Part nº2 de: El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)

1. 2. UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA:
2.1. Instruments de la repressió:
Destrucció sistemàtica dels antifranquistes (republicans, socialistes, comunistes, maçons i
catalanistes) per aconseguir-ho es va procedir a la institucionalització de la repressió.
Lleis repressives:
Llei de responsabilitats polítiques (1939) --> Regir la depuració de les persones que
havien col·laborat amb la República.
Llei de repressió del comunisme i de la maçoneria --> S'incoava expedient als acusats de
“defensar idees contràries a la religió, la pàtria i les seves institucions fonamentals”.
Exèrcit executor de la repressió fins el 1963 quan es creà el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), una
jurisdicció civil especial per als delictes polítics. Les primeres causes jutjades pels tribunals militars
en consells de guerra eren causes en les que els acusats no es podien defendre.
Catalans acusats per consells de guerra entre 1939 i 1945 --> 40000.
Executats per raons polítiques --> 150000 (50000 durant la postguerra).
Executats catalans --> 4000.
La proximitat fronterera ajudà als vinculats amb la República a fugir a França. Una de les víctimes
de la repressió i que fou detingut a França pels alemanys l'any 1940 va ser Lluís Companys
(executat al Castell de Montjuïc el 15 d'octubre del 1940).
Empresonats al 1940 ---> 280000 (23300 dones).
La saturació de les presons (La Model de Barcelona tenia una capacitat de 1000 presos i hi havien
13000 presos) va fer necessari l'habilitació de camps de concentració.
Amuntegament de presos i pèssimes condicions higièniques i alimentàries --> Alta mortalitat entre
els presos.
Gran part de presos formaren els batallons de treballadors (treballs obrers de reconstrucció amb
unes condicions semblants a les dels treballs forçats).
Conjunt de mesures repressives adoptades per les autoritats es va caracteritzar per la voluntat
d'exemplaritat i càstig. Amb això es volia difondre el terror. Molta gent va viure por i va adoptar el
silenci per amagar el passat.
2.2. Confiscació de béns i depuració:
Mesures repressives acompanyades de confiscacions i espolis del patrimoni dels vençuts,
exiliats, republicans, partits, sindicats, associacions i entitats republicanes --> s'engrandí el
patrimoni del règim.
Catalunya --> sancions econòmiques i confiscació afectaren a molta gent.
Franquisme també expulsà del món laborals als republicans. Es dugué a terme una depuració
generalitzada dels funcionaris i amb pressions buscaven que es fes el mateix a la privacitat.
1939 --> Llei de manteniment de llocs de treball pels funcionaris adherits al Movimiento Nacional.
La depuració també es feu a col·legis professionals (metges, advocats,...) a través de donades de
baixa si eren exiliats i processats. També es depuraren les empreses particulars on les autoritats
ordenaren l'acomiadament de tots els exiliats, dels detinguts sota l'acusació d'abandonament del lloc
de treball i dels militants de partits i organitzacions d'esquerres.
2.3. Política franquista envers Catalunya:
Es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes que poguessin
mantenir actituds nacionalistes.
El franquisme volia acabar amb el separatisme català. El dia 5 d'abril del 1938, quan les tropes
franquistes entraren a Lleida, Franco signava la llei que abolia l'Estatut de Catalunya, posant fi
l'autogovern. Aleshores imposà un govern centralista i uniformista per formar una “Cataluña
Española”. Per eliminar el catalanisme, s'inicià un genocidi cultural i aleshores es prohibí el català a
l'administració, l'educació, els mitjans de comunicació i a la vida social i econòmica (i parlar-lo fora
de l'àmbit familiar es castigà i es multà) ademés d'espectacles, llibres i a les esglésies.

2. L'Institut dels Estudis Catalans es va haver de clandestinitzar, es va haver de canviar el nom de
Biblioteca de Catalunya pel de Biblioteca Central. Això es feu per recloure el català a l'àmbit
domèstic i imposar el castellà com a única llengua oficial.
Certs sectors del catalanisme impediren la culminació del projecte franquista.