Revista Annals d’Urologia 2007-21

1
Annals d’Urologia
Any2007N.1Ò R G A N O F I C I A L D E D I F U S I Ó D E L A S C U
Societat Catalana d’Urologia

2
Annals dÙrologia 2007-1, N. 21, set 2007
Editorial
Societat Catalana d’Urologia
President
Dr. Joaquim Ristol i Pont
Vice-president1er
Dr. Josep Comet i Batlle
Vice-president2on
Dr. Joan Areal i Calama
Secretari
Dr. Lluis Gausa i Gascón
Tresorer
Dr. David Salinas i Duffo
VocalBarcelona1er
Dr. Miguel Angel López Pacios
VocalBarcelona2on
Dr. Dario García Rojo
VocalTarragona
Dr. Jaume Benages i Pámies
VocalLleida
Dr. Jesús Guajardo Guajardo
VocalGirona
Dr. Ramon Domingo i Farrerons
Vocald’ActivitatsProfessionals
Dr. Josep Pagà i Carbonell
Vocald’ActivitatsCientífiques
Dr. Josep Segarra iTomás
CodireccióAnnalsd’Urologia
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Dr. Carles Pellicé iVilalta
DissenyiPaginació
Dr. Antoni Pont i Salvadó
SIAM (Salut i aplicacions multimedia)
Ja tenim al nostre abast el nou format electrònic de la revista de la Societat Catalana d’Urologia.
Durant els darrers anys,“Annals d’Urologia”ha estat un dels nostres principals vincles de comunicació i a partir d’ara intentarem superar-nos, amb
aquesta nova presentació.
La feina iniciada pel Dr. F.J. Blasco Casares, primer director i autèntic impulsor de la revista, se’ns dubte, es mereix tenir una excel•lent continuïtat.
Tal com veureu, el nou format no és més que l’evolució natural d’una eina informàtica actualitzada.
El veritable autor del nou disseny, i qui ha portat a terme la nova revista és el Dr. Antoni Pont i Salvadó, que ho ha fet amb gran entusiasme, em-
penta i afany.Tot i així, us faig una crida demanant la vostra col•laboració per mantenir-la viva i tenir una eina bibliogràfica a l’alçada d’una societat
científica com la nostra.Tots hem de fer-nos responsables de l’èxit de la mateixa.
Avui dia, en què la literatura mèdica està escrita d’una forma hegemònica en anglès, crec que és una oportunitat i a la vegada un deure expressar-
nos en les llengües del país mostrant i gaudint de la nostra riquesa lingüística.
En el proper Simposi de la Societat Catalana d’Urologia que se celebrarà aTarragona del 23 al 25 de novembre d’enguany tindrem l’oportunitat de
rebre totes les vostres consideracions a l’entorn de la revista, per tal de poder-la millorar al màxim entre tots.
Reitero l’agraïment, en nom de tots, al Dr. Blasco per la tasca realitzada, encoratjo als nostres nous directors, Dr. Pont i Dr. Pellicé a seguir amb
il•lusió aquesta feina i us invito a tots a participar-hi.
Joaquim Ristol i Pont
President de la Societat Catalana d’Urologia

3
Sumari
Article
Afectación Prostática Como Manifestación Inicial De Enfermedad Sistémica
CristóbalRamírezSevilla
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
Terceros y cuartos trasplantes renales: Una opción razonable.
L.IzquierdoReyes
HospitalClínic
Transplantament renal a cor parat. Experiència de l’Hospital Clínic.
E.GarcíaCruz
HospitalClínic
Màquina de perfussiò renal pulsàtil. Avaluaciò pretransplantament en ronyons amb risc de viabilitat disminuida.
PeriL
HospitalClínicdeBarcelona
Trasplantament renal en el context del trasplantament hepatorenal.
E.GarcíaCruz
HospitalClínic
Trasplantament renal doble: anàlisi de la morbiditat quirúrgica en funció de dues pautes immunosupressores
FrancésA.
HospitalUniversitarideBellvitge
Valor predictiu dels factors anatòmics renals per a l’expulsió de fragments després de leox en litiasi del grup calicilar inferior.
M.Arzoz
HospitalUniversitariGermansTriasiPujol. InstitutUniversitariDexeus.
Ureteroscopia d‘urgencies, quin lloc ocupa i quines son les nostres indicacions actuals.
MarcSerrallachOrejas
H.UniversitarideBellvitge
Tratamiento de la litiasis ureteral mediante ureteroscopia. Analisis de nuestra experiencia.
I.Goicoechea
HospitalClínic
Adenocarcinoma de uraco.
H.Ascaso
FundacióPuigvert
Hèrnies vesicals.
ArchCañas
HospitaldeViladecans,HospitaldeTerrassa
Gangrena de fournier. Revisión y evolución graﬁca.
R.Martinez
FundacióPuigvert
Cirurgia laparoscòpica Urològica a l’Hospital Universitari de Bellvitge.
F.ViguésJulià
Cirugia laparoscòpica en l’hospital general deVic.
J.FernandezZuazu
HospitalGeneraldeVic
Implantació de la cirurgia laparoscòpica en un hospital de nivell II.
J.M.BlancafortCamprodon
Hosp.Sta.Tecla.Servei d’Urologia.*ServeideCirurgiaGeneral
Nefrectomia parcial per laparoscòpia. Experiència inicial de l´hospital.
E.GarcíaCruz
HospitalClínic

4
Article
AFECTACIÓN PROSTÁTICA COMO MANIFESTACIÓN INICIAL DE
ENFERMEDAD SISTÉMICA
Primerautor:CristóbalRamírezSevilla
Resto de autores: Lluís Cecchini Rosell, Esther Gómez Lanza, Edmundo Tremps Velázquez, Carles Raventós Busquets, Ana Orsola de los
Santos,InésdeTorres1,JuanMoroteRobles.
ServiciosdeUrologíayAnatomíaPatológica1
HospitalUniversitarioValld’Hebrón.Barcelona
Resumen.
El retrasplante renal es en la ac-
tualidad Se presenta un caso clínico poco
frecuente de afectación prostática como
inicio deenfermedadsistémica,lagranu-
lomatosis deWegener, así como una revi-
sióndelaenfermedadydelasprincipales
manifestaciones urológicas.
CASOCLÍNICO
Paciente varón de 47 años, fumador,
sin antecedentes quirúrgicos previos y que 6
meses antes presentó episodio de prostatitismeses antes presentó episodio de prostatitis
aguda secundaria a Escherichia Coli que fue
correctamente tratada. Acudió a Urgencias por
retención aguda de orina y tras la imposiblidad
de sondaje por vía uretral se colocó una cistos-
tomía suprapúbica. Además refería cuadro de
astenia, anorexia y pérdida de 15 kg de peso de 8
meses de evolución.
En la exploración física se palpaba
globo vesical. No se hallaron signos de perito-
nismo y la puñopercusión lumbar fue negativa.
El tacto rectal mostró una próstata pequeña,
de consistencia adenomatosa, bilobulada, sin
nódulos y no doloroso. La exploración testicular
resultó dentro de la normalidad.
Se realizaron diferentes exploraciones
complementarias con los siguientes resultados.
Analítica sanguínea: hemoglobina 9.2 gr/dl, he-
matocrito 28.9%, leucocitos 15000, neutrófilos
64%, linfocitos 18%, plaquetas 312000, tiempo
de protrombina 106%, urea 69 mgr/dl, crea-
tinina 1.54 mgr/dl, sodio 135 mmol/l, potasio
5.1 mmol/l, PSA total 3.4. Ecografía renovesi-
coprostática: riñones con buena diferenciación
corticomedular sin dilatación de vías urinarias,
vejiga de esfuerzo con paredes engrosadas y
próstata de 23 gr. Uretroscopia: normal hasta el
esfinter externo con imposibilidad de completar
el estudio por estenosis de uretra a este nivel.
Cistografía: probable estenosis de uretra bulbar.
Urografía endovenosa: captación y eliminación
renal bilateral correcta, sin observar defectos de
replección.
Con la orientación inicial de estenosis de uretra
bulbar se practicó uretrocistoscopia bajo raquia-
nestesia observando un área fibrosa a nivel de la
uretra prostática que se sobrepasó con ayuda de
catéter,encontrandounaglándulaprostáticairre-
gular, friable y de aspecto necrótico, motivo por
el que se practicó una resección transuretral pros-
tática. El dictamen de Anatomía Patológica fue de
prostatitis crónica, granulomatosa, necrotizante y
abscesificante, compatible con proceso infeccio-
so, con tinciones de Ziehl-Nielsen, metenamina
argéntica y Gram negativas para crecimiento
de tuberculosis, formas micóticas y bacteriano,
respectivamente. El postoperatorio transcurrió
sin incidencias y el paciente fue dado de alta.
Al cabo de un mes el paciente acudió nue-
vamente a Urgencias con clínica de ojo rojo
bilateral parestesias de extremidades inferiores,
artromialgias, debilidad muscular, dificultad para
iniciar la marcha y episodio autolimitado de epis-
taxis, eritema y dolor de pabellones auriculares.
En la exploración física destacaba la presencia de
lesiones cutáneas digitales de tipo púrpura, dis-
morfia del tabique nasal y signos de escleritis. En
la analítica sanguínea se detectó trombocitosis
(plaquetas 839000), proteína C reactiva de 10.3 y
velocidad de sedimentación globular de 87.
En este momento se practicó radiogra-
fía de tórax (imagen 1) observando una imagen
nodular parahiliar en el lóbulo pulmonar superior
derecho. En la radiografía de senos paranasales
no hubieron imágenes de ocupación y la neuma-
tización fue correcta. Se practicó una tomagrafía
computerizada tóraco-abdominal con estos resul-
tados: infiltrado cavitado en el segmento anterior
del lóbulo superior del pulmón derecho (imagen
2), imagen nodular en el ápex pulmonar derecho
(imagen 2) sin poder descartar colonización y
finalmente alteraciones vasculares sugestivas de
infarto esplénico extenso (imagen 3) y múltiples
áreas hipodensas corticales renales bialterales
sugestivas de isquemia (imagen 4). Para comple-
tar el estudio se realizó una gammagrafía ósea
que informó de artritis leve a nivel de escafoides
y trapecio de la mano derecha y artropatía bila-
teral por sobrecarga a nivel del tarso. Finalmente
en el electromiograma se detectó una pérdida
axonal significativa de territorios cutáneos del
nervio peroneal y sural izquierdo sugestivos de
etiología vasculítica.
Evaluando los hallazgos clínicos y los resultados
de las pruebas complementarias, con anticuer-
pos anticitoplasma de neutrófilos elevados
(1:70), se decidió revisar la anatomía patológica
de la resección prostática y el nuevo dictamen
fue: prostatitis granulomatosa necrotizante con
vasculitis compatible con afectación prostática
por enfermedad deWegener. Los cambios
anatomopatógicos observados consistían en
desestructuración de la arquitectura glandular
prostática secundaria a inflamación granulo-
matosa necrotizante extensa con histiocitos
en“empalizada”, focos de necrosis fibrinoide y
fenómenos de vasculitis (imágenes 5, 6 y 7).
El paciente inicialmente recibió trata-
miento por vía endovenosa durante tres días con
metilprednisolona a dosis de un gramo cada 24
horas y con ciclofosfamida 200 miligramos cada
24 horas, siguiendo una evolución favorable.
Posteriormente inició tratamiento por vía oral
con prednisona 30 miligramos cada 12horas,
ciclofosfamida 200 miligramos cada 24 horas,
carbonato cálcico 500 miligramos cada 12 horas,
vitamina D3 400UI cada 12 horas, dexametaso-
na colirio una gota cada 8 horas, losartán 100
miligramos cada 24 horas, hidroclorotiazida 25
miligramos cada 24 horas, diclofenaco 50 mili-
gramos cada 8 horas (sólo durante los primeros
5 días) y omeprazol 1 comprimido cada 24 horas.
Al cabo de una semana de iniciar el tratamiento
por vía oral el paciente presentó una gran mejo-

5
ría clínica y analítica por lo que se decidió dar de
alta.
Durante el seguimiento, a los tres
meses el paciente no presentaba clínica respi-
ratoria y únicamente refería dolores articulares
generalizados que controlaba con analgésicos, y
un discreto síndrome miccional de predominio
irritativo en tratamiento con anticolinégicos.
DISCUSIÓN
La granulomatosis deWegener es una
enfermedad sistémica de etiología desconocida,
con implicación de reacciones de hipersensi-
bilidad humoral y celular, no relacionada con
factores familiares, geográficos o laborales,
descubierta por Klinger en 1931 y estudiada con
detalle por FriedrichWegener en 1936. Afecta
por igual a ambos sexos y se presenta con mayor
frecuencia entre la cuarta y quinta décadas de
la vida. Afecta al tracto respiratorio superior e
inferior en el 90-95% de los casos, y también a
los riñones y a los vasos de pequeño calibre de
cualquier órgano.
Las manifestaciones clínicas más fre-
cuentes son: uveítis anterior, artralgias, sinusitis,
úlceras orales, rinorrea purulenta con obstrucción
nasal, epistaxis, desestructuración del tabique
nasal con“nariz en silla de montar”, otitis media
y sordera. Además es habitual la presencia de
mal estado general, cefalea, fiebre, anorexia y
pérdida de peso. Puede aparecer hemoptisis, dis-
fonía y neumonía con presencia de Pneumocistys
carinii hasta en un 20% de los casos. A nivel
renal se encuentra proteinuria, glomerulonefritis
y síndrome nefrítico con rápida progresión a
insuficiencia renal. A nivel del sistema nervioso la
clínica es secundaria a mononeuritis múltiple y a
neuropatía central y periférica.
En el diagnóstico es frecuente en
el estudio radiológico la presencia de nódulos
pulmonares múltiples bilaterales con tendencia
a la cavitación, así como infiltrados difusos,
adenopatías hiliares y atelectasias. En la analítica
de sangre encontramos anemia hemolítica, leu-
cocitosis con neutrofilia, aumento de la velocidad
de sedimentación globular y en ocasiones factor
reumatoide positivo.
El diagnóstico definitivo es anato-
mopatológico, siendo la biopsia pulmonar la de
mayor rendimiento. La lesión característica son
los granulomas epiteloides yuxtavasculares con
necrosis central. Los anticuerpos anticitoplasma
de neutrófilos se encuentran elevados y son útiles
durante el seguimiento de la enfermedad.
El tratamiento se realiza fundamental-
mente con ciclofosfamida y prednisona. En casos
refractarios al tratamiento están descritos los
anticuerpos monoclonales, las inmunoglobulinas
y la plasmaféresis. Es recomendable realizar la
profilaxis de neumonia por Pneumocitys Carinii en
estos pacientes.
La duración mínima del tratamiento se
establece en seis meses, siempre en función de la
evolución clínica del paciente, con unas tasas de
remisión del 95%.
La afectación urológica de la enferme-
dad deWegener está descrita en un 2.3-7.4%,
siendo poco frecuente la aparición de sintomato-
logía. El tacto rectal suele mostrar una próstata
grande e indurada y en el sedimento urinario
puede aparecer microhematuria, piuria estéril y
proteinuria. En la cistoscopia es característica
la presencia de una próstata friable de aspecto
necrótico. La ecografía transrrectal puede ser útil
en el diagnóstico y en el seguimiento.
En el diagnóstico diferencial es
importante descartar otras etiologías como la
prostatitis aguda bacteriana (Escherichia coli,
Klebsiella pneumoniae, Proteus mirabilis, Pseu-
dona aeruginosa), la prostatitis crónica (Chla-
mydia trachomatis, Ureaplasma urealitycum),
el cáncer de próstata, enfermedades sistémicas
(sarcoidosis, amiloidosis, panarteritis nodosa,
poliangeítis microscópica) y otras causas de
prostatitis granulomatosas como micobacterias,
mycoplasma, espiroquetas, brucella, schistoso-
ma, equinococcus y Cándida albicans.
CONCLUSIONES
La granulomatosis deWegener es una
enfermedad sistémica de etiología desconocida
que afecta principalmente al aparato respiratorio
y puede afectar al aparato urinario.
La sospecha clínica sistémica es de-
terminante para el diagnóstico de los casos poco
frecuentes de afectación urológica.
BIBLIOGRAFIA
1. Dtsch MedWochensch 2006, 5; 131 (1-2): 22-5
2. Int J Surgery Pathol. 2004, 12 (1): 75-8
3. Urology 2005; 27: 195e.26-195e.27
4. J Reumathology 1994 21 (3): 566-9
5. J Reumathology 1986 13 (2): 448-51Urology
1992, 39 (5): 420-3Chest. 2005, 128 (5): 3625-8
8. Br J Reumathology, 1998 37(7): 805-6
Imagen nodular parahiliar, lóbulo superior
derecho, probablemente cavitada

6
Inﬁltrado pulmonar localizado en el segmento anterior del lóbulo
superior derecho
Imagen nodular en el ápex del pulmon derecho, sin poder descartar
colonización
TC abdominal: Infarto esplénico intenso TC abdominal: múltiples áreas hipodensas corticales renales sugesti-
vas de isquémia

7
Desestructuración de la arquitectura glandular secundaria a inflama-
ción granulomatosa necrotizante extensa (HE x100)
Inflamación granulomatosa alrededor de un vaso afecto de vasculitis
(HE x 250)
Inflamación granulomatosa con histiocitos“en empalizada”alrededor
de foco de necrosis fibrinoide (HE x 250)
HE x 400
Desestructuración de fibras elásticas en un vaso con vasculitis necroti-
zante (HE x 250)
HE x 400

8
Introducción
El retrasplante renal es en la actualidad
una opción terapéutica válida para aque-
llospacientesquehanperdidopreviamen-
te algún injerto. Está aceptado que los 2º
trasplantes tienen resultados similares a
los 1º enloquerespectaalasupervivencia
del injerto.
Existe discusión acerca del beneﬁcio que
podría aportar someter al paciente a un 3º
o 4º trasplante renal frente al tratamiento
con diálisis.con diálisis.
Objetivo
Analizar la supervivencia del paciente e injerto en
3º y 4º trasplantes renales. Analizar asumiendo
los cambios en el tratamiento inmunoterápico
inherentes al paso del tiempo, las variables rela-
cionadas con la supervivencia del injerto y com-
plicaciones quirúrgicas de pacientes sometidos a
un 3º ó 4º trasplante renal.
MaterialyMétodos
Desde julio de 1985 hasta Julio de 2006, se han
realizadoennuestrocentro58tercerostrasplantes
y 7 cuartos. Las variables analizadas fueron edad,
sexo, procedencia del injerto, tiempo de diálisis,
lateralidad, localización, cirugía de banco, tiempo
de isquemia, rechazo, supervivencia del injerto y
complicaciones quirúrgicas.
Resultados
Se trata de 38 hombres y 27 mujeres, con una
edad media de 40 años y unamedia de 127 meses
en programa de diálisis previo al 3º ó 4º trasplan-
te.Lasupervivenciamediadel1ºinjertofuede32
mesesyde42,3mesesparael2ºinjerto,siendoel
rechazo agudo o crónico la causa del fracaso renal
en el 71% y 75% de los casos, respectivamente.
En cuanto a la procedencia del injerto, 57 casosEn cuanto a la procedencia del injerto, 57 casosEn cuanto a la procedencia del injerto, 57 casos
correspondieronadonantecadáver(conunaedad
media de 34,2 años y un tiempo medio de isque-
miade31,7horas)y8adonantevivo(edadmedia
de 33,3 años y un tiempo medio de isquemia ca-
liente de 4,08 min). En 47 casos, se utilizó el riñón
izquierdo.Serealizóabordajeortotópicoen15ca-
sos, en fosa ilíaca derecha 30 pacientes y 20 casos
enfosailíacaizquierda.Lacirugíadebancoarterial
fuenecesariaen5casosylavenosaen2.Hubodos
casosdetrasplanterenalcombinadohepato-renal
y uno cardio-renal. 25 casos (38.4%) presentaron
NTA durante el postoperatorio. La supervivencia
global del paciente a los 1 y 5 años es de 97% y
92% respectivamente. La supervivencia del 3º in-
jertoalañofuedel75%ydel60%alos5años.13
pacientes sufrieron rechazo agudo. Hubo 9 casos
TERCEROSY CUARTOSTRASPLANTES RENALES:
UNA OPCIÓN RAZONABLE
L.IzquierdoReyes,P.AltésIneva,Ll.PeriCusí,A.AgudPiqué,A.GarcíaLarrosa, M.SánchezCaba,A.
MolinaCabezas,I.Goicoechea,F.OppenheimerSalinas, R.GutiérrezdelPozo,A.AlcarazAsensio.
HospitalClínic
de hematoma perirrenal, 1 fístula urinaria,
4 linfoceles, 2 casos de estenosis ureteral y 1
acodamiento arterial que requirieron cirugía.
Se dio un caso de trombosis venosa con pérdi-
da del injerto. En el postoperatorio inmediato
4pacientesfallecieron,1porsepsis,2porfallo
cardíaco y otro por un shock séptico.
Conclusiones
El 3º o 4º trasplante renal constituye una op-
ción terapéutica válida con una supervivencia
del paciente y del injerto razonable a corto y
largo plazo. Reservamos el abordaje ortotópi-
co en el trasplante renal iterativo para casos
muy seleccionados, preﬁriéndose el abordaje
en fosa ilíaca.

9
Introducció
El transplantament renal és la millor opció
pels pacients amb insuficiència renal ter-
minal. Donats els bons resultats, existeix
cada dia més mancança d’òrgans. Aquest
fet ha portat a desenvolupar noves fonts
d’obtenció de ronyons per transplantar.
Materialimètodes
Des d’abril de 1985 fins a març de 2006 s’han
realitzat al nostre centre 106 transplantaments
procedents de donants a cor parat, en 60 homes i
46dones,ambunaedatmitjade41,46anys(rang
15,55-64,44). Hem realitzat la procuració de do-
nants en asistòlia de les categories de Maastricht
tipus II i IV (90% i 10%). La causa de la mort del
donantmésfreqüentshaestatl’aturadacardiores-
piratòria (61,95%), seguit delTCE (20,65%), PLT
(11,95%) i l´ AVC (5,43%). Des de l’inici del pro-
grama fins al 1999 hem realitzat perfusió in situ,
en 54 pacients (50,95%), i des de 1999 fins a
l’actualitat la recirculació normotèrmica ha estat
el mètode de preservació emprat, en 52 pacients
(49,05%). La immunosupressió s’ha basat en la
combinació de prednisona i un anticalcineurínic,
afegint-se eventualment azatioprina, micofeno-
latieverolimus.Elseguimentmedihaestatde4,5
anys (rang 0,27-15,49). No s’ha pogut completar
el seguiment en 6 pacients.
Resultats
El temps mig d´ isquèmia calenta ha estat de 126
minuts (rang 40-210). El temps mig de preserva-
ció (PIS o RN) ha estat de 135 minuts (rang 30-
300). El temps mig de preservació en gel des de
l’extracció fins a l´ implant és de 13,5 hores (40
minuts-22 hores).
El pedicle múltiple o la duplicitat ureteral es va
trobar en un 26,47% de ronyons. El 48,42%
d’empelts varen presentar diuresi immediata. El
7,54% de pacients varen necessitar reintervenció
postoperatòria(4transplantectomiesi4hemorrà-
gies).Allargtermeesvarenrealitzar3reinterven-
cions (2,83%): 2 transplantectomies per rebuig i
un reimplant ureteral per estenosi. El 62,62% de
receptors va necessitar hemodiàlisi postopera-
tòria. L’empelt va presentar errada primària en 9
pacients (9,09%). El 21,21% de pacients han pre-
sentat rebuig crònic i reentrada a diàlisi, al cap de
4,16 anys de l’implant de mitjana. El 69,69% de
TRANSPLANTAMENT RENAL A COR PARAT. EXPERIÈNCIA DE
L´HOSPITAL CLÍNIC.
E.GarcíaCruz,A.GarcíaLarrosa,Ll.PeriCusí,L.IzquierdoReyes,R.GutiérrezdelPozo,A.
AlcarazAsensio
HospitalClínic
pacients està lliure de diàlisi al cap de 4 anys.
Conclusions
El trasplantament renal de donant a cor parat
presenta un alt índex de diàlisipostoperatòria,
però a llarg terme desenvolupa una funció
comparable al donant convencional.
La donació a cor parat és una font irrenuncia-
ble d’òrgans per transplantament.

10
Objectius
El transplantament renal és la millor opció
Determinar la utilitat de la màquina de
perfussiò renal pulsàtil (PP) per a la valo-
raciò del ronyons de viabilitat disminuida
(RVD) i la millora de la seva conservaciò
pretransplantament.
Materialimètodes
S’inclouen 53 donants amb RVD (cor parat (DCP),
HTA, edat>60 años, diabetis, isquemia freda pro-
longada, aterosclerosi). Es conservà un ronyó en
PP i el contralateral es mantingué a 4ºC.
Foren viables els ronyons PP amb resistencia
ﬁnal(RR)
Resultats
Es conectaren a màquina PP 63 òrgans. Es van
descartar 11 òrgans per RR>0,3 y 7 per biòpsia
alterada. La RR ﬁnal dels transplantats respecte
els no transplantats fou de 0,24 vs. 0,7 (p10 dies
d’ingrés fou 50%vs.92%(p17h respecte els con-
trols ambTIF
Conclusions
La màquina de perfussiò permet descartar ron-
yons de forma no invasiva. El fet que els ronyons
PP tinguin un TIF superior als controls, ens indica
que la PP millora la conservació de l’empelt.
MÀQUINA DE PERFUSSIÒ RENAL PULSÀTIL. AVALUACIÒ PRE-
TRANSPLANTAMENT EN RONYONS AMB RISC DEVIABILITAT
DISMINUIDA
PeriL,NetM,SavalN,AgudA,GarciaE,IzquierdoL,AltésP,SánchezM,GarciaA,
GoicoecheaI,MolinaA,CorralJM,OppenheimerF,CampistolJM,ManyalichM,Gutiérrez
R,AlcarazA.
HospitalClínicdeBarcelona

11
Introducció
El trasplantament hepatorenal és el pro-
cediment d’elecció en pacients amb insufi-
ciència hepàtica i renal terminal, tot i que
les seves indicacions i el moment de realit-
zar-lo no està ben determinat. Les entitats
que més freqüentment produeixen insufi-
ciència hepàtica i renal són la hiperoxalú-
ria i la poliquistosi hepatorenal.
Materialimètodes
Entre maig de 2003 i setembre de 2006 hem rea-
litzat 36 procediments. Els receptors han estat 23
homesi13dones,ambunaedatmitjanade48,63
anys(rang19,35-65,79).Lacausaméscomúdela
insuficiència hepàtica ha estat el VHC (47,22%) i
l’enolisme(25%).Quantalainsuficiènciarenal,la
nefropatiaIgA(16,67%)ilapoliquistosi(16,67%),
són les principals causes de insuficiència renal.
La tècnica quirúrgica és la mateixa que en el tras-
plantament renal convencional, a través d’una in-
cisió pararectal extraperitoneal amb anastomosi
vascular a vasos ilíacs externs i anastomosi ure-
teral tipus Leadbetter - Politano no tutoritzada.
La teràpia immunosupressora ha canviat amb els
anys, basant-se en la combinació de prednisona
i un amticalcineurínic (ciclosporina 66,66%), as-
sociant-se eventualment asatioprina, tacrolimus
i everolimus. El seguiment medi ha estat de 4,16
anys (rang 0,06-13). El seguiment s’ha perdut en
dos casos.
Resultats
En un cas el trasplantament renal no es va poder
realitzar per ocupació d’ambdues fosses ilíaques.
Durant l’ingrés, 14 pacients (38,88%) varen re-
TRASPLANTAMENT RENAL EN EL CONTEXT DELTRASPLANTAMENT
HEPATORENAL.
E.GarcíaCruz,Ll.PeriCusí,A.GarcíaLarrosa,A.Gutiérrez,R.GutiérrezdelPozo,F.
OppenheimerSalinas,A.AlcarazAsensio
HospitalClínic
querir revisió quirúrgica (8 casos per hemorràgia,
2 casos per fístula biliar). La taxa de mortalitat ha
estat del 16%: en 3 casos durant el postoperatori
immediat, en 2 casos al cap de sis mesos i 1 cas
al cap de dos anys. La supervivència de l’empelt
hepàtical’anyialscincanysésdel80,55idel75%
respectivament.
La supervivència de l’empelt renal a l’any i als 5
anys és del 83,33 i 75% respectivament. Un pa-
cient va presentar errada primària de l’empelt
renal (2,7%), mentre que 2 pacients (5,55%)
varen presentar rebuig agut als 5 i 10 anys de la
intervenció. Un pacient, amb síndrome de la unió
pieloureteral, va requerir intervenció durant el
seguiment.
Conclusions
L’empelt renal en el context del trasplantament
hepatorenal no presenta dificultats tècniques
addicionals a les d’un trasplantament renal con-
vencional.Lafunciódel’empeltrenaléscompara-
blealtrasplantamenttípic.Tanmateix,lamortali-
tat i la morbilitat del trasplantament hepatorenal
són considerables, i fan que s’hagi individualitzar
la indicació i el moment de realització del pro-
cediment.PP tinguin un TIF superior als controls,
ens indica que la PP millora la conservació de
l’empelt.

12
Introducció
L’augment de l’edat dels donants, amb
l’augment paral.lel dels factors de risc as-
sociats a l’edat, ha condicionat una pitjor
supervivència de l’empelt quan utilitzem
aquest tipus de donants. El trasplanta-
mentrenaldoble(TRD)ambintentdepro-
porcionar al receptor una suficient massa
renal és una estratègia proposta per a
optimitzar els resultats en aquest tipusoptimitzar els resultats en aquest tipus
d’empelts. La doble agressió quirúrgica
del TRD augmenta el percentatge de com-
plicacions quirúrgiques, i diferents pau-
tes d’immunosupressió poden influir en
l’aparició de les mateixes.
Analitzem les complicacions quirúrgiques
a la nostra sèrie de TRD (gener 2004-des-
embre2005)comparant2diferentspautes
d’immunosupressió : Ciclosporina (CsA),
Micofenolato mofetil (MMF) i prednisona
(PD) versus anticossos policlonals (ATG),
Rapamicina (SRL). MMF i PD.
Materialimètodes
Entre gener 1997 i desembre 2005, 78 pacients
van rebre un TRD a l’Hospital Universitari de Be-
llvitge amb ronyons de donants majors de 60
anys, després d’una avaluació histològica segons
un protocol prèviament establert. 38 pacients van
rebre immunosupressió amb CsA, MMF i PD i 40
(GrupG1)pacientsambATG,SRL,MMFiPD(Grup
G2).
Es comparen entre els 2 grups la incidència de
funciórenalretardada,rebuigagut,supervivència
de l’empelt i complicacions quirúrgiques.
TRASPLANTAMENT RENAL DOBLE: ANÀLISI DE LA MORBIDITAT
QUIRÚRGICA EN FUNCIÓ DE DUES PAUTES IMMUNOSUPRESSORES
FrancésA.,RieraL.,SuárezJ.,RoperoJ.,RuizV.,FumadóL.,CruzadoJ.,SerrallachM.,
ViguésF.,FrancoE.
Resultats
La incidència global de funció renal retardada de
l’empelt va ser de 42.3%, sense diferències signi-
ficatives emtre ambdós grups (42% vs 43% del
G1 i el G2 respectivament), així com tampoc exis-
teixendiferènciessignificativesentrelaincidència
de rebuig agut. Respecte les complicacions qui-
rúrgiques no es troben diferències significatives
en la incdència de fístula urinària o eventració. En
canvi sí que hem trobat diferències significatives
en linfocels i trombosis vascular amb una major
incidènciaenelgrupdepacientstractatsambSRL
en comparació amb el grup tractat amb anticalci-
neurínics. No ha aparegut cap estenosis ureteral
en el grup tractat amb SRL, mentre que hi han 7
estenosis ureterals en l’altre grup.
Lasupervivènciadel’empeltielpacientéssimilar
en ambdós grups.
Conclusions
Observant els nostres resultats, en un programa
de TRD la utilització d’un protocol immunosu-
pressor sense inhibidors de la calcineurina i basat
en SRL no ofereix avantatges respecte a la pauta
clàssica de CsA, MMF i PD. L’elevat percentatge de
complicacions limfàtiques a la pauta de SRL, su-
ggereix la introducció d’aquest immunosupressor
de forma diferida.conservació de l’empelt.

13
Introducció
Des de l’utilització de la litotripsia ex-
tracorpòria per ones de xoc (LEOX) s’han
tractat, de forma exitosa i amb poques
complicacions,lamajoriadelscàlculsreno-
ureterals que fins llavors eren subsidiaris
de cirurgia oberta o maniobres endoscòpi-
ques a cegues. Ara bé, des de l’aparició de
la nefrolitotomia percutània i de l’ urete-
roscopia flexible, es discuteix si la LEOX ha
de ser la primera opció de tractament per
aleslitiasianivelldegrupcalicilarinferior
(GCI), degut a la menor eliminació dels
restes calculosos en aquesta localització
després del tractament.
Objectiu
Avaluar el paper dels factors personals, factors in-
trínsecs al càlcul i, sobretot dels factors anatòmics
renalsenl’eficàciadelaLEOXenleslitiasisdelGCI,
avaluant l’absència o no de restes litiàsics després
del tractament. També, evaluar quin d’aquests
factorsespotutilitzarpertaldediscriminaraque-
lls pacients que son subsidiaris de LEOX com a pri-
mera opció dels qued’entrada es beneficiarien de
mesures més agressives.
Materialimètode
Analitzem retrospectivament a 78 pacients amb
litasi a nivell de GCI que foren tractades amb
LEOX amb un sistema Dornier S lithotripter en un
període de tres anys, des del 2002 fins al 2005.
Tots els càlculs foren fragmentats en partícules
expulsables en una sola sessió de LEOX i el resul-
tat de l’eliminació del càlcul es va avaluar als 3
mesos mitjançant radiografia simple d’abdomen
VALOR PREDICTIU DELS FACTORS ANATÒMICS RENALS PER A
L’EXPULSIÓ DE FRAGMENTS DESPRÉS DE LEOX EN LITIASI DEL
GRUP CALICILAR INFERIOR.
M. Arzoz*, L Ibarz*, Salinas D**, Boix R*,Ruiz J*,Bernal S*, Mora M*, Areal J*,Ramon
M**,BlascoF**,RuizMarcellanJ.Mª**,SaladiéJ.Mª*.
*HospitalUniversitariGermansTriasiPujol.**InstitutUniversitariDexeus.
iecografiarenal.S’utilitzaelprogramainformàtic
SPSS 12.0 per a windows per arealitzar l’anàlisi
estadístic tant descriptiu com comparatiu.
Resultats
Dels 78 pacients estudiats, 39 formaven part del
grup de pacients sense restes ( Grup A) i 39 del
grup amb restes ( Grup B). La mitjana d’edat dels
pacients era de 48 anys ( 21 a 82). 39 pacients
eren dones i 39 homes, L’area mitjana de la litiasi
era de 0’8 cm2 ( 0’009 a 4’5). Pel que fa als fac-
tors anatòmics renals, la mitjana de la longitud
de l’infundíbul, de l’amplada de l’infundíbul, de
la realció entre longitud i amplada infundibular
i de l’angle infundibulopèlvic en el grup sense
restes i el grup amb restes es de 24,5 i 27,1mm,
6,4 i 7,9 mm, 6,4 i 9,1 i 51º i 52º, respectivament
( p= 0,087, 0,881, 0,068 i 0,918). La mitjana de
l’alçada del calze per als dos grups es de 21,6 i
26,6 mm respectivament ( p =0,002), i aquest
és l’únic paràmetre que ha demostrat ser factor
predictor de l’eliminació de fragments després
de la LEOX, de manera que els pacients amb una
alçada de calze menor son els que expulsen mes
fragments després de la LEOX.
Conclusions
La mesura de l’alçada del calze permet determi-
nar quins pacients amb litiasi a GCI es beneficia-
ran de la LEOX com a primera opció. L’alçada del
calze és una mesura reproduïble, fácil de realitzar
iqueespotduratermealapropiaconsultamèdi-
ca.Quedapendentdefinirelpuntexacted’alçada
a partir del qual hem de triar un tractament o un
altre i , convindria realitzar estudis prospectius
per a confirmar aquestes dades.

14
Objectiu
Dins un servei dúrologia, i en concret un
centre de referència de litiasi , la urete-
roscopia (URS) reglada o diferida te unes
indicacions ja definides i establertes. Si
be la URS dúrgències sempre ha estat
contraindicada i per tant descartada do-
nat el risc de sepsis secundaria a les altes
pressionsenqueestreballa,creiemqueen
láctualitat en determinats centres endo-
urologics, amb una tècnica reglada i sota
mans expertes , ocuparia part de lársenalmans expertes , ocuparia part de lársenal
terapèutic de tot servei dúrgències.
Materialimètodes
Entre Gener de 1995 i Agost de 2006 realitzarem
2116 ureteroscopies (URS), aproximadament 350
URS al any. Si be el nombre dúrgències urologi-
ques en el nostre centre (hospital multidisciplina-
ri) es de 4500 a lány , el nombre de cateterismes
dúrgències per obstrucció o complicacions en la
via urinària alta oscil·la entre als 210-230 /any.
Destacar que dáquests, el 50 % son cateterismes
complicats, el 85 % de causa litiasica obstructiva,
un 10% de causa oncològica i 5% iatrogenica (ra-
dioteràpia,cateterismesprevis,quirúrgica).S´han
analitzattotesaquellesindicacionsquelapractica
de una URS ha permès resoldre la obstrucció de
la via urinària i que per tant molts dels casos ha
evitat o be una segona re-intervenció, o altres
maniobres mes agressives com es la col·locació
dún catèter de nefrostomia amb la comorbilitat
que això comporta. La URS dúrgències es realitza
enel95%delscasossotaunasedoanalgesia,amb
el cirurgia en bipedestació, utilitzant ureteroscop
rígid10chemprantperl’intubaciócatèterureteral
del 5 Ch (obert - tancat) o be guia Sensor 38 mm.
Control per escopiai contrast iodat, així com visió
directaeinsuflacióabaixapressiócontinuaoamb
polsos dínfusió manual de 20 ml. En molts dels
URETEROSCÒPIA D’URGENCIES, QUIN LLOC OCUPA I QUINES SON
LES NOSTRES INDICACIONS ACTUALS
MarcSERRALLACHOREJAS,JoséMªCuadrado,JesusMuñoz,SergiColom,Carlos
Torrecilla,FrancescVigues,LuisRiera,EladioFranco
H.UNIVERSITARIDEBELLVITGE
casos es finalitza el procediment deixant catèter
ureteral inter-extern 5 ch o be doble J de 4.8 ch
que no requereix control Rx directe.
Resultats
Analitzem tots aquells casos d´ urgència realit-
zats durant lúltim any on la practica dúna URS
com a primera indicació o be post-intent fallit de
cateterisme suposà un resultat satisfactori.
LaindicaciómesfreqüentdeURSdúrgènciesfou
lalitiasiobstructivanofebril(còlicrecurrentiem-
pitjoramentdelafunciórenal)bepercataterisme
infructuós secundari a litiasi impactada (40 %),
falsa via per cateterisme dificultós (20%), litiasi
yuxtavesicaliintramuralpercòlicrecurrent(10%)
ocòlicfebrilambimpactaciolitiasicayuxtavesical
(única indicació de la litiasi obstructiva febril) (5
%). Altres (10%) catèters ureterals descendits
(practicant-seretiradailitotripsiaendoscopicare-
solutiva)oascendits(perrecol.locacio),insuficièn-
cia renal aguda i anuria en monore. Compressions
extrínsequesureteralsdecausaoncològiques(neo
cervix-neo de prostata) o intrínseques (radioterà-
pia). Recol.locació de cateters no productius po-
satsforadelaviaexcretora(creuamentdelsiliacs,
dobles perforacions en sifons (bucles) ureterals i
un cas excepcional dénclavament ureteral per
clau de pròtesis de maluc desplaçada.
Com altres utilitats caldria esmentar diferents si-
tuacions adverses on en ocasions dúrgència no
si pensa com a possible eina de treball: Catater-
sisme ureteral en pacients amb estenosis dúretra
anterior o esclerosis de cella prostàtica post RTU.
Litiasi uretral enclavada amb litofragmantació.
Ruptura de fórnix amb cateterisme infructuós per
dificultat de fer pielografia ascendent per difusió
del contrast.
Conclusions
La URS d´ urgències s´ha de considerar com una
contraindicació absoluta en la obstrucció de la
via urinària alta febril, si be hem pogut com-
provar que existeixen moltes altres indicacions
dúrgències possiblement no contemplades en l´
actualitat i que s´ haurien de considerar com de
primera elecció, donada la practicitat que com-
porta la visió directe dels procediments. Per tant
creiem que, el fet de disposar dún ureteroscop d´
urgència, així com el seu us sota mans expertes i
amb una correcte manipulació, no àuria de supo-
sar una excepció en la tècnica.

15
TRATAMIENTO DE LA LITIASIS URETERAL MEDIANTE
URETEROSCOPIA. ANALISIS DE NUESTRA EXPERIENCIA.
I.Goicoechea,A.GarcíaLarrosa,M.LuqueGálvez,A.FrancodeCastro,JM.MallafréSala,
Ll.PeriCusí,A.AgudPiqué,L.IzquierdoReyes,P.AltésIneva,M.SánchezCaba,A.Molina,
A.AlcarazAsensio
HospitalClínic
Introducción
La Ureteroscopia representa una opción
terapéutica importante en el tratamiento
de la litiasis ureteral. Analizamos nuestra
corta experiencia desde el inicio de la téc-
nica en nuestro centro, donde no dispone-
mos de ESWL.
Objetivos
Revisión retrospectiva de las ureteroscopias reali-
zadas en nuestro centro como tratamiento de la
litiasis ureteral.
MaterialyMétodos
Desde enero 2005 hasta septiembre 2006, hemos
realizado 39 ureteroscopias por litiasis ureteral, a
23 mujeres (59%) y 16 hombres (41%), con una
media de 58 años (26-82 años). 22 en lado dere-
cho y 17 en lado izquierdo. Litiasis yuxtavesical
en 19 casos, 9 en 1/3 inferior de uréter, 4 en 1/3
medio ureteral, 6 en 1/3 superior-medio ureteral
(todos mujeres) y 1 caso en la unión pieloureteral
en riñón ptósico de una mujer ptósico. El tamaño
variaba 0,3-2,0 cm (media 0,85 cm). Las varia-
bles estudiadas fueron: edad, sexo, presentación
clínica, método diagnóstico, localización, tamaño
y número de la litiasis, tipo de extracción (lito-
clasthfragmentación-extracción con pinza de los
fragmentos versus extracción con pinza o dormia
sinfragmentacióndelalitiasis)yresultados,com-
plicacionesdelaureteroscopia,colocaciónonode
catéter doble J, complicaciones postoperatorias y
estancia hospitalaria. Se realizaron con anestesia
intrarraquídea.
Resultados
No se objetivó litiasis en 5 casos (13% de URS),
deducimos expulsión expontanea. En los 34 ca-
sos restantes en que se objetivó litiasis (87% de
URS) se realizó: extracción simple de litiasis en 21
casos (62%), litoclasth y extracción de fragmen-
tos en 8 casos (24%) con tasa de fragmentación
del 100% quedando restos litiásicos en 2 de los
8 casos (25%). De los 34 pacientes con litiasis
quedaron libres de ella tras ureteroscopia 29 pa-
cientes (85%). Fracaso de uretoscopia en 5 casos
(15%); 2 requirieron de ureterolitotomía (litiasis
1,5y1cm),2requirierondeESWL(litiasis0,7cm)
y uno de 2º ureteroscopia.. Complicaciones: En
los 27 casos que colocamos pig-tail :4 presentó
dolor EVA=0,6 mientras que en los otros 12 que
no colocamos pig-tail también 4 presentaron do-
lor EVA=1. Fiebre n=2 (5%), IRC agudizada n=1
(2,5%),dolorcólicon=8(31%).Laestanciamedia
hospitalaria fue de 3 días.
Conclusiones.
En nuestra experiencia la ureteroscopia es una
técnica segura y eﬁcaz con muy buenos resulta-
dos en el tratamiento de la litiasis ureteral. Tiene
escasa morbilidad y las complicaciones mayores
son extremadamente infrecuentes.Deducimos no
útil el catéter ureteral sistemático en función de
ausencia de diferencias en la clínica dolorosa.

16
Introducció
La revisió hemostàtica postadenomecto-
mia retropúbica per hematuria massiva
és unacomplicació poc freqüent però no
exempta de riscs. La reobertura del llit
quirúrgicpotserpocefectivaperladiﬁcul-
tat en la localització del sagnat i obligar a
realitzar maniobres que poden comportar
complicacions posteriors.
Objectius
Avaluar la freqüència de reintervenció per hema-
turia postadenomectomia retropúbica al nostre
centre.
Avaluar l’efectivitat, el temps mig empleat i els
possibles efectes secundaris derivats del ús del
abordatge transuretral com a tractament resolu-
tiu d’aquesta complicació postquirúrgica.
Materialimètodes
Vam analitzar 540 adenomectomies retropú-
biques tipus Millin amb obertura transcervical,
realitzades entre els anys 1998-2005. La mitjana
d’edat dels pacients era de 71 anys (55-78).
Es va avaluar l’efectivitat, el temps quirúrgic mig
empleat i les complicacions en els casos en que va
ser necessària la revisió endoscòpica.
Resultats
Van ser necessàries 14 reintervencions, el que
suposa un 2.5% del total de les adenomectomies
retropúbiques. En el 100% dels casos la compli-
cació postquirúrgica immediata va ser resolta per
aquesta via, no essent necessària la cirurgia ober-
ta. La temps empleat en la revisió hemostàtica
transuretral fou de 37 minuts. Les complicacions
observades van ser : 2 estenosis uretrals, 1 cas
d’incontinència i 2 ITUs no febrils.
TRACTAMENT PERVIATRANSURETAL DE LA HEMATURIA MASSIVA
POST ADENOMECTOMIA RETROBÚBICA
JMª.Gaya,J.Arce,Ll.Gausa,M.Montlleó,J.PoncedeLéon,J.Salvador,J.Caparrós,H.
Villavicencio.
FundacióPuigvert
Conclusions
Laviatransuretralésunatècnicasimpleieﬁcaçen
el 100% del casos pel tractament de l`’hematuria
postadenomectomia . El temps mig empleat es
acceptable. Les complicacions observades a llarg
terminisonmínimesiamésamésnopodenatri-
buir-se únicament a aquesta tècnica.

17
PacientesyMétodos
Desde 1990, en Fundació Puigvert se han diag-
nosticado 5 adenocarcinomas de uraco (ADCu).
Edad media 48.8 años (30-66). 60% hombres. Se
analiza la clínica, el diagnóstico, tratamiento y
evolución posterior. Se revisa la literatura.
Resultados
Cuatro pac debutaron con hematuria (80%) y uno
con síndrome miccional irritativo. La cistoscopia,
demostró un tumor sólido y único, en cúpula, con
calcificacionesen2casos.LaRTUmásBMNpermi-
tió el diagnostico de ADC mucinoso extracelular,
uno de ellos, con células en anillo de sello. BMN
negativa 100% casos. El estudio de extensión fue
siempre negativo. El tratamiento fue cistectomía
parcial (4 pac) y laparotomía exploradora (1 pac).
Se estatificaron (Sheldon) como IIIA (3 pac), IIIC
(1pac) y IIID (1pac). 2 pac presentaron márgenes
positivos, uno de ellos catalogado como IIIA, re-
quiriendocistectomíaradical(IVA).3pachanreci-
bido quimioterapia adyuvante. 2 pacientes (40%)
están vivos y 3 fueron éxitus.
Discusión
Neoplasia infrecuente (0.17-0.34 de los tumores
vesicales). Afecta preferentemente a jovenes.
-Síntoma más frecuente: hematuria (64-78%).
-Diagnóstico: tardío por clínica inespecífica y lo-
calización. Ecografía: sospechar ante lesión iso-
hipoecogénica, sólida, extravesical, adyacente a
cúpula vesical y en línea media. La AP de la
RTU confirmará el diagnóstico.
-Tratamiento: cistectomía parcial, exéresis del
uraco y linfadenectomía. Otros defienden la
cistectomía radical. RT y QT poco eficaces.
-Pronóstico:dependedelgradodeltumor,estadio
y márgenes tras cirugía.
ADENOCARCINOMA DE URACO
H.Ascaso,J.Segarra,V.Monllau,MJ.Martínez,J.PalouyH.Villavicencio.
FundacióPuigvertFundacióPuigvert

18
Introducció
Presentem dos casos d’hèrnia vesical en
dos homes i es realitza una petita revisió
de la patologia.
L’hèrnia vesical es deﬁneix com la migra-
ció de la bufeta urinària associada a una
hèrnia angonal directa o indirecta. Té una
incidència d’entre el 0.4 i el 3% del total
d’hèrnies, però l’existència d’una hèrnia
vesical massiva associada a un defecte
inguinoescrotal és poc comú (l’any 1998
només s’havien descrit un total de 114 ca-
sos).
Clínicament s’ha de sospitar davant d’una
hèrnia inguinoescrotal en tot pacient de
50 anys amb clínica urinària obstructiva.
El diagnòstic es realitza amb CUMS (també
poden ajudar l’ecograﬁa i laTAC).
El tractament consisteix en reparar el de-
fecteherniariicorregireltrastornobstruc-
tiu.
HÈRNIESVESICALS
ARCHCAÑAS,A.,LABORDARODRIGUEZ,A.,UMBERTCANALS,B.,CAPDEVILA
QUEROL,S.(1),VARGASBLASCO,C.
HOSPITALDEVILADECANS(1)HOSPITALDETERRASSA

19
Introducción
La gangrena de Fournier consiste en la
fascitis necrotizante de la región peri-
neoescrotal. De evolución fulminante re-
quiere actuación urológica inmediata con
soporte antibiótico intensivo y desbrida-
miento quirúrgico.
MaterialyMétodos
Durante los últimos 15 años se han revisado 21
historias clínicas de pacientes con diagnóstico de
GangrenadeFournierennuestrabasededatos.Se
revisalahistoriaclínica.Factoresderiesgo,agen-
tecausal,tratamientoyevoluciónsonevaluados.
Destacamos la evolución gráﬁca con uso de sus-
tancia pro cicatrizantes (Polihexamida+Betaina)
del último paciente.
Resultados
La edad promedio de los pacientes fue de 58,2
años(rango20-83).Lagangrenasedesencadenó
fundamentalmentedesdefocourinario.Entrelos
factores predisponentes destaca diabetes melli-
tus,alcoholismoydesnutrición.Eldesbridamien-
to quirúrgico agresivo requirió de reconstrucción
plástica diferida.
Conclusiones
La fascitis necrotizante requiere de antibiótico-
terapia agresiva y desbridamiento quirúrgico.
El uso de sustancias pro cicatrizantes disminuye
el intervalo entre el desbridamiento y la cirugía
plástica reconstructiva.
GANGRENA DE FOURNIER. REVISIÓNY EVOLUCIÓN GRAFICA
R.Martinez;B.Juaneda;F.Rodriguez;J.Arce;R.Sagristá;J.PoncedeLeón;M.Montlleó;Maite
Alonso*;J.Caparros;H.Villavicencio.
FundacióPuigvert

20
Introducció
La instauració de la laparoscòpia al Servei
de Urologia de l’Hospital Universitari de
Bellvitge es va iniciar l’any 1993. El nom-
bre de procediments es va mantenir en un
nivell testimonial ﬁns l‘any 2003 en què
es produeix un increment exponencial en
el nombre d’intervencions amb un mínim
índex de reconversions i de complicacions
peripostoperatòries.Al’actualitatlacirur-
gialaparoscòpicaestàcompletamentinte-
grada a l’activitat diària de manera que ha
sustituit a la cirurgia oberta en un nombre
considerable de patologies.
Espresentenlesindicacions,tècniques,re-
sultats i complicacions en els 204 procedi-
ments laparoscòpics efectuats ﬁns el mes
d’octubre del present any.
Cirurgia laparoscòpica Urològica a l’Hospital Universitari de
Bellvitge F.ViguésJulià,M.LópezCostea,A.Francés,J.Ropero,L.Riera,E.Franco

21
Introducció
La cirugia laparoscòpica és actualment
la tècnica d’elecció en un gran nombre
d’hospitals.
Sobretot en hospitals de referència o
centres d’exel.lència. No obstant, es pot
protocolitzar la seva aplicació en centres
hospitalaris comarcals previ desenvolu-
pament d’un programa d’aprenentatge
experimental.
Materialimètodes
Des del gener de 2005 fins l’octubre de 2006 hem
realitzat 64 intervencions laparoscòpiques:
20 Nefrectomies,
2 Pieloplàsties
42 Prostatectomies Radicals
Tots els procediments es van realitzar per abodar-
tge transperitoneal.
Resultats
RESULTATS
-NEFRECTOMIES:
Edat Mitjana 60.5 (31-75 anys)
Temps de Cirugia: 260 minuts
Estada Mitjana: 8 dies (entre 5 i 17)
TamanyTumoral: 5.68 (4 i 14 cms.)
Reconversions: 9 de 20 (una lesió intestinal, 4 per
sagnat, 4 per tm de 10 a 14 cms.)
-PIELOPLÀSTIES
2/ ronyó dret
Temps quirúrgic: 180 minuts
Estada Mitjana: 5 dies
-PROSTATECTOMIA RADICALS
42 Procedimentos
Edat: Entre 59 i 71 anys
Estada Mitjana: 7 dies
CIRUGIA LAPAROSCÒPICA EN L’HOSPITAL GENERAL DEVIC
EstadiTumoral: Pt2 40, Pt3 2
Màrges Possitius: 8 de 42 (19,05)
Reconversió: 8 de 42 (19,05) 3 per sagnat, 3 per
sutura i 2 per neumoperitoneo.
Complicacions Intraoperatòries:2 Perforacions
rectals (sutura laparoscòpica)
Complicaciones Postoperatòries: 2 Arrencaments
de sonda amb reitervenció, 5 Fístules
urinàries prolongades, 2 Estenosis de Uretra (que
han necessitat reintervenció) i 4
incontinències urinàries severes.
Conclusions
El major nombre de complicacions s’han donat en
els primers 30 pacients. Una vegada
sistematitzat el procediment s’ha escurçat signifi-
cativament el temps quirúrgic i l’estada mitjana.
Considerem que per desenvolupar plenament la
cirugia laparoscòpica en un hospital comarcal
aquesta ha d’estar centrada en un equip específic
amb la finalitat de disminuir la corba
d’aprenentatge i millorar els resultats.
J.FernandezZuazuLl.PinsachElíasJ.DinarésPratJ.ValeroMillán
HospitalGeneraldeVic

22
Introducció
Presentem la nostra experiència inicial en
lapràcticadelacirurgialaparoscòpicauro-
lògica.
Describim la pauta dáprenentatge i els
procediments qurúrgics efectuats en un
hospital de no màxim nivell.
Materialimètodes
Desde març de 2005 fins octubre de 2006 hem
realitzat 23 cirurgies laparoscòpiques: 14 nefrec-realitzat 23 cirurgies laparoscòpiques: 14 nefrec-
tomies per tumor, 2 nefrectomies per litiasi, 2
cistoprostatectomiesradicals,2ureterolitotomies,
1 quiste suprarenal gegant, 1 ureterectomia i una
suprarenalectomia.
Hem analitzat diferents paràmetres: duració,
transfusió, dies díngrés, complicacions...
Comentaris
Línterés de la nostra comunicació radica en el fet
de que si be instaurar un programa de laparoscò-
pia en un hospital comarcal presenta dificultats
i requereix un sobreesforç per part del membres
del servei, amb un correcte aprenentatge i una
adecuada monitorització serà en un futur no molt
llunyàunapràcticaterapeúticahabitualenaquest
tipus de centres.
IMPLANTACIÓ DE LA CIRURGIA LAPAROSCÒPICA EN UN HOSPITAL
DE NIVELL II. J.M.BlancafortCamprodon,E.Caubet*,P.L.Alvarez,J.Benages,P.Manasia,
P.J.Martorell
Hosp.Sta.Tecla.ServeidÚrologia.*ServeideCirurgiaGeneral.

23
Introducció
Donada la generalització de les proves
d’imatge, cada cop es diagnostiquen més
tumorsrenalsenestadisinicials.Coneixent
lahistòrianaturald’aqueststumorsielseu
baix potencial metastatitzant, és possible
un tractament conservador i curatiu alho-
ra.
Materialimètodes
Presentem la nostra experiència en nefrectomia
parcial per laparoscòpia, programa que vàrem
iniciar a l’abril de 2005, i del que hem realitzat 19
procediments fins al juliol de 2006, en 13 homes
i 6 dones. L’edat mitja va ser de 58,75 anys (rang
30,80-82,93). El 94,4% dels pacients varen ser
diagnosticats estant assimptomàtics. El tamany
tumoral mitjà va ser de 2,75cm (rang 1,2-3,5).
El seguiment de la sèrie es de 144 dies (rang 4-
347).
Resultats
Dos cirurgians varen realitzar la totalitat dels pro-
cediments. En tots els pacients el procediment va
serrealitzatperviatransperitonealno-ma-assistit.
En1cas(5,26%)esvahaverdeconvertiracirurgia
oberta, degut a la gran quantitat d’adherències.
En1cas(5,26%)esvahaverd’optarpelhand-port
per dificultat en la progressió. El temps quirúrgic
medi ha estat de 173 minuts (rang 90-240). En
dos casos (10,52%) hi ha hagut sagnat quirúrgic
apreciable (800 i 1.100 ml), ambdós per lesió de
la vena renal. Només s’ha hagut de trasfondre un
pacient. Ha estat necessari clampar el pedicle re-
nal en 15 casos (78,94%), durant un temps medi
de 35 minuts (rang 13-50).
Quant al postoperatori, el temps medi d’ús de
morfina ha estat de 1,27 dies (rang 0-4), i el
temps medi fins a l’inici de la alimentació via oral
ha estat de 1,29 dies (rang 0-4). El drenatge s’ha
NEFRECTOMIA PARCIAL PER LAPAROSCÒPIA. EXPERIÈNCIA INI-
CIAL DE L´HOSPITAL.
E.GarcíaCruz,R.Alvarez-Vijande,A.AlcarazAsensio
HospitalClínic
retirat en un temps medi de 3,47 dies (rang 1-8),
i l’estança mitjana ha estat de 5,3 dies (rang 3-9).
Unpacienthapresentatunapielonefritislitiàsica,
que ha requerit col•locació de doble J. Un pacient
ha presentat un aneurisma intrarenal, que s’ha
tractat amb embolització ambulatòria.
Cal destacar la presència de 4 marges quirúrgics
positius (21,05%). Dos d’aquests pacients tenien
un tumor cromòfob, un altre pacient un oncoci-
toma i el darrer un carcinoma de cèl•lules clares.
Un d’aquests pacients, amb un tumor cromòfob,
ha progressat 319 dies després de la intervenció i
està pendent d’intervenció.
Conclusions
La nefrectomia parcial representa un repte per
l’uròleg. En mans experimentades, presenta una
taxa de complicacions acceptables i uns resultats
excel•lents. Cal tenir present que la preservació
de parènquima renal no pot hipotecar la curació
oncològica.

Revista Annals d’Urologia 2007-21

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to Revista Annals d’Urologia 2007-21

Similar to Revista Annals d’Urologia 2007-21 (20)

More from Societat Catalana d'Urologia

More from Societat Catalana d'Urologia (13)

Revista Annals d’Urologia 2007-21