El relleu europeu i la Península Ibèrica: configuració i característiques

1. El medi físic d’Europa i Espanya
El relleu d’Europa i la Península
Ibèrica

2. El relleu

5. • Europa és un continent relativament menut.
• 5.600 km de distància màxima d’est a oest
• 4.300 km de distància màxima de nord a sud
• 38.000 km de costes irregulars
• 27% del territori són penínsules
• 8% del territori són illes
• 10.000.000 km2 (7% de les terres emergides)

7. • Europa és una gran península del continent
Euroasiàtic, envoltada de diversos oceans i mars.
• Oceà Glacial Àrtic
• Oceà Atlàntic
• Mar Bàltic
• Mar del Nord
• Mar Cantàbric
• Mar Mediterrània

9. • Els límits continentals d’Europa són difícils de
determinar. Podríem considerar les fronteres amb
Àsia:
• La serralada dels Urals
• El Caucas
• Mar Caspi
• Mar Negre

11. • Els pics més alts d’Europa tenen altituds mediocres
respecte a les d’altres continents:
• Elbrús (5.633 m)
• Mont Blanc (4.810 m)
• Cervino (4.478 m)
• Matterhorn (4.475 m)
• Mulhacén (3.481 m)
• Aneto (3.404 m)
• Veleta (3.396 m)

13. • A Europa distingim conjunts de relleu diferenciat:
• Serralades joves (Alps, Pirineus, Balcans, Carpats): són
abruptes i accidentades encara que de vegades són obertes
amb valls fluvials

15. • A Europa distingim conjunts de relleu diferenciat:
• Serralades velles i mesetes antigues (Escandinavia,
Massís Central Francés, Meseta castellana, Muntanyes
Grampianes, etc.): són muntanyes desgastades per l’erosió i
tenen poca altitud

17. • A Europa distingim conjunts de relleu diferenciat:
• Gran Plana Europea: zones de tossalets i muntanyes
menudes travessades per grans rius

19. El relleu de la Península Ibèrica

21. • Espanya és un territori amb un relleu molt divers
que forma part de la Península Ibèrica
• Altes serralades
• Muntanyes mitjanes i suaus
• Depressions
• Valls
• Planes (interiors i litorals)

23. • La Península Ibèrica és la més gran de les
penínsules europees i la segona de major altitud
mitjana:
• 581.600 km2
• Altitud mitjana: 660 m
• Distància màxima entre el cap de Sant Vicent
(Portugal) i el cap de Roses: 1.088 km
• Perímetre de costa: 4.000 – 5.000 km
• Les costes són poc accidentades i prou regulars,
excepte a Galícia

24. ELS TRETS
DEL RELLEU
PENINSULAR
1. Forma massissa
costes rectilínies
2. Elevada altitud mitjana
3. Disposició perifèrica
de les serralades
bloc elevat
de gran
extensió i la
seua altitud
mitjana
abundància
de
muntanyes
cinturó muntanyenc que
voreja la Meseta i les
serralades exteriors
amb conseqüències en
4. Compartimentació
El clima
Les comunicacions
La xarxa fluvial
Meseta
per per
Depressions
i serralades
exteriors
Contraforts
que
l’envolten
per

25. costes rectilínies
excepció
1. Forma massissa

26. 2. Elevada altitud mitjana

27. 3. Disposició perifèrica de les serralades

28. El relleu
peninsular
ha estat
comparat
amb una
fortalesa...
4. Compartimentació del relleu

29. ... i amb el
recinte d’un
teatre o un
circ

30. La basculació de la
Meseta cap a l’oest i
la disposició del
relleu ha configurat
una xarxa fluvial
disimètrica dels
distints vessants
Conseqüències:
en la xarxa fluvial

31. • La Meseta
• Té una extensió de 210.000 km2 i ocupa un terç de
la península
• Es troba lleugerament inclinada cap a l’oest (per
això, els grans rius peninsulars desemboquen a
l’oceà Atlàntic
• Distingim dues zones, separades pel Sistema
Central:
• La Submeseta Nord o Meseta Septentrional, més elevada
• La Submeseta Sud o Meseta Meridional, més gran

32. • El relleu intern de la Meseta
• El Sistema Central
• Divideix en dues parts la Meseta
• El seu pic més alt és el Almanzor (2.592 m)
• Les Muntanyes de Toledo
• Conjunt de muntanyes poc elevades

33. • El relleu que voreja la Meseta
• El Massís Galaic
• Muntanyes poc elevades i amb formes arrodonides
• El seu pic més alt és el pic Teleno (2.188 m)
• La Serralada Cantàbrica
• Situada prop del mar Cantàbric i en paral·lel a la costa
• Els Pics d’Europa és una serra destacada
• El Sistema Ibèric
• Serralada disposada en direcció nord-oest, sud-est
• El seu pic més alt és el Moncayo (2.313 m)
• Sierra Morena
• Tanca la Meseta pel sud

34. • El relleu extern a la Meseta
• Els Pirineus
• Sistema muntanyós que separa França i Espanya
• El seu pic més alt és el pic Aneto (3.404 m)
• Els Sistemes Bètics
• Situada al sud de la península tenen continuïtat en les illes
Balears
• El seu pic més alt és el Mulhacén (3.478 m)
• Depressió de l’Ebre
• Depressió del Guadalquivir

35. • Els arxipèlags
• Les illes Balears
• Són una continuació dels Sistemes Bètics
• Destaca la Serra de Tramuntana
• Les illes Canàries
• És un arxipèlag d’origen volcànic que res té a veure amb el
relleu peninuslar

36. Síntesi evolutiva

37. L’orogènia herciniana va formar el nucli de la Península,
anomenat Massís Ibèric, molt fracturat i inclinat cap a l’est.
NOTA: reconstrucció
idealitzada del relleu
d’Espanya
Era PRIMÀRIA (fa 250 milions d’anys)

38. Durant l’Era Secundària, la mar de Tetis va invadir la part
oriental i va dipositar materials als fons marins.
NOTA: reconstrucció
idealitzada del relleu
d’Espanya
Era SECUNDÀRIA (entre 250 i 65 milions d’anys)

39. L’orogèna alpina va formar les serralades i depressions actuals. Les illes
Canàries van emergir per erupcions volcàniques. Els últims moviments
tectònics van bascular la Meseta cap a l’oceà Atlàntic i es fa iniciar la
formació i jerarquització de l’actual xarxa fluvial.
NOTA: reconstrucció
idealitzada del relleu
d’Espanya
Era TERCIÀRIA (entre 65 i 23 milions d’anys)

40. Durant l’Era Quaternària continua configurant-se el relleu degut al
modelat glacial i l’acció fluvial
NOTA: reconstrucció
idealitzada del relleu
d’Espanya
ACTUALITAT

41. Línies bàsiques

42. El relleu espanyol és el resultat del xoc de les plaques tectòniques euroasiàtica i africana
Euroasiàtica
Africana

43. Sistema Central

44. Submeseta
Nord

45. Submeseta
Sud

46. Muntanyes de
Toledo

47. Muntanyes de Lleó

48. Serralada Cantàbrica

49. Sistema
Ibèric

50. Sierra Morena

51. Massís
Galaic

52. Monts.
bascos

53. Pirineus

54. Serralades Costaneres
Catalanes

55. Serralades Bètiques

56. Serralades Bètiques

57. Depressió de
l’Ebre

58. Depressió del
Guadalquivir