1. Jordi Pujol i Claudia Vera

2. Aquesta solució la va trobar l’ alemany Hans Jacob Reissner qui
fou enginyer, matemàtic i físic, l’ any 1918.
Deia que un forat negre amb simetria esfèrica1 amb càrrega
elèctrica, es defineix per dos paràmetres: la massa M i la càrrega
elèctrica Q. És una regió delimitada per dues superfícies: una és
l’ anomenat horitzó de successos i l’ altra l’ horitzó de Cauchy.
Aquests espais formen una espera perfecta, degut a la carència
de l’ angle, on en el centre es troba un singularitat d’ espai-
temps simple, en diferencia al cas general d’ un forat negre de
Kerr. La fórmula determina la distancia respecte l’ horitzó
depenent únicament de la massa i la càrrega del forat:
R: distancia de cada horitzó
M: massa
Q: càrrega elèctrica
El signe positiu és per l’horitzó
extern i el negatiu per l’ horitzó de
Cauchy.
1
Simetria respecte a un punt central.

3. La geometria de Reisser
Descriu l’ espai buit que hi ha al voltant d’ un forat negre amb
càrrega elèctrica. Si aquesta càrrega del forat negre és menor
que la seva massa, la geometria té dos horitzons: l’ extern i
l’ intern. Entre els dos horitzons l’ espai cau més ràpidament que
la velocitat de la llum, emportant- se tot el que hi ha per davant.
Segons la formulació geomètrica de Reissner, tot allò que
condueix fins el final del centre del forat negre estaria impregnat
d’ una gravitació2 amb una singularitat, que acaba en una massa
negativa. L’ univers es elèctricament neutre i per això es
considera poc probable que els forats negres adquireixen càrrega
i en el cas que hi hagués , es neutralitzaria ràpidament per
l’ acreció de càrrega3 amb signe oposat.
No està clar com una gravitació pot formar una singularitat de
massa negativa. Si ho fes, seria possible que la singularitat es
destruís espontàniament per pars carregats de partícules que
explotarien fora del buit, dins el que abans hem nombrat,
l’ horitzó intern.
2
Força per la qual tots els cossos i les partícules de matèria s’atrauen
mútuament d’una manera directament proporcional al producte de
llurs masses i inversament proporcional al quadrat de llur distància
mútua.
3
Formació de masses grans, com ara planetes, llunes o cometes, com a
resultat del xoc i l’adhesió entre si de partícules petites de pols i gels de
diversa composició.

4. La métrica de Reisser
És un resultat perfecte amb simetria esfèrica de les equacions
d’ Einstein4 que descriuen un camp gravitatori i alhora
electromagnètic d’ un cos massiu amb càrrega diferent de zero.
L’ espai-temps de Reissner equival en molts aspectes a la mètrica
de Schwarzschild.
4
Quan ens referim a les equacions d’ Einstein, parlem de la teoria de la
gravitació: la relativitat general.