4. ELS INVERTEBRATS ARTRÒPODES
• INTRODUCCIÓ: Tenen més d'un milió d'espècies, la qual cosa
significa que el 80% de totes les espècies animals conegudes
són artròpodes i habiten tant al mar (crustacis), com en l'aigua
dolça (crustacis i larves d'insectes), com el medi terrestre
(insectes, aràcnids i miriàpodes).
• És un grup molt antic, hi han fòssils d'artròpodes de mes de
600 milions d'anys. Pensa que els primers mamífers van
aparèixer fa 200 milions d'anys.
• La raó del seu èxit bàsicament es deu al seu esquelet de
quitina
5. ELS INVERTEBRATS ARTRÒPODES
• Esquelet de quitina, una substància impermeable,
dura i molt lleugera, que els permet viure fora de
l'aigua sense perill de dessecació. En aquest aspecte
són molt més eficaços que els vertebrats terrestres,
només cal comparar la facilitat del vol d'un insecte
amb el d'un ocell o d'un ratpenat. Ells són els
autèntics animals voladors.
• Però no tot són avantatges, l'esquelet extern
comporta que no puguin assolir un gran grandària,
perquè el transport de l'aire des de l'exterior fins a les
cèl lules més profundes pels tubs traqueals requeriria
un esforç excessiu.
8. ELS INVERTEBRATS ARTRÒPODES
• ELS ARTRÒPODES:
– esquelet extern de quitina
– Per créixer experimenten mudes i, de vegades, canvis de
forma (metamorfosi).
– Cos dividit en cap, tòrax i abdòmen.
– Poseixen apèndixs articulats mòbils, amb diferents
funcions: potes, mandíbules, garres, antenes, pinces.
– Òrgans dels sentits molt desenvolupats (normalment al
cap)
– Els artròpodes es classifiquen en: Aràcnids, Miriàpodes,
Crustacis i Insecte
14. • CRUSTACIS:
– Cos generalment dividit en dues parts anomenades cefalotòrax i
abdomen (uns pocs presenten tres parts denominades cap, tòrax i
abdomen com els insectes).
– Exoesquelet de quitina i sals de calci (molt més dur)
– Grups:
• Crustacis inferiors:
– Majoria microscòpics,
» viuen a l´aigua PLANCTON o PERCEBES
» Viuen a terra PORQUETS DE SANT ANTONI
• Crustacis superiors:
– Cefalotòrax protegit, abdomen amb 6 anells articulats, 2 ulls, 2 parells
d´antenes, 1 mandíbula masticadora i 5 p de potes andadores,
» Abdomen llarg i 2n parell antenes llarg GAMBA o CRANC RIU
» Abdomen curt i ample CRANC DE MAR o NÈCORES
16. ELS INVERTEBRATS ARTRÒPODES
Clasificació dels crustacis
Decàpodes. Es
caracteritzen per
tenir 10 potes. Per
exemple les gambes,
llagostes,
escamarlans, i crancs
de mar.
Copèpodes. Són
els crustacis que
constitueixen el
plàncton.
Generalment són
microscòpics.
Cirrípedos. Són
crustacis sèssils (fixes).
Per exemple els
percebes i els balanus o
glans de mar,
Isòpodes.
Generalment
aquàtics. Alguns
són terrestres,
com porquets
de Sant Antón.
22. MIRIÀPODES
Diplòpodes. Tenen tronc cilíndric i dos parells
de potes en cadascun dels segments. Són els
anomenats milpeus que presenten la propietat
d'enrotllar sobre si mateixos (no s'han de
confondre amb les cotxinilles de la humitat que
són crustacis isòpodes de vida terrestre).
Quilòpodes. Tenen el tronc aplanat i un sol
parell de potes a cada segment. Són els
anomenats centpeus Per exemple la
escolopendra el primer parell de potes està
transformat en dues ungles verinoses
(furcípulas).
– Són artròpodes terrestres
– Cap amb 2 antenes, ulls i mandíbules
– Tronc constituït per nombrosos segments (de 10 a 200). Cada
segment o anell amb 1 o 2 parells de potes.
– Tenen respiració traqueal.
26. ELS INVERTEBRATS: ARÀCNIDS
• Cos dividit en dues parts:
CEFALOTÓRAX I ABDOMEN
(prosoma i opistosoma)
• En lloc de tenir dos mandíbules a la
boca, una damunt de l'altra,
presenten dos apèndixs, un al costat
de l'altre, anomenats quelícers,
• Manquen d'antenes
• 8 potes en el prosoma.
• S´alimenten mitjançant una digestió
externa, aboquen els sucs digestius
sobre les preses i absorbeixen les
substàncies digerides.
• Grups: aranyes i escorpins
28. ELS INVERTEBRATS ARTRÒPODES
Clasificació dels aràcnids
Aranyes. Presenten
una cintura entre
prosoma i
opistosoma. Els
quelícers són ungles
verinoses.
Segreguen un líquid
que dóna lloc a un fil
amb el que formen
les teranyines.
Opiliones. Sense
cintura entre
prosoma i
opistosoma. La
majoria presenten
potes molt llargues
Escorpins. L'opistosoma
presenta dues parts, la
segona és prima i acaba
en un agulló verinós.
Àcars. El
prosoma està
molt reduït i
fusionat al
opistosoma.
Alguns com les
paparres són
paràsits.
37. INSECTES
• INSECTES:
– Cos dividit en tres parts
denominades: cap, tòrax i
abdomen,
– Un parell d'antenes
– Un parell de mandíbules
(adaptades a l´alimentació),
– Tres parells de potes
– 2 parells ales
– Respiració traqueal.
– Es coneix més d'un milió
d'espècies, per la qual cosa és
el grup dominant a la Terra.
Viuen en el medi terrestre i
en aigua dolça però no al
mar.
39. INSECTES
• REPRODUCCIÓ:
– La fecundació és interna és a dir
mitjançant còpula.
– De l'ou surt una larva que
experimenta metamorfosi (canvis
de forma) fins arribar a adult.
– Es distingeix la metamorfosi
senzilla, quan només es produeixen
petits canvis de proporció, com la
de la llagosta, i la metamorfosi
complexa quan d'ou es passa a
eruga (mòbil), després a pupa
(immòbil i amb una coberta
protectora), que en les papallones
rep el nom de crisàlide, i finalment
a adult, com succeeix en les
papallones.
41. INSECTES
• MORFOLOGIA EXTERNA:
– Cap amb dos ulls compostos i dues o tres
petits ulls simples.
– Les dues antenes tenen funció olfactiva.
– La boca pot ser de tipus picadora-xucladora
com la dels mosquits, mastegadora com la
del llagosta, xuclador com la "espiritrompa"
de les papallones, o mastegadora-llepador
com la de les abelles.
– Al tòrax es diferencien tres segments amb
un parell de potes en cadascun d'ells, tenen
doncs 6 potes.
– La majoria dels insectes tenen un parell
d'ales en el segon i tercer segment, tenen
doncs 4 ales.
– En els denominats dípters, com les mosques,
el segon parell d'ales està reduït a un parell
de petites maces (balancins) amb funció
estabilitzadora del vol.
42. INSECTES
• MORFOLOGIA EXTERNA:
– L'abdomen té 11 segments que
presenten un parell d'orificis
laterals anomenats estigmes, que
són els orificis d'entrada de l'aire en
uns conductes, anomenats
tràquees, que el distribueixen per
totes les cèl lules.
– En el segment 8 de les femelles i en
el 9 dels mascles hi ha els orificis
genitals i els apèndixs copuladors.
• MORFOLOGIA INTERNA:
– Tenen respiració traqueal,
– Cor dorsal en forma de tub,
– Sistema nerviós amb cervell i
cadena nerviosa ventral i
– Aparell digestiu tubular.
