Revista Annals d’Urologia 2007-22

1
Annals d’Urologia
Any2007-2N.22Ò R G A N O F I C I A L D E D I F U S I Ó D E L A S C U

2
Annals dÙrologia 2007-2, N. 22, oct 2007
Editorial
Societat Catalana d’Urologia
President
Dr. Joaquim Ristol i Pont
Vice-president1er
Dr. Josep Comet i Batlle
Vice-president2on
Dr. Joan Areal i Calama
Secretari
Dr. Lluis Gausa i Gascón
Tresorer
Dr. David Salinas i Duffo
VocalBarcelona1er
Dr. Miguel Angel López Pacios
VocalBarcelona2on
Dr. Dario García Rojo
VocalTarragona
Dr. Jaume Benages i Pámies
VocalLleida
Dr. Jesús Guajardo Guajardo
VocalGirona
Dr. Ramon Domingo i Farrer+ons
Vocald’ActivitatsProfessionals
Dr. Josep Pagà i Carbonell
Vocald’ActivitatsCientífiques
Dr. Josep Segarra iTomás
CodireccióAnnalsd’Urologia
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Dr. Carles Pellicé iVilalta
DissenyiPaginació
Dr. Antoni Pont i Salvadó
SIAM (Salut i aplicacions multimedia)
Manneken Pis
L’altre dia un company i amic ginecòleg em va fer arribar aquesta notícia que havia trobat a la premsa :“El Manneken Pis, la petita
estàtua de bronze símbol de Brussel•les, orina avui amb problemes amb motiu de la jornada europea de la pròstata.”; en efecte,
l’associació belga d’uròlegs va tenir la genial idea de fer que l’habitual quantitat d’aigua que expulsa la popular estàtua es veiés
reduïda a un lleu degoteig amb l’objectiu de cridar l’atenció sobre els problemes de pròstata que pateixen molts homes europeus.
Tot això em fa fer pensar que, potser, en el nostre país, les campanyes encaminades a fer conèixer las patologies urològiques i divul-
gar tots els consells i recomanacions per a prevenir-les, són més aviat escasses. És trist que habitualment tingui que ser la indústria
farmacèutica, la única que publiqui material gràfic o audiovisual per oferir consells de salut urològica tot aprofitant els seus interes-
sos comercials. Per altra banda la premsa només es preocupa dels continguts urològics quan aquests acompanyen un fet“mediàtic”.
La castració química que defensa en Sarkozy, el càncer de pròstata del polític de torn o el“pipi”no controlat de l’anunci de la Sra
ConchaVelasco, fan que algun periodista truqui ràpidament a la porta de l’uròleg més proper per demanar una mica d’informació per
arrodonir el seu article.
Si continuem en aquest camí seguirem trobant-nos persones que quan els parles d’un uròleg no saben exactament localitzar
l’anatomia en la que treballem habitualment.
Crec sincerament que els uròlegs catalans mitjançant les nostres societats científiques hauríem de ser més imaginatius i constants en
aquesta tasca; no en va les societats tenen el deure de comunicar periòdicament a la població que representen de tots els avenços i
recursos que la ciència els ofereix en cada moment, i també tot el saber científic encaminat a aconsellar-los per aconseguir una vida
més sana i a ser possible sense malalties.
Que el proper congrés de la Societat Catalana d’Urologia serveixi per avançar científicament, però que alhora, també trobi fórmules
imaginatives per fer més entenedora la nostra especialitat a la nostra gent…..ens veiem aTarragona!.
Jaume Benages Pàmies

3
Sumari
Article
Tumors testiculars de cèl•lules de Leydig. Succinta revisió bibliogràfica urològica i d’autors a
l’Estat Espanyol (període: 1982 – 2006)
CarlesPellicéiVilalta
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
Col.locació de catèter de diàlisi peritoneal per laparoscòpia
E.GarcíaCruz,JM.MallafréSala,M.VeraRivera,A.AlcarazAsensio
HospitalClínic
Afectación metastásica de la glandula suprarrenal
R.Martínez-Rodríguez;F.RodríguezEscovar;J.ArceGil;B.JuanedaCastell;J.Huguet;R.Parada;A.Rosales;J.Palou;H.Villavicencio.
FundacióPuigvert
Denervació transvaginal tècnica de Ingelman-Sunberg. Revisió de la nostra casuística
R.SagristàVidal,C.GutiérrezRuíz,C.Errando,P.Arañó,M.Pascual,L.Sos,J.A.Bellido,H.Villavicencio
FundacióPuigvert.UnitatdeUrodinàmia
Estat actual de la tuberculosi genitourinaria a la provincia de Girona
Ponce,J.Comet,N.Torrent,R.Domingo,V.Montserrat,C.ValienteiM.Ordis
HospitalUniversitarideGironaDoctorJosepTrueta.Girona.
Factors que intervenen en la satisfaccio sexual
A.FernandezLozano*I.SotolongoVergo**E.RuizCastañe*
FundacióPuigvert*ICUN**
Comentaris varis envers l’article“como evitar ser demandado o los diez mandamientos / Arch.Esp.Urol 1990;43:593-594
CarlesPelliceiVilaltaiEnriquePerez-CastroEllendt
Barcelona/Madrid
¿Como priorizar las listas de espera quirurgicas?
J.URIAGONZALEZ-TOVA,ArealCalamaJ,MoraDurbanM,ArzozFabregasM,BoixOrriR,RuizJ,IbarzServioL,SaladieRoigJM
HUGTIP
Valoració“ASA/Karnosky”enunacohortde100baronsafectesd’”HBPnoquirurgica”,diagnosticada,tractadaicontroladaenunCAPd’adscripciogeriàtrica
CarlesPelliceiVilalta
CapMutuam–Barcelona
Biourology.com
J.URIAGONZALEZ-TOVA,ArealCalamaJ,MoraDurbanM,ArzozFabregasM,BoixOrriR,IbarzServioL,SaladieRoigJM
HUGTIP
Moléculas de adhesión α, β y γ-catenina como factores pronóstico de recurrencia en el Carcinoma urotelial de tracto urinario superior
L.IzquierdoReyes,A.Petit,D.Truán,P.AltésIneva,Ll.PeriCusí,A.AgudPiqué,A.GarcíaLarrosa,M.SánchezCaba, A.MolinaCabeza,
I.Goicoechea,M.MusqueraFelip,R.GutiérrezdelPozo,C.Mallofré,A.AlcarazAsensio
HospitalClínic
Valor pronòstic de l’estadiatge molecular del càncer vesical mitjançant RT-PCR per a krt20: Resultats a 5 anys de seguiment
AgudPiqué,A.1,RibalCaparrós,M.J.1,MengualBrichs,L.2,IzquierdoReyes,L.1,Marin-Aguilera,M.2,FernándezRuiz,P.l.1,AlcarazAsensio,A.1
1Serveisd’UrologiaiAnatomiaPatològica.HospitalClíniciProvincial.Barcelona2LaboratorideBiologiaMolecular.FundacióPuigvert.Barcelona.
Proposta de protocol de maneig optimitzat dels tumors vesicalsT1 d’alt grau
OrsolaA,CecchiniL,RaventósCX,BestardJ,Gomez-LanzaE,MartosR,TrillaE,PlanasJ,MoroteJ.
HospitalValld’Hebron
Estudi de la recidiva a la primera cistoscòpia dels tumors vesicals superficials primaris en funció del grup de risc
JoanEBestardVallejo,RaúlMartosCalvo,EstherGomezLanza,LluísCecchiniRosell,AnnaOrsoladelosSantos,JoanMoroteRobles.
ServeidÚrologia.HospitalUniversitariValld´Hebron.UAB.Barcelona
Enfermedad superficial antes y despues preservación vesical por carcinoma vesical infiltrante: manejo y resultados a largo plazo
O.RodríguezFaba,JuanPalou,JorgeHuguet,SalvadorEsquena,JuánJoséGómez,HumbertoVillavicencio
FundacióPuigvert
Tratamiento del Cáncer deVejiga en el Hospital General deVic 2000-2005
J.ValeroMilián,PinsachElíasLl.,DinaresPratJ.,FernandezZuazuJ.,AlejoM.,MolineroJM.,Batiste-AlentornE.,GarciaJ.
HospitalGeneraldeVic
Maneig del carcinoma micropapilar de bufeta. Estudi clínic de 18 casos
JM.Gaya,J.Palou,F.Algaba*,J.Arce,J.Huguet,A.Rosales,JJGómez,H.Villavicencio.
FundacioPuigvert

4
Article
TUMORSTESTICULARS DE CÈL•LULES DE LEYDIG.
SUCCINTA REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA UROLÒGICA I D’AUTORS A
L’ESTAT ESPANYOL (PERÍODE: 1982 – 2006)
CarlesPellicéiVilalta
DoctorenMedicinaiCirurgia/Uròleg
PràcticaPrivada(ClínicadeNostraSenyoradelRemei-Barcelona)
A grans trets sabem que els tumors
testiculars (TT) són poc freqüents i que poden
presentar-se sota formes úniques o mixtes amb
dues o més soques tumorals i/o ser bilaterals.
Pel que fa, tant a la seva metòdica i
conducta a seguir en tota sospita diagnòstica,
com en el tractament quirúrgic i en els controls
postoperatoris, ja fa temps que estan sobrada-
ment consensuats i protocol•litzats (7,9,61 i 62):
- Anamnesi dirigida
- Polida exploració física engono-escrotal
- Ecografia escrotal bilateral (US) (Avui en dia
sembla que la RNM escrotal va prenen el seu
predicament)predicament)
-TACtòraco-abdminald’altadefinicióenlarecer-
ca de ganglis i metàstasis
- Determinació de marcadors tumorals
Davant d’un TT (7,9,61 i 62) restaran
individualitzats els tractaments i aquests es ba-
sarand’inicienl’“ORQUIECTOMIARADICALONCO-
LÒGICA”.
Segons sigui la soca tumoral i l’estadi d’aquest
seràcomplementableamb limfadenectomiesi/o
pautes de radioteràpia i/o poliquimioteràpia.
Encara que darrerament ha millorat en molt el
pronòstic,homs’obligaauns prudents,periòdics
i llargs controls en règim d’ambulatori.
Els TT corresponen al 1,91% de les
neoplàsies urològiques malignes (51 i 55).En la
seva immensa majoria, són del tipus histològic
dels“TTgerminals”(94%-7,9,61i62).Elstumors
del’estromagonadalcorresponenal4-6%delsTT
i els de cèl•lules de Leydig (TCL) són els més fre-
qüents (1-3%-7,10,19 i 61).
(TAULES: I –VII)
Resta aportada i reflectida una valora-
ciócríticaideconjuntsotalaformametodològica
d’unmetanàlisibasaten unrecullde citesbiblio-
gràfiques, per saber el que ha estat delsTCL en el
sí la literatura urològica a l’Estat Espanyol en el
període abastat del 1982 al 2006. (SEE: 84 casos /
Sèrie Catalana – SC: 16 casos).
(TAULES: I-VII)
Hom ha considerat accedir a:
(TAULA: I)
- Llibres de text a l’abast de l’especialitat (1,2,7,9,
34, 51, 58, 61 i 62).
- La revista “Actas Urológicas Españolas”
(3,4,10,15,17-19, 21,26,36,38,43,44,46,50 i 53).
- La revista “Archivos Españoles de Urología”
(5,11,13,20, 24, 29-33, 35, 40,41, 47, 52, 57 i 62).
- Altres revistes (27, 28, 48 i 55)
- Llibres Resum de Congressos /“Abstracts”:
“ACUC-A.”:14, 37 i 69
“AEU”: 6,8,12,16,22,23,25,39,42,45,49,56,60 i 64
“SCU”: 54
És obvi que no es pretén ser exhaustiu i
debensegurqueendeuendemancartreballs.No
obstantambelscitatshomcreuquejaespottenir
una òptima visió de l’interès per aquesta temàtica
entre els uròlegs de l’Estat Espanyol (“Publicacio-
ns”: 63% /“Comunicacions”: 37%).
(TAULES: I -VIII)
Repassant la bibliografia hi resta ben
palesa, això sí una correcta, però no sempre prou
àmplia descripció de l’entitat. Aspectes comuns
apreciats tant en els llibres de text a l’abast de la
especialitatlitatcom enlesaportacionsalaprem-
sa mèdica o en els“abstracts”congressuals.
(TAULA: I)
No ha estat fàcil saber la seva incidència exacta
i de tot el seguit de dades clíniques estudiades.
Donat que al revisar les cites que en dispo-
saven sovint es desprenia el fet que un mateix
Servei d’Urologia que ja havia aportat la seva
casuística repetida i poder després en el temps
augmentada en diferents fòrums acadèmics.
(TAULES: I i II)
És per això que tot el conjunt de les
dades aportades, discutides i finalment tabu-
lades en sorgeixen de la sistemàtica confrontació
i valoració crítica d’elles i entre elles i de nou
“cita per cita”reconsiderades. Restant doncs fetes
d’una forma metòdica, reiterada i sistematitzada
tota mena de comprovacions envers les edats, les
formes de presentació clínica, les proves comple-
mentàries del diagnòstic demanades i del perquè
de les opcions diagnòstico-terapèutiques empra-
des entre les diferents aportacions d’un mateix
Servei d’Urologia i en tots els fòrums de discussió
que hom ha pogut disposar dels seus treballs
aportats(“ArticlesenRevistes”i/o“AbstractsCon-
gressuals”).
(TAULES: I i II)
Potser el fer la referència als 84 casos
en aquesta SEE i els 16 de la SC dels TCL en sigui
el més proper possible a la nostra realitat urolò-
gica i pel que resta comentat hom no creu que
hi hagin casos repetits i/o involuntàriament con-
siderats varies vegades, en les tabulacions finals.
(TAULES: I –VII)
TUMORSTESTICULARSDECÈL•LULESDELEYDIG(TaulaI)
CASUÍSTICA DE L’ESTAT ESPANYOL:
84 CASOS / 46 CITES UROLÒGIQUES
(PERÍODE: 1982 – 2006)
PUBLICACIONS.............................................29
Actas Urológicas Españolas....................13
Archivos Españoles de Urología..............13
Altres publicacions...................................3
COMUNICACIONS..........................................17
Congressos de l’AEU..............................13
Jornades de l’ACUC-A..............................3
Simposis de la SCU..................................1

5
Les casuístiques més nombroses co-
rresponen a la de l’Hospital “12 de Octubre” de
Madrid amb vuit casos (6,10 i 12) i amb set casos
la de la Fundació Puigvert de Barcelona (41 i 42).
(TAULA: II)
De tots els treballs aportats crec que
cal fer una l’esmena especial al de Rodríguez et
als del 1982 (46), amb tota seguretat pot ser que
sigui el primer, entre nosaltres a tractar el tema
en revista urològica. Passats més de 20 anys,
aquest treball manté tota la seva vigència i cal
tindre’l encara en consideració al tractar l’entitat,
motiu aquí d’estudi i consideració.
(TAULA: II)
Al 1986 resten reflectits el que poden
ser els dos primers casos redactats de TCL malig-
nes a l’Estat Espanyol en castellà i en revista uro-
lògica(Navarroetals–33).Mésendavantn’hiha
hagut d’altres (10,19,38,50,52 i 60). El treball de
Jimenez et als del 1999 (20) aporta un cas que
debutà ja sota un quadre de neoplàsia urològica
disseminada.
(TAULES: II,VI iVII)
No restant del tot clar els seus factors
etiològics (55). Hi ha estudis d’experimentació
animal que els relacionen amb endocrinopaties i
no sembla que entrin en relació ni amb les crip-
torquídies (Aspecte aquest no sempre acceptat
– 5,6,10,12,21,30 i 36), ni amb els traumatismes
però si que hi resten descrites ocasionals incidèn-
ciesfamiliars(34).Laliteraturas’assabentatambé
decertesrelacionsamblasíndromedeKlinefelter
(38) i l’esclerosi tuberosa.
Elstreballsconsultatsensdiuenqueels
TCL segueixen una conducta etària suficientment
definida i establerta (10,40-42 i 55):
- Hom hi aprecia un precís patró binodal (5-10
anys VS 30-35 anys).
- 20-25% dels casos ho seran abans de la puber-
tat.
- La màxima incidència es dóna a la trentena (35
casos: 45% SEE) i la majoria de casos malignes
entre els 50 i 60 anys.
- En aquesta SEE de 84 casos, resta esbiaixada la
casuísticaals20anysifinsals100de“deuendeu”
(7 casos: 8% menors de 20 anys / 77 casos: 92 %
majors de 20 anys).
(TAULA: III)
Els estudis anatomo-patològics apre-
cien com (1,2,27,28,34 i 45):
(TAULES: VI iVII)
- Macroscòpicament es presenten com unes tu-
moracions sòlides, lobulades, septades i de color
groguencambhemorràgiesinecrosisienun15%
dels casos amb extensió extradidimària.
- A l’estudi microscòpic s’aprecia unes cèl•lules
polièdriques amb nuclis rodons i citoplasma
eosinòfil. Resten descrits uns cristalls intracito-
plasmàtics(deReinke(40%)),lasevapresènciaés
interpretadacomasignedebenignitat(32,40,55i
63)itambépositivitatsperalalipofucsina(20%),
la vimentina i la S-100.
- Els estudis de microscòpia electrònica, a hores
d’ara, no són suficientment concloents per a dis-
cernir envers la seva benignitat o malignitat (40).
Les dades bibliogràfiques indiquen la
consideració genèrica de benignes als TCL entre
els més joves. Aquest fa plantejar-nos optar per
cirurgiesparcialsambconservaciódelparènquima
gonadal no afecte (10,12 i 40).
El criteri de malignitat el dóna, segons
esdesprèndelaliteraturaconsultada,lapresència
de metàstasis i faran dubtar la grandària tumoral,
lesatípies,lesmitosisielssignesinfiltratius.Propis
aquests,delsTCLmalignes(10%reflectitenlalite-
ratura - 13 casos: 15 % SEE ”).
(TAULES:VI iVII)
No obstant això, hom creu prudent te-
nir en compte les consideracions d’uns treballs
aportats en relació si més no amb uns criteris de
predicció de malignitat de l’entitat (5,10,11,14,17
,21,33,32,36,38,40-44,50,52,55,57 i 63).
(TAULA:VII)
Confrontant tots els treballs obtinguts
i considerats apreciem com els TCL sorgeixen
de l’aportació de conjunt de la sèrie pròpia de
TT d’aquell Servei o també reflectits en estu-
dis retrospectius en referència exclusiva als TCL.
Sempre i és ben lògic, amb pocs casos (Màxim
vuit - 10) o notes clíniques amb un dos casos.
(TAULES: I i II)
El 80-90% dels TCL es presenten sota un “efecte
massa didimari” palpable ja a l’exploració física
(51 casos: 39 % SEE). Unilaterals en la seva im-
mensa majoria (Bilaterals: 2 casos SEE / 36 i 64).
(TAULA: IV)
Pràcticament en totes les ocasions, i
donada la sospita prèvia de poder estar davant
d’unTT els autors aportats, han fet el que s’ajusta
al’actualnormopraxi(USiencertscassosassocia-
da a una RNM,TAC d’estadiatge i estudi de marca-
dors tumorals. La peça d’orquiectomia radical on-
cològica és remesa a la consideració del patòleg).
No obstant, i per les peculiaritats i la
riquesa semiològica dels TCL, fa que pre-opera-
tòriament puguin ser ja ser sospitats (9 casos:
11 % SEE) i es demanin unes determinacions
hormonals dirigides (LH, FSH, Testosterona,
Estrògens, Gestàgens, Prolactina,...). “Peça en
CASUÍSTICAUROLÒGICADEL’ESTATESPANYOL:(TaulaIVb)
FORMESDEPRESENTACIÓCLÍNICAAMBFREQÜENTSASSOCIACIONSENTREELLES
(84CASOS/PERÍODE:1982–2006)
Efecte massa....................................................51 casos
Ginecomàstia...................................................33 casos
Infertilitat i/o Alteracions Seminogràfiques.....15 casos
Troballa incidental.............................................8 casos
Disfunció erèctil.................................................8 casos
Criptorquidia......................................................6 casos
Quadre metastàsic.............................................3 casos
Pseudo-pubertat precoç....................................3 casos
Atròfia teste adèlfic............................................1 cas
Klinefelter...........................................................1 cas
CASUÍSTICAUROLÒGICADEL’ESTATESPANYOL.(TaulaIII)
DISTRIBUCIÓPERGRUPS ETARIS PERÍODE(1982–2006)
BIAIX ETARI:
Menors 20 anys...........7 casos: 8%
Majors de 20 anys.....77 casos: 9 2%
TOTAL...........84 casos
MAJORS DE 20 ANYS:
20-29 anys............15 casos: 19%
30-39 anys.............35casos: 45%
40-49 anys..............9 casos: 12%
50-59 anys..............4 casos: 5%
60-69 anys..............9 casos: 12%
70-79 anys..............2 casos: 3%
80-89 anys..............2 casos: 3%
90-99 anys..............1 cas : 1%
TOTAL......77 casos

6
ma”, el patòleg definirà la seva soca tumoral.
(TAULA:V)
Restadescritaenun30-40%delsca-
sos,unseguitd’endocrinopatiesperlapresència
de quadres de hipersecreció hormonal. Els tre-
balls de Ponce de León et als, informen que en
un 90% dels casos aquestes clíniques remetran
després de l’orquiectomia (41 i 42).
(TAULA: IV)
Enaquestscasosconcretshomhadediferenciar
entre dos grups (19 i 55):
- PACIENTS JOVES: Precocitat iso-sexual (Macro-
genitosòmiaiambunmanifestfenotipmasculíi
ginecomàstia en un 10% - 32 i 63).
- PACIENTS ADULTS: Ginecomàsties (10-40%),
alteracions seminogràfiques i disorgàsmies .
(TAULA: IV)
- Les cites ens assabenten que no sempre
apreciarem un ”EFECTE MASSA DIDIMARI”i po-
den ser troballes incidentals (8 casos: 6 % SEE
– 6,10,40-42,43,50,52 i 56), al practicar estudis
ecogràfics en altres indicacions.
-Les GINECOMÀSTIES (6,8,10,14,16-19,21,32,35
,38,39-44,49,53-55,57 i 60) (20-40% descrites
en la literatura / 33 casos: 26 % SEE) no són
patognomòniques dels TCL. També les poden
manifestar altres soques de TT (7% - 40 i 55) y
altres patologies no didimàries (40 i 55) .
Si es manté la ginecomàstia després de la or-
quiectomia (13 casos: 39% SEE – 6,8,10,18,19,3
2,35,37,38,40,41,55,57 i 60), no es a priori indi-
catiu de malignitat i pot ser ja sigui irreversible.
És recomanable en aquests casos valorar una
interconsulta i la seva correcció per un cirurgià
plàstic.
(TAULA: IV)
També poden manifestar i ser diagnosticats en
el decurs d’estudis per:
-INFERTILITATSI/OALTERACIONSSEMINOGRÀFI-
QUES: (15 casos: 12% SEE / 4,6,10,14,40,50,52
i 54)
- DISFUNCIONS ERÈCTILS (8 casos: 6% SEE /
8,18,32,40-42,54,59 i 60)
- ATRÒFIA DEL TESTICLE ADÈLFIC (1 cas: 1% SEE
/ 54)
-CRIPTORQUÍDIES (6 Casos: 5% SEE /
6,10,30,41,42,50 i 52)
- INCIDÈNCIES CASUALS JA ESMENTADES (8 Ca-
sos: 6% SEE)
(TAULA: IV)
A l’estudi ecogràfic es presenten gene-
ralment sota un patró homogeni, ben delimitat
i hipoecòic, que pràcticament és indistingible
d’altres TT (13,47,48,55 i 58). Actualment a va-
lorar l’opció a la sol•licitud d’una RNM escrotal
(10,52,55i57),donatquehihanautorsqueinfor-
mendetroballesalaRNMnoapreciadesal’estudi
US testicular previ.
Els marcadors tumorals són negatius.
Caldrà demanar unes determinacions analítiques
endocrinesdirigides.Tanteneldiagnòsticdepre-
sumpció, com en el seguiment del cas.
Si s’escau, caldrà valorar demanar un cariotip (19
i 21).
El diagnòstic diferencial dels TCL el
tenen amb la resta dels TT.(Benignes, malignes i
pseudotumorals) (7,9,61 i 62).
Quan es manifesta un creixement glandular ma-
mari associat, o no, a un“efecte massa didimari”
caldrà fer-lo, amb les causes masculines de gine-
comàsties, galactorrees i mastodínies (55).
Com a tot TT el tractament d’elecció és
l’orquiectomia radical oncològica per via engonal
alta.
A valorar en casos molt ben seleccionats i en els
joves la possibilitat d’una cirurgia conservadora
didimària, de indubtables avantatges endocrino-
lògiques i psicològiques per aquests barons joves
(5,7,10,17,36,40,42 i 55).
Resten recomanats tardans controls ambulato-
ris pel fet d’haver apreciat tant recurrències en
les “vores lliures de tumor” en cirurgies parcials
com la presència de metàstasis anys més tard de
l’orquiectomia. No obstant això, a grans trets, el
seu pronòstic és favorable (55).
En el cas del “TCL malignes” serà de
dubtosa utilitat tant la radioteràpia com la poli-
quimioteràpia (20,28,38,55, i 61); recomanable
les limfadectomies retroperitonials en casos amb
clars criteris de malignitat (7,50,52,55 i 61).
COMENTARISFINALS:
Eltumordecèl•lules eselmésfreqüent
de les neoplàsies testiculars estromals i propi dels
adults.
Acostumen a presentar-se sota unes
clíniques endocrinològiques.
Els infants presenten síndromes virilitzants i els
adults feminitzants.
L’ecografiatesticularhadeserlaprime-
ra exploració complementària a realitzar davant
d’una ginecomàstia en el baró adult, conjunta-
ment amb determinacions endocrines dirigides.
Recentment sembla que la RNM va prenen el seu
predicament.
Donat l’escàs potencial maligne dels
tumors de cèl•lules de Leydig caldrà valorar acu-
radament la opció a una cirurgia parcial, màxim si
són de poc volum i entre els més joves.
GINECOMÀSTIES:ESTUDIESPECÍFIC(TaulaIVdie)
Ginecomàstia......................................33 casos
Unilateral.........................................14 casos
Bilateral...........................................19 casos
Resolució post-orquiectomia............20 casos
Persistència post-orquiectomia.......13 casos
ENCERTENELDIAGNÒSTICDEPRESUMPCIÓ
PRE-OPERATORI:9CASOS(PERÍODE:1982–
2006)
71TUMORSBENIGNES VS 13TUMORSMALIGNES
(84CASOS/PERÍODE:1982–2006)
Veure criteris“ampliats”de la taulaVII

7
Bibliograﬁa:
1 .- ALGABA,F.; MORENO,A. yTRIAS,I.:Tumores del testículo. In: ATLAS DE PATOLOGÍA
DE LOSTUMORES UROGENITALES (ALGABA / MORENO /TRIAS). Ed.Pulso, Barcelona:
1991 (p251)
2 .- ALGABA,F.; MORENO,A. yTRIAS,I.:Tumores del testículo y sus anejos.
In: UROPATOLOGIATUMORAL. CORRELACIÓN MORFOLÓGICA, MOLECULARY CLÍNICA
In: UROPATOLOGIATUMORAL. CORRELACIÓN MORFOLÓGICA, MOLECULARY CLÍNICA
(ALGABA / MORENO /TRIAS) Ed.Pulso, Barcelona: 1996 (cap.V p291)
3 .- ASENSIO,L. y MARTINEZ,F.:Tumor de células de Leydig asociado a quiste epididimario.
Actas Urol.Esp. 1997:21;487
4 .- BURGOS,F.; SANTONJA,C.; NAVIO,S. et als:Tumor de células de Leydig como hallazgo
en el varón infértil. Actas Urol.Esp. 1986:4;267
5 .- CANOVAS,J.; CASTILLO,J.; MICHELENA,J. et als:Tumor de células de Leydig. A propósito
de un nuevo caso y revisión de la literatura. Arch.Esp.Urol. 2006:59;293
6 .- CALAHORRA,F.;VAZQUEZ,S.; CARRERO,V. et als:Tumores de los cordones sexuales.
Nuestra experiencia. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGIA (AEU; SANTIAGO DE COMPOSTELA:
1996) (Abstract / P159 / p183)
7 .- CONDE,J.; RICO,J. y CAMACHO,E.: Càncer de testículo. In: PATOLOGÍA UROGENITAL.
PAUTAS DE ACTUACIONY GUIAS DE ORIENTACIÓN DIAGNOSTICOTERAPEUTICAS. (GARCÍA /
PAUTAS DE ACTUACIONY GUIAS DE ORIENTACIÓN DIAGNOSTICOTERAPEUTICAS. (GARCÍA /
CAMACHO). Ed.Mayo; Barcelona, 2003 (p267)
8 .- COZAR,J.; NISTAL,M.; CISNEROS,J. et als:Tumores del estroma gonadal. A propósito de
11 casos. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; LANZAROTE: 1991)
11 casos. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; LANZAROTE: 1991)
(Abstract / P68 / p140)
9 .- COZAR,J.;TALLADA,M. y ESPEJO,E.: Etiopatogenia, historia natural y clínica de las
neoplasias testiculares. In:TRATADO DE ONTOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo
neoplasias testiculares. In:TRATADO DE ONTOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo
Saned, Barcelona: 2003 (Vol.II Cap.71 p935)
10.- CRUCEYRA,G.;TEJIDO,A.; DUARTE,J. et als:Tumor de células de Leydig: Presentación de
ocho casos y revisión de la literatura. Actas Urol.Esp. 2002:26;36
11.- CUERVO,C.; RADRIGUEZ,J. ABENGOZAR,A. et als:Tumor de células de Leydig.
Arch.Esp.Urol. 1998:51:480
12 .- CRUCEYRA,G.;TEJIDO,A.; DUARTE,J. et als:Tumores no germinales de testículo.
Nuestra experiencia. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; GRANADA: 2001)
Nuestra experiencia. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; GRANADA: 2001)
(Abstract / P113 / p152)
13.- DE LATORRE,P. yVILLAVICENCIO,H.:Tumor testicular. Estudio por ecografía.
Arch.Esp.Urol. 2000:53,423
14.- DINARES,C.; FERNANDEZ,S.; CABEZUELO,M.et als:Tumor de cèl•lules de Leydig.
Aportació de tres nous casos. JORNADES DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE
Aportació de tres nous casos. JORNADES DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE
COMARQUES (CALONGE: 2004) (Abstract)
15.- DIZ,R.;VIRSEDA,M.; PAÑOS,P. et als:Tumores testiculares: Evaluación de la experien-
cia durante 25 años en un hospital militar. Actas Urol.Esp. 2005:29;457
16.- DUARTE,J.; CHANTABA,V.; RUIBIAL,M. et als:Tumores testiculares. Analisis de
nuestra serie. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU;VALLADOLID:1997) (Abstract
/ C33 / p29)
17.- FERNANDEZ,JM.; FRESNO,M.; MARTIN,JL. et als:Tumor de células de Leydig del
adulto. Actas Urol.Esp. 1996:20;17
18.- HERRERA,J.; HERRERA,C.; PIERNA,J. et als:Tumor de células de Leydig. Dos casos.
19.- HITA,G.; HITA,E.; LOPEZ,P. et als:Tumor de células de Leydig. Comentarios sobre cinco
casos. Actas Urol.Esp. 1994:18,880
20.- JIMENEZ,N.; FERNANDEZ,A.; MARTIN,C. et als:Tumor maligno de células de Leydig.
Presentación de un caso y revisión de la literatura.
Arch.Esp.Urol. 1999:52;174
21 .- LARRAÑAGA,A.; DE LA FUENTE,A.; DE LA HOZ,T. et als:Tumor de células de Leydig con
síndrome endocrino: Presentación de un caso y revisión de la literatura.
22 .- LECUMBERRI,D.; PADILLA,J.; LOZANO,J. et als:Tumores de testículo. Nuestra
experiencia en 74 casos.
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; CÁDIZ: 1998) (Abstract / P102 / p109)
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; CÁDIZ: 1998) (Abstract / P102 / p109)
23.- LLANES,L.; PASCUAL,C.; GARCIA,A. et als: Caracterización de las tumoraciones
testiculares no germinales en una población española (1992- 2005)
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; SEVILLA: 2006) (Abstract / C96 / p141)
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; SEVILLA: 2006) (Abstract / C96 / p141)
24.- LLARENA,R.; AZURMENDI,V.; PADILLA,J. et als:Tumores no germinales de testículo.
Arch.Esp.Urol. 2005:58:1031
25.- LLARENA,R.; LECUMBERRI,D.; PADILLA,J. et als:Tumores testiculares no germinales.
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU;VALLADOLID:1997) (Abstract / P166 / p205)
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU;VALLADOLID:1997) (Abstract / P166 / p205)
26.- LLARENA,R.; ZABALA,J.; ARRUZA,A. et als:Tumor de células de Leydig en paciente
con neoplasia endocrina múltiple tipo I: Estudio de un caso y revisión de la literatura.
27.- MARTIN,R.; NISTAL,M. y Santamaria,L.: Neoplasias testiculares. Clasificación y
anatomía patológica (I). Urol.Integr.Invest. 2002:7;309
28.- MARTIN,R.; NISTAL,M. y Santamaria,L.: Neoplasias testiculares. Clasificación y
anatomía patológica (II). Urol.Integr.Invest. 2002:7;325
29.- MARTINEZ,J.;TORRES,C.; DE LA FUENTE,A. et als:Tumores de células de Leydig.
30.- MEDINA,M.;VALERO,J y SANCHEZ,M.:Tumor de células de Leidig oculto en testículo
criptorquídico. Arch.Esp.Urol. 1999:52;76
31.- MURILLO,J.; CABALLERO,M.;TORRUBIA,F. et als:Tumor de células de Leydig.
32.- NAVARRO,F.; COZAR,J.; NISTAL,M. et als:Tumor de células de Leydig: Presentación de
tres casos de evolución benigna. Arch.Esp.Urol. 1991:44;145
33.- NAVARRO,S.;VERA,F.; CLAR,F. et als:Tumor de células de Leydig de testículo: Estudio
histológico, inmunohistoquímico y ultraestructural de dos casos.
34.- NISTAL,N.; GONZALEZ,P. y REGADERA,J.: Anatomía patológica de las neoplasias testi-
culares. In:TRATADO DE ONCOLOGIA UROLOGICA (RESEL / MORENO).Gp.Saned, Barcelona:
2003. (Vol.II Cap.75 p977)
35.- NUBIOLA,A.;VALLADARES,L.; JOVE,N. et als: Ginecomastia y tumor de células de
Leydig, clínicamente oculto. Arch.Esp.Urol. 1996:49;763
36.- PEREIRA,J.; ATECA,R.; ULLATE,V.; et als:Tumor testicular de células de Leydig contra-
lateral metacrónico:Tratamiento conservador. Actas Urol.Esp. 2001:25;133
37.- PEREZ,S.; COSME,M.; NUBIOLA,A. et als:Tumor de cèl•lules de Leydig.
JORNADA DE L’ASSOCIACIO CATALANA D’UROLEGS DE COMARQUES (SEVA; 1995)
(Abstract)
38.- PIÑANGO,L.; GOMIZ,J.; RAMON,S. et als:Tumores de células de Leydig. Revisión y
presentación de dos casos. Actas Urol.Esp. 1986:10;49
39.- PIÑANGO,L.; RAMON,S.; GOMIZ,J. et als:Tumores testicular infrecuentes: Coriocarci-
noma puro metastático y tumores de células de Leydig.
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; PUERTO DE LA CRUZ: 1985 (Abstract)
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; PUERTO DE LA CRUZ: 1985 (Abstract)
40.- POBIL,J.; MARTINEZ,J.; MAESTRO,J. et als: Aproximación a la cirugía conservadora del
tumor de células de Leydig. Arch.Esp.Urol. 1996:49,700
41.- PONCE DE LEON,J.; ALGABA,F.; BASSAS,L. et als:Tumor de células de Leydig del
testículo. Arch.Esp.Urol. 2000:53;453
42.- PONCE DE LEON,J.; ALGABA,F. HUGUET,J. et als:Tumor de células de Leydig del
testículo. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO DE UROLOGIA ONCOLÓGICA (AEU; LOGROÑO:
testículo. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO DE UROLOGIA ONCOLÓGICA (AEU; LOGROÑO:
2001) (Abstract / C6 / p40)
43.- RADO,M.; DELVALLE,J.; MARTIN,B. Et als:Tumor de células de Leydig. Aportación de
dos casos y revisión de la literatura. Actas Urol.Esp. 2001:25;371
44.- RAVENTOS,C.; DETORRES,I.; SAENZ DE CABEZON,J. et als: Dos nuevos tumores
testiculares de células de Leydig en el adulto que debutan con ginecomastia.
45.- REGADERA,F.; REGADERA,J.; NISTAL,M. et als: Estudio inmunocitoquímico de las
células de Leydig en el testículo humano normal desde el periodo fetal hasta la senectud
y en la criptorquidia del adulto.
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGIA (AEU:VIGO; 1990) (Abstract / 234 / p72)
46.- RODRIGUEZ,J.; GUAJARDO,J.; AGUILO,F. et als:Tumor de células de Leydig: Observa-
ción personal y revisión de la literatura. Actas Urol.Esp. 1982:6;55
47.- RODRIGUEZ,R.; MAYAYO,T.; LENNIE,A. et als: Ecografía testicular. Arch.Esp.Urol.
2006:59;441
48.- ROYO,JM.; REÑE,M.; DIEZ,J. et als: La ecografía en patología escrotal. Urologia i
Comarques 1999:9;12
49.- RODRIGUEZ,I.; SUAREZ,G.; FERNANDEZ,E. et als:Tumores testiculares poco frecuentes:
Tumor de células de Leydig. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO URO-ONCOLOGICO (AEU:
LOGROÑO; 2001)(Abstract / P20 / p74)
LOGROÑO; 2001)(Abstract / P20 / p74)
50.- RODRIGO,V.; SERRANO,A.; BELTRAN,J. et als:Tumor de células de Leydig: Presentación
de dos casos. Actas Urol.Esp. 1999:23;274
51.- ROMERO,F.; SAENZ,A., GIL,M. et als: Epidemiología de los tumores testiculares.
In: EPIDEMIOLOGÍA DESCRIPTIVAY ANALÍTICA EN ONTOLOGÍA UROLÓGICA (OTERO /
In: EPIDEMIOLOGÍA DESCRIPTIVAY ANALÍTICA EN ONTOLOGÍA UROLÓGICA (OTERO /
FERNÁNDEZ / GIL).
Tema Monográfico al Congreso Nacional de Urología (AEU, Cádiz: 1998) (cap.VI p95)
52.- RUBIO,I.; RODRIGO,V.; GARCIA,M. et als:Tumor de células de Leydig. Nuestros casos y
revisión de la literatura. Arch.Esp.Urol. 2006:59;467
53.- SANCHEZ,M.; MERENCIANO,F.;TORRES,P. et als:Tumor de células de Leydig acompa-
ñado de ginecomastia. Actas Urol.Esp. 1994:18;153
54.- SANCHEZ,J.; GAGO,J.; ARZOZ,L. et als:Tumor de Leydig, dificultat diagnòstica.
SIMPOSI INSTITUCIONAL DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA (SITGES: 2002)
(Abstract)
55.- SANCHEZ,JM.; PARRA,L. yVELARDIZ,S.:Tumor de células de Leydig con ginecomastia.
In: CONCURSO DE CASOS CLÍNICOS PARA URÓLOGOS EN FORMACIÓN (LEIVA / CASTIÑEIRAS
In: CONCURSO DE CASOS CLÍNICOS PARA URÓLOGOS EN FORMACIÓN (LEIVA / CASTIÑEIRAS
/ GÓMEZ) Ed.Luzón: Madrid AEU; 1999 (p43)
56.- SCHIEFENBUSCH,E.; MORENO,J.; DE SUS,J. et als:Tumor de células de Leydig.
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU:TOLEDO; 1989) (Abstract / C279 / p97)
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU:TOLEDO; 1989) (Abstract / C279 / p97)
57.-TAMAYO,J., RODRIGUEZ,F.; HONTORIA,J. et als:Tumor de células de Leydig. Presenta-
ción de un caso con imágenes por resonancia magnética.
Arch.Esp.Urol. 1988.51:928
58.-TAPIA,M. y HERNANDEZ,J.: Diagnóstico por la imagen de los tumores testiculares
y paratesticulares. In:TRATADO DE ONCOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo
y paratesticulares. In:TRATADO DE ONCOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo
Saned, Barcelona: 2003 (Vol.II Cap.73 p953)
59.-VESA,J.; CARRASCO,N. i Domingo,R.:Tumors testiculars en majors de 50 anys.
JORNADA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE COMARQUES (ROSES; 1999)
JORNADA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE COMARQUES (ROSES; 1999)
(Abstract)
60.- VEGA,P.; CAMACHO,E., CONDE,J. et als:Tumor de células de Leydig. Nuestra serie.
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGIA (AEU: GRANADA; 2001) (Abstract / P111 / p151)
61.-VILLAVICENCIO,H.:Tumores del contenido escrotal. In: PRACTICA ANDROLÓGICA
(POMEROL / ARRONDO). Masson-Salvat, Barcelona: 1994(cap.83 p706)
62.-VILLAVICENCIO,H.; MARTIN,FJ.; MAROTO,P.et als:Tumores del testículo. In: TRATADO
DE UROLOGÍA (JIMÉNEZ / RIOJA). Prous - Barcelona,2006. (Vol.IV cap.107 p.2191)
63.- ZABALA,J.; PERTUSA,C.; DELTANAGO,J. et als:Tumor de células de Leydig.
64.- ZULOAGA,A.;TORRES,C.; MARTINEZ,L. et als: ¿Hiperplasia o tumor bilateral de células
de Leydig ? Dificultad en su interpretación y medidas terapéuticas.
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: PUERTO DE LA CRUZ; (1985)(Abstract)
CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: PUERTO DE LA CRUZ; (1985)(Abstract)
EVIDÈNCIESBIBLIOGRÀFIQUESEN
RELACIÓAUNSCRITERISDEPREDICCIÓ
DEMALIGNITAT
(CRITERISAMPLIATSALAPRESÈNCIADE
METÀSTASIS)
CRITERIS CLÍNICS:
- Edat avançada del pacient
- Ginecomàstia coincident amb la tumoració
testicular
- CRITERIS HORMONALS:
- Xifres altes d’estradiol sèric i urinari en
pacients ginocomàstics
- Elevació en les xifres de 17 cetosteroides
- CRITERIS HISTOLÒGICS:
- Massa tumoral de mes de 5 cm
- Necrosi tumoral
- Invasió angiolimfàtica
- Mitosis atípiques
- Activitat mitòtica (> 5 x camp de gran
augment)
- Atípia acel•lular
- Creixement inﬁltratiu
- Embolismes tumorals limfàtics
- Invasió peritesticular
- Aneuploïdia de l’ADN
- Augment en l’activitat del MIB-1
- Alta expressió del p53
- Absència de cristalls de Reinke
LA PRESÈNCIA DE QUATRE O MES FAC-
TORS POT FER QUE HOM ELS PUGUI JA
CONSIDERAR COM A POTENCIALMENT
AGRESSIUS I MALIGNES A AQUELLS
TUMORS DE CÈL•LULES DE LEYDIG
CASUÍSTICAUROLÒGICADEL’ESTAT
ESPANYOL:84CASOS/35INSTITUCIONS
SANITÀRIES.
PERÍODE(1982–2006)
HOSPITAL12DEOCTUBRE-MADRID 8C.(1996-2002)
FUNDACIOPUIGVERT-BARCELONA 7C.(2000-2001)
HOSPITALDECRUCES-BARAKALDO 5C.(1989-2005)
HOSPITALVIRGENDELAARRIXACA-MÚRCIA 5C.(1994)
HOSPITALVIRGENDELROCIO-SEVILLA 5C.(1996)
HOSPITALUNIVERSITARIODEVALME-SEVILLA 5C.(2001)
HOSPITALUNIVERSITARIODrPESET-VALÈNCIA 4C.(1999-2006)
HOSPITALUNIVERSITARIODEGETAFE 4C.(2006)
FUNDACIÓNJIMÈMEZDÍAZ-MADRID 3C.(1985-1986)
HOSPITALLAPAZ-MADRID 3C.(1991)
HOSPITALCENTRALDEASTURIAS-OVIEDO 3C.(1996)
HOSPITALCENTRALDELADEFENSADEMADRID 3C.(2005)
HOSPITALDESABADELL 3C.(2004)
HOSPITALDELAVALLD’HEBRON–BARCELONA 2C.(1996)
HOSPITALDELAFACULTATDEMEDICINADEVALÈNCIA 2C.(1986)
HOSPITALMARQUESDEVALDECILLA-SANTANDER 2C.(2001)
HOSPITALDEN.S.DESÓNSOLES-AVILA 2C.(2002)
HOSPITALDEBELLVITGE-L’HOSPITALETDELLLOBREGAT 1C.(1982)
HOSPITALSANCECILIO-GRANADA 1C.(1985)
HOSPITALRAMONYCAJAL-MADRID 1C.(1986)
HOSPITALJUANCANALEJO-ACORUÑA) 1C.(1987-2001)
HOSPITALD’ELDA 1C.(1989)
HOSPITALPOLICLINICODEVIGO 1C.(1989)
HOSPITALGENERALD’ALACANT 1C.(1994)
HOSPITALDESANTACOLOMADEGRAMENET 1C.(1995-1996)
HOSPITALDETORRELAVEGA(CANTÀBRIA) 1CAS(1997)
HOSPITALINFANTACRISTINADEBADAJOZ 1C.(1998)
HOSPITALPRINCIPEDEASTURIAS-ALCALÀDEHENARES 1C.(1998)
HOSPITALDELBIERZO-PONFERRADA 1C.(1999)
HOSPITALDEFIGUERES 1C.1999)
HOSPITALDEOSUNA 1C.(1999)
HOSPITALDEVALDEPEÑAS 1CAS(1999)
HOSPITALDESANELOY-BARAKALDO 1CAS(2001)
HOSPITALGERMANSTRIASiPUJOL-BADALONA 1CAS(2002)
HOSPITALCOMARCALDEVINAROS 1CAS(2006)

8
Introducció
ELa col·locació de catèter diàlisi peritoneal
és un procediment senzill que pot realit-
zar-se per laparoscòpia en règim ambula-
tori. Presentem la nostra experiència en
aquest procediment, que realitzem al nos-
tre centre des de gener de 2006.
MaterialiMètodes
Des de gener de 2006 fins a octubre de 2006 hem
realitzat 12 procediments, en 5 dones i 7 homes
amb insuficiència renal terminal. L’edat mitja haamb insuficiència renal terminal. L’edat mitja ha
estat de 61,45 anys (rang 31,76-85,38).
L’score anestèsic medi ha estat de 3,08 (rang 2-4).
El seguiment medi ha estat de 198 dies (rang 8-
273).
Hemdesenvolupatunsistemaperrealitzarelpro-
cediment per dos tròcars. En un tròcar de 12 mm
s’hi col•loca l’òptica, mentre que per l’altre s’hi
col•loca un catèter de diàlisis peritoneal tutoritzat
amb una guia de Guyon recta, fins al fons de sac
de Douglas. S’exterioritza a través d’un túnel sub-
cutani de 10 cm.
Resultats
El temps quirúrgic medi ha estat de 22,5 minuts
(rang15-30).Totselprocedimentsesvarenrealit-
zaratravésdedostròcars.Entotselscasoselpro-
cedimentesvacompletarlaparoscòpicament,ino
hi va haver complicacions intra o postoperatòries.
L’estançahospitalàriamitjanahaestatde0,44dies
(rang 0-2), ja que els tres primers pacients varen
ser ingressats per precaució. Els pacients varen ser
donats d´ alta amb analgèsia convencional. S´ ha
retiratelcatèterdediàlisientrescasos(25%),cap
d´ ells per motius tècnics.
Conclusions
La col·locació del catèter de diàlisi peritoneal és
un procediment senzill, que pot realitzar-se am-
bulatòriament, amb poques complicacions i amb
uns resultats tècnics excel·lents. És aplicable a pa-
cients ancians i amb risc anestèsic elevat.
COL.LOCACIÓ DE CATÈTER DE DIÀLISI PERITONEAL PER
LAPAROSCÒPIA
E.GarcíaCruz,JM.MallafréSala,M.VeraRivera,A.AlcarazAsensio
HospitalClínic

9
IntroducciónyObjetivos
El tumor suprarrenal metastático es más
frecuente que el tumor suprarrenal pri-
mario. Los tumores primarios que metas-
tatizan a suprarrenal más frecuentemente
son neoplasias pulmonares, mamarias, re-
nales y de suprarrenal .Suelen presentarse
enelcontextodeenfermedadmetastásica
diseminadaycongranvariabilidadclínica,
lo que diﬁculta el consenso sobre el medio
diagnóstico y la actitud terapéutica más
adecuada.
Se revisan las historias oncológicas de los
pacientes con diagnóstico anatomopato-
lógico deneoplasiasmetastásicasuprarre-
nal en esta institución durante los últimos
25 años.
MaterialyMétodos
Se dispone de 382 muestras de tejido suprarrenal
recogidas durante los últimos 25 años. Se selec-
cionan aquellas que corresponden a neoplasias
metastásicas (14), revisando la historia oncológi-
ca de dichos pacientes.
Resultados
Se recogen 9 varones y 5 mujeres, con una edad
media al diagnóstico del tumor primario de 56
años (37-74) y 59 al diagnóstico de la metásta-
sis (37-74).El tumor primario más frecuente fue
el renal (7 pacientes); pulmonar (3); Tiroides (1);
Próstata (1); Neuroendocrino (1) y uroterial (1).
El diagnóstico se realizo mediante TC durante el
seguimiento en 9 pacientes, ecográﬁco en 3 y en
2 ocasiones el hallazgo fue anatomopatológico
tras la intervención (tumores renales). Asintomá-
tico en 9 casos y con dolor lumbo/abdominal en 5
pacientes. El tiempo medio transcurrido entre el
diagnostico del tumor primario y la exéresis qui-
rúrgica de la metástasis fue de 29 meses (0-100
meses). En 1 solo paciente (Tm neuroendocrino)
se asoció quimioterapia precirugía administrán-
dose 6 ciclos de tratamiento (ciclofosfamida+Eto
póxido), con remisión completa de la enfermedad
tras 240 meses de seguimiento. El resto presenta
granvariabilidadenfuncióndelestadiodeltumor
primario.
AFECTACIÓN METASTÁSICA DE LA GLANDULA SUPRARRENAL
R.Martínez-Rodríguez;F.RodríguezEscovar;J.ArceGil;B.JuanedaCastell;J.Huguet;R.
Parada;A.Rosales;J.Palou;H.Villavicencio.
FundacióPuigvert
Conclusiones
La aparición de enfermedad metastásica en
suprarrenal puede ocurrir en cualquier mo-
mento del seguimiento de la enfermedad
oncológica. Frecuentemente asintomáticas, el
diagnostico s se realiza porTC de control en la
mayoría de los pacientes. El dolor lumbar de
aparición brusca
puede ser un signo de alarma. El estadio del
tumor primario es el factor condicionante de
supervivencia más importante.

10
Introducció
Eltractamentessencialdelahiperactivitat
vesicalesbasaeneltractamentmèdic.Les
opcions quirúrgiques seran la alternativa
als casos refractaris, entre aquestes está
la denervació transvaginal Ingelman-Sun-
dberg.
Presentem la casuística del nostre centre,
la taxa d´èxits i complicacions i la evolució
a llarg plaç.
MaterialiMètodes
Avaluem el resultat obtingut en 76 pacients in-
tervingudes entre l´1/1997-8/2006 amb una
mitjana dédad de 59 anys (19.-92anys). A través
dúnaincisiólongitudinalaparedvaginalanterior
es realitza una amplia dissecció entre aquesta i la
bufetaamblaintenciódedenervarparcialmentla
bufeta. De la sèrie, 25 pacients (33.8%) presenta-
ven detrussor hiperactiu neurògen i 35 (47.4%)
cirurgies de proximitat prèvies. 30 (41%)pa-
cients presentaven incontinencia dúrgencia i 40
(54.8%) incontinencia mixta.
Resultats
Amb una mitjana de temps de seguiment de 24
mesos (6-112 mesos) obtenim una resposta total
al tractament en 16 (23%) pacients, dáquests la
resposta va ser temporal en 6 (37.5%) amb una
mitjana de temps de curació de 16 mesos, 32
(46.4%) van presentar una milloria de la seva
clínica, en 18 (56.%) dáquestes la resposta fou
temporal, amb una mitjana de temps de resposta
de 14 mesos. Les 21 (30.4%) pacients restants no
van presentar cap milloria. Van requerir un trac-
tament posterior 62 (78.8%) pacients. La compli-
cació més frequent va ser línfecció de la ferida
quirúrgica (2.6%).
Conclusions
La denervació transvaginal és una alternativa al
tractament de la hiperactivitat vesical refractaria
al tractament mèdic. Amb una taxa global de
resposta del 69.6% obtenint una resposta per-
manent en 24 pacients (34.8%) y una resposta
temporal en 24 (34.8%), amb una baixa taxa de
complicacions.
Denervació transvaginal tècnica de Ingelman-Sunberg.
Revisió de la nostra casuística
R. Sagristà Vidal, C. Gutiérrez Ruíz, C. Errando, P. Arañó, M. Pascual, L. Sos, J.A. Bellido,
H.Villavicencio
FundacióPuigvert.UnitatdeUrodinàmia

11
Introducció
La tuberculosi ha sigut i és actualment un
problema de salut en els països en desen-
volupament i en els industrialitzats. Un
20% dels individus afectes de tuberculosi
poden desenvolupar tuberculosi geni-
tourinària.Enelpassat,elsmalaltsafectes
desenvolupavenlamalaltiagenitourinària
de forma conjunta a la malaltia pulmonar
però actualment és freqüent que aques-
ta es presenti de forma aïllada sense cap
símptoma ni clínica respiratòria. Això fa
queaquestaentitatpresentiundiagnòstic
que habitualment resulta difícil.
CasosClínics
1.Pacientde70anysqueingressaambdiagnòstic
de síndrome febril i abscès engonal esquerra que
es desbrida quirúrgicament. TAC: ronyó esquerra
amb litiasi i desestructurat compatible amb pio-
nefrosi amb abscès secundari de psoas fistulitzat
a regió engonal. Urocultiu: positiu a Proteus mi-
rabilissensibleaamoxicilina-clavulànic.Interven-
ció quirúrgica: nefrectomia esquerra + drenatge
abscès psoas. Resultat peça anatomopatològica:
“tuberculosi renal”.
2. Pacient de 37 anys amb epididimitis esquerra
de repetició de 6 mesos d’evolució amb discreta
millora sota tractament antibiòtic però recidiva
ràpida al suspendre el mateix.
Posteriorment inicia supuració escrotal espontà-
nia secundària a abscès epididimari i sdme. febril.
ECO:epididimitiscrònicaesquerra,testesnormals.
Intervencióquirúrgica:epididimectomiaesquerra.
Resultatpeça:“epididimitisgranulomatosanecro-
titzant compatible amb tuberculosi”.
ESTAT ACTUAL DE LATUBERCULOSI GENITOURINARIA A LA
PROVINCIA DE GIRONA
Ponce,J.Comet,N.Torrent,R.Domingo,V.Montserrat,C.ValienteIM.Ordis
Discusió
L’empelt renal en el context del trasplantament
hepatorenal no presenta dificultats tècniques
addicionals a les d’un trasplantament renal con-
vencional.Lafunciódel’empeltrenaléscompara-
blealtrasplantamenttípic.Tanmateix,lamortali-
tatilamorbilitatdeltrasplantamenthepatorenal
són considerables, i fan que s’hagi individualitzar
la indicació i el moment de realització del proce-
diment.PP tinguin un TIF superior als controls,
ens indica que la PP millora la conservació de
l’empelt.
FACTORS QUE INTERVENEN EN LA
SATISFACCIO SEXUAL
A.FernandezLozano*I.SotolongoVergo**E.RuizCastañe*
FundacióPuigvert*ICUN**
Objectiu
La satisfacció sexual va sovint lligada a la
qualitat de vida,però coneixem realment
quins factors són els més importants per
als nostres pacients a l’hora de valorar
una relació sexual satisfactòria?
Mètode
206 homes i 187 dones i amb parella estable
112/206homesi131/187dones.Aquestsindivi-
dus van ser escollits a l’atzar entre els membres
de la familia dels pacients que consultaven al
dispensarid’urologia,se’lshivapreguntarquins
10 factors eren els més importants a l’hora de
mantenir relacions sexuals, qualificant-los dins
una escala 1-10.
Resultats
21/206 homes, 8/187 dones varen informar de
la seva activitat homosexual i van ser exclosos.
Dels homes que van respondre 185, van quali-
ficar com a factor més important experimentar
plaer 8.9, cobrir les necessitats de la parella 8.2,
arribar a l’orgasme 8.1, mantindre una bona
erecció 8.0, tindre joc pre-amatori 6.9, experi-
mentar desig sexual 6.1, satisfacció després del
coit 5.6, evitar un orgasme prematur 4.7, tindre
unarelacióromàntica3.9.Lesdonesvanqualifi-
car com a principal factor tindre joc pre-amatori
8.7, juntament amb una relació romántica 8.5 i
experimentar plaer 8.1, cobrir les necessitats de
la parella 7.3, experimentar desig sexual 7.0,
arribar a l’orgasme 6.7, satisfacció després del
coit 5.7, experimentar un acte sexual de duració
desitjada 4.6, i mantindre una bona lubricació
4.3
Conclusions
Existeixen diferències en la percepció dels fac-
tors que contribueixen a la satisfacció sexual
depenent de l’edat, gènere i estatus econòmic
i cultural.

12
Introducció
Sota la fòrmula didàctica i metodològica
de“DEU MANAMENTS”l’autor (EPCE) apor-
ta, compèndia i comenta el tot que cal sa-
ber i practicar envers els aspectes bioètics
i mèdicolegals que en fan referència a la
professió mèdica:
- Els metges envers els nostres malalts- Els metges envers els nostres malalts
- Els metges envers els nostres col.legues i
altes professionals del camp sanitari
- Els metges envers les institucions públi-
ques o privades per les que hi trebayem o
trebayem
- Els metges envers nosaltes mateixos
PRIMER MANAMENT:
MANTINGUESSEMPREUNAEXCEL·LENT
RELACIÓAMBELSTEUSPACIENTSIFAMILIARS,AIXÍ
COMTAMBÉ AMB EL PERSONAL MÈDIC I NO MÈDIC
DELTEU ENTORN I ESCOLTA’LS ATENTAMENT.
SEGON MANAMENT:
PORTAIREALITZADEMANERAIMPECA-
BLELESHISTORIESCLÍNIQUESDELSTEUSPACIENTS,
AIXÍ COMTAMBÉ ELS CURSOS CLÍNICS ULTERIORS.
TERCER MANAMENT:
NOTIFICA INMEDIATAMENT TOTES LES
COMPLICACIONS O INCIDENTS QUE SORGEIXIN DU-
RANT ELS TRACTAMENTS I CONTROLS DELS TEUS
PACIENTS.
QUART MANAMENT:
ENTÉN I PRACTICA EL FET QUE ELSTEUS
PACIENTS HAN DE SIGNAR ELS FULLS DEL CON-
COMENTARISVARIS ENVERS L’ARTICLE“COMO EVITAR SER
DEMANDADO O LOS DIEZ MANDAMIENTOS / ARCH.ESP.UROL
1990;43:593-594
CarlesPelliceiVilaltaIEnriquePerez-CastroEllendt
Barcelona/Madrid
SENTIMENT INFORMAT DELS TRACTAMENTS DELS
QUALS S’HAN DE SOTMETRE.
CINQUÈ MANAMENT:
REALITZA DE FORMA SISTEMÀTICA UNA
EDUCACIÓ MÈDICA CONTÍNUA.
NO SIGUIS EL PRIMER EN ABANDONAR LES TÈC-
NIQUES ANTIGUES, NI EL DARRER EN POSAR EN
PRÀCTICA LES NOVES.
SISÈ MANAMENT:
PRESERVA LA TEVA MORAL MÈDICA I
ELS PRINCIPIS ÈTICS ENCARA QUE EL MÓN MÈDIC
HA CANVIAT LA VISIÓ D’AQUESTS PUNTS EN ELS
DARRERSTEMPS.
SETÈ MANAMENT:
CERCA L’AJUDA, EL CONSELL I EL CON-
TACTE AMB ELS TEUS COL·LEGUES URÒLEGS;
UNINT-TE EN ASSOCIACIONS I/O COMITÉS QUE ET
SERVEIXIN PER SENTIR-TE MÉS FORT.
VUITÈ MANAMENT:
TINGUESCONMISERACIÓPELSTEUSPA-
CIENTSITRACTA’LSAMBAMOR,SEGUINTL’ESPERIT
DEL JURAMENT HIPOCRÀTIC.
NOVÈ MANAMENT:
ENTÉN LES EXIGÈNCIES I LES LLEIS DE
L’ACTUAL ECONOMIA MÈDICA, PERÒ INCLINA’T
SEMPRE PER AFAVORIR EL PACIENT.
DESÈ MANAMENT:
HEM DE PROCURAR MANTENIR SEM-
PRE NETA LA NOSTRA PRÒPIA CASA.

13
COMO PRIORIZAR LAS
LISTAS DE ESPERA
QUIRURGICAS?
J. Uria Gonzalez-tova, Areal Calama J,
Mora Durban M, Arzoz Fabregas M, Boix
OrriR,RuizJ,IbarzServioL,
SaladieRoigJM
HUGTIP
Introducción
Presentamos una propuesta sistema de
priorizacion de listas de espera quirurgi-
cas, automatizado y aplicable a cualquier
sistema informatico.
Estesistemaestaimplantadodesdehace4
años en el Servicio de Urologia del HUGTIP.
Se trata de convertir las patologias y las
circunstancias del enfermo en una clave
alfanumerica y una fecha de inclusion de
maneraquesepuedaordenarautomatica-
mente.
Hemos creado una clave de 5 letras:
1º Urgente o programado
2º Cancer, alta morbimortalidad o benig-
no
3º Patologia agrupadas en el numero an-
terior
4º Presencia o ausencia de complicaciones
5ºFactoressociolaboralesdelpaciente(ac-
tividad laboral y dependencia familiar)
A modo de ejemplo, para nosotros un can-
cer de vejiga programado, con hematuria
persistente, en un paciente joven y con
familia seria:
P.3.4.1.2
Enlapresentacionsedesarrollademanera
completa el modelo para su correcta com-
prensión.
Creemos que es un sistema que tras con-
sensuarlosciteriosconcadaserviciopuede
facilitar la gestion de las listas de espera.
VALORACIO“ASA / KARNOSKY”EN UNA COHORT DE 100
BARONS AFECTES D’”HBP NO QUIRURGICA”,
DIAGNOSTICADA,TRACTADA I CONTROLADA EN UN CAP
D’ADSCRIPCIO GERIATRICA
CarlesPelliceIVilalta
CapMutuam–Barcelona
Objectius
Saber quelcom de mes a prop del com
atenem als baron afectes d’HBP en el
nostre nivell
assistencial.
Materialimètodes
Estudi observacional i retropectiu. Accés
a 100 dossiers consecutius d’història
clínica de barons diagnosticats, tractats i
controlats per CPiV d’”HBP no quirúrgica”
(HBP de primer diagnòstic urològic, amb
un segiment minin de dos anys i on mai
hom sospità un ADK.
Dades considerades: Edats,“IPSS-QL”,
Criteris:“ASA - Karnosfky”, comorbilitats,
PSA (sempre)
Resultats
31 ASA I - 12 ASA II - 57 ASA III
67 Karnosfky òptim - 33 Karnosfky sup-
òptim
71% amb greus comorbilitats associades
57% tractats medicament
Comentaris
Actualment un número prou signiﬁcatiu
de pacients geriàtrics a tractar presenten
pluripatologies mes o menys greus i per
tant amb“ASA aixecats i/o Karnosfky sup-
òptims”. Per aixó deuran de requerir de
valoracions i controls diferenciats als de la
“població general”.
Aviat tindren que anar reconcensuant els
protocols i algoritmes diagnòstics i tera-
pèutics, encara vigents, per atendre a una
població capa cop mes envellida i prou
sovint afecta de pluripatologies greus.

14
Introducción
Presentamosunprototipodedesarrolloen
web, que pretendemos sirva como herra-
mienta basica para la investigacion basica
en urologia.
A traves de los web services del NCBI Se
muestran de manera ordernada los genes
yproteinasquehansidopublicadosinvolu-
crados en los canceres de prostata,vejiga,
riñon y testes.
La web se estructura como links entre lasLa web se estructura como links entre las
principales bases de datos existentes en
internet sobre el tema y permite interrela-
cionar los siguientes apartados:
OMIM REFERENCES
GENES:
- CHROMOSOMAL LOCALIZATION
- NUCLEOTIDE SEQUENCE
- POLYMORPHISM
PROTEINS:
- SEQUENCE
- DOMAINS
- STRUCTURE
METABOLIC PATHWAYS
PHARMACOGENOMICS
DRUGS
CLINICALTRIALS
PUBMED REFERENCES
Se presenta como un proyecto abierto a
cualquier tipo de colaboracion.
BIOUROLOGY.COM J.URIAGONZALEZ-TOVA,ArealCalamaJ,MoraDurbanM,ArzozFabregasM,BoixOrriR,
IbarzServioL,SaladieRoigJM
HUGTIP

15
Introducción.
El complejo Catenina (α, β y γ-catenina)
juega un papel crucial en la adhesión
celular. La expresión aberrante de estas
moléculas implica la activación de la proli-
feración, potencial invasivo y metastásico
de diversas neoplasias. La fosforilación de
AKT mediante las proteínas GSK-3 bloquea
la degradación de la β-catenina. En con-
secuencia, β-catenina se acumula en el
citoplasma, emigra al núcleo, interactúa
con factores de trascripción (LEF-1/TCF) y
estimula el ciclo celular y la proliferación.
Objetivo
Evaluarlaexpresióndeα,βyγ-cateninaentumo-
resdeltractourinariosuperior(TMTUS)ydetermi-
nar su valor como factores pronóstico. Investigar
la vía AKT-P/GSK-3/β-catenina.
MaterialyMétodos
Análisisretrospectivode70casosdeTMTUSdesde
1990 a 2004, incluidos en microarrays de tejidos.
Los anticuerpos usados fueron: anti-α, β y γ-cate-
nina, anti-KI-67 y anti-AKT-P. Fueron analizadas
las variables clínicas y anatomopatológicas de
los pacientes. En el análisis univariante se utilizó
el coeﬁciente de correlación de Spearman y la Re-
gresión de Cox. En el análisis multivariante se uti-
lizó la regresión de Cox por pasos hacia delante.
Resultados
La distribución por estadios fue: Ta 11,4%, T1
24,3%, T2 21,4%, T3 25,7%, T4 17,1%, con N1
MOLÉCULAS DE ADHESIÓN α, βY γ-CATENINA COMO FACTORES
PRONÓSTICO DE RECURRENCIA EN EL CARCINOMA UROTELIAL DE
TRACTO URINARIO SUPERIOR
L.IzquierdoReyes,A.Petit,D.Truán,P.AltésIneva,Ll.PeriCusí,A.AgudPiqué,A.García
Larrosa,M.SánchezCaba,A.MolinaCabeza,I.Goicoechea,M.MusqueraFelip,R.Gutié-
rrezdelPozo,C.Mallofré,A.AlcarazAsensio
HospitalClínic
14,3%. Grados: I (7,1%), II (47,1%), III (45,7%).
Con un seguimiento medio de 54 meses, el 27%
de los pacientes presentaron progresión tumoral.
La aberrancia en la expresión de α- catenina fue
encontradaen44casos(62,9%),22casos(31,4%)
paraβ-cateninay28casos(41,4%)paraγ-cateni-
na. En general, se encontró una buena correlación
entre las diferentes cateninas. La expresión abe-
rrante de α-catenina se correlacionó con la expre-
siónaberrantedeβ-catenina(R=0.266p=0.026)
y la expresión aberrante de γ-catenina (R=0.338
p=0.04). La expresión aberrante de β-catenina se
correlacionó con la expresión aberrante de γ-ca-
tenina (R=0.287 p=0.017) y el grado histológico
(R=0.237 p=0.048). La expresión de AKT es un
buen índice de proliferación celular medida a tra-
vés de la expresión de KI-67 (R=0.337 p=0.004).
Sólo3casosexpresaronacúmulointracitoplasmá-
tico de β-catenina y en ningún caso encontramos
expresión nuclear. En el análisis multivariante, las
variables independientes predictivas de recidiva
tumoral fueron: grado (HR 7,112 IC95% 1,2-
55,785), estadio (HR 4,626 IC95% 2,137-10,012)
y expresión aberrante de β-catenina (HR 3,148
IC95% 1,161-8,58).
Conclusiones
La pérdida de la expresión normal a nivel de la
membrana celular de β-catenina constituye un
factor independiente de progresión tumoral en el
carcinoma urotelial del tracto urinario superior.
Nuestros datos sugieren que la vía AKT/GSK-3/β-
catenina no esta involucrada en la
carcinogénesis de este tipo de tumor.

16
Introducció
KRT20 és una molècula d’expressió especí-
fica urotelial present als tumors derivats
de l’uroteli i les metàstasis.
MaterialiMètodes
Ús de la tècnica “NESTED” RT-PCR per a detectar
l’expressió de KRT20 a sang, moll de l’os, gangli,l’expressió de KRT20 a sang, moll de l’os, gangli,
mucosa vesical i tumor de 25 pacients amb càncer
vesical infiltrant i sotmesos a cistectomia radical
entre novembre de 2000 i desembre de 2001.
Foren controls negatius 11 mostres de sang, 5 de
molldel’osi5deganglisdepacientssensecàncer
vesical. Foren controls positius dues mostres de
sang de pacients amb càncer vesical metastàsic.
Anàlisi de progressió mitjançant test de Fisher.
Resultats
L’anàlisi anatomopatològica demostrà 2
pT1G3+Cis, 9 pT2G3, 7 pT3G3 i 7 pT4G3. 14 pa-
cientspresentavenafectacióganglionarhistològi-
ca.EsdetectàKRT20atoteslesmostrestumoralsi
demucosavesicalnormal.Totselsganglishistolò-
gicament positius resultaren positius per RT-PCR.
Tres casos amb ganglis histològicament negatius
(27%)foren RT-PCR positius. Deu 40%) i 3 (12%)
pacientssensemetàstasipreoperatòriesexpressa-
ren KRT20 a sang i moll de l’os, respectivament.
Després d’una mitjana de 30 mesos (rang 1 – 60
mesos)espotcomprovarquel’expressiódeKRT20
a gangli, tot i no assolir significació estadística,
mostra tendència a correlació amb progressió
tumoral (p= 0,07), no així en sang ni moll d’os
(p=0.4 i 0.6 respectivament).
VALOR PRONÒSTIC DE L’ESTADIATGE MOLECULAR DEL CÀNCER
VESICAL MITJANÇANT RT-PCR PER A KRT20: RESULTATS A 5 ANYS
DE SEGUIMENT AGUDPIQUÉ,A.1,RIBALCAPARRÓS,M.J.1,MENGUALBRICHS,L.2,IZQUIERDOREYES,
L.1,MARIN-AGUILERA,M.2,FERNÁNDEZRUIZ,P.L.1,ALCARAZASENSIO,A.1
1Serveisd’UrologiaiAnatomiaPatològica.HospitalClíniciProvincial.Barcelona2Labo-
ratorideBiologiaMolecular.FundacióPuigvert.Barcelona.
Conclusió
La RT-PCR qualitativa per a KRT20 permet la
detecció de KRT20 a ganglis microscòpicament
negatius. Aquesta expressió pot correlacionar-se
amb progressió tumoral al carcinoma de cèl.lules
transicionals.

17
Introducció
La reRTU ha estat proposada per a ga-
rantir la resecció total del tumor vesical
i alhora descartar-ne l’infraestadiatge.
D’altra banda la recurrència a la primera
cistoscopia (3m) i la resposta a la BCG son
dos coneguts factors pronòstics d’aquests
tumors. A més, hem demostrat previa-
ment que la categorització d’aquest tu-
mors d’acord amb el grau d’invasió de la
musculares mucosae (MM), permet esta-
blir dos grups de risc diferent, essent els
T1a de baix i els T1b-T1c d’alt risc de pro-
gressió.
Objectius
Per tal d’aprofitar les avantatges d’aquest factors
i alhora fer un ús racional de la reRTU proposem
una nova aproximaciò terapèutica consitent en
practicar una reRTU als casos T1b/c després de
6 isntil.lacions de BCG i fer sols BCG i seguiment
convencional alsT1a.
PacientsiMètodes
De les 89 tumors inicilas T1 d’alt Grau recollits
des de juny 2004, 65 han estat aptes per l’estudi.
Sols s’han inclòs tumors inicials, amb RTU com-
plertes i amb presència de muscular pròpia a la
peça. S’han avaluat factors clínics (tamany tu-
moral, multiplicitat) i patol.lògics (grams de tm,
identificaciò de la muscular pròpia, profunditat
d’afectaciò de la MM, presència de CIS, infiltraciò
limfovascular, metaplasia escamosa, variant mi-
cropapilar) i troballes a la reRTU i/o a la primera
cistoscopia (3m).
Resultats
El microestadiatge ha estat possible en el 81,5%
dels casos essent; 27,7%(18)T1a, 29%(19)T1b i
PROPOSTA DE PROTOCOL DE MANEIG OPTIMITZAT DELSTUMORS
VESICALST1 D’ALT GRAU
OrsolaA,CecchiniL,RaventósCX,BestardJ,Gomez-LanzaE,MartosR,TrillaE,PlanasJ,
MoroteJ.
HospitalValld’Hebron
25%(16)T1c, mentre que un 17%(11) no han po-
gut esser microestadiats.
Dels 35 T1b/c; 16 reRTU han estat negatives, 4
(20%) patol.lògiques (2 AGT1, 1 BGTa, 1 CIS) i 9
casos estàn pendents. Dels 18 T1a s’han practicat
11 cistoscòpies de les cuals 10 (91%) han estat
normals i 1 patol.lògica (6 casos estan pendents).
Conclusions
Tot i que presentem resultats preliminars pensem
quealasociarlaBCGpreviaalareRTUesmillorael
resultat de la mateixa, doncs el nostre % de reR-
TU patològiques es més baixa que a la literatura.
D’altra banda la utilitzaciò del microestadiatge
per a decidir a qui sotmetre a una reRTU permet
fer-ne un ús més racional i estalviar reRTUs inne-
cesàries amb tota la càrrega emocional, econòmi-
ca isanitaria que significa.

18
Introduccioiobjectius
Els tumors vesicals superficials presenten
un alt índex de recidiva, essent la recidiva
als 3 mesos un factor demostrat de pro-
gressió a tumor infiltrant. Per tal d’evitar
aquesta recurrència precoç es porten a
terme diferents pautes de tractament ad-
juvant.
Materialsimètode
S’analitza lévolució de tots els malalts diagnos-S’analitza lévolució de tots els malalts diagnos-
ticats de tumors vesicals durant el període que
inclou gener de 2004 fins juliol 2006. Es registren
225 pacients, dels quals a 165 se’ls practica una
primera cistoscòpia als 3 mesos.
Resultats
Dels 165 pacients que varem avaluar 25 es dig-
nosticarendetumorsdebaixrisc(15%),42derisc
intermig (25.4%) i 94 d’alt risc (56.9%).
Un cop intervinguts, a 53 pacients es decideix ob-
servar-los (32%), a 13 se’ls practica instil·lacions
de MMC semanals (7.8%), a 16 BGC de pauta cur-
ta (9.6%) i a 83 BCG de pata llarga (50%).
A léstudi multivariat s’observa que el risc pro-
porcionat de recidiva als 3 mesos dels tumors de
risc intermig respecte dels de baix risc és de 5,7
(p 0.03), mentre que el dels tumors d’alt risc res-
pecte dels de baix risc és de 4,3 (p 0.055). Ni la
multiplicitat ni la grandària ni el tractament ad-
ministratprediuenunaugmentdelriscderecidiva
a l’anàlisi multivariant.
Conclusions
En el nostre estudi el risc de recidiva a la primera
cistoscòpia és més elevat i més significatiu en els
tumors de risc intermig respecte els d’alt risc. Pot
respondre a això la aleatorietat de tractaments
que s’aplica als de grup intermig.
ESTUDI DE LA RECIDIVA A LA PRIMERA CISTOSCÒPIA DELS
TUMORSVESICALS SUPERFICIALS PRIMARIS EN FUNCIÓ DEL
GRUP DE RISC. Joan E Bestard Vallejo, Raúl Martos Calvo, Esther Gomez Lanza, Lluís Cecchini Rosell,
AnnaOrsoladelosSantos,JoanMoroteRobles.
ServeidÚrologia.HospitalUniversitariValld´Hebron.UAB.Barcelona

19
Objetivo
Evaluar la estrategia de preservación vesi-
cal en tumores inicialmente infiltrantes o
infiltrantes después de inicio superficial
mediante RTU vesical seguida de tres ci-
clos de quimioterapia sistémica, así como
la progresión y el tratamiento de las recu-
rrenciassuperficialesdespuésdelapreser-
vación.
Método
desde Octubre de 1982 a Marzo de 1998, 48 pa-
cientes (44 hombres y 4 mujeres), con una edad
mediade61años(45-75)contumoresinfiltrantes
(T2a-b) se trataron con RTU seguida de 3 ciclos de
quimioterapiasistémica.Serealizóunaevaluación
endoscópica3semanasdespuésdelaquimiotera-
pia incluyendo RTU de la cicatriz y BMN.
Serealizócistectomíaenlospacientesconrecidiva
infiltrante a lo s 3 meses.
44 pacientes (87,5%) fueron inicialmente inva-
sivos y 6(12,5%) invasivos después de un inicio
superficial. Después de la quimioterapia 39 pa-
cientes (81,25%) tuvieron remisión completa y
4(8,3%) remisión parcial.
Resultats.
Con una mediana de seguimiento de 98,54 meses
(13-246) la tasa de supervivencia global de los 48
pacientes fue del 62,61%. La tasa de superviven-
cia cáncer específica de los 39 pacientes con remi-
sión completa del 80,83%.
La supervivencia con preservación vesical con
mediana de seguimiento de 98,54 meses fue de
49,27%.
Delos6pacientescontumorinicialmentesuperfi-
cial,3(50%)nopresentaronremisiónysehizocis-
tectomía,ydelrestoconremisióncompletainicial
ENFERMEDAD SUPERFICIAL ANTESY DESPUES PRESERVACIÓN
VESICAL POR CARCINOMAVESICAL INFILTRANTE: MANEJOY
RESULTADOS A LARGO PLAZO
uno presentó metástasis múltiples y el otro
progresó a enfermedad invasora.
Delos39pacientesconremisióncompletainicial,
15(38,56%), tuvieron recidivas superficiales:
8 CIS(53,3%), 4T1(26,6%) y 3 Ta(20%). Los CIS
y de alto grado se trataron con BCG. La supervi-
vencia cáncer específica en pacientes con recidi-
va superficial fue del 89% y 81% en el grupo de
preservación.supervivencia cáncer específica en
pacientes con recidiva superficial fue del 89% y
81% en el grupo de preservación
Conclusiones
El manejo conservador en tumores invasores tra-
tados con RTU y quimioterapia, es una alternativa
válida en casos seleccionados, con buena tasa de
supervivencia global y cáncer específica.
Los pacientes con enfermedad invasora después
de inicio superficial no son buenos candidatos
para preservación vesical.
Las recurrencias superficiales después de la pre-
servación en tumores invasores responden a
RTU e instilaciones con BCG.
O.RodríguezFaba,JuanPalou,JorgeHuguet,SalvadorEsquena,JuánJoséGómez,
HumbertoVillavicencio
FundacióPuigvert

20
Introducción
ElCáncerdevejigaesunadelaspatologías
urológicas que por su idiosincrasia necesi-
ta de un elevado número de exploraciones
y controles. El gold Standard en su trata-
miento quirúrgico es la rtu vesical seguida
de instilaciones vesicales.
A pesar de la homogeneidad del trata-
miento aplicado se aprecian diferencias
entre los resultaos obtenidos según los
diferentes centros.
Materialimétodos
Procedemos a la revisión de los casos de tumor
vesical diagnosticados y tratados en nuestro cen-
tro en el periodo 2000-2005. En este tiempo 330
pacientes han sido diagnosticados de tumoración
vesical. Se han descartado 2 casos por tratarse
de metástasis en vejiga de tumoraciones de otra
localización,yotros15casospornopodercorrela-
cionarse su seguimiento.
Se valora la evolución de 313 pacientes con neo-
plasiavesicalenrelaciónalestadioanatomopato-
lógico,tamañoynúmerodelostumores,recidivas
y tratamiento administrado.
Resultados
pertenecen a un estadio pT1 238 pacientes, de los
cuales 6 se asocian con Tis. 33 pacientes corres-
ponden a un estadio T2a, de los cuales 3 tienen
asociado un Tis. 24 de estadio T2b, 3 de estadio
T3a, 8 de estadio T3b, 4 de estadio T4a y 1 de es-
tadioT4b.
En 22 pacientes se acaba practicando cistectomía,
en15deloscualesesdespuésdeunasolaRTUini-
cial y el resto después de 2 o 3 RTU.
Solo se han producido 78 casos(24,9%) de reci-
diva vesical tras el tratamiento local, teniendo en
cuenta todos los estadios de los 313 pacientes. En
Tratamiento del Cáncer deVejiga en el Hospital General deVic
2000-2005 J.ValeroMilián,PinsachElíasLl.,DinaresPratJ.,FernandezZuazuJ.,AlejoM.,Molinero
JM.,Batiste-AlentornE.,GarciaJ.
HospitalGeneraldeVic
54casoshasidounaúnicarecidiva,en20dosreci-
divas y en 4 tres recidivas.
Se presentan los datos actualizados y análisis de
los diferentes factores pronósticos del cáncer de
vejiga

21
Introducció.
El carcinoma micropapilar (CMP) és una
variant anatomopatològica infreqüent del
carcinoma de cèl.lules transicionals. En les
curtes sèries descrites es presenta com un
tumor molt agressiu i amb mala resposta
als tractaments conservadors.
Objectius
Vamrevisar18casosdeCMPdebufetapervalorar
la resposta al tractament i l’evolució.
Materialimètodes.
Estudi retrospectiu de 18 casos de CMP diagnosti-
cats entre (1997-2003). 16 homes i 2 dones, amb
una mitjana d’edat de 63 anys i una mitjana de
seguiment de 4.2 anys.
Resultats.
El símptoma inicial en el 83% dels casos fou l’
hematuria. Només un cas tenia antecedents de
tumor vesical. 15 eren (grau 3) i 3 (grau 2).
Vuit superficials: 3 tenien CIS multifocal asso-
ciat, 2 van anar directament a cistectomia, el ter-
cer es va tractar amb BCG i està lliure de malaltia
als 5 anys. Els 5 superficials sense CIS associat es
vantractarambBCG,presentantnomésen2casos
recidives i estant tots vius als 5 anys.
Deu infiltrants: 8 van anar a cistectomia, 4 te-
nien ganglis positius i van rebre quimioteràpia
adjuvant; els 4 van morir amb 3 anys. Dels 4 amb
ganglis negatius, només en viuen 3. Dos pacients
novansertractatsquirúrgicamentvanrebreQT+
RT morint en menys d’un any.
Conclusions.
ElCMPésunavariantmoltagressivadelcàncerde
bufeta. En la majoria dels casos sol debutar com
un tumor infiltrant i d’alt grau estant indicada la
MANEIG DEL CARCINOMA MICROPAPILAR DE BUFETA.
ESTUDI CLÍNIC DE 18 CASOS
JM.Gaya,J.Palou,F.Algaba*,J.Arce,J.Huguet,A.Rosales,JJGómez,H.Villavicencio.
FundacioPuigvert
cirurgia radical. En tumors superficials en absèn-
cia de CIS el tractament conservador amb BCG es
una opció viable.

Revista Annals d’Urologia 2007-22

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (17)

Viewers also liked

Viewers also liked (6)

Similar to Revista Annals d’Urologia 2007-22

Similar to Revista Annals d’Urologia 2007-22 (20)

More from Societat Catalana d'Urologia

More from Societat Catalana d'Urologia (12)

Revista Annals d’Urologia 2007-22