Tema4

Espanya i Catalunya en el món Tema 4 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

Índex 0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics 0.1 Nació, estat i fronteres 0.2 Indicadors socioeconòmics 1. La integració en un sistema econòmic planetari 1.1. La desigualtat mundial 2. Situació d’Espanya en el món 2.1. Situació geoestratègica 3. Espanya davant les relacions Nor-Sud 3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica 3.2. Espanya i Iberoamèrica 3.3. Participació en organitzacions internacionals 4. Catalunya en el món Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

L’evolució del homínids ens ha dur a processos de culturalització , és a dir, a la creació de cultures. La cultura és el conjunt de tradicions (artístiques, històrico-socials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble o d’una societat. La cultura és una creació social L’augment dels intercanvis a portat a processos d’ aculturació (pèrdua de trets de la pròpia cultura, substituïts per altres procedents d’una cultura diferent) En tot procés d’aculturació cal distingir dos elements: La cultura dominant que se superposa La cultura dominada que experimenta importants canvis 0.1 Nació, estat i fronteres

Les cultures, no estan aïllades. Comparteixes amb cultures veïnes creences, sistemes de valors o formes de vida. Per això parlem d’àrees culturals . A vegades pot semblar que la globalització ens porta cap a una homogeneïtzació cultural. Però les diferències culturals continuen essent significatives en el món actual. Les religions han actuat profundament en la creació d’àrees culturals (cristianisme, musulmans, animistes, jueus, hindús, ...) La llengua també és un element diferenciador i que permet distingir una cultura d’una altra. En el món desapareixen en llengua, en benefici de l’extensió d’unes poques (anglès, espanyol, xinès, hindi, ...) Es calcula que al llarg del segle XXI poden desaparèixer la meitat de les llengües mundials (especialment aquelles que no arriben als 100.000 parlants). 0.1 Nació, estat i fronteres

Els trets culturals no són la base per establir la divisió territorial del món. Aquesta divisió es fonamenta en la constitució dels estats . Un estat és un territori que està sota l’administració d’un mateix govern. Es tracta per tant d’un concepte polític, de poder. En pocs casos, l’estat respon a la homogeneïtat cultural, ètnica, lingüística o religiosa. Islàndia o Portugal.. poden ser dos exemples d’aquest tipus d’estats homogenis. Al llarg del segle XX hem passat de només 50 estats a més de 200. Tot estat marítim, disposa també dins del seu territori de les aigües jurisdiccionals. Únicament queda per repartir l’Antàrtida, sota protecció de l’ONU 0.1 Nació, estat i fronteres

Que un territori sigui Estat independent o no, no depèn ni de la població ni de l’extensió. Depèn de la situació geogràfica i política del territori i de les seves circumstàncies històriques. La descolonització (1955-1975) va provocar el naixement de molts estatats. La crisis del comunisme (1989-1996) també provocarà el naixement de nous estats (Lituània, Estònia, Txèquia, Eslovàquia, Bòsnia, ...) 0.1 Nació, estat i fronteres

El concepte de línia fronterera neix a l’Europa del segle XVIII lligat al concepte d’estat i creix amb el romanticisme del segle XIX. Abans les fronteres responien a un criteri natural (rius, muntanyes, ...) Posteriorment els nacionalismes, creen el concepte de frontera nacional , delimitant nacions que comparteixen una mateixa cultura. L’expansió colonial i el desconeixement de les cultures que l’habitaven va estendre el concepte de frontera contractual , nascudes dels pactes, sovint imposats, entre metròpoli i colònia. Una variant de frontera contractual, és la frontera de traçat geomètric , que respon a un frontera en territoris oberts i poc despoblats que recorre un meridià o paral·lel (Canadà-EUA, Egipte-Líbia) 0.1 Nació, estat i fronteres

A les fronteres d’un estat, cal afegir-hi el concepte d’aigües territorials , com aquell espai marítim que un Estat considera com a propi. Segons la Convenció sobre el Dret del Mar (1982), els estats poden considerar com a aigües pròpies un espai de 12 milles marítimes a partir de la seva costa i hi poden exercir la seva sobirania. A més a més, cada estat exerceix la seva sobirania en la zona econòmica exclusiva (200 milles) i també pot explorar i explotar la seva plataforma continentals , és a dir, les terres situades a menys de 200 m. de profunditat. Les fronteres aèries , és la part de l’atmosfera delimitada pel territori d’un estat i les seves aigües territorials. El límit per alçada és imprecís i pot anar del 40 al 160 km. La necessitat dels satèl·lits, han portat a no delimitar les seves òrbites al voltant de la Terra. 0.1 Nació, estat i fronteres

El procés de mundialització i globalització del segle XIX i XX, ha portat als estats a abandonar l’autarquia i l’aïllament. Avui en dia es fa indispensable la cooperació política, econòmica, defensa o cultural amb altres estats. Això porta al 1945 a la creació de l’ ONU . La formen tots els estats, a excepció del Vàticà i Taiwan. Al marge de la ONU, també hi ha organitzacions interestatals repartides arreu del planeta. Poder ser organitzacions regionals (estats d’una determinada zona o regió) o supraregionals (estats de diverses parts del món). Cada cop hi ha més organitzacions d’aquest tipus a causa de la necessitat de cooperació política, ideològica, econòmica i/o de seguretat. 0.1 Nació, estat i fronteres

Les línies de frontera delimiten la creació de regions fronteres. Les fronteres poden generar una zona de ruptura si trenquen la unitat econòmica d’una regió. Per contra, una frontera por també convertir-se en una zona rica en intercanvis entre un estat i un altre (Zona de la Jonquera, entre Espanya i França) Les fronteres poden generar conflictes per reivindicacions territorials. És el que s’anomena irredemptisme (Aspiració d’un grup nacional d’alliberar de la dominació estrangera qualsevol part del seu territori i unir-se en un sol Estat) Ex: Xina respecte Taiwan. 0.1 Nació, estat i fronteres

El territori és el resultat de l’actuació d’una societat determinada en un espai concret. L’administració de l’Estat fa una divisió territorial del territori estatal, és a dir, hi crea subespais amb l’objectiu que les directrius i polítiques sorgides del govern arribin als seus ciutadans. Aquestes unitats territorials reben diferents noms: províncies, departaments, comtats, regions, comarques, vegueries, ... 0.1 Nació, estat i fronteres

Els criteris per subdividir el territori són diversos: Històrics: límits feudals, imperials, ... Culturals: llengua, religió Econòmics: tipus d’activitat, relacions de mercat, ... Demogràfic: equilibri entre diferents regions, ... Extensió territorial: distribució equivalent en superfície, ... Polític: relacionat amb els objectius del poder dominant,... La majoria dels estats del món aspiren a presentar-se com a unitats monolítiques des d’un punt de vista ètnic i cultural. Aquest fet no respon a la realitat, ja que només el 15% dels estats estan formats per un 95% de persones que comparteixen una mateixa cultura. La major part del estats són multiculturals. 0.1 Nació, estat i fronteres

Hi ha estats, com ara Canadà, Suïssa, la Índia, Bèlgica, ... que respecten profundament les diferències culturals i s’organitzen a partir de territoris federals o confederals. D’altres, en canvi, prefereixen optar per polítiques homogeneïtzadores que suposen poc respecte a les diferències i que pretenen, en el fons, l’aculturació de les minories. Així, doncs, la divisió territorial d’un estat, no és gens arbitrària. Respon als interessos del poder en un moment determinat. Minorització : Fenomen pel qual la divisió territorial d’un Estat intenta diluir una nació o ètnia. Es pot dividir una nació entre diferents estats, es pot crear una divisió territorial àmplia on l’ètnia quedi en minoria, ... 0.1 Nació, estat i fronteres

A més a més, en estat democràtics, les circumscripcions electorals prenen gran importància. Una determinada territorialització pot determinar la victòria o derrota d’un partit polític. Molts partit polítics, quan governen, intenten crear divisions territorials que els afavoreixen en la seva permanència en el poder. 0.1 Nació, estat i fronteres

0.2 Els indicadors socioeconòmics Els indicadors socioeconòmics són un conjunt de dades mitjançant les quals podem tenir una visió ràpida de quina és la situació social i econòmica dels habitants d’una àrea determinada Qualsevol indicador ha de complir les següents condicions: Validesa: Reflecteix allò que vol reflectir Fiabilitat: Mesuren un mateix concepte sempre de la mateixa manera Disponibilitat: Les dades han de ser accessibles i quantificables. Plausibilitat: Els indicadors han de tenir sentit. Moltes organitzacions públiques i privades elaboren estudis sobre els territoris.

0.2 Els indicadors socioeconòmics La fiabilitat està molt en funció de l’organisme que elabora l’estudi. La qualitats de les dades depenen molt del lloc, les circumstàncies de la recollida i el rigor de l’organisme responsable. Cal comptar en que no sempre els ciutadans facilitaran dades fiables. Cal contemplar aquest aspecte en l’instrument de recollida que es dissenya. Les dades ens poden aproximar a la realitat, però difícilment ens poden indicar el repartiment de la riquesa i els nivells de benestar reals dels diferents grups socials.

0.2 Els indicadors socioeconòmics Hi ha alguns indicadors que ens poden aproximar al nivell de benestar dels ciutadans: PIB per habitant Esperança de vida Taxa d’alfabetisme Taxa de mortalitat infantil Taxa de fecunditat Disponibilitat diària de calories Quantitat de televisors per cada 1000 habitants ....

0.2 Els indicadors socioeconòmics Hi ha d’altres indicadors, també molt fiables, però que no en disposem d’ells de tots els estats, com ara: Taxa de mortalitat materna per cada 100.000 nascuts vius Població amb accés a aigua potable Nounats amb un pes inferior al normal ... Actualment es tendeix a elaborar índex de benestar que engloben diferents dades. 3 índexs ens poden precisar, actualment, el nivell de benestar: Índex de desenvolupament humà (IDH) PIB per habitant per paritats de poder adquisitiu Taxa de mortalitat dels menors de 5 anys.

0.2 Els indicadors socioeconòmics L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) és un indicador compost, calculat anualment des del 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Es tenen en compte 3 factors: El nivell de salut, representat per l’esperança de vida en néixer El nivell cultural, representat per l’índex d’alfabetisme dels adults i el nombre mitjà d’anys d’estudis realitzats El nivell de renda, representat pel PIB ajustat a paritats de poder adquisitiu.

0.2 Els indicadors socioeconòmics El PIB per paritats de poder adquisitiu (PPA) té l’avantatge de valorar sempre igual els preus del mateix producte i de permetre, per tant, una comparació molt més rigorosa dels PIB de diferents estats. Finalment, la Taxa de Mortalitat dels menors de 5 anys (TMM5) , és l’indicador utilitzat per la UNICEF (Fons Internacional de les Nacions Unides d’Auxili a la Infància) ja que representa un indicador fidel del benestar de la infància. Inclou aspectes com ara: Alimentació sana Coneixements sanitaris de la mare Cobertura d’immunització Nivell d’ingressos i disponibilitat familiar d’aliments Accés a l’aigua potable Sanejament del medi ambient en que creixen els nens ...

0.2 Els indicadors socioeconòmics Analitzant com es distribueix la riquesa entre els diferents grups de població d’un país, ens adonarem dels nivells de benestar desiguals que conviuen en un mateix territori. La corba de Lorenz és un instrument vàlid per a mesurar el repartiment de la riquesa. Les desigualtats més grans les trobem a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica subsahariana.

0.2 Els indicadors socioeconòmics El concepte de pobresa és dinàmic i és relatiu al temps i a l’espai. Parlem de pobresa absoluta quan manca o és insuficient: L’alimentació La salut i la higiene La disponibilitat d’equipament personal i de vestir L’habitatge sòlid fet amb materials dignes L’accés a l’educació bàsica L’accés a transport públic i comunicacions L’accés a ajuts públics per situacions de malaltia, atur, vellesa, ...

1. La integració en un sistema econòmica planetari

1. La integració en un sistema econòmica planetari Fons Monetari Internacional: Busca fomentar la cooperació monetària internacional, consolidar l'estabilitat financera, facilitar el comerç internacional, promoure una ocupació elevat i un creixement econòmic sostenible i reduir la pobresa al món sencer. Fundat el 1945, és administrat pels 187 estats membres gairebé tots els països del món als quals els rendeix comptes. Té la seva seu a Washington.

1. La integració en un sistema econòmica planetari Banc Mundial: És una font d'assistència financera i tècnica per als estats en desenvolupament de tot el món. La seva missió és combatre la pobresa per a obtenir resultats duradors, i ajudar a la gent a ajudar-se a si mateixa i al medi ambient que l'envolta, subministrant recursos, lliurant coneixements, creant capacitat i forjant associacions en els sectors públic i privat. No es tracta d'un banc en el sentit corrent; aquesta organització internacional és propietat de 187 països membres. Té la seva seu a Washington.

1. La integració en un sistema econòmica planetari G20: El G20 o Grup dels vint està integrat per les 19 economies més gran del món i la Unió Europea . El G20, que va reemplaçar el Grup dels 69 , va ser establert formalment durant la reunió dels ministres de finances del G7 el 26 de setembre , 1999 . El G20 es va crear com a fòrum de cooperació i consulta de temes relacionats amb el sistema financer internacional. Estudia, revisa i promou la discussió entre els estats industrialitzats i emergents sobre temes polítics relacionats amb l'estabilitat financera internacional.

1. La integració en un sistema econòmica planetari G20: El G20 està conformat pels ministres de finances i governadors dels bancs centrals dels estats que integren el G7 (els Estats Units , Canadà , Alemanya , França , el Regne Unit , Japó i Itàlia ), i de 12 estats més ( Argentina , Austràlia , Brasil , Xina , Índia , Indonèsia , Corea del Sud , Mèxic , Rússia , Aràbia Saudita , Àfrica del Sud , i Turquia ), el president de la Unió Europea (si no pertany al G7), el Banc Central Europeu , el director administratiu del Fons Monetari Internacional , el president del Banc Mundial i altres ministres d'aquestes dues organitzacions internacionals.

1. La integració en un sistema econòmica planetari G8: El Grup dels vuit , o G8 o Grup dels set més Rússia , està integrat pel Canadà , França , Alemanya , Japó , Itàlia , els Estats Units , el Regne Unit i Rússia . El G8 organitza una cimera anual de caps d'estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics. El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de 1973 i la recessió global subsegüent. El G8 no és una organització amb una administració transnacional, a diferència d'altres institucions. La presidència del grup és rotativa entre els estats membres anualment. L'estat que té la presidència ha de realitzar reunions ministerials i la cimera de tres dies dels caps d'estat, i ha d'assegurar la seguretat dels participants.

1. La integració en un sistema econòmica planetari G8: Les reunions ministerials aborden temes com ara la sanitat, compliment de la llei, l'ocupació i altres temes importants pels estats membres. La reunió ministerial més important és el G7, la qual es refereix específicament a la reunió dels ministres de finances del G8 llevat de Rússia , però, inclou representants de la Unió Europea . També es realitza una reunió més curta, coneguda com el G8+5, que inclou a Mèxic , al Brasil , la República Popular de Xina , Índia i Àfrica del Sud .

1. La integració en un sistema econòmica planetari OMC: És essencialment un lloc on van els governs Membres per intentar arreglar els problemes comercials que tenen entre si. Va néixer com a conseqüència d'unes negociacions i tot el que fa és el resultat de negociacions. La major part de la tasca actual de l'OMC prové de les negociacions celebrades en el període 1986-1994 - l'anomenada Ronda Uruguai - i d'anteriors negociacions celebrades en el marc de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT).

1. La integració en un sistema econòmica planetari OMC: Quan els estats s'han enfrontat amb obstacles al comerç i els han volgut reduir, les negociacions han contribuït a liberalitzar el comerç. Però l'OMC no es dedica només a la liberalització del comerç i en determinades circumstàncies les seves normes recolzen el manteniment d'obstacles al comerç: per exemple, per protegir els consumidors o impedir la propagació de malalties.

1. La integració en un sistema econòmica planetari Les multinacionals són les màximes beneficiàries de la integració econòmica mundial (40 % de la producció dels Estats occidentals i 80 % del comerç mundial) Centres de decisió mundials de l’economia : USA, UE i Japó. ( http://europa.eu/abc/keyfigures/tradeandeconomy/production/index_es.htm#chart27 ) Internacionalització de les entitats financeres paral.lela a la globalització econòmica => oscil.lacions dels mercats financers poden desestabilitzar el conjunt de l’economia mundial Els Estats han perdut capacitat de resposta (tenen poc control sobre l’economia a nivell global)

1. La integració en un sistema econòmica planetari La crisi iniciada l’any 2007 als USA s’ha acabat estenen per tot el planeta També els països menys desenvolupats pateixen les conseqüències d’aquestes crisis: Empitjorament de les condicions de vida Augment de la pobresa Desigualtats i conflictes socials.

1.1 La desigualtat mundial Una de les característiques del sistema econòmic mundial és la desigualtat entre països rics i pobres. Les desigualtats empitjoren degut a l’intercanvi desigual : els països del Nord exporten productes manufacturats i els del Sud exporten primeres matèries, el preu de les quals el decideix els països del Nord Les empreses del Nord traslladen la producció als països del Sud a on: les condicions generen més rendibilitat i les legislacions mediambientals són més favorables també al rendiment (exemple del Japó i d’Holanda)

1.1 La desigualtat mundial La pobresa => l’emigració cap als països industrialitzats Europa i USA són els principals objectius dels emigrants, a on passen a integrar la mà d’obra barata, a fer les tasques més dures i pitjor remunerades. http://www.elpais.com/articulo/espana/crisis/economica/frena/seco/llegada/inmigrantes/irregulares/elpepiesp/20090427elpepinac_6/Tes A més planteja problemes de convivència per la dificultat a acceptar la diversitat cultura => abandonament de la seva cultura per tant, una falsa integració social

2. Situació d’Espanya en el món Segles XIX i XX, Espanya perd importància en el marc internacional degut a : Pèrdua de les colònies Endarreriment econòmic i tecnològic Aïllament durant la dictadura del general Franco L’emigració cap a Llatinoamèrica i a l’Europa occidental va ser molt important. La fi de l’aïllament cap al 55 i la recuperació econòmica dels 60 va començar a fer aparèixer Espanya dins l’escenari internacional

2. Situació d’Espanya en el món La independència de les possessions espanyoles va implicar la millora de la imatge internacional També l’arribada de la democràcia i la modernització del país va ajudar a la normalització de les relacions exteriors d’Espanya OTAN (1982) i CEE (1986) defineixen el marc geopolític i geoestratègic internacional d’Espanya en l’actualitat.

2. Situació d’Espanya en el món

2. Situació d’Espanya en el món http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_Perejil

2.1. Situació geoestratègica Situació de la península ibèrica com a pont entre Europa i Àfrica, com a entrada a la Mediterrània BONA SITUACIÓ GEOESTRATÈGICA

2.1. Situació geoestratègica Suport logístic durant la guerra freda

2.1. Situació geoestratègica BASE AMERICANA DE TORREJÓN DE ARDOZ: BASE DE MOLTES DE LES ACCIONS EN EL 1991 A LA GUERRA DEL GOLF

2.1. Situació geoestratègica Sota l’ONU s’ha format part de missions internacionals Les forces armades espanyoles han participat, des del 1989, en més de 50 missions internacionals Uns 3000 efectius de l’exèrcit estan a l’estranger Les primeres missions: Angola i Namíbia; després Guatemala, Bòsnia, Afganistan, Líban, Kosovo o el Txad.

2.1. Situació geoestratègica

2.1. Situació geoestratègica 2/10/2007

3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica Riba Nord del Mediterrani: europea i cristiana Riba Sud del Mediterrani: africana i musulmana

3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica Els pobles de la península Ibèrica tenen una llarga història en comú amb els del Nord d’Àfrica. Després de l’expulsió dels musulmans (XV), va provocar una important migració de població hispanomusulmana cap al Magrib. Es va conquerir: Ceuta 1415 Melilla 1476 Penyal de Vélez de la Gomera 1510

3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica Segle XIX: intent de crear un imperi colonial Africà. Creació del protectorat del Marroc 1912 fins el 1956

3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica Estretes relacions amb Algèria: forta emigració durant el segle XIX i primera meitat del XX. Actualitat: forta migració de treballadors africans cap a la península .

3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica La UE està preocupada pel continu increment de la immigració africana. La solució a llarg termini està en la promoció del desenvolupament en el Nord d’Àfrica, i en general, en tota l’Àfrica A curt termini: Programes de cooperació amb el Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte Nou impuls a les relacions diplomàtiques Recuperació de vincles històrics i culturals amb el món àrab ( p.e.: Universitat Islàmica Internacional de Còrdova)

3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica 1994: Fòrum del Mediterrani: Espanya, França, Itàlia, Portugal, Grècia, Malta, Turquia, Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte. http://www.maec.es/es/MenuPpal/Paises/Mediterraneo/Paginas/foroMediterraneo.aspx 2008. Unió per a la Mediterrània, organisme de 43 països, amb l’objectiu d’aprofundir en la pau a la regió i promoure el desenvolupament dels països riberencs. http://www20.gencat.cat/portal/site/sue/menuitem.4dae56badd05323fdcb9f210b0c0e1a0/?vgnextoid=70a0edada709d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=70a0edada709d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica

3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica Factors que poden ser font de tensions amb aquests països: La immigració Les disputes econòmiques (productes agraris, pesca,...) Reivindicació de ciutats com Ceuta i Melilla

3.2. Espanya i Iberoamèrica Remunta a la colonització castellana del continent americà 1898: es tanca la colonització i s’inicia un període de relacions amb els països iberoamericans. http://sauce.pntic.mec.es/jotero/Emigra1/emigra1pr.htm

3.2. Espanya i Iberoamèrica Segle XX: període d’inestabilitat política i recessió econòmica => creixement del deute extern => impossibilitat de desenvolupar les economies, i també un augment de la inflació

3.2. Espanya i Iberoamèrica Els governs intenten mesures: Facilitar les inversions estrangeres http://www.hidrocarburosbolivia.com/iberoamerica-mainmenu-98/perinmenu-106/17396-repsol-planea-invertir-us-500-millones.html

3.2. Espanya i Iberoamèrica Aquestes mesures van provocar un cert creixement econòmic, però no van acabar de beneficiar a la població. Al final han provocat més atur i més pobresa, i més diferència social Les actuals polítiques intenten: ampliar els mercats nacionals i aconseguir una millor integració econòmica, a més de millorar les relacions amb USA i UE. ( http://www.mercosur.int/ )

3.2. Espanya i Iberoamèrica 1991: inici de les Cimeres Iberoamericanes ( http://www.cumbresiberoamericanas.com/ ) En elles s’estableixen acords institucionals per a la cooperació econòmica, política, cultural, científica,... L’entrada d’Espanya i Portugal a la UE ha intensificat les relacions amb Iberoamèrica. La UE ha acordat destinar a Iberoamèrica, per tal de fomentar el progrés global d’aquest països, considerant el desenvolupament econòmic, la justícia social i l’estabilitat democràtica : aportacions dels Fons Europeus per al Desenvolupament Contribucions a través de la OMS Contribucions a través de la FAO Crèdits concedits al Banc Interamericà de Desenvolupament.

3.2. Espanya i Iberoamèrica Trobem tractats de col.laboració a través dels Acords Bilaterals amb: Argentina, Nicaragua, Mèxic i Veneçuela. Des dels 90 fins a l’actualitat: Fortes inversions d’empreses espanyoles Privatització dels serveis públics => adquisició per part d’empreses espanyoles Inversions en el sector financer i turístic Han generat, també conflicte (aspectes socials i aspectes econòmics) http://www.zonaeconomica.com/blog/federicoa/nacionalizaciondelpetroleoboliviano

3.3. Participacions en organitzacions internacionals Espanya participa entre d’altres a diversis institucions de la ONU, com UNICEF, UNESCO, PNUD i ACNUR. També en organitzacions humanitàries com Creu Roja o Càritas També la ciutadania s’ha bolcat amb les ONGD, de les quals les més importants, tenen representació a Espanya. Els cooperants s’han convertit en elements visibles dels conflictes internacionals, i fins i tot han estat objecte d’atacs. La finalitat de les ONGD és promoure un desenvolupament autosostenible, per tal de que els habitants d’aquella soci millorin les seves condicions de vida i no hagin de dependre tant dels ajuts externs.

3.3. Participacions en organitzacions internacionals http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=1 http://www.setem.org/ http://www.msf.es/ http://www.es.amnesty.org/ http://www.fundacionvicenteferrer.org/esp/index.php ...

4. Catalunya al món L’espai de participació de les institucions catalanes és a Europa, per mitjà d’organismes com el Comitè de les Regions o d’altres associacions que ha hm vist en el tema anterior. ( http://europa.eu/institutions/consultative/cor/index_es.htm ) La societat civil catalana té una forma implicació en la cooperació internacional Catalunya ha estat un país receptor d’una diversitat molt gran de cultures, fet que ha ajudat a enriquir la pròpia, però també, sovint a entrar-hi en conflicte. Molts catalans, per diversos motius (exili, personals, de treball,...) s’han establert a l’estranger, i també en l’actualitat està succeint per d’altres motius (feina, estudis,).

4. Catalunya al món Cal observar el volum de casals catalans en diversos països del món. http://www.tv3.cat/videos/228938484 (Afers Exteriors: Albània)

Tema4

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Tema4

More from epsasocial1

Tema4