Revista vertebrats

1. EL QUE ENS ENVOLTA
ELS ANIIMALS VERTEBRATS
AUTORS: GERARD LÁZARO, ARIAD-
NA TRAPÉ, DIEGO RODRÍGUEZ I NÚ-
RIA MIRAS
15 de Gener de 2015
1r ESO
Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015
APARTATS:
1. EL REGNE DELS ANIMALS
2. CARACTERÍSTIQUES

2. El regne dels animals vertebrats es un conjunt d’animals que tenen moltes caracterís-
tiques comunes
 Animals vertebrats
Animals que no es mouen, endoesquelet i exoesqueletes
Una cèl·lula
eucariota es
que no té pa-
ret cel·lular
(amb nucli)
No tots els animals són capaços de desplaçar-se, com per exemple
l’esponja de mar i els musclos
La diferencia que hi ha entre endoesquelet i exoesqueletes es que
endoesquelet es que té un esquelet intern i un exoesqueletes es
que té un escalet extern.
 Són pluri-
cel·lulars.
 Tenen
cèl·lules euca-
riotes
 Tenen nutri-
ció hererò-
trotrofa.
 Tenen una
gran sensibi-
litat
 Tenen apaci-
tat de despla-
çament Gat bengalí
4. Els animals vertebrats
1. EL REGNE
DELS ANIMALS
Cuc de seda

3. 2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS
 Tenen un esquelet intern o en-
doescalet
 Mamífers
 Ocells
 Rèptils
 Amfibis
 Peixos
 Tenen el cos dividit en tres
pats: l cap el troc i la cua
 Tenen extremitats articulades:
potes, aletes o ales
 Tenen un sistema nerviós
 Presenten simetria bilateral
MEITATS SIMÈTRIQUES
Un vertebrat es pot dividir en dues
meitats, dreta i esquerra. Són meitats
simètriques. S’hi aquesta divisió pot
està expressada en un pla s’anomena
simetria bilateral.
Aquesta simetria només és externa
perquè els òrgans no són simètrics.
Hi ha més tipus de simetria com la
simetria radial, que en alguns inverte-
brats, com l’estrella de mar es pot
dividir de diversos plans diferents.
En alguns altres invertebrats, com és
el cas de l'esponja no solen presentar
simetria.
Tots els vertebrats presenten simetria bilateral
Aquesta simetria consisteix en dues meitats simètriques.
No tots els animals tenen aquest tipus de simetria
La simetria només és interna. El Camaleó no presenta simetria bilateral.

4. Com són els mamífers
3. ELS MAMÍFERS
Els mamífers tenen coberts de pel, tenen quatre estremitats
i el seu cap està unida al tronc per el coll i la columna verte-
bral es prolonga en la cua. Els mamífers son els únics verte-
brats que tenen orelles. A la boca com acustuma ser-hi hi
tenen llavis i dents.
Tots els mamífers tenen nombroses glàndules tan sudorípa-
res.
Com són les funcions dels mamífers
-Els mamífers poden mantindre la temperatura corporal i poden ser
independents del medi que els envolta. Aquest tipus d’animal s’aomena
homeoterms
-Respiren per pulmos i aixó fa que els mamífers marins tenen que
emergir per poder respirar un exemple seria les balenes
-Tots els mamífers són vivipars això significa que es desenvolupen dintre
del ventre de la mare.
Les persones som mamífers. El desenvolupament de la Intel·ligència i de la
nostre capasitat per modificar el medi ambient ens fa poder viure en cual-
sevol lloc del planeta.
Nosaltres tenim cuatre extremitats, no tenim cua, tenim poc pel al cos en
comparació a altres mamífers, tenim glandules sodorípes que la seva funció
es refredar el cos, les dones fabriquen unes glandoles anomenades: glàndu-
les mamàries que fan la funció de després del part es pogui alimentar la
cria a treves de la llet de la mare..
Grups de mamífers
Informació de la
foto
Informació de la
foto
Han de sortir a
lèxterior per
respirar
L’ésser humà.
5.Quia carecteristica dóna nom al grup?
- La carecteristica de beure la llet que despre-
nen les glàndules mamàries després del part.
6.Busca en els conceptes clau el significat del terme bipe-
de.
-Significa que podem caminar, ens podem
recolsar, sobre de les cames i adoptem una
forma dreta
7.Les persones sordmudes no utilitzen el llenguatge par-
lat esmenta alguns tipus de llengatge
-El llengatge morse, per sinbols…

5. Com són els ocells
4. ELS OCELLS
Les carecteristiques principals dels ocells son:
-Tenen el cos aerodinàmic, adaptat a volar
-Tenen quatre estremitats. Les del darrera tenen forma de
potes i les del devant en forma de ales.
-El seu cos esta cobert de plomes, cada ploma està formada
per un eix o raquis que uneix el cos per el cano i del que
surten barbes als dos costats.
-Els ossos són buits. Això fa que el seu cos sigui més lleuger i
pugin volar amb més facilitat.
Com són les funcions dels ocells
Els ocells igual que els mamífers tenen la capacitat de regu-
lar la temperatura corporal, es a dir son homeoterms.
Respiren per pulmons, que están conectades a unes cavi-
tats plenes d’aire anomenades sacs aeris.
Els ocells són ovípers, es a dir es reprodueixen per mitja
d’ous.
Becs dels ocells
Els falcons són
aus amb el bec
corb per destri-
par i menjar-se
les seves pre-
ses.
Els pinüins són un
exemple de aus que
no poden volar.
Aquest tipus
d’ocell tenen el
bec allargat per
enxanpar les
seves preses
com cucs o
coses petitones
8.Quina diferencia hi ha entre la reproducció oví-
para dels rèptils i la dels ocells?
-Els rèptils els posen i els abandonen en
canvi els ocells el cuiden fins que neixen.
9. Quines carecteristiques permeten que volin els
ocells?
-La seva forma aerodinámica que tenen els
ossos buits per pesar menys i unes cavitats
plenes d’aire anomenades sacs aeris.
10. Busca en els conpeptes clau el signifat de cor-
ni.
-Que tenen el bec en forma de lluna per
destripar les preses.
Els mussols
són aus que
surten nor-
malment a la
nit i menjen
ratolins i al-
tren animals
d’estatura
petita

6. Com són els rèptils
5. ELS RÈPTILS
Són vertebrats terrestres, tot i que n’hi ha alguns de marins.
Tenen quatre extremitats en forma de potes, menys les
serps. Tenen el coc cobert d’escates que els protegeixen.
Alguns rèptils com el llangardaix i la serps, fan l'exuviació, és
a dir, que muden la pell.
Com són les funcions dels rèptils
Són poiquiloterms, que vol dir que no es poden regular la
temperatura corporal. Respiren per pulmons i, la majoria,
són carnívors. Són ovípars amb fecundació interna. L’ou te
una closca dura. Els pares no coven els ous. Algunes serps
són ovivíperes, que vol dir que l’ou es desenvolupa a l’interi-
or de la femella.
Quatre grups de rèptils
Ofidis:
Serps terres-
tres i aquàti-
ques.
Saures:
Sargantanes,
llangardaixos,
camaleons i
dragons.
Quelonis:
Tortugues ter-
restres i aquà-
tiques.
Per què els rèptils d’avui en dia no són tan grans com
els dinosaures?
No són tan grans perquè el clima d’ara és molt dife-
rent, i les condicions de vida també. Els dinosaures
vivien en un clima en que havien de sobreviure ali-
mentant-se de plantes, peix o alguns carn d’altres di-
nosaures, però ara amb lo modificat que està el ter-
reny, els rèptils s’han hagut de acostumar al terreny
que hem anat modificant els humans tornant-se més
petits.
Crocodilians:
Cocodrils i
caimans.
Tiranosaure Rex, un dels més grans depredadors
del Cretàcic.
Els dinosaures. Aquells grans rèptils

7. Com són els amfibis
6. ELS AMFIBIS
Tenen 4 extremitats en forma de potes. Tenen la pell
humida, fina i nua, en alguns casos tenen glàndules amb
verí. Els que no tenen cua en estat adult es diuen anurs
(granotes, gripaus...) i els que no tenen cua es diuen
urodels (salamandres, tritons...)
Com són les funcions dels amfibis
Els amfibis són poiquiloterms (que no es poden regular
la temperatura corporal) per això no poden viure en
llocs freds. Els adults respiren per pulmons i per la pell
(per això la pell sempre ha d’estar humida), i les larves
respiren per brànquies. La majoria, a l’edat adulta, són
carnívors, però els capgrossos són herbívors. La majoria
són ovípars, i alguns ovivípars (que l’ou es desenvolupa a
l’interior de la femella). Els anurs tenen fecundació ex-
terna i els urodels interna. Són els únics vertebrats que
presenten la metamorfosi.
A fons
La femella pon
els ous i el
mascle els fe-
cunda
De cada ou
surt un cap-
gròs que viu a
l’aigua amb
brànquies i cua
Apareixen les
potes i van
desapareixent
la cua i les
brànquies
ACTIVITATS
Ex 11 pàg 66 Ex 13 pàg 66
Les granotes tenen facundació externa Metamorfosi:
És un conjunt de transformacions que pateixen els
amfibis des de que surten de l’ou fins que són adults.
Ex 12 pàg 66
La granota
adulta te 4 po-
tes i pulmons,
o sigui que és
de vida terres-
tre.
Capgròs Granota adulta
No té potes Té potes
És de vida
aquàtica
És de vida
terrestre
És herbívor És carnívor
Té brànquies Té pulmons

8. Com són els peixos
7. ELS PEIXOS
Els peixos peden regula la seva temperatura, es a dir, que són poiquilo-
terms. Respira per mijansant de brànquies, són extructura lamina que
están al darrere com els taurons, la majoria són carnivors: Són ovípars
Com són les funcions dels peixos
Els peixos regula la temperatura, són poiquiloterms. Respira per mi-
jansant de brànquies, són extructura lamina que están al darrere com
els taurons, la majoria són carnivors´. Són ovípars
Grups de peixos
Aquet peix pertany
el grup condrictis
Ex 14 pàgine 67
Quina de les aletes d’un peix s’encarrega, principal, de propulars l’animals
Aletes dorsal
Ex15 pàgine 67
Fes una relació de les principals diferències que hi ha entre els peixos condrictis i els peixos osteïctis. Posa uns
quants exeples de cada grup.
Els peixos condrictis: no tene bufeta natatòria,tene esqulet cortilaginós ex tauros
Els peixos Osteïctis:Tene bufeta nataòria i tene l?esquelet ossi ex barbs
Aque peixos per-
tany el grup dels
Osteïctis

9. Ex 31 pàgina 71
Quna és la funció de la closca?
Protegir el nado de la temperaturas i dels cops.
Ex 32 pàgina 71
L a closca està formada per un material coriaci dur, però és porosa.
Permetra l’intercambi de gasaos amb l’exterior
Ex 33 página 71
Els ocells coven els ous fins que neixen els pollets. Per contra, els rèptls no els coven.
Els ocells conuen el ous perqué per mantener la calor del nado si no mor de fred
Ex 34 pàgina 71
En el dibuix de dalt a la dreta es representa un ou. És d’un ocell o de rèpitl?
Es un reptil
Ex 35 página 71
Quines carateríatiques d’un vertebrart pot reconèixe en formació de la cria del dibuix?
Reconeix el cap, tronc i cua
Ex 36 página 71
El l’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel (subtancia nutritiva). Quina funció
Seveix per alimentar el nado
Ex 37 pàgina 71
A més del sac vitel·lí, dins dels ous hi ha un altre sac associat a l’embrió.
Acumular les subtància derebuig
Ex 38 página 71
Amb quina funció dels essers vius están relacions aquests dos sacs
Amb l’hora de neixe
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
Forma de les Recobriment de Homeoterm/ Tipus de respi- Tipus d’ali-
Mamífers Extremitats pel Homeoterm polmon Alimentacio
Ocells Les extremitats
posteriors tenen
forma de potes,
les anterior són
ales
De plomes homeoterm plomonar Alimentasi
variade.
Rèpils Extremitats
tene
escates poiquiloterms polmons La majoria
són carivors
Amfibis Extremitats
tene
pell poiquiloterms La pell i per
pulmons
A duls son
carnivor
Peixo Escatesforma
d’ales.
escates poiquiloterms branquial Majoria són
carnivors