Revista invertebrats 6A

1. FEBRER /2015 1er
ESO-A
La revista Animal
Aran Sitjas
Maria Guerrero
Paula Graupera
Robert Vargas
Quim Garcia
1.Els porífers i els celenterats
2.Els cucs.
3.Els mol·luscs.
4.Els artròpodes.
5.Els equinoderms.
Ciències de la naturalesa
2014 / 2015
Animals invertebrats

2. Els porífers
Les esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són marines.
El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per
mitjà de canals. A l’interior hi ha una cavitat general, que comunica amb l’exterior per un orifici ano-
menat òscul.
Tenen una gran capacitat de regeneració.
1)A quina característica del cos d’una esponja de referencia el
nom d’un porifer?
El cos de les esponges té forma de sac i està performat per
nombrosos porus, que es comuniquen per mitjà de canal.
2)En què es diferencien un pòlip i una medusa? En que s’assem-
blen?
En que un pòlip tenen forma de sac tubular, amb l’obertura a
l’extrem superior del cos, en canvi la medusa tenen forma de
paraigua amb l’obertura a l’extrem inferior.
I s’assemblen en que tots dos són celenterats.
24) Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de
fletxes el recurregut que fa el recorre-
gut que fa el corrent d’aigua des que hi
entra fins que en surt.
L’aigua entre pels porus i surt per l'òs-
cul.
En el dibuix següents es poden observar diversos porífers i ce-
Els celenterats
Presenten simetria radial, és a dir, el seu cos es pot dividir
per diversos plans de simetria. Tenen el cos tou, amb una
única obertura envoltada de tentacles. L’ obertura comu-
nica amb la cavitat gastrovascular, que funciona com un
estómac.
Els tentacles tenen vesícules amb substàncies urticants que
tenen com a funció paralitzar i capturar les preses. Els
celentarats són carnívors.
 Característiques
generals dels
porífers i celen-
terats
Tenen forma de
pòlip: Tenen forma
de sac tubular, amb
l’obertura a l’extrem
superior del cos.
Forma de medusa:
Tenen forma de
paraigua amb obertu-
ra a l’extrem inferior.
5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS
I ELS CELENTE-
RATS

3. 2. ELS CUCS
El teme cuc índou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.
 PLATIHELMINTS
 Els cucs són més senzills.
 Alguns són aquàtics o medis humits i d’altres paràsits.
 No tenen aparell digestiu ni respiratori.
 Son hemafrodites.
 NEMATODES
 Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells.
 La majoria són de vida lluire, habiten en ambients aquàtics i altres en terrestres.
 Alguns són paràsits i fan malalties.
 No tenen òrgans respiratoris.
 ANÈL·LIDS
 Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.
 A la part inferior de cada anell tenen un apèndix anomenat queta.
 Alguns tenen el ditell que es un engruixament que serveix per la repruducció.
 La majoria són aquatics, molts són paràsits i alguns terrestres.
 n’hi ha que son hemafroditas i d’altres amb sexes separats.
Activitats 3, 4 ,5 , 28 i 30

4. Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
Els mol·louscs tenen simetria bilateral, tenen el
cos tou, dividit en cap, massa visceral i el peu.
El peu és musculós i el fan servir per nedar.
Tenen el cos cobert d’una membrana fina anome-
nada mantell, que produeix una conquilla.
Aquesta està formada per una o dues peces ano-
menades valves.
Com són les funcions dels mol·luscs?
Respiren per mitjà de brànquies, els terrestre
per mitjà d’un pulmó.
Tenen una alimetnació molt variada, alguns són
carnivors i alguns hervibors.
La majoria són ovípars.
L’embrió experimenta un procés de metamorfo-
si, es clasifiquen en gaseròpodes, bivalves i ca-
falòpodes.
Gastròpodes: Cap desenvolupat amb quatre tentacles, el peu és musculós
i tenen una rádula a la boca que utilitzen per alimentar-se.
Bibalves: el seu nom prové de dues valves, tots són aquàtics, es poden en-
terrar a la sora.
Cefalòpodes: tenen el cap desenvolupat, amb ulls grossos, el peu s’ha
transformat en tentacles.
Grups de mol·luscs
6. Quines funcions té el peu dels mol·lusco?
El fan servir per nedar, reptar o escalar.
7. Quines són les parts principals del cos d’un mul·lusc?
En cas de perill, el
popdesprèn tinta com
estratègia de defen-
sa.
El nàutil és l’únic cefa-
lòpode que té una con-
quilla protectora.
El musclo és un bivavle
que viu fixat a les ro-
ques per mitjà d’unes
secrecions filamento-
ses. Gairabé tots els
bivalves són marins,
però també n’hi ha que
viuen als rius, als bas-
sals o als llacs.

5. Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
Presenten simetría bilateral.
Tenen el cos cobert per un esquelet o exosquelet format per peces articula-
des i una sobstància anomenada quitina.
Tenen apèndixs articulats.
Tenen el cos dividit en: cap, tòraxi abdomen.
Els ulls podenser simples anomenats ocels o compostos.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen una alimentació molt variada.
La majoria tenen sexes separats.
Són ovípars i la fecundació sol ser interna.
Alguns fan la metamorfosi.
Han de formar un nou esquelet del qual aquest procés s’anomena muda.
Es clasifiquen en: insectes, aràcids, crustàcisimiràpodes.
Té ales, abdomen, potes, tòrax, cap i antenes.
10.Busca en els conceptes clau l’origen del terme artòpode.
- Artòpode: gru d’animals invertebrats que estan recoberts d’un endoesquelet i que tenen el
cos segmentat i proveït de potes articulades, com l’escarbat l’aranya o el canc.
11.Quina funció té l’exoesquelet dels artròpodes?
- Els protegeix dels depredadors, evita la dessacació del cos, permet adaptar-se atots els
hàbitats terrestres.
- Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?
- Per créixer, s’anomena muda.
Construeixen el grup més nombros d’animals, actualmente es coneixen mésd’un milió d’espècies diferents d’artròpodes.
Viuen en tots els medis: terra, mar i aigua dolça.

6. Com són els insectes
Els insectes
El saltamartí ¡, un escarbat, una papallona i una mosca.
-Al cap hi solen tenir un parell d’ulls compostos
-Dos o tres ocels i un parell d’antenes.
-Tres parells de potes articulades i generalment un o dos aprells d’ales
-Respiació per tràquees.
-Son ovípars.
Aparells bocals dels insectes
Boca mastegadora
de la formiga
Boca xucladora de
la papalloon
Boca mastegadora
i llepadora de la
abella.
Metamorfosi de la papallona monarca:
De cada ou que posa la femella, neix una lar-
va,anomenada eruga.Despres d’un periode de crei-
xement,pasa per unafase de nimfa,el cual s’embol-
calla dins dun capoll, i experimenta un seguit de
canvis fins que esconverteix en una papallona.
Larva
Crisàlida
Insecte adult
Activitat 13:
13. Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?
Perquè el prefix hexa– en grec significa sis i –podes significa potes: hexàpodes: que tenen sis potes.
14. Com respiren els insectes?
Respiren per tràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats sobretot a l’abdomen, encara que també n’hi
pot haver al tòrax.
29. Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una oruga.
A)Identifica quin és cadascun. Primera foto: oruga. Segona foto: anèl·lid.
En què s’assemblen i en què es diferencien? Els dos tenen forma de cuc, un te cap diferenciat i l’altre no, un té potes i l’altre no.
37. Quins dels animals següents també es consideren insectes socials? a) Tèrmits, formigues i vespes.
Boca picadora i
xucladora del mos-
quit.

7. Els aràcnids
Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots
són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.
-Cos dividit enn dues regions:cefalotorax i l’abdomen
-Cefalotórax: 2 quelíceres serveixen per menjar. Dos pedi-
palps amb funció defensiva i táctil. Quatre parells de po-
tes.
-Respiren per mitjà de tràquees
-Carnivors
-Glandules verinoses per capturar les preses
-N’hi ha que son ovipars, altres son vivipars i tambe n’h han
de oviovípars.
Els crustacis
Un llamantol, una gamba, una cabra i un percebeson crustacis.
-Gairebé tots són marins, però també n’hi ha d’aigua dolça, com el cranc
de riu.
-Tenen el cos dividit en el cap, el torax i l’abdomen.
-En molts casos el cap i el tórax están units formant el cefalotórax.
-Al cap hi teenen dos parells de antenes.
-Cinc parells de potes.
-Respiren per mitjà de brànquies.
-Aliementació molt variada: són carnivors però tambè n’hi ha alguns que
son filtradors i altres que son paràsits
-Son ovípars i presenten metamorfosi.
Pag 82 act 15
Que són els quelícers dels aràcnids i quina qualitat tenen?
Els quelícers están al cefalotórax i serveixen per menjar.
16- Busca els conceptes clau el significat de miràpode.
Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos llarg i
dividit en nombrosos segments, Cada segment te un o dos
parells de potes, com el centpeus o el milpeus. Del grec
myriás:molt nombros, i podós: peu
17- A quin grup d’artròpodes pertanyen els escorpins i les
paparres?
Escorpins: Aràcnid.
Paparres: Aràcnid.
18– Quina es la principal diferencia que hi ha entre els
centpeus els milpeus?
Els centpeus tenen un parell de potes i el milpeus dos pare-
lls de potes.
Els miriàpodes
Els centpeus, coml’escolopendra, i els milpeus
són miriàpodes
-Són artòpodes terrestres que viuen en llocs
foscos i humits.
-Tenen el cos allargat i format pel cap i el
tronc.
-A cada segment poden tenir un parell de
potes, com en el cas del centpeus, o dos pare-
lls de potes, com els milpeus.
-Al cap tenen un parell d’antenes, ulls simples i
una boca amb mandíbules mastegadores.
-Respiren per mitgà de tràquees.
-Tenen una alimentació molt variada: alguns
son carnivors com els centpeus,
-Son ovípars i presenten metamordosif
El milpeus és un
miràpode que
s’enrrotlla com a
mecanismo defen-
siu.

8. Com és el cos dels equinoderms
7. Els equinoderms
 Tenen simetría radial (les larves la tenen bilateral)
 Tenen el cos de forma arrodonida (garotes); cilín-
drica (holotúries); estrellada (estrelles de mar)
 Tenen un esquelet intern: format per petites pla-
ques a sota la pell; lliures, articulades o soldades en-
tre si.
 No tenen un cap diferenciat.
 Tenen la boca situada a la part inferior del cos.
Com són les funcions dels equinoderms
 Es desplacen per mitjà de l’aparell ambulacral: sis-
tema de tubs interns plens d’aigua (els peus ambula-
crals) finalitzats en ventoses.
 Respiren a través de la pell per mitjà de l’aparell
ambulacral(alguns amb brànquies poc desembolupa-
des).
 Son carnívors
Grups d’equinoderms
Estrelles de
mar
19– Busca en els conceptes clau el significat del terme
el significat del terme equinoderm.
Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria ra-
dial cobertsper plaques i espines. Es desplacen pel fons
del mar gràcies als múltiples peus ambulacrals que tenen.
Per exemple les estrelles i eriçons de mar (del grec:
“ekhînos”; eriçons i “dérma”; pell).
20– Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?
L’aparell ambulacral és l’aparell que tenen els equinoderms
que els serveix per desplacar-se.
Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua,
que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en
ventoses.
Garotes o
eriçons de
mar
Falses es-
trelles
Cogombres
de mar
Clavelines o
lliris de mar

9. A fons
Els insectes constitueixen el nombre d’espècies i d’individus més nombrós.
Es coneixen prop d’un millió de diferentes espècies d’insectes, totes adaptades al seu hábi-
Himenòpters.
Formigues, abelles…
Tenen: dos parells d’ales membranoses,
tot i que alguns no en tenen. L’aparell
bucal està adaptat per llepar, mossegar
i xuclar líquids. Viuen en societats
organitzades.
Dípters.
Mosques i mosquits.
Tenen: un parell d’ales membrano-
ses (les posteriors están reduïde-
sa òrgansque mantenen l’equilibri-
quan volen; els balancins). Aparell
bucal xuclador.
Coleòpters.
Escarabats.
Tenen: dos parells d’ales
(anteriors gruixudes i les poste-
riors membranoses i plegades sota
les primeres en repòs). Aparell
bucal mossegador i mastegador.
Dermàpters.
Estisoretes.
Tenen: ales anteriors molt curtes i
posteriors molt grosses i membra-
noses,, plegades sota les primees en
repòs. Aparell bucal mastegador.
Ortòpters.
Saltamartins i grills.
Tenen: dos parells d’ales: ante-
siorsendurides i posteriors plega-
des sota les primeres en repòs.
Aparell bucal mastegador.
Heteròpters.
Xinxes.
Tenen: dos parells d’ales: ante-
riors amb una part engruixuda i
posteriors membranoses. Apa-
rell bucal perforador i xuclador.
Lpidòpters.
Papallones i arnes.
Tenen: dos parells d’ales mem-
branoses amb escates. Aparell
bucal xuclador, enrollat en estat
de repòs.
Odonats.
Libèl·lules.
Tenen: dos parells d’ales estre-
tes, grosses i membranoses. Apa-
rell bucal mastegador.
Sifonàpters.
Puces.
No tenen ales. Les potes estàn
adaptades per saltar. Aparell
bocal xuclador adaptat per per-
forar la pell.