà de tendirdirectamentvers el termemitjà. Parlo de la virtutètica, perquè ella es refereix a passions i accions, i en aquesteshi ha excés i defecte i termemitjà.”ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac

12. La tradició hedonistaJeremyBentham,s.XVIIIdCJohn Stuart Mill, s.XIX dC

13. Epicur de Samos, s. IV-III aC

14. El plaercom a metaTotselséssersvius busquen el plaer i fugen del dolor.La felicitatconsisteix a assolir el màximplaer i el mínim dolor.S'ha de fer un càlcul de plaers i triar elsmésequilibrats. El màximplaerseràl'espiritual. “Si coneixembéaquestsdesitjos, sabrem relacionar cada elecció o cada rebuig a la salut del cos o a la tranquil·litat de l’ànima, ja que aquestaés la finalitatd’una vida feliç.”EPICUR, Carta a Meneceu

15. “Per això diem que el plaerés el principi i el fi de la vida feliç, perquèl’hemreconegutcom a bé primer i connatural, a partir del qualiniciem tota elecció o rebuig, i enshireferimjutjantelsbénssegons la norma del plaer i del dolor.(…)Totplaerper la sevapròpianaturalesaés un bé, però no totss’hand’escollir. De la mateixa manera, tot dolor és un mal, però no pastotss’hand’evitarsempre. Cal jutjar totes aquestes coses amb una justa mesura en vista delsguanys i delsperjudicis, ja que de vegadesensservim del bécomd’un mal i, a l’inrevés, del mal comd’unbé.”EPICUR, Carta a Meneceu

16. EPICUR: Hedonisme individualDiferentstipus de plaers:Plaersestables: harmoniaproduïda per l’absència de dolor en el cos i la pertorbació a l’ànima.Plaerspositius: superiors, satisfacció mesurada de les necessitats i serenord’esperitambl’ajut de la filosofia.Areté(virtut): ataraxia, per arribar-hiésnecessàrial’autarquial’autosuficiència, no dependredelsaltres.Per aconseguir la tranquil·litat de l’anima, Epicur que dóna gran importància a l’amistat, proposaallunyar-se de la vida pública.

17. Hedonisme socialUTILITARISME: J. Bentham i J.S.MillL’ésserhumàestàdotat de sentimentssocials: Simpatia: capacitat de posar-se al lloc de l’altre. “L’home arriba com per instint a ser conscient de sí mateixcom un ésser que, per descomptat, para esment en elsaltres. Arriba a resultar-li el bédelsaltres una cosa que naturalment i necessàriaments’had’atendre, en igual mesura que les necessitatsfísiques de l’existència. Ara bé, qualsevol que sigui el grau de desenvolupamentd’aquestsentiment en una persona, aquesta es veuforçada per motiusmésforts, tantd’interès personal com la simpatia, a demostrar-ho i a intentar-hoamb totes les sevesforces de promoure’l en elsaltres.”J.S. MILL, L’Utilitarisme

18. utilitarismePrincipi moral utilitarista:“la màximafelicitat(el plaermés gran) per al major nombre de persones”.Bentham: aritmètica de plaers totselsplaerssóniguals en qualitat, no en quantitat.J.S.Mill: elsplaers es diferencien per la qualitat, hi ha plaerssuperiors i plaersinferiors.

19. “Certament, (…) hagi o no una base d’obligació moral distinta de la felicitat, elshomesdesitgen la felicitat, i, per imperfecta que sigui la sevapròpia conducta, volen i lloen que elsaltresobservinversellsmateixos la mena de conducta per la qualcreuen que es promou la felicitat. (…) La doctrina utilitarista estableix que la felicitatésdesitjable, i que és la única cosa desitjablecom a fi; totes les altres coses sóndesitjablesnoméscom a mitjans per aquest fi.”J.S. MILL, L’Utilitarisme

20. Felicitat i plaerconsisteix a autorealitzar-se, dur a terme el propi projecte de vida.consisteix a obtenir una satisfacció sensible.

21. felicitat i benestarPer a ser feliç:

22. Cal un mínim de benestarfísic i psicològic.

23. Cal evitar:

24. Por de l’avorriment o del tedi.

25. Excés de competitivitat.

26. Estrès.

27. Enveja.

28. Sentiment de culpabilitat.

29. Maniapersecutòria.

30. Por del “quèdiran”.La conquesta de la felicitat, b. russell “Crec que la infelicitat es deu en gran mesura a conceptes del mónerronis, a ètiqueserrònies, a hàbits de vida erronis, que condueixen a la destrucciód’aquestentusiasme natural, aquestdesig de coses possibles del que depend tota felicitat,tant la de les persones com la delsanimals. Es tracta de qüestions que estandins de les possibilitats de l’individu, i empropososuggeriralgunscanvis, mitjançantelsquals, amb un grau normal de bona sort, es potassoliraquesta felicidad.”RUSELL, La conquesta de la felicitat.

31. Immanuel Kant, el deure moralètica: úspràctic de la raó.

32. totselséssershumansvolen ser feliços.Immanuel Kant (Königsberg 1724-1804)

33. la tradició kantiana: la raó pràcticaRebutjaelsprincipisutilitaristes.

34. Prioritza les accions que enshumanitzen:

35. SER PERSONA ÉS UN BÉ PER SI MATEIX

36. DIGNITAT HUMANA: les persones no tenim preu, no sommitjans, són un fi últim.La virtutmoral consisteix a tenirbona voluntat.Kant distingeix entre ètiquesmaterialsi ètiquesformals.

37. L’ètica tradicional ésmaterial.inconvenients:

38. sónètiquesempíriques,

39. adequadesper assolir un objectiu.

40. formulen imperatiushipotètics:

41. ordenen o prohibeixen una acció en funció de l’objectiu.

42. sónètiquesheterònomes,

43. no depenen de la raó sinód’algunainstància externa.

44. inacceptables, per a Kant l’ètica ha de ser universal, autònoma i racional.per a Kant l’ètica ha de ser Universal:vàlida per a tothom

45. Autònoma: sensenecessitat de justificar-se ambpremis o càstigsdonats per una instància superior (multes, cel, infern, regals,…)

46. Racional: s’ha de fonamentar en la raó pràctica (ètica) que orienta de forma incondicionada:peramor al deure.

47. - L’èticaformal està mancada de contingut.determina la manera comhemd’actuarsegonsl’imperatiucategòric, que es basa en:1.- principid’universalitat:Llei moral: aquella que totselséssershumans han de complirperquè respecta la dignitat humana, ser persona és un bé en sí mateix, no sóm un mitjà, sinó un fi, ens porta a actuar de manera desinteressada. 2.- principid’humanitat: elsúnicséssers que sónfinalitats en si sónelséssersracionals, la llei moral ha de protegir-los.3.- principi de legalitat: ha de valer com a norma per a una legislació universal en un regne de les finalitats.

48. Formulacions de l’imperatiucategòric: I.- Actuasegons una màxima tal que puguisvoler al mateixtemps que es tornillei universal. II.- Actua de tal manera que tractis a la humanitat , a la teua persona i alsaltres, semprecom una finalitat i maicom un mitjà. III.- Actuacomsi fossis un legislador universal en el regne de les finalitats.

49. LA TRADICIÓ DIALÒGICA: ÈTICA DISCURSIVA.Karl-Otto Apel (Düsseldorf, 15 de març de 1922)Jürgen Habermas (Düsseldorf, 18 de juny de 1929)

50. L’ètica discursiva proposasotmetre a un diàleg entre elsafectatsper la norma que rebrà el nom de discurs.Per discursentenem, no una xerrada o debat, sinó un diàlegbasat en el respecte mutui argumentspertinentsobert a tothom que puguiutilitzar el llenguatge i actuar.

51. Elsprincipis del discurs (I)I.- principid’universalització: es corresponambl’imperatiukantià de la universalitat, però en el context de la situació del discurs:“una norma seràvàlidaquantotselsafectats per ella puguinacceptarlliurement les conseqüències i elsefectessecundaris que se seguirien del seucompliment general per a la satisfacciódelsinteressos de cadascun”.

52. Elsprincipis del discurs (I)II.- principi de l’ètica del discurs: es corresponambl’autonomia kantiana, reformulada dialògicament:“només poden pretendrevalidesa les normes que trobenacceptació per part de totselsafectats, com a participants en un discurspràctic”.

53. comunicació, no estratègiaLa norma es declararà correcta si totselsafectats donen el seuconsentimentperquèsatisfà, noelsinteressos de la majoria o d’unindividu, sinóinteressosuniversalitzables.Racionalitat instrumental: en un pacte estratègicelsinterlocutorss’instrumentalitzenrecíprocament per aconseguircadascun les sevesmetes individuals.Racionalitat comunicativa: un consens o acordcomunicatiués el resultatd’undiàleg, onelsparticipants es reconeixenrecíprocamentcom a interlocutorsigualmentcapacitatsi tractend’arribar a un acord que satisfacielsinteressos de tots.

54. RACIONALITATCOMUNICATIVAINSTRUMENTALINTERESSOS PARTICULARSINTERESSOS DE TOTSCONSENSOS COMUNICATIUSPACTES ESTRATÈGICS