1.
Jordi Pujol i Claudia Vera

2. Índex
Introducció 2
Què és la tecnoaddicció? 3‐4
Què significa ser un tecnoaddicte? 4
Tipus de dependències 5
Retrat d’ un tecnoaddicte 5‐6
1

3. Introducció
No és extrany que en la societat en que vivim s’ escolti a cada
moment parlar de la tecnologia, i tot allò que la segueix. És un
concepte molt ampli que abarca conceptes i processos que
serveixen pel disseny i la construcció d’ objectes nous, capaç
de satisfer les necessitats humanes.
Aquesta tecnologia ha estat un gran avanç, pero sobretot en
el nostre segle, està sent l’ element cabdal per
l’ entreteniment de molts. Ha produït moltes millores i ha
facilitat moltes tasques però, es hora de començar a pensar
en els riscs que això pot generar.
Com tot, en excès pot acabar sent perjudicial i encarA que
Internet ens estigui facilitant molt i ens permeti conèixer més,
també ens està creant una perspectiva errònia.
Hi ha, però, que troben la necessitat de saber més que arriben
a posar aquesta tasca com a prioritat, deixant de banda
moltes altres i fins hi tot de més importants.
2

4. Què és la tecnoadicció?
La tecnoadicció és la necessitat d’ estar en contacte amb les
noves tecnologies i posar‐ les com a prioritat en les activitats
quotidianes.
Aquesta necessitat pot ser esdevinguda per una depressió,
soledat i altres sentiments d’ aïllament cap a l’ exterior, propis
en una persona. La persona passa a ser totalment dependent,
necessitant arribar a un lloc on es pogui conectar i accedir a la
tecnologia. Arriba fins i tot a crear conflictes amb les relacions
socials i si no es cura, pot acabar d’ una manera molt negativa.
Experts diuen que aquesta adicció es troba majoritàriament
entre els adolescents, ja que en aquesta edat, normalment,
s’ intenta ser acceptat en un grup i una manera de fer‐ ho és
destacant amb noves tecnologies. Però també es troba entre
els adults, generalment personalitats dèbils, amb una vida
d’ aportacions poc satisfactòries i així intenten omplir el seu
buit.
Els tecnoadictes pateixen transtorns d’ insomni, ansietat,
inestabilitat, entre d’ altres. Al Japó, el país tecnològic per
excel∙lència, s’ han detectat els cassos més greus: pacients
amb símptomes d’ epilèpsia. Els estudis informen que els
3

5. Estats Units representen el 10% dels consumidors i usuaris de
noves tecnologies.
Què significa ser un tecnoadicte?
Ser un tecnoaddicte significa ser una persona on té tots els
aparells tecnologics d’última generació necessites adquirir‐ los i
estàs informat dels que sortiran a l’instant. Això provoca una
pèrdua d’ hores ja que els aparells tecnològics tenen un ús molt
freqüent en els tecnoaddictes. Aquests tecnoaddictes es poden
passar tot el dia amb les seves “maquinetes” i a sobre no només
en una, per exemple tenir encesa la televisió mentres s’ utilitza
un altre aparell . Ser un tecnoaddicte també significa tenir una
vida social molt informatitzada, és a dir que el contacte humà es
perd i s’utilitza el xat i això es un greu problema en la societat ja
que de vegades no pot saber si la informació rebuda és certa o
falsa. Ser un tecnoaddicte també significa voler estar sempre a la
última i tenir l’ aparell que faci més innovador però això també
suposa un gast molt elevat perquè no són precisament barats i
això crea una societat vaga i poc treballadora on es gasten els
esforços dels pares en els seus aparells. Les noves tecnologies
fan la vida massa fàcil oblidant‐ se del vertader esforç. També els
mitjans de comunicació et poden manipular més facilment
donant falsa informació en les pàgines web.
4

6. Tipus de dependències
Dependència material
Necessitat d’ obtenir tots aquells productes que hagin sorgit
nous al mercat. No importa el seu preu, el que importa, és dir
que s’ obtenen els models més avançats. Per aquelles persones
amb autoestima baixa i insegures, troben la solució comprant
aquestes tecnologies per aparentar estar al nivell de la millor
societat.
Dependència immaterial
Aquesta dependència consisteix en tenir emmagatzemada
informació que tot i que possiblement no servirà, es necessita
tenir per gust. Quan sigui aprofitable, cal utilitzar‐la des d’ un
punt selectiu correcte.
Retrat d’ un tecnoaddicte
L’ Enric és un jove amb dependència material, té obsessió per les
noves tecnologies i en té de totes les possibles: PSP, pantalla
d’ LCD de 37 pulgades on es reproduiex Matrix Revolutions en
format DVD Blue Ray i amplicat per un sistema Dolby 7.1 amb
tecnologia sense fil. A més té Wi‐Fi, Bluetooth i càmara digital
d’ alta definició en un telèfon mòbil, en el qual li arriba un
missatge del seu amic dient que s’ està anunciant un nou telèfon
amb el que es podrà veure la televisió.
5

7. Per poder mirar tota aquesta informació, utilitza més tecnologia:
ordinador portàtil, on es carrega el seu mp3 nano de 8 gigues,
l’ Emule.
L’ Enric, obsessionat per aquest nou aparell, pensa en el seu
mòbil i tot i que té un ampli ventall d’ opcions, pensa que ja és
vell, per tant decideix comprar‐ se aquest nou. Ni més ni menys
aquest telèfon costa 750 € i amb molta pressa per a que no es
quedi sense, selecciona l’ opció de comprar. Quan veu que ja
l’ han encarregat 977 persones es preocupa perquè si arriba a
trigar uns segons més, no el pot obtenir fins a dos o tres
setmanes més.
6