1. POLIS 4
Ciències socials, història
INDUSTRIALITZACIÓ
Quart curs
Alicia Santiago Tamame

2. LA INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA
 A mitjan segle XVIII, a Catalunya ja existia una
important producció manufacturera d’indianes
 (tipus de estampat sobre teles de cotó o lli).
 .

3. LA INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA
 La prohibició, l’any 1802, d’importar cotó filat va
estimular la proliferació de filatures i el naixement de
la indústria tèxtil moderna.
 Cap al 1830 aquesta indústria tèxtil va iniciar un
procés de mecanització.
 Al 1833 va començar a funcionar la primera màquina
de vapor.
 A partir de 1860, moltes indústries es van establir als
marges dels rius per poder substituir el carbó per
energia hidràulica, i van constituir colònies
industrials.

4. 05
UN VAPOR

5. 05
COLÒNIA TEXTIL

6. 05
LA SIDERÚRGIA
 Els primers alts forns es van instal·lar a Andalusia.
 Astúries va ser l’altre gran centre siderúrgic.
 Però va ser al País Basc on es va consolidar una indústria
siderúrgica potent.
 Les raons del seu èxit es troben en la creació d’un eix
comercial pel qual s’exportava ferro a la Gran Bretanya a
canvi de la importació de carbó de coc gal·lès, que era
millor i més barat.
 A partir del desenvolupament siderúrgic, la indústria
basca es va diversificar i van sorgir noves empreses de
construcció mecànica i naval.

7. ELS OBSTACLES PER A LA
INDUSTRIALITZACIÓ
 A Espanya, la industrialització es va produir amb
retard en relació amb els països europeus més
avançats.
 Els factors principals que van influir negativament en
la industrialització espanyola eren:
 L’escassa capacitat de compra de la població espanyola.
 La manca d’inversions i l’absència de burgesia industrial.
 Els problemes de transport.
 La posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més
industrialitzats d’Europa.

8. L’EXPLOTACIÓ MINERA
 El subsòl espanyol és ric en jaciments miners i la
seva explotació massiva va començar a partir de la
legislació de mines de 1868.
 Van ser importants els jaciments de plom, coure,
mercuri i zinc.
 Les dues activitats mineres principals d’aquest
període estaven relacionades amb el carbó i el ferro,
a causa de l’expansió de la siderúrgia.
 Els jaciments d’hulla més importants eren a Astúries.
Les mines de ferro principals eren a Biscaia.

9. 05
LA CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL
 La construcció de la xarxa de ferrocarrils no es fa fins
a la Llei General de Ferrocarrils de juny de 1855.
 Es necessitava construir amb rapidesa la xarxa
ferroviària per estimular el comerç interior i, per això,
la majoria de materials es van importar, ja que no hi
havia prou ferro.
 D’aquesta manera, la siderúrgia espanyola no va
aprofitar l’ocasió de beneficiar-se de la demanda
provocada per la construcció del ferrocarril.

10. 05
LA CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL
 El ferrocarril va tenir efectes positius per a l’economia
espanyola, ja que va afavorir el trasllat de persones i
mercaderies.


11. 05
LES LÍNIES FÈRRIES A ESPANYA

12. NOVES ENERGIES I NOVES INDÚSTRIES
 Des del final del segle XIX es van començar a utilitzar
l’electricitat i el petroli.
 L’electricitat va fer possible una mecanització més àmplia
de la producció industrial, així com la disminució dels
costos de producció i el descens dels preus.
 La difusió del petroli com a combustible i la invenció del
motor d’explosió van obrir pas a la indústria de l’automòbil.
 Les necessitats creixents de maquinària de tota mena van
estimular l’expansió de la indústria metal·lúrgica a finals
del segle XIX.

13. 5.1. NOVES ENERGIES I NOVES
05
INDÚSTRIES
 Des del final del segle XIX es van començar a utilitzar
l’electricitat i el petroli.
 L’electricitat va fer possible una mecanització més àmplia
de la producció industrial, així com la disminució dels
costos de producció i el descens dels preus.
 La difusió del petroli com a combustible i la invenció del
motor d’explosió van obrir pas a la indústria de l’automòbil.
 Les necessitats creixents de maquinària de tota mena van
estimular l’expansió de la indústria metal·lúrgica a finals
del segle XIX.

14. AUTOMÒBIL HISPANO-SUIZA

15. EXPANSIÓ INDUSTRIAL I DESEQUILIBRIS
 Des de finals del segle XIX, la indústria es va
estendre no només a Catalunya i al País Basc, sinó
també per unes altres zones.
 Es va consolidar un sector industrial a Astúries i a la
Comunitat Valenciana, i Madrid es va convertir en la
tercera regió industrial d’Espanya.
 L’expansió industrial també es va veure afavorida pel
fort creixement demogràfic.
 Malgrat aquesta expansió de l’economia, hi va
continuar havent a Espanya desequilibris profunds
en la distribució regional de la riquesa.

16. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA
SOCIETAT DE CLASSES
 La revolució liberal i el procés d’industrialització van
transformar la societat catalana i espanyola.
 Els estaments característics de l’Antic Règim van deixar
pas a una societat de classes pròpia d’un Estat
capitalista.
 A Espanya predominava el sector agrícola, la burgesia
era feble i la noblesa conservava molta influència.
 A Catalunya, el desenvolupament industrial va donar pas
a una societat on la noblesa va anar perdent influència
tan econòmica com social, i la burgesia industrial creixia
en nombre i rellevància.

17. LES NOVES CLASSES DIRIGENTS
 La noblesa terratinent va continuar tenint un paper
rellevant en la societat.
 L’alta burgesia compartia amb la noblesa el seu
predomini social i era la propietària de les noves
indústries, les grans companyies i els bancs.
 La burgesia mitjana era escassa i estava constituïda
per petits empresaris industrials, comerciants, etc.

18. NONELL
R. CASAS

19. LES CLASSES POPULARS
 La pagesia constituïa la majoria de la població i les
seves condicions de vida eren precàries.
 A molts llocs no tenien terres o eren insuficients per
mantenir una família i havien de treballar com a
jornalers per uns salaris molt baixos. Això explica les
revoltes pageses del segle.
 A Catalunya, les condicions dels pagesos eren més
bones perquè tenien contractes d’arrendament a
llarg termini.

20. ELS INICIS DE L’OBRERISME
 La majoria d’obrers catalans del segle XIX
treballaven a la indústria tèxtil.
 Les primeres formes de protesta van tenir un
caràcter luddista (voc), però aviat els treballadors van
crear els sindicats.
 El 1840 es va fundar a Barcelona el primer sindicat:
l’Associació de Teixidors de Barcelona.
 El 1855 va tenir lloc a Barcelona la primera vaga
general realitzada a Espanya.

21. L’ANARQUISME
 L’anarquisme va arrelar molt fortament entre els obrers de
Catalunya i la pagesia andalusa.
 A finals del segle XIX, l’anarquisme va defensar la formació
de grups autònoms que atemptessin contra la societat
burgesa i capitalista.
 Es van produir molts atemptats anarquistes a Catalunya i la
societat va entrar en una gran espiral de violència.La
proliferació d’atemptats va impulsar que grups d’anarquistes
contraris a la violència fundessin sindicats obrers.

22. MIJAÍL
BAKUNIN

23. EL SOCIALISME
 El marxisme va tenir més influència entre els
proletariats madrileny, basc i asturià.
 Els marxistes van fundar el Partido Socialista Obrero
Español (PSOE) i el 1888 van impulsar la creació
d’un sindicat socialista, la Unió General de
Treballadors (UGT).
 Els socialistes defensaven la participació en les
eleccions.
 Tot i que el sufragi universal (1890) va obrir noves
expectatives electorals, la influència del socialisme a
Espanya va créixer lentament.

24. KARL MARX