Tema 3 Clima i Vegetació d'Espanya de Cicle Superior adaptat al llibre de sisè de l'Editorial Vicens-Vives

1. CLIMA I VEGETACIÓ D’ESPANYA
Cicle Superior.
Mare de Déu del Carme.
Mònica Abella Pugès

2. EL CLIMA
Conjunt de condicions atmosfèriques que predominen en una zona concreta de la Terra.
La latitud
• La distància en que la
zona esta situada de
l'Equador.
La proximitat o llunyania del mar
• Zones properes al mar :
temperatures més suaus i
més pluja que a l’interior.
• Zones allunyades del mar:
estius calorosos, hiverns
freds i poca pluja.
Zona freda
Zona temperada
L’altitud i el relleu
• Amb altitud la
temperatura disminueix
• La disposició del relleu:
modifica la temperatura
i la pluja. Les serralades
perifèriques aïllen les
terres interiors de la
influència del mar.
Bona part del territori espanyol es
troba a la zona temperada.
Hi ha 5 zones climàtiques:
Zona càlida
Zona temperada
Zona freda
atlàntic
de muntanya
mediterrani
subtropical
d’interior

3. LA VEGETACIÓ
Depèn dels factors clim{tics i de l’orientació.
L’obac: orientat al nord, té menys
sol, és més humit i amb més
vegetació.
Al solell: orientat al sud, té més
sol, és més sec i amb vegetació
menys densa.
Els paisatges naturals:
Són aquells paisatges que no
han estat modificats per
l’home.
Els boscos:
Mediterrani
De tipus oceànic
De coníferes
De la riba dels rius.

4. El clima i la vegetació atlàntica.
Propi de Galicia, façana cantàbrica i algunes
zones del Pirineu occidental.
Clima
Hiverns suaus i
estius frescos
La diferència de
temperatura entre
estiu i hivern és
reduïda.
Les precipitacions
són abundants
Vegetació
Boscos frondosos:
De fulla caduca: roures,
castanyers i faigs
A les parts altes hi abunden les
coníferes (avets, cedre...)
A Galicia han repoblat amb
eucaliptus.
El sotabosc:
Compost per falgueres i molses
(creixent a l’obac)
Espècies com el bruc, la gatosa i
la ginesta
Els prats naturals:
Es mantenen verds durant tot
l’any

5. Roure
Faigs
Gatosa
Falguera
Castanyer
Ginesta
Bruc

6. El clima i la vegetació mediterranis.
Predomina a tot el llevant, les illes Balears, bona part
d’Andalusia i Ceuta i Melilla.
Clima
Hiverns suaus i estius
força calorosos.
Les precipitacions són
escasses i irregulars.
La primavera i la tardor
són les estacions més
plujoses. L’estiu és
l’estació més seca.
Vegetació
Adaptada al calor i a la sequera
Predominen arbres de fulla perenne i mida petita amb
arrels extenses i profundes.
De pins a les zones més altes i de roures i
Boscos:
de castanyers a les més baixes
L’arbre més comú és el pi blanc. També hi
podem trobar alzines .
Sotabosc:
Garric, bruc i arbustos
d’espècies arom{tiques
(farigola, romaní...)
Quan el bosc desapareix hi
queda la garriga o màquia.
A les zones
més àrides:
Espart, margalló i
pita.

7. Bruc
Pi blanc
Roure
Garric
Alzina
Castanyer
Farigola
Espart
Pita
Romaní
Margalló

8. El clima i la vegetació de l’interior.
Predomina a la Meseta, a la Depressió de l’Ebre i a
l’interior d’Andalusia i Catalunya.
Clima
Forta oscil·lació.
Estius molt calorosos i
hiverns més freds que al
litoral.
Les precipitacions són molt
irregulars i escasses. La
primavera i la tardor són les
estacions més plujoses.
Vegetació
Adaptada a les
temperatures extremes.
A les zones de més
altutud:
Vegetació de muntanya amb
coníferes (pins o avets),
matolls i pastures (als cims)
Zones boscoses (roures
faigs)
Terres de
menys altitud:
L’arbre més característic
és l’alzina (deveses)
També es troben pins ( a les
terres més càlides i,
pollancres, oms a les ribes
dels rius.
A les sense
arbres:
Arbustos, matolls i
herbes (farigola, romaní,
espigol ...).

9. Avets
Roure
Faigs
Pins
Alzina
Om
Espigol
Pastures
Pollancre
Farigola
Romaní

10. El clima i la vegetació de muntanya.
Predomina a les zones més elevades dels diferents
sistemes muntanyosos d’Espanya.
Clima
Hiverns freds i
llargs
(temperatures
sota zero) i estius
frescos i curts
Pluges abundants i
a l’hivern en
forma de neu.
Vegetació
Zones
baixes:
Muntanya
mitjana:
Zones més
altes:
Per sobre
dels
2000 m:
Vegetació mixta: arbres
de clima sec (pins,
alzines) i arbres de
zones humides (roures,
faigs, oms)
Vegetació del bosc
atlàntic ( roures i
arbres de fulla caduca).
Boscos de coníferes resistents al fred
( avets, pins)
Matolls i pastures de muntanya.

12. El clima i la vegetació de les illes
Canàries.
Situades a la zona càlida tenen un clima subtropical
àrid
Clima
Vegetació
Vegetació de
Hiverns molt suaus i
matolls xeròfils
estius moderadament Regions baixes:
adaptada a la
càlids (a causa del
sequedat (atzavara
corrent atlàntic)
i cardón).
Poca oscil·lació
Boscos amb
tèrmica.
Regions
espècies com el
d’altitud
Pluges escasses.
llaurer, el boix
mitjana:
grèvol i el
til·ler.
Zones altes:
Boscos de pi canari-
Per sobre
dels
2000m:
Matolls de retama i
codeso.

13. EL CLIMA
Depèn de:
A Espanya hi ha cinc zones climàtiques
Factors climàtics
Latitud Altitud
i relleu
De l’interior
Subtropical
Proximitat o Atlàntica
De muntanya
Mediterrània
llunyania del
mar
ELS PAISATGES
a Espanya n’hi ha de cinc tipus
Atlàntic
Roure, pi i
prats
Mediterrani
Pi alzina i
màquia
De l’interior
Alzina, pi
i matoll
De muntanya
Avet, roure
i prats
Canari
Pi canari,
laurisilva i
matoll

14. PRECIPITACIONS
ATLÀNTIC
MEDITERRA
NI
D’INTERIOR
DE
MUNTANYA
SUBTROPICAL
Hiverns suaus i
estius frescos
La diferència de
temperatura
entre estiu i
hivern és
reduïda.
Hiverns suaus
i estius força
calorosos.
Forta
oscil·lació.
Estius molt
calorosos i
hiverns més
freds que al
litoral.
Hiverns freds
i llargs
(temperatures
sota zero) i
estius frescos
i curts.
Hiverns molt
suaus i estius
moderadament
càlids (a causa
del corrent
atlàntic)
Poca
oscil·lació
tèrmica.
Les precipitacions
són abundants
TEMPERATURA
EL CLIMA
Les
precipitacions
són escasses i
irregulars.
La primavera i
la tardor són
les estacions
més plujoses.
L’estiu és
l’estació més
seca.
Les
precipitacions
són molt
irregulars i
escasses. La
primavera i la
tardor són les
estacions més
plujoses.
Pluges
abundants i a
l’hivern en
forma de neu.
Pluges
escasses.

15. PART MITJA BAIXA
ZONA AMB SOTA BOSC
POCA
VEGETACIÓ
BOSCOS
PART ALTA
ATLÀNTICA
MEDITERRÀNIA
D’INTERIOR
DE MUNTANYA
CANARI
A les parts altes
hi abunden les
coníferes (avets,
cedre...)
Adaptada al calor i a la
sequera
Predominen arbres de
fulla perenne i mida
petita amb arrels
extenses i profundes.
Trobem pins i roures
Adaptada a les
temperatures
extremes.
Vegetació de
muntanya amb
coníferes (pins o
avets), matolls i
pastures (als cims)
Trobem roures i
faigs.
Boscos de
coníferes
resistents al fred
( avets, pins)
Boscos de pi
canari-
De fulla caduca:
roures,
castanyers i faigs
A Galicia han
repoblat amb
eucaliptus.
Trobem castanyers.
L’arbre més comú és el
pi blanc. També hi
podem trobar alzines
L’arbre més
característic és
l’alzina (deveses)
També es troben
pins ( a les terres
més càlides i,
pollancres, oms a
les ribes dels rius.
Vegetació del bosc
atlàntic ( roures i
arbres de fulla
caduca). Vegetació
mixta: arbres de
clima sec (pins,
alzines) i arbres
de zones humides
(roures, faigs,
oms)
Boscos amb
espècies com el
llaurer, el boix
grèvol i el til·ler.
Vegetació de
matolls xeròfils
adaptada a la
sequedat
(atzavara i
cardón).
Compost per
falgueres i
molses (creixent
a l’obac)
Espècies com el
bruc, la gatosa i
la ginesta.
Garric, bruc i arbustos
d’espècies aromàtiques
(farigola, romaní...)
Prats: Es
mantenen verds
durant tot l’any.
Quan el bosc
desapareix hi queda la
garriga o màquia.
Espart, margalló i pita.
Arbustos, matolls
i herbes (farigola,
romaní, espigol
...).
Per sobre dels
2000 m trobem
matolls i pastures
de muntanya.
Per sobre dels
2000m matolls de
retama i codeso.