1. Recursos miners i energètics Tema 14 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

2. Índex 1. Les primeres matèries minerals 1.1 El minerals metàl.lics 1.2 Els minerals no metàl.lics 1.3 Les roques industrials 1.4 L’explotació de minerals 2. Les fonts d’energia 2.1 El carbó 2.2 El petroli 2.3 El gas natural 2.4 Les energies alternatives 2.5 L’energia elèctrica 3. Producció i consum energètic a Espanya 3.1 La política energètica 4. Recursos miners i energètics a Catalunya. 4.1 Les primeres matèries minerals 4.2 Les fonts d’energia 4.3 Producció i consum energètic a Catalunya Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

3. 1. Les primeres matèries minerals Són recursos naturals no renovables Es classifiquen en : a) minerals metàl·lics b) minerals no metàl·lics c) roques industrials La producció a Espanya és deficitària.

4. 1.1 Els minerals metàl.lics Molt importants per les societats industrialitzades A Espanya destaca: ferro, pirita, plom, zinc, coure, mercuri, tungstè i estany S’utilitzen en les indústries bàsiques, en la metal·lúrgia, en la química i en les indústries de transformació.

5. 1.1 Els minerals metàl.lics Utilitats : Ferro: indústria siderúrgica Plom: acumuladors d’energia Zinc: aliatges, contra la corrosió atmosfèrica i indústria elèctrica Coure: material elèctric Mercuri: instruments de precisió, piles, pintures Tungstè: carburs, ferroaliatges, components elèctrics Estany: aliatges, indústria elèctrica, mecànica i química

6. 1.2 Els minerals no metàl.lics Sals potàssiques, sal comuna, les argiles especials, el caolí i el quars Utilitats : Sals potàssiques: indústria química Sal comuna: química i l’alimentària Argiles: Productes fitosanitaris Caolí: producció de ceràmica, paper o insecticides Quars: vidres, òptica, indústria de precisió

7. 1.2 Els minerals no metàl.lics Altres minerals no metàl.lics, i la seva utilització: Feldspat: indústries químiques i agrícola Magnesita: producció de pinsos, ciment, paper Espat fluor: siderúrgica, metal·lúrgica i química Fosfats (no es produeixen a Espanya): fertilitzants i detergents La localització de la producció de minerals a Espanya és molt dispersa en tot el territori .

8. 1.3 Les roques industrials La producció espanyola es centra en: les calcàries, les pissarres, el granit, el marbre i el guix Utilitats: Especialment a la construcció

9. Breu localització minerals a España

10. 1.4 L’explotació de minerals Espanya ha estat abundant en recursos minerals, i han estat explotats des de l’Antiguitat Fins el 1868 les mines eren propietat de l’Estat; a partir d’aquí es privatitzen algunes de les més importants a empreses estrangeres (Riotinto – Huelva) Bona part dels minerals s’exportaven a Europa. L’explotació minera ha decaigut a causa de l’esgotament dels jaciments.

11. 1.4 L’explotació de minerals Causes de la disminució de l’explotació minera, avui en dia : Esgotament dels jaciments Forta competència exterior Dificultats d’extracció Les petites explotacions no poden invertir en modernitzar tecnologia Conseqüències d’aquesta disminució : Desequilibri entre la producció i la demanda Balança comercial negativa (exceptuant roques industrials)

12. 1.4 L’explotació de minerals Comerç exterior de minerals metàl·lics (balança negativa): Importa: Bauxita, titani (100%) Importa: Estany, ferro i plom Exportava: mercuri Comerç exterior de minerals no metàl·lics (balança negativa): Importa: fosfats i caolí Exporta: potasses, sepiolita i quars Comerç exterior roques industrials (balança positiva): Importa: marbre i granit Exporta: granit i pissarra

13. Índex 1. Les primeres matèries minerals 1.1 El minerals metàl.lics 1.2 Els minerals no metàl.lics 1.3 Les roques industrials 1.4 L’explotació de minerals 2 . Les fonts d’energia 2.1 El carbó 2.2 El petroli 2.3 El gas natural 2.4 Les energies alternatives 2.5 L’energia elèctrica 3. Producció i consum energètic a Espanya 3.1 La política energètica 4. Recursos miners i energètics a Catalunya. 4.1 Les primeres matèries minerals 4.2 Les fonts d’energia 4.3 Producció i consum energètic a Catalunya Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

14. 2. Les fonts d’energia Energia: Força necessària per a realitzar una activitat, per a produir treball Fonts d’energia: són aquells recursos naturals i primeres matèries que s’utilitzen per a produir energia. Prehistòria: energia a partir del vent o l’aigua A partir R.I.: carbó En el s. XX: petroli, gas natural, energia nuclear

15. 2. Les fonts d’energia Segons la producció de l’energia: Energia primària : és aquella font que s’obté del medi natural i que no ha sofert cap procés de transformació (p.e.:carbó, petroli, gas, urani,...) Energia final (o secundària): procés de transformació dels recursos naturals en energia útil (energia mecànica, química, lumínica, calòrica,...)

16. 2. Les fonts d’energia Segons la disponibilitat de les fonts, es poden distingir entre: Energies no renovables : són les que s’obtenen de recursos naturals que poden arribar a esgotar-se; tenen un llarg procés de formació (carbó, petroli, gas natural,...) Energies renovables (també, alternatives) ( http://www.xtec.cat/~cbadia23/index.htm ) : són les que funcionen amb recursos naturals i es regeneren contínuament (vent, sol,...) Una de les formes d’energia més important és l’elèctrica, per la diversitat de fonts de la qual s’obté i del seu ús.

17. 2.1. El carbó Roca sedimentària fòssil i combustible, formada per l’acumulació de restes vegetals sotmeses a un procés de carbonització. A Espanya, els més comuns: antracita, l’hulla i el lignit

18. 2.1. El carbó Localització Astúries, Castella i Lleó (Nord Lleó, Villablino i nord Pàlència), Galícia, Castella-La Manxa (Ciudad Real), Andalusia (Còrdova, Sevilla), Catalunya (esgotats) i Aragó (Terol i Saragossa). Producció i consum Energia bàsica en la R.I. fins aparèixer les hidroelèctriques. Demanda inferior a l’oferta => importar Dificultats extracció (alt cost i baixa rendibilitat) Utilitats: centrals termoelèctriques, siderúrgiques o component en la fabricació acer.

19. 2.1. El carbó Problemes associats al carbó : Ecològics De salut i de seguretat Alteració de la supefície terrestre Contaminació àcida dels llacs i cursos fluvials (aquestes darreres regulades parcialment) e) Problemes amb el transport: ha provocat el consum en els zones properes d’extracció Ambientech

20. 2.2 El petroli Mescla líquida d’hidrocarburs (compostos d’hidrogen i carboni) en estat sòlid, líquid o gasós, que es troba a l’interior de l’escorça terrestre i que s’obté mitjançant la perforació d’aquesta. És un combustible fòssil. Localització Espanya ha d’importar pràcticament tot el petroli que consumeix. Plataformes poc rendibles al delta de l’Ebre i a Ayoluengo.

21. Reserves al món de petroli

22. 2.2 El petroli Producció i consum L’autoproveïment en el 2007 va ser d’un 0,7 % => total dependència de l’exterior En el 2007 el petroli procedia de: Rússia (23 %), Mèxic (12 %), Líbia (7,5 %), Aràbia Saudita (9%), Iran (7,5 %) i Nigèria (7,3 %) Augment del consum de petroli arran de la industrialització i canvis socioeconòmics dels anys 60. Època de creixement de la producció petrolera, i barata

23. 2.2 El petroli Producció i consum Crisi del 73 i 79 augmenten els preus del petroli => recessió econòmica mundial => mesures d’estalvi en tots els països exceptuant Espanya (altres problemes: inici del declivi del franquisme) . Espanya adopta mesures ja en la democràcia, cap als 80. Espanya, malgrat no produeix, té 10 refineries. La majoria a la costa, exceptuant la de Puertollano i la de Tierra de Barros. Les més importants: Muskiz, Tarragona, Algecires, Santa Cruz de Tenerife; també a Castelló, Cartagena, Huelva i la Corunya.

24. 2.2 El petroli El consum de productes petrolífers s’ha intensificat a Espanya. Ha crescut la demanda en el transport Ha disminuït la demanda en la indústria A les llars també disminueix

25. 2.2 El petroli Problemes : Transport: vessaments dels vaixells=> pèrdua biodiversitat Producció: emissió de Co2 a l’atmosfera=> efecte hivernacle => canvi climàtic Consum: emissió de CO2 a l’atmosfera=> efecte hivernacle => canvi climàtic Conflictes geopolítics (per la possessió de terres amb petroli o per passar en determinats països els oleoductes)

26. 2.3 El gas natural Combustible fòssil. És un hidrocarbur gasós compost d’età i metà. Es troba a l’escorça terrestre, sovint, al costat de les bosses de petroli. Localització Escàs a Espanya Jaciments: Huelva, Sevilla i Cadis.

27. 2.3 El gas natural Producció i consum La demanda de gas s’ha duplicat en els últims 10 anys Combustible poc contaminant, amb alt poder calorífic i múltiples usos industrials i domèstics Com el petroli, importem quasi la totalitat del gas natural que consumim.

28. 2.3 El gas natural Producció i consum Fins el 1979, s’importava bàsicament de Líbia. Després Algèria, cap als 80. A partir d’aquesta dècada es diversifica la importació de gas. En el 2007 Algèria va aportar un 33 %, Nigèria un 24 %, Qatar 13 %, Egipte 11%,... Transport mitjançant gasoductes (Doc 7) . A Espanya arriba a través del gasoducte Magrip-Europa i Algèria-Europa. També arriba en forma de gas liquat (en vaixell – 67 % de les importacions en el 2007) Es consumeix a: producció industrial, química, energia elèctrica, consums domèstics,... També s’obté el propà i el butà.

29. 2.3 El gas natural Problemes : Poc contaminant en la combustió Causa de conflictes geopolítics (pas dels gasoductes – exemple Kazkasthan) Perill de fugues en els gasoductes o d’atemptats.

30. Gasoductes

31. Gasoductes i Oleoductes

32. 2.4 Energies alternatives

33. 2.4 Energies alternatives Són les que s’extreuen d’elements inesgotables de la natura No són contaminants i poden contribuir a menys dependència de l’exterior. 1986: primer PER (Plan de Energías Renovables) 1989: segon PER, contemplava pel 1995 una contribució de les energies renovables d’un 4 %. 2007: representen un 7 %

34. 2.4 Energies alternatives L’energia hidràulica S’obté a partir de la força de l’aigua quan cau per produir electricitat. Inconvenients: impacte mediambiental de la construcció dels embassaments i la irregularitat pluviomètrica. L’energia solar : Producció d’energia a partir de les radiacions del sol. La forma més interessant és la fotovoltaica: transformar la radiació solar en energia elèctrica

35. 2.4 Energies alternatives L’energia eòlica : Transforma la força del vent en energia elèctrica mitjançant generadors L’energia maremotriu. Aprofita la força de les marees per a produir energia L’energia geotèrmica . Aprofita la calor interior de la Terra per a obtenir aigua calenta, vapor i electricitat

36. 2.4 Energies alternatives L’energia de la biomassa : obté energia a partir de l’aprofitament dels residus orgànics, agrícoles, ramaders, forestals o industrial. Pot ser per combustió directa o de la seva transformació en combustibles com alcohol, gas metà, ... A Espanya les energies renovables més utilitzades són: hidràulica, biomassa, solar i eòlica. Algun parc tenim de geotèrmica.

37. 2.5 L’energia elèctrica Paper molt important per la diversitat del seu ús El consum (s’ha multiplicat per 5 des dels anys 70) ha canviat des dels anys 60 per: canvis econòmics, mecanització agrícola i ramader, creixement de la indústria i també del sector terciari El consum per habitant està per sota de la mitjana dels països més desenvolupats de la UE. L’obtenim de: la hidràulica, del gas natural del carbó i de l’energia nuclear. Veure Doc 10

38. L’energia hidroelèctrica Energia renovable Espanya és ric en recursos hidràulics L’energia s’obté de la força de la caiguda de l’aigua embassada. Els embassament més importants són: a les conques del nord peninsular a la del Duero a la del Tajo a la de l’Ebre (Mequinensa) Les conques amb menys producció són les del Segura, Pirineus orientals i Guadiana.

39. L’energia hidroelèctrica La hidroelèctrica representa un 62 % de la producció total d’energia elèctrica Entre els 40 i els 60 va augmentar molt el consum d’aquesta energia (Franco era especialista en inaugurar pantans) A partir dels 70 es diversifica cap a la termoelèctrica i les nuclears.

40. L’energia termoelèctrica A través de la combustió del carbó, del petroli o del gas natural La localització és dispersa per tota la península, però en funció de la localització de la font energètica que utilitzen (carbó a prop de les conques carboníferes o a la costa a prop de les refineries) Centrals més importants. Andorra (Terol), i a La Corunya Observa l’evolució de la producció en el Doc 12. Actualment és l’energia més utilitzada (60 %) Inconvenient: la contaminació per la combustió del carbó (provoca pluja àcida)

41. L’energia nuclear Produïda a les centrals nuclears per la fissió dels àtoms d’urani. A Espanya es van deixar d’explotar les mines en el 2002 La primera central nuclear a Espanya va ser Vandellòs. En el 2002 es va començar a desmantellar Increment de la producció entre els 80 i els 90. En el 2007 la seva producció va representar un 17 % de la producció elèctrica.

42. L’energia nuclear A Espanya hi ha 7 centrals en actiu i 3 sota moratòria (penalitzades pel govern a causa dels problemes que plantegen i la problemàtica social) Aspectes positius: energia barata, molta potència, i en la producció poc contaminant Aspectes negatius: perill de radiació (si les centrals estan mal construïdes) i gestió dels residus radioactius.

43. Centrals nuclears a Espanya

44. Índex 1. Les primeres matèries minerals 1.1 El minerals metàl.lics 1.2 Els minerals no metàl.lics 1.3 Les roques industrials 1.4 L’explotació de minerals 2. Les fonts d’energia 2.1 El carbó 2.2 El petroli 2.3 El gas natural 2.4 Les energies alternatives 2.5 L’energia elèctrica 3. Producció i consum energètic a Espanya 3.1 La política energètica 4. Recursos miners i energètics a Catalunya. 4.1 Les primeres matèries minerals 4.2 Les fonts d’energia 4.3 Producció i consum energètic a Catalunya Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

45. 3. Producció i consum energètic a Espanya Diferenciar entre la producció d’energia primària i el consum d’energia. Observar Doc. 14 La producció d’energia primària ha disminuït, exceptuant la hidràulica i les renovables El consum, especialment de gas natural, ha augmentat considerablement. Espanya no arriba a l’autoproveïment energètic, per tant, necessita importar, especialment petroli. Això és un desequilibri energètic Tot desequilibri => l’aplicació de polítiques per part del govern ja que és un sector estratègic, o sigui, imprescindible pel desenvolupament de qualsevol economia.

46. 3.1 La política energètica Necessitat de polítiques molt concretes degut a la dependència de l’exterior i a la despesa que representa La política energètica ha canviat els objectius al cap dels anys 1975 PEN: elaborada durant la 1ª crisi del petroli. El darrer ha estat elaborat el 2002, vigent fins el 2011. Paral·lelament s’han elaborat altres plans estratègics com el PER.

47. 3.1 La política energètica Objectius dels primers plans energètics: Disminuir el consum de petroli Augmentar la producció i el consum d’energia nuclear i gas natural Actualment: Garantir el subministrament energètic Fomentar la competència en el mercat de l’energia Assolir els objectius dels tractats internacionals per a la defensa dels medi ambient (per exemple Kyoto)

48. 3.1 La política energètica Instruments utilitzats en la política energètica: Diversificar la procedència de les fonts energètiques Millorar l’eficiència en el seu ús i emmagatzematge Afavorir la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies

49. Augment de la diversificació geogràfica

50. 3.1 La política energètica En quant a l’eficiència: fomentar la liberalització dels mercats de l’energia En quant als objectius mediambientals: s’ha de desenvolupar la inversió en energies renovables En quant a l’estalvi energètic (objectiu tradicionalment important) els instruments s’han traslladat, fonamentalment, als particulars (bombetes baix consum, utilitzant transport públic, termòstats en calefacció i aire condicionat,....) => estalvi econòmic i afavorir el medi ambient.

51. La indústria ajuda a moderar el consum elèctric

52. Índex 1. Les primeres matèries minerals 1.1 El minerals metàl.lics 1.2 Els minerals no metàl.lics 1.3 Les roques industrials 1.4 L’explotació de minerals 2. Les fonts d’energia 2.1 El carbó 2.2 El petroli 2.3 El gas natural 2.4 Les energies alternatives 2.5 L’energia elèctrica 3. Producció i consum energètic a Espanya 3.1 La política energètica 4. Recursos miners i energètics a Catalunya. 4.1 Les primeres matèries minerals 4.2 Les fonts d’energia 4.3 Producció i consum energètic a Catalunya Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

53. 4. Recursos miners i energètics a Catalunya 4.1 Les primeres matèries minerals Catalunya ha explotat diversos minerals des de la Prehistòria El ferro pirinenc es va explotar fins el segle XIX. Explotacions pot rendibles Els sals sòdiques i potàssiques (Depressió Central, sobretot valls del Cardener i del Llobregat – reportatge dels rius), es remunten a l’època preromana L’explotació de carbó (lignits, hulles i antracites) ha estat de poca qualitat; en el s.XIX s’havia d’importar d’Astúries o d’Anglaterra.

54. 4. Recursos miners i energètics a Catalunya 4.1 Les primeres matèries minerals La pedra calcària, ha estat i és, l’activitat més important minera en el territori català. En el 2007 el volum d’extracció va suposar el 20 % del total espanyol La mineria genera uns 3200 llocs de treball; un 50 % pertany a l’extracció d’àrids. La localització és en tot el territori, però sobretot al massís del Garraf; les províncies de Girona i Lleida són les més exportadores de tota Espanya.

55. 4. Recursos miners i energètics a Catalunya 4.2 Les fonts d’energia El carbó és un recurs escàs i de baixa qualitat (alts costos d’explotació => poca rendibilitat). El carbó s’utilitza per a fer funcionar les centrals tèrmiques de Cercs, Badalona o Cubelles. S’importa del Sud d’Àfrica L’electricitat es va introduir a Catalunya a finals del XIX. Es produïa a les centrals tèrmiques i a les centrals hidroelèctriques. Catalunya ha estat deficitària => importar-ne. Actualment s’està perfilant el projecte de la MAT (línia de molt alta tensió) per importar l’energia francesa

56. 4. Recursos miners i energètics a Catalunya 4.2 Les fonts d’energia El petroli s’explota al Delta de l’Ebre però és escàs i de baixa qualitat, per tant s’importa, igual que el gas natural La producció nuclear es realitza a Ascó (I i II) i a Vandellòs (II). L’explotació dels recursos renovables ha tingut un impuls important, aprofitant, per exemple, la força del vent, a zones rurals (canvi d’ús de les terres) de Tarragona i Lleida, i el projecte de nus parcs eòlics a l’Empordà.

57. 4. Recursos miners i energètics a Catalunya 4.2 Producció i consum energètic a Catalunya La producció d’energia a Catalunya està centrada en l’elèctrica (tot i la dependència de l’exterior) S’obté principalment de la nuclear (50 % de l’energia produïda) Les altres fonts són: els cicles combinats(20 %), la cogeneració (11,8 %), la hidràulica (6,4 %), el carbó (2,4%) i el fuel-gas (2,3 %). Veure Doc. 22 i definicions pàgina 314. En el consum d’energia primària, el 75 % és d’energies fòssils no renovables. El consum d’energia nuclear suposa el 22,4 % i el de les renovables el 2,4 %. Veure Doc 23. Es pot detectar una embranzida de les renovables, però més de la meitat és de la hidroelèctrica.

59. Parcs eòlics autoritzats

60. 4. Recursos miners i energètics a Catalunya 4.2 Producció i consum energètic a Catalunya Les previsions cap al 2015 marquen un increment de la producció d’energies renovables: energia eòlica (26%), biocombustibles (25,6 %), biogàs i residus renovables (8%) i la solar (3,3 %) En quant al consum, les previsions serien arribar a un 10 % de l’energia total consumida. http://www.greenpeace.org/espana/news/catalu-a-podr-a-producir-con-e

61. Les energies renovables a Catalunya

62. El futur de les energies renovables a Catalunya