1. ELS TECNOADICTES
Un tecnoadicte és algú que depen totalment de la tecnologia, es a dir, que no pot viure sense ella.
Per sentir-se be, te que estar passant les hores davant la televisió, ordinador o videoconsola, i
aquesta satisfacció que obtenen necessiten cada vegada mes temps per obtenir-la. Es un efecte
similar al que serien les drogues.
Al portar un temps sense poder utilitzar-les, es crea una mena de sensació desagradable, i una
sensació d'ansietat per utilitzar-les.
La combinació de les anteriors, dona pas a la dependència. La dependència et porta a tancarte en tu
mateix, a no relacionarte, cosa que afavoreix a l'exclusió social.
La tecnoaddicció és una malaltia que ha sorgit a partir d'un mal ús de les noves tecnologies.
Existeixen dos tipus de dependència:
• Material: Es una necessitat obsessiva en tenir la tecnologia mes avançada. Els es igual si
l'anterior aparell encara es molt nou i ha costat molts diners. Dona la sensació equivocada i
crea un sentiment d'aparent omnipotència davant les inseguretats que generen els canvis
tecnologics constants.
Es aquesta velocitat la que ens hauria de fer reflexionar. Perquè volem sempre l'últim model
si sabem que d'aqui poc ja estara obsolet? Sense cap mena d'explicació lògica, quant surt el
seguent model, el que ja tens deixa d'interessar-te.
• Immaterial: Es la necessitat de tenir enmagatzemada tanta informació com sigui possible, no
es important si la podrem escoltar, llegir o veure-la tota.
Aquesta manera d'actuar, ens fa ser poc selectius alhora de seleccionar informació.
A continuació, posem unes dades, que són el nivell d'utilització de les noves tecnologies per els
adolescents:
INTERNET
1. El 37% dels adolescents reconeixen la necessitat de conectarse a Internet amb freqüencia.
2. L'11% aproximadament està desenvolupant característiques pròpies del desordre d'addicció
a internet.
VIDEOJOCS
1. Un 69% dels joves juguen als videojocs. Un 14% reconeix estar enganxat a algun videojoc.
2. Un 57% dels qui hi juguen, ho fan amb jocs en els que es mata o denigra l'imatge de les
persones.

2. TELEVISIÓ
1. Els menors espanyols, de mitjana, passen 218 minuts diaris veient la televisió, i tansols els
anglesos (228 minuts) ho superen.
2. El 38% dels menors tenen un aparell de televisió a la seva propia habitació.
Pautes per la previsió
• Hauriem de potenciar les activitats esportives o al aire lliure, enlloc de passar tanta estona
davant la televisió o els videojocs.
• En el cas dels móbils, cal pactar un telefon adecuat per l'edat del propietari. També caldria
que tingués que fer algunes feines per aconseguir saldo, que no li vingui tot sense cap esforç.
• En els videojocs, caldria tenir-los en espais comuns, ja que d'aquesta manera es limita el
temps que es pot utilitzar, i es mes fàcil de controlar a que es juga.
• En la televisió, s'hauria d'evitar el veure-la mentre es dina o es sopa, i també s'ha de saber el
que es veu, no s'ha de veure la televisió per el simple fet de no tenir res mes a fer.