1. Àlex Manciu
Pol Cecchini
Núria Subirana
Pau Quintana
Data:gener 2015 1
ESO A
CIENCIÈS DE LA
NATURALESA
2015
Els porífers i els celenterats
Els cucs
Els mol·luscs
Els artròpodes
Els equinoderms
2. Els porífers
El cos de les esponjes té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per
mitjà de canals. Al interior hi ha una cavitat general, que comunica amb l’exterior per un orifici anome-
nat òscul.
Activitas de la pàg. 76:
Ex. 1: A quina característica del cos
d’una esponja fa referencia el nom de
porífer?
La característica del cos de les esponjes
son els porus i els canals.
Ex. 2: En què es diferencien un pòpiliuna
meduss?En que s’assemblen?
Es diferencien en que no viuenn en-
ganxats al fons del mar i no viuen indivi-
dualment.
Tenen sacs tubulars amb una obertura a
l’extrem superior del cos.
Els celenterats
Presenten simetria radial, és a dir , el seu cos es pot dividir per diversos
plans de smietria. Tenen el cos tou, amb una única obertura envoltada de
tentacle.L’obertura comunica amb la cavitat gastrovascular que funciona
coom una estomac
Característiques
generals dels porí-
fers i celenterats:
El cos de les es-
ponges té forma de
sac i està de Ca-
nals.A l’interior hi
ha una cavitat ar-
trial, o cavitat ge-
neral, que comuni-
ca amb l’exterior
per un orifici ano-
metat òscul.
Presenten simetría
radial, és a dir, el
seu cos es pot di-
vidir per diversos
plans de simetria.
Tenen el cos tou,
amb una única
obertura envoltada
de tenracles.
L’obertura comu-
nica amb la cavitat
gastrovascular que
funciona com un
estómac.
L’esponja és un exemple d’animal
porífer
5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS
I ELS CELENTE-
RATS
La medusa és un exemple d’animal
celenterat.
3. 2. ELS CUCS
Els cucs inclouen el animals que tenen simetría bilateral, el cos tou i sense esquelet
Els platihelmints constitueixen un fílum d'animals invertebrats bilateris, no seg-
mentats, i protòstoms de cos tou i relativament simples. A diferència d'altres bila-
teris, no tenen cavitat corporal,ni òrgans circulatoris ni respiratoris especialitzats,
fet que els limita a formes aplanades que permeten el pas d'oxigen i nutrients a
través dels seus cossos per difusió.
Els nematodes: Els nematodes (Nematoda) són un dels fílums més comuns d'ani-
mals i el més divers de pseudocelomats. Les espècies de nematodes són molt
difícils de distingir: se n'han descrit més de 28.000,[2]
de les quals més de 16.000
són paràsites. S'ha estimat que el nombre total de nematodes descrits i sense
descriure podria ser de més de 500.000
Els anèl·lidsconstitueixen un gran fílum de cucs segmentats en anells, que com-
prèn més de 17.000 espècies vivents, que inclouen, entre d'altres, els poliquets,
els cucs de terra i les sangoneres. Es troben en ambients marins des de les zones
intermareals fins a les fonts hidrotermals, a l'aigua dolça, i a entorns terrestres
humits.
Activitats de la pàg. 77:
Ex. 3: Quines diferències hi ha entre tres grups de cucs?
Platihelmints: tenen el cos pla Nematodes: cos cilindric Anèl·lids: cos cilíndrc dividit en anells
Ex. 4: Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid:
Platihelmint: grup d‘animals invertebrats, en forma de cuc, cos pla i forma allargada. La majoria són paràsits
Anèl·lid: grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells.
Ex. 5: Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pall humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de
respiració?
Com que respiren per mitjà de la pell sempre te de estar humida
Activitats de la pàg. 86:
Ex. 28: Els anèl·lids són un grup d’invertebrats quan sols poden viure en mèdis aquàtics o terrestres molt humits.
Perquè si la terra no sigues humida no podrien respirar
4. Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
Els mol·lusc tenen:
-Simetria bilateral
-Tenen el cos tou dividit en: cap, massa visceral i el peu
-El peu és musculós i el fan servir per reptar, nedar o excavar
-Tenen el cas cobert d’una membrana fina anomenada mantell, i
tenen una conquilla amb funció protectora
-La conquilla pot estar formada per una o dues valves.
Com són les funcions dels mol·luscs?
Les fuuncions dels mol·luscs són:
-els mol·luscs aquàtics respiren per brànquies i els terrestres per
pulmons.
-tenen una ailmentació molt variada, alguns són carnívors d’altres
hervívors.
-la seva fecundació pot ser interna o externa , la majoria són oví-
pars
-fan un procés per fer-se adults anomenat metamorfosi
- es clasifiquen en gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes
Gasteròpodes: tenen el cap ben desenvolupat amb quatre tentacles, el seu peu es musculós i el fan
servir per reptar, les seves dents son petites i s’anomenen ràdules
Bivlaves: es caracteritzen per les dues balbes que formen la conquilla, són excavadors i respiren a
través de brànquies.
Cefalòpodes: tenen tentacles que envolten la boca, són carnívors i respiren a través de brànquies
Grups de mol·luscs
Activitats pàg. 79:
Ex. 6: Quines funcions té el peu del mol·lusc?
El fan servir per nedar, reptar o excavar
Ex. 7: Quines són les parts principals del cos dels mol·lusc?
El cap, la massa visceral i el peu
Ex. 8: Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes:
Gasteròpode: grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran a la part ventral del cos que
els permet reptar. Del grec, gastér: panxa, i podós: peu
Bivalve: grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu plantat en forma de destral i una conquilla
amb dues valves o peces articulades que encaixen l’una amb l’altre, com les cloïsses. Del llatí bi: dos, valva: porta
Cefalòpode: grup de mol·luscs que tenen el cap en voltat de tentacles i que generalment no tenen conquilla, com el pop. Del
gregg, kephalé: cap, i podós: peu.
Gastreàpodes: tenen quatre
tentacles, el peu el fan servir
per raptar, tenen una rádula
que fan servir per alimentar-se,
com els cargols
Bivalves: tene dues valves
Cefalòpodes: tene tentacles
que els envolten la cua
5. Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
El cos dels artròpodes es:
-presenten simetria bilateral
-tenen exoesqulet
-tenen apèndixs articuats, com potes, anelles…
-tenen el cos dividit en:
Cap
Torax
Abdomen
-els seus ulls pode ser simples, anomenats ocels, o compostos
Com són les funcions dels artròpodes
Les funcions dels artròpodes:
Tenen una alimentació molt variada
La majoria dels artròpodes tenen sexes separats. Són ovípars i la fecundació sol ser interna. Algún d’ells com per exemple la
larva fan un procés: la metamorfosi
Per créixer tenen de desprendre la seva pell i formar-ne una altre, aquest procés s’anomena muda
Els artròpodes es classifquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes
Les parts d’un artròpode són el cap, les antenes, el
tòrax, abdomen i les ales
Activitats de la pàg. 80
Ex. 10: Busca en els conceptes clau el significat de artròpode:
Grup d’animals invertebrats que estan recoberts d’un exosquelet i que tenen el cos segmentat proveït de potes articulades,
com l’escarabat, l’aranya o el cranc, del grec, árthron: articulat i podós: peu
Ex. 11: Quina funció té l'exosquelet dels artròpodes?
Els protegeix dels depredadors i evita la dessecació del cos.
Ex. 12: Per què es artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?
Per créixer. Aquest procés s’anomena muda
Un escorpí, un cranc i un milpeus son artròpodes. Constitueixen el grup més nombrós d’animals, actualment es coneixen més
d’un milió d’espècies diferents d’artròpodes.
Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d'aigua dolça, presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents maneres de
6. Com són els insectes
Els insectes
És el grup d’artròpodes més nombrós.
Al cap hi solen tenir un parell d’ulls compostos, dos o tres ocels i un
parell d’antenes amb funció olfactiva i tàctil.
La estructura de la boca és molt variable.
El tòrax presenta tres parells de potes articulades i generalment un o dos
parells d’ales. La forma de les potes varia del tipus de vida de l’insecte.
L’abdomen està segmentat i no té apèndixs. La respiració es duu a terme
per mitjà de tràquees. Presenten sexes separats i moltes vegades els mas-
cles són molt diferents de les femelles. Tenen fecundació interna. Són
ovípars. De l’ou neix una larva que experimenta metamorfsis. Poden te-
nir una o dues fases larvàries: la de larva, la de nimfa i l’adult.
Aparells bucals dels insectes
Boca mastegado-
ra (formiga).
Boca xucladora
(papallona).
Boca mastegado-
ra i llepadora
(abella).
Metamorfosi de la papallona: De cada ou que ha
posat la femella, neix una larva, anomenada eruga.
L’eruga, després d’un període de creixement i ma-
duració, passa per una fase de nimfa, en la qual
s’embolcalla dins d’un capoll, que rep el nom de
crisàlide, i experimenta un seguit de canvis fins que
es converteix en papallona.
Foto larva
Foto crisàlida
Foto insecte adult
Activitats de la pàg. 81:
Ex. 13: Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?
Perquè el prefix hexa– en grec significa sis i –podes significa potes: hexàpodes: que tenen sis potes.
Ex. 14: Com respiren els insectes?
Respiren per tràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats sobretot a l’abdomen, encara que també n’hi
pot haver al tòrax.
Ex. 29: Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una oruga.
Identifica quin és cadascun.
Primera foto: oruga. Segona foto: anèl·lid.
En què s’assemblen i en què es diferencien?
Els dos tenen forma de cuc, un te cap diferenciat i l’altre no, un té potes i l’altre no.
Ex. 37: Quins dels animals següents també es consideren insectes socials?
a) Tèrmits, formigues i vespes.
Boca picadora i
xucladora
(mosquit).
7. Els aràcnids
Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l’abdomen. Al
cefalotòrax tenen dos quelícers, que els serveixen per menjar, dos
pedipalps, amb funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes.
Respiren per tràquees. La major part són carnívors, i estan proveïts
d’ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar preses. Tenen els
sexes separats. N’hi ha que són ovípars, altres són vivípars, i alguns
d’ovovivípars, i en cap cas presenten metamorfosi.
Els crustacis
La majoria són marins, ja que viuen a aigua dolça, com el cranc de
riu, i alguns que són terrestres, com el porquet de Sant Antoni. El
cos està dividit en cap, tòrax i abdomen tot i que en molts casos el
cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax. Al cap tenen dos
parells d’antenes, unes més llargues que les altres, un parell d’ulls i
mandíbules mastegadores. Al tòrax tenen cinc parells de potes i
l’abdomen està segmentat. Respiren per mitjà de brànquies, situades
a la base de les potes, o a través de la superfície del cos.
Tenen una alimentació molt variada; fonamentalment són carnívors
però també hi ha que són filtradors i altres que són paràsits.
La majoria tenen sexes separats, són ovípars i presenten metamor-
fosi amb més o menys fases larvàries per arribar a l’estat adult.
Tarántula de
potes vermelles.
Ovípar, dos que-
lícers.
Cranc de riu
americà.
Ovípar, dos ex-
tremitats molt
desenvolupades.
Activitats de la pàg. 82:
Ex. 15: Què són els quelícers dels aràcnids i quina utili-
tat tenen?
Són uns aparells que els serveixen per a menjar i per
defensar-se ja que són verinosos.
Ex. 16: Busca en els conceptes clau el significat de mi-
riàpode.
Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos
llarg i dividit en nombrosos segments. Cada segment té
un o dos parells de potes com el centpeus o el mil-
peus. Vol dir que té molts peus.
Ex. 17: A quin grup d’artròpodes pertanyen els escor-
pins i les paparres?
Al grup dels aràcnids.
Ex. 18: Quina és la principaldiferència que hi ha entre
els centpeus i els milpeus?
Que els centpeus a cada segment tenen un parell de
potes i són carnívors i, en canvi, els milpeus tenen dos
parells de potes a cada segment i són herbívors.
Els miriàpodes
Tenen el cos allargat i format pel cap i el
tronc, amb un nombre variable de seg-
ments iguals. Cada segment té un parell de
potes, com els centpeus, o dos parells de
potes, com és el cas dels milpeus. Tenen
un parell d’antenes, ulls simples (no com-
postos) i una boca mastegadora. Respiren
per tràquees. Tenen una alimentació molt
variada: alguns són carnívors, com els cent-
peus o les escalopendres, altres són herbí-
vors, com els milpeus. Tenen els sexes
separats, són ovípars i no presenten meta-
morfosi.
Milpeus.
Herbíbor, ovípar.
8. Com és el cos dels equinoderms
7. Els equinoderms
Tenen simetría radial.
Tenen el cos de forma arrodonida .
Tenen esquelet intern, format per petites capes sota la pell.
No tenen cap diferenciat , i la boca sol estar situada a la part inferior del cos.
Com són les funcions dels equinoderms
Els equinoderms es desplacen per mitjàn d’un aparell exclusiu de aquest grup
de animals, l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns plens
d’aigua que formen els anomenats peus ambulacrals , acabats en ventoses. Res-
piren a través de la pell. Són animals carnívors.Normalment presenten sexes
seperats, tot i que algunes espècies són hermafroditas.
Grups d’equinoderms
Asteroïdeus
Estrelles de mar
Activitats pàg. 83:
Ex. 19: Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm:
Grup d’animals invertebrats de simetriaradial coberts de plaques i espines.
Es desplaçen pel fons del mar gracies els mutiples peus ambulacrals que tenen.
Ex. 20: Que es l’aparell abolacral?
Es un aparell exclusiu que tenen els equinodrems que els fa respirar i altres
funcions.
Equinoïdeus
Garotes o eriçons
de mar
Ofiuroïdeus
Falses estrelles
Holoturioïdeus
Cogombres de
mar
Crinoïdeus
Clavelliniso irris de
mar
9. A fons
Dins del regne animal els insetes constitueixen el grup emb el nomre de especies i dindibidus més numbros es cuneixen prop
d’un millo de especies d’insectes.
Himenòpters.Tenen dos parells de
ales membranoses to i que alguns no
en tenen l’aparell vucal esta adaptat
per llapar musegar i xuclar líquids
Dípters. Tenen un parell d’ales mem-
brenoses les posteriors están reduïdes
a organs qe mantenen l’equilibri quan
volen,anomenats balancins . Laparell
bucal es xuclador.
Coleòpters. Tenen dos parells
d’ales . Lesanteriors són gruixudes,
dures i opaques,i les posteriors
membranoses,i les tene plagades
sote les primeres quan están en ra-
pós.L’aparell bucal es mossagador i
Dermàpters.Tenen les les ales ante-
riors molt curtes i les posteriors
molt grossesi menbranoses,plagades
sota les primeres hanestat de re-
pos.L’aparell bucal ès mastegador.
Ortòpters. Tenen dos parells d’ales,
les anteriors endurides i les posteriors
plegades sota les primeres. L’aparell
bucal és mastegador.
Heteròpters. Tenen dos parells
d’ales. Les anteriors tenen una part
engruixida i les posteriors són mem-
branoses. La boca està adaptada per
perforar i per xuclar.
Lepidòpters. Tenen dos parells d’ales
membranoses amb escates. L’aparell
bucal és xuclador i està enrotllat en
estat de repòs.
Odonats. Tenen dos parells d’ales es-
tretes grosses i membranoses. L’apa-
rell bucal és mastegador.
Sifonàpters. No tenen ales. Les po-
tes están adaptades per a saltar. La
boca és ucladora i esta adaptada per
perforar la pell.
