ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
Tema 10 esquema
1. 1
TEMA 10 LA CIVILITZACIÓ GREGA
XII XI X IX VIII VII VI V IV III II I
Època arcaica
E. Clàssica
È. Hel·lenística
Època fosca
Polis
Crisi
Oest Est
1. ELS ANTICS GRECS: ON I QUAN VAN VIURE
1.1 El món grec
La civilització grega va sorgir a l’extrem oriental del mar
Mediterrani.
Al sud de la península dels Balcans.
Acte seguit, es va estendre per les illes del mar Egeu i Jònic i per
les costes de l’ Àsia Menor i el Mediterrani occidental.
Hèl·lade “Territoris grecs”
Península dels Balcans .
Formada per valls estretes aïllades i per muntanyes.
Conseqüència: L’antiga Grècia no constituïa un estat unificat.
Cada vall o illa formava un estat independent.
**Tot i això, tots aquests petits estats pertanyien a una mateixes
civilització**
Parlaven la mateixa llengua, el grec, i adoraven els mateixos deus.
Les terres gregues eren poc productives, a causa d’això el mar
Mediterrani es va convertir en un gran font de producció: navegació i
comerç.
2. 2
1.2 Les etapes de la història de Grècia
Tres gran etapes
Època arcaica: es va desenvolupar entre els s IV i VI aC
Època clàssica: va tenir lloc durant els segles VI aC la primera
meitat del segle IV aC
Època hel·lènica: va transcorre des de mitjan segle IV aC fins al
segle I aC.
1.3 Origen de la civilització grega
En l’edat dels metalls va sorgir a Grècia dues civilitzacions la Minoica i la
Micènica.
La civilització minoica
Es d’envolupar en l’ illes en la tercera mil·lenni
Dominaven el comerç entre orient i occident segons la situació
geogràfica.
Palau de Knossos Creta
Creta va ser governada per reis poderós un dels més influents
va ser el rei Minos que va manar construir el palau de Knossos
La civilització micènica
Cap l’any 1400 quan els aqueus es van instal·lar els Balcans i van
construir les ciutats emmurallades com Micenes (ciutat amb una
influencia important en el Mediterrani)
Ciutat formada principalment per guerrers /governats per un
rei.
Es basaven en la agricultura i la ramaderia però poc a poc van
anar adquirint el control del comerç.
Però accedir a la ciutat a traves de la porta dels lleons
defensen de manera màgica els habitats de la ciutat.
3. 3
2. L’ÈPOCA ARCAICA
2.1El naixement de les polis
Entre el segle XII i VIII aC , després de la civilització minoica , apareixen a
l’època fosca:
No es conserva testimonis històrics
A partir de VIII aC els grecs s’agrupen en polis .
Polis ciutats amb un govern, unes lleis i un exercit propi. Les polis eren
ciutats estat.
La principi, les polis eren governades per guerres locals i la participació
del poble en la vida política estava molt limitada.
Després, el poder va posar a les mans dels mes rics ( minoria
privilegiats ) s’anomena “aristoi” els millors.
Aristocràcia : govern del millors
Esparta va ser el millor exemple dels polis governada per l’aristocràcia.
Durant el segle VI aC creix la població i revoltes populars contra els
artistoi.
Que va causar? Inici de la democràcia (formació de govern en la que
participen tots els ciutadans) Atenes n’ és el millor exemple.
2.2 L’expansió grega
Grècia viu un període de crisi entre el segle VIII i VI aC
Causes d’ aquesta crisi
La població va créixer molt i el terreny no produïa prou aliments.
Les poques terres que hi havia eren propietat d’una minoria rica de la
població , els pagesos eren pobres.
Conseqüències d’aquesta crisi
Emigració dels grecs cap a altres ciutats fundant nombroses
colònies pel Mediterrani.
4. 4
Que eren les colònies?
Comunitats independents, mantenint els déus, els costums i
l’organització de la polis de la qual procedia la població.
S’establien prop de la costa. Per què? Per facilitaran el transports i el
comerç.
També es trobaven instal·lades en turons. Per què? Per protecció ,
podien veure millor el territori. A més, hi havia aigua i terres més
fèrtils.
L’expansió grega va tenir lloc en dues onades
La primera: 750-650 aC
- Els grecs van anar cap o l’oest
- Illes i costes del mar Jònic
- Sicília
- El nord- est de la península Ibèrica
La segona 650-550 aC
- Els gecs van anar cap l’est
- Colònies a les costes del mar Negre
Conseqüències de les colonització:
Els gecs van entrar en contacte amb altres pobles
Fenicis, etruscos i egipcis
Le colonització va servir per estendre la civilització grega mes allà
del seu origen.
3. L’ÈPOCA CLÀSSICA: ATENES I ESPARTA
Etapa clàssica: dels segle V aC a primera meitat del segle IV aC
característiques d’aquesta època
Superioritat de les polis d Atenes i Esparta
Successió de diverses guerres
5. 5
3.1 Atenes l’ origen de la democràcia
Atenes va ser un gran exemple de polis democràcia
Motius:
Reformes polítiques introduïdes per alguns legisladors com Soló que va
assentar les bases de les institucions de la democràcia Atenes.
Quines intuïcions formaven el govern d’Atenes?
1. L’assemblea ekklesía
Principal òrgan de decisió política
Tractaven totes les qüestions que afectaven la vida
pública.
S’hi votaven les lleis
S’hi decidia la guerra i la pau
S’hi trobaven els governats
Qui formava part de l’ ekklesía?
Tots els ciutadans de Atenes més grans de vint anys.
Per què? Perquè eren els únics que tenen dret a votar i a
ser triats.
Con es feien les votacions? A mà alçada
2) La bulé o consell dels cinc-cents
S encarregava de preparar els assumptes que es discutien
en l’assemblea
Que discutien? Propostes de lleis i debats sobre la llei i
votacions.
Qui? 500 ciutadans de més 30 anys triats per sorteig
3) Els magistrats
Funcionaris que executaven les decisions de assemblea
Destacaven els deu estrategs que dirigien l’exèrcit i
l’armada.
Destacaven els nou arconts que presidien els tribunals i
s’encarregaven dels ritus religiosos
Altres magistrats s’encarregaven de la policia, transport,
presons, mercats, etc...
4) Els tribunals de justícia
Triats per sorteig entre els ciutadans cada any.
Cada tribunal s’especificarà en una matèria de terminada.
**A Atenes només podien participar en la vida política amb plens drets dels
ciutadans. ** Exclosos: dones , esclau i estrangers.
6. 6
3.2 Esparta, una polis aristocràtica.
Polis extensa i poderosa de Grècia.
A diferencia de la resta de polis, els espartans dedicaven gran part del
seu temps o preparar-se per la guerra.
El Sistema de govern d’Esparta va ser l’oligarquia (govern d’un pocs )
vota en 4 institucions .
1) Dos reis; exercien el poder militar i religiós.
2) La gerúsia o consell d’ancians: Formada pels ancians de
famílies privilegies i dels reis. Proposava i el alçava les lleis.
Podien jutjar els reis.
3) Els èfors: cinc magistrats amb poder d’exerció de les
decisions de la gerúsia.
4) L’assemblea o apel.la Formada per homes lliures més grans
30 anys tenien poder limitat per que la gerúsia podien vetar-
ne les seves dacions i els èfors dirigien assembla. Funció
principal: triar els èfors i els membres de la gerúsia.
4 L’ÈPOCA CLÀSSICA UN PERÍODE DE GUERRES
4.1Les guerres mèdiques
El poble persa s’expandeix a mitjan dels segle VI i sotmet les polis gregues.
L’any 499 les polis sotmeses es rebel·len contra els perses ajudats pels grecs.
Etapes:
Primera Guerra Mèdica: Els soldats grecs, els hoplites, guanyen els
perses en la batalla de Marató. Acaba l’any 490 aC
La segona Guerra Mèdica: Any 480. El rei persa Xerxes la va iniciar.
Va envair Grècia i saquejar Atenes però va ser derrotat a les batalles de
Salamina i Platea.
Les guerres mèdiques acaben amb el triomf dels grecs i Atenes va adquirir un
gran prestigi militar convertint-se en la potència més important de l’Hèl·lade.
7. 7
4.2 L’esplendor d’Atenes
Època de mes esplendor per els polis segle V aC
Èxit militar, econòmic, cultural i polític.
Entre el 460 i 429 aC Pèricles dirigeix la política d’Atenes
- Va encarregar als millors arquitectes i artistes grecs la
reconstrucció de l’acròpolis.
- Provenia d’una família aristocràtica
- Va ajudar a implantar el poder democràcia a la ciutat.
- Va a propiciar la participació dels ciutadans en la vida política
4.3 La Guerra del Peloponès
Any 447 aC Formació de la Lliga de Delos. Unió de polis que
aportaven més diners per mantenir la flota de guerra (guardats a l’illa
de Delos sota la protecció d’Atenes).
Conseqüències de la gran d’Atenes? Amenaça dels interessos d’altres
polis com Esparta i els seus partidaris.
L’any 431 aC. Guerra del Peloponès: Guerra entre polis gregues: “partidaris
d’Atenes” contra “partidaris d’Esparta “
Com acaba aquesta guerra?
L’any 404 aC amb la victòria d’Esparta
5. L’ÈPOCA HEL·LENÍSTICA
5.1Les conquestes d’Alexandre el Gran
Macedònia: regne muntanyós al nord de Grècia.
Filip II de Macedònia: Rei.
- Mitjan segle IV aC. Any 338 crea un exèrcit poderós i sotmet les
polis gregues.
- Idea la falange: formació de combat organitzada en setze files
amb setze homes per fila
Alexander el Gran ( Fill de Filip de Macedònia)
- Ben preparat des de petit per governar
- Forma un gran exèrcit
- Inicia la conquestes de l’imperi Persa
- Gran geni militar
8. 8
- 334 a 332 aC arriba a la vall del riu Indus i conquereix un imperi
que s’estén per Persia.
- 332 aC mort.
5.2L’hel·lenisme
L’imperi d’Alexander el gran comportava grans canvis en el mon grec.
Al territoris conquestes el grec es va convertir en la llengua oficial,
seguint la cultura de l’art grec.
D’això s’anomena l’ hel·lenisme
Etapa d’esplendor cultural i gran ciutats.
Destaquen científics de l’època com Arquímedes, Euclides o
Eratòstenes.
Fundació de noves ciutats Alexandria o PÈRGAM
Construcció de gran parts gran comerç
6 LA SOCIETAT I L’ECONOMIA GREGA
6.1 Una societat desigual
- Ciutadans
Minoria
Participaven en la vida política i l’exèrcit
Tenien drets
Havien de pagar impostos
Persones riques i no tan riques.
- No ciutadans
Majoria
No participaven en la política
1.Estrangers: pagaven impostos però no tenien
propietats. Comerç i artesania
2. Esclaus: no tenien llibertat. Agricultura i servei domèstic
3. Dones: lliures esclaves sense drets tenien cura de la llar
o treballaven les terres.
9. 9
6.2 Les activitats econòmiques
Terres poc fèrtil
L’agricultura es especialitzar: blat , vinya i oliveres.
Artesania
- ceràmica
- teixits: lli llana, cotó
- assaonadors: objectes de pell
Comerç: activitats econòmiques més importats.
- Petits amb poc prestigi social.
- Grans amb vaixells.
Dracmes: monedes de plata que els grecs utilitzaven per comercialitzar.
6.3 La vida quotidiana en la Grècia antiga
L’habitatge
- Rics:
Una o dues plantes
gineceu reservat per a dones.
- Pobres:
Una planta. dies o tres habitacions i poques finestres.
Fusta i maons cuits o sense coure.
L’alimentació
- Cereals, formatge, ous, fruita i verdura
- Oli d’oliva, llet de cabra i peix
- Carn pels rics.
- Banquets: per complimentar els hostes.
El vestit
- Túniques de llana i lli
- Mantell per l’hivern
- Sandàlia de cuir o botes per l’hivern
7 LES CREENCES GREGUES
7.1 Els déus i les herois
La religió gerga era politeista: creien en l’existència de diversos déus
Creien en déus amb aspecte humà i immortals
Responsables de l’ordre en el món
Déus i deesses mes importats, vivien al mont Olimp.
Zeus déu cel, deu principal
Governava sobre es altres déus protegia a les persones
“cada ciutat tenen a seva divinitat protectora Atenes era la deessa de la
saviesa i protegia Atenes
10. 10
De la una d’un deu persona mortal neixen heroi. Aquil·les, Ulisses o
Orfeu
- Poderosos però mortals
Els grecs també creien en criatures fantàstiques
- Ciclops: monstres d’un sol ull
- Centauri :cavall amb cap i tors humà
Mites: Històries gregues inventades sobre déus i heois
Deus i deesses principals
Hades: deu de l’infern
Demèter: deu l’agricultura
Hera: déu de la família
Zeus déu del cel
Hestia: deessa de la llar
Posidó: déu del mar
Ares: déu de la guerra
Atenes: deessa de la saviesa
Apol·lo: deessa de a bellesa
Hermes: déu del comerç
Afrodita: deessa del l’amor
7.2 El culte religiós
Temple casa dels déus
Vivien sacerdots i sacerdotesses: portaven ofrenes als déus per agrair-
los ajudar i protecció
A casa cadascun tenien una altra dedicat a la deessa de la llar
Als santuaris es feien ritus comuns s’honoraven els déus amb els jocs
olímpics
Els grecs creien que els déus podien ajudar o perjudicar els humans pel
què volien saber que pensaven.
Oracles: missatges dels déus que podien ser interpretats pels
endevins. Delfos és més famós
11. 11
8 L’ARQUITECTURA GREGA EL TEMPLE
Creien que les divinitats vivien als temples.
Construïen en mabre blanc pintats de colors i damunt una
plataforma.
8.1 El temple grec
- Ni arc ni volta per cobrir els temples. Només sostres plans que
se sostenien sobre columnes.
Dependències:
- Pronaos. Vestíbul
- Naos. Sala principal. On es guardava l’estàtua de la divinitat
Opistòdom. On es dipositaven les ofrenes.
8.2 Els ordres grecs
Volien Harmonia i bellesa.
Ordres: Regles matemàtiques estrictes de construcció que determinaven la
mida i la combinació dels elements arquitectònics.
8.2.1 Ordre Dòric El fust és acanalat amb arestes vives. No té base i el capitell
és llis
8.2.2 Ordre Jònic El fust és acanalat amb arestes vives. No té base i el capitell
és llis
8.2.3 Ordre Corinti El fust és acanalat amb arestes suaus. Recolza en una
base. El capitell està decorat amb fulles d’acant.
12. 12
9 L’URBANISME GREC
9.1 La ciutat grega
- A prop del mar
- Tenien carrers estrets i irregulars
- la vida es viva al voltant de l’àgora i l’acròpolis
Àgora: plaça on hi havia el mercat i la població es reunien per passejar,
xerrar i informar-se
Acròpolis: recinte emmurallat al lloc mes elevat de la ciutat. Fàcil de
defensar davant atacs trobem els temples
Edificis importats:
Buleuteri: reunió el consell
Estoa: galeria practicada
Teatre:
Estadi:
Gimnàs:
Biblioteques:
Jardins públics:
10 L’ESTRUCTURES GREGA
Les escultures tenien una funció religiosa
Representaven déus i herois
Els escultors mostraven la bellesa ideal del cos humà nu
El bronze i mabre materials més utilitzats
Escultures pintades en colors vius però no s’han conservat
Hi havia escultures de bronze però s’han perdut
Escultors grecs importats: Miró, Policlet, Fídies i Lisip i Praxíteles.
13. 13
CLASSIFICAR ESCULTURES GREGUES
1. Moviment:
2. Expressió
3. Composició
Escultures època arcaica
Rígides i estàtiques
Braços enganxats als cos
Cara avançada
Sense expressivitat
Atletes nus i joves vestides
Escultura època clàssica
Escultura que expressen, moviment
No hi havia molta expressivitat
S’abranda la frontalitat
Rostres serens
Escultura època hel·lenística
Expressió d’angoixa
S’omplen de moviment
Figures en moviment expressiu
Representen activitats turmentades