Quantificadors

Quantificadors
 Classificació:
 Quantitatius

 Indefinits

 Numerals:
 Cardinals
 Ordinals
 Múltiplicatius

 Partitius

 Col·lectius

Quantitatius
 Adj. o adv. que expressen de
manera imprecisa o aproximada
una quatitat com a conjunt.
 Poden ser variables (adj.: quant de
te vols?) o invariables (adv.: en vull
prou, per favor). També hi ha
locucions quantitatives (posa-me’n
bona cosa, que bo!).

Quantitatius: variables o invariables

Quantitatius
 Ús de la preposició de:
 Entre els quantitatius (QUANT, MOLT,
MÉS, POC, TANT, MENYS, PROU) i el
nom masculí singular: Fa molt de fred!
 El quantitatiu GENS porta de davant de
noms tant masculins com femenins: No
té gens de fam ni gens de son. Però, no
porta la prep. Si fa funció adverbial,
davant d’adjectiu: La prova no era gens
fàcil.

Quantitatius
 Classificació atenent a la gradació
des d’una quantitat màxima a una
nul·la, expressada de manera
absoluta, comparativa o relativa:

Quantitatius: remarques
UNS QUANTS, UNES QUANTES no és sinònim dels indefinits uns, unes: Hi
anirem d’ací a uns quants dies.
MOLT és variable si fa d’adj.:Té moltes amigues.
MOLT és invariable si fa d’adv.: És molt lluitador.
PROU té el sentit de “quantitat suficient” i és invariable: No tinc prou de
temps per fer-ho tot
BASTANT indica “certa quantitat” i té flexió de nombre: Enguany ha plogut
bastant.
GAIRE/S s’usa en or negatives, interrogatives o condicionals, darrere de no
i de sense. Equival a molt: Menja sense gaire fam. Saps si té gaires amics?
FORÇA equival a molt en frases afirmatives: Ha trobat el llibre força
interessant.
TAN complementa un adj. o un adv.: No sigues tan antipàtic!
TANT fa d’adj. quan complementa un nom i d’adv. quan complementa un
verb: No gastes tant (de) paper/No parles tant.
QUE sinònim de molt, sol precedir adj. i adv. Atenció, no s’ha de confondre
amb quin (flexiu amb sentit exclamatiu, seguit de nom): Que bo! Quin
fred! (i no *Que fred!)

Quantitatius: cal dir
 Com més..., més...
 Com més hi anirem, més gaudirem!
 Tot allò que
 Li donen tot allò que demana.
 Tan prompte/aviat com.../ Al més
prompte/aviat que...
 Vine al més prompte que pugues.
 La gran quatitat de gent que...
 La gran quantitat de gens que hi vingué fou
increïble!

Numerals
 Cardinals: expressen quantitat.
Visc al número quaranta-dos.
 Ordinals: expressen ordre.
Ell va quedar 5é i ella, la 3a.
 Múltiplicatius: expressen multiplicitat.
El doble de dos són quatre.
 Partitius: expressen parts d’una cosa.
S’ha acabat la tercera part del pastís.
 Col·lectius: expressen conjunt.
Hi havia un miler de manifestants.

Numerals cardinals: escriptura
Zero Onze D-U-C
U/Un/Una Dotze Vint-i-un (Una)
Dos Tretze Quaranta
Tres Catorze Cinquanta
Quatre Quinze Seixanta
Cinc Setze Huitanta/Vuitanta
Sis Dèsset/Disset Dos-cents (Dos/Dues-
Set Dihuit/Díhuit/Divuit centes)
Huit/Vuit Dènou/Dinou Tres-cents Cinquanta-nou
Nou Vint Mil/Un Miler
Deu Un Milió, Un Bilió, Un Trilió…

Numerals cardinals: remarques
 Els números 1 i 2 tenen flexió de gènere:
 masculí un/dos - femení una/dues
 Els cardinals no tenen plural excepte quan s’usen com a
substantius
 M’agraden els tresos. Sóc la número tres
 Quan els cardinals s’usen com a ordinals o com a noms de
xifres, MAI prenen la forma femenina:
 Visc a la casa número u
 Ha eixit premiat l’u (xifra)
 Separem amb guionet les desenes de les unitats D-U-C
 Dos mil cinc-cents trenta-dos
 Cal dir
 Números parells: 2,4,6…
 Números senars o imparells: 1,3,5…
 I escaig, i escandús, i remitjó en lloc del barbarisme y pico:
Deu tindre trenta anys i escaig.

Numerals ordinals
 Tenen flexió de gènere. Es creen afegint –é/-ena a
partir del cardinal, excepte els quatre primers:
 Primer/a; segona/a; tercer/a; quart/a; quinzé;
divuitena; trenta-dosé; vuitanta-novena...
 S’abrevien amb la xifra cardinal+l’última lletra de
l’ordinal: 1r, 2ª, 3a, 4es, etc.
 És normatiu emprar la variant culta de base
llatina: quint/a, sext /a, sèptim/a, octau/va, dècim/a,
vigèsim, quadragèsim: L’hora sexta (les 12h); La quinta
essència; Octaves reials.
 Les xifres romanes emprades en cronologies,
ordenacions de regnats i papats, etc., es lligen com
a ordinals de l’I al IX; la resta, com a cardinals:
 Isabel II (segona); el segle IV (quart)...
 Benet XVI (setze); el capítol 23 (vint-i-tres)...

Numerals multiplicatius
 Expressen quantitats múltiples.
 Fan de noms o d’adjectius.
 Concorden en gènere amb el nombre que
acompanyen –excepte “doble” però, no
duple (dupla)- quan signifiquen “tantes
voltes més”:
 És una sala quàdrupla de la que hi havia.
 Porta una càrrega doble.
 S’expressen en masc. quan expressen
composició (format per tants elements):
 La troika és una triple aliança: UE, BCE i FMI.

Numerals multiplicatius
 Escriptura:
 (x2) duple/a o doble/a,
 (x3) triple/a,
 (x4) quàdruple/a,
 (x5) quíntuple/a,
 (x6) sèxtuple/a,
 (x7) sèptuple/a,
 (x8) òctuple/a,
 (x9) nònuple/a,
 (x10) dècuple/a,
 (x100) cèntuple/a.

 Remarques:
 Oralment solen expressar-se mitjançant perífrasi: X
vegades... X voltes més...
 Verb derivat del numeral 4: quadruplicar

Numerals partitius
 Expressen fraccions de la unitat.
 Coincideixen en forma amb els
ordinals, excepte:
½ un mig/una mitja; uns mitjos/unes
mitges. També es pot expressar la
fracció dient la meitat.
 1/3 un terç/una terça; uns terços/unes
terces.

Numerals col·lectius
 Expressen conjunts d’un determinat nombre:
 Un duet musical
 Una biga (2) i una quadriga (4) de cavalls
 Un triangle equilàter, un tetràgon, un pentàgon...
 Un quadrimestre escolar; una setmana; una quinzena...
 Un miler de manifestants
 La tetralogia de Wagner
 Una quartilla , un quadern, un plec, un tríptic
 Tercet, quarteta, octava reial...
 Parts múltiples: bessons, trigèmins, quadrigèmins,
quintigèmins, quatre bessons...
 Altres:Tetraplegia, quaresma, birrem...

 En alguns casos es poden utilitzar els ordinals:
 Una dotzena d’ous
 Una desena d’estudiants

Ús de xifres o lletres en els numerals
 S’escriuen en xifres:
 Les quantitats a partir del 10.
 Els núm. de pàg., documents, articles, paràgrafs de
la llei: Modificaren l’article 135 de la Constitució.
 Segles, numeracions de reials, papals i núm.
Romans: Segle XXI
 Decimals (sempre amb la coma davall): 14,7
 Dies del mes, anys, hora i horaris, graus, altitud,
distàncies i percentatges estadístics: El 25 d’abril;
Obert de 9 a 17h.
 S’escriu punt solament quan la quantitat no forma
part d’una successió: Té una altitud de 1.432m

Ús de xifres o lletres en els numerals
 S’escriuen en lletres:
 Cardinals del zero al nou.
 Quantitats aproximades o incompletes:
 Potser eren més de cinc-centes persones
 Hi assistiren de tres mil a quantre mil dones
 Ordinals no referits a segles, mil·lenis, reis i papes:
 Celebrarem el tercer aniversari
 Nom de dècades:
 La innovació artística dels noranta
 Edat i durada de les coses:
 Complien noranta-nou anys i ho festejaren durant nou dies
 Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió i les quantitats rodones que
les acompanyen.
 Quantitats aparegudes en locucions, frases fetes i expressions en
sentit figurat
 T’ho ha dit mil vegades!
 Ha quedat amb un pam de nas!
 El teatre està a quatre passes de la plaça
 No busqueu els cinc peus al gat!

Indefinits
 Són adjectius o pronoms que
indiquen de manera imprecisa o
inexacta nocions d’identitat,
quantitat o existència:
 Ha dit unes paraules interessants.
 Si passes algun dia per ací, avisa’m.

Indefinits
Adjectius Pronoms
(invariables)
Variables Invariables U /un
Algú
Un, una... Cada
Ningú
Algun, alguna... Diferents
(=diversos) Cada ú, cadascú
Ningun, ninguna...
Hom, tothom
Cada un, cada una...
Alguna cosa
Divers, diversa...
Altri
Altre, altra...
Quelcom
Mateix, mateixa...
Res
Qualsevol, quassevol (pl.)...
Tot
Cert, certa...
Tot, tota... (+nom o SN)
Cap, ni un; cap ni una...
Mant, manta...
Qualque, qualques

Indefinits: remarques
 U, algú, ningú, cadascú i cada ú: sense –n, són
pronoms No hi ha ningú.
 Un, algun, ningun, cadascun i cada un: amb –n,
són adj. Que cadascuna de les famílies ho
autoritze.
 Els indefinits un, algun, cadascun... Poden fer de
pronoms si se sobreentén l’especificació que
comporten: Eren cinc germans; cadascun
estudiava una cosa (cadascun d’ells)
 En valencià perviu la fórmula clàssica U al costat
de UN: De vegades u/un no sap què dir-li
 UN pot ser indefinit o numeral: És un bon xic!
(indef.) Tens un llapis? (num.)

Indefinits:usos problemàtics
 Algú, algun, alguna:
 Algú no significa “una persona important” i no
pot emprar-se així. Cal dir Es creu important
(no Es creu *algú)
 Algun/a, no pot emprar-se en or. neg. amb el
valor de cap o un poc: Tinc un poc de pressa
 Varis, vàries (pl. de l’adj vari –divers,
variat-) no pot substituir l’indefinit
alguns/es:
 Un jersei de tonalitats vàries

 Altre/a/es, entre d’altres, altri:
 Altre/a/es: indef. que va precedit d’article si fa d’adj.,
davant d’un nom: Els altres companys vindran?
 Un/a/s/es altre/a/es: indiquen repetició o distinció:
Ahir arribaren unes companyes i avui hi arribaran unes
altres
 Els altres/la resta: indica un tot genèric: La resta no en
sap res
 D’altre/a/es: matís partitiu o qualitatiu; té un valor
pronominal i està en correspondència amb el pron. en:
Em fan mal les sabates però, no en tinc d’altres
 Entre altres+nom/entre d’altres: Allí hi anaren, entre
altres persones, la teua germana i Miquel/ Állí hi anaren,
entre d’altres, la teua germana i Miquel
 Altri: pron. referit a persones, molt formal. Sempre va
precedit de prep.: M’ha pres per altri. Treballa per compte
d’altri

 Cap:
 Anomena noms comptables en or.
neg.: No hi ha cap problema
 Davant elements incomptables, caldrà
emprar gens: Això no té gens de gràcia
 En interrogacions i condicionals no té
valor negatiu i significa “algun/a”: Vols
cap llibre? Si teniu cap problema,
digueu-m’ho

 Res: cap cosa (pron. indef.)
 Emprat en or. neg. en combinació amb no significa
“cap cosa”:
 No passa res
 Emprat en interrogatives o condicionals significa
“alguna cosa”. Es pot substituir per aquesta locució:
 Passa res? = Passa alguna cosa?
 Gens: en absolut, ni mica(adj. o adv. quantit.)
 Emprat en or. neg. amb noms incomptables:
 No mostra gens de pietat
 Emprat en interrogatives o condicionals significa “un
poc de”:
 T’ha sobrat gens de sucre? = T’ha sobrat un poc de
sucre?

 Mateix:
 És invariable si s’usa com a adv. posposat a un
nom, un pron. o altre adv.:
 Estava a la plaça mateix.
 És variable
 Si segueix un pron fort o un demostratiu:
 Ho han dit elles mateixes
 Ho han fet aquells mateixos
 Si té valor emfàtic (“en persona”):
 La directora mateixa ho va fer
 No pot emprar-se com a pronom:
 S’hi va presentar Joan i la seua germana (no
*i la germana del mateix)

 Tot
 És variable:
 Quan significa sencer, complet però, no indica repetició:
 S’acabà tot el café i tota la torrada
 Cada dia llig una estona (no *tots els dies)
 Quan cal emprar-lo en les construccions amb numerals
cardinals:
 Totes cinc arribaren alhora (no *les cinc)
 Davant topònims amb article:
 Visitàrem tota la Vall de la Gallinera
 És invariable:
 Usat com a neutre:
 Allò fou tot un èxit!
 Davant topònims sense article:
 Tot Europa es manifesta contra les retallades
 Quan fa de pronom:
 Tot li va bé, quin goig!

 Uns, alguns, uns quants:
 Uns s’empra amb noms en plural,
vagament determinats:
 Han comprat uns llibres interessants
 Si el nom no està determinat, no s’usa:
 Han comprat llibres
 Alguns/es; uns/es quants/es no es
poden confondre amb uns/es:
 Fa uns quants anys que es parla de crisi

 Hom:
 Pronom de 3a pers. en or. de subjecte
incert o en registres molt formals:
 Hom diu que el problema és el sistema
(es diu...)
 Precedit d’un/a, es refereix a la
mateixa persona que parla –en registre
formal però, no estàndard ni
col·loquial-:
 Un hom, que ja té certa edat... (formal)
 Una, que ja té certa edat... (col·loquial)

 Cada:
 Mai s’emprarà amb valor emfàtic, com
fa el castellà, caldrà usar un/a/s/es:
 Mira que dius unes coses! (i no *cada
cosa)

Quantificadors

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Quantificadors

More from annaasiscar

Quantificadors