3. Els terratrèmols són tremolors de terra causats per
fortes sacsejades de l’escorça terrestre degudes al
desplaçament sobtat de grans masses rocoses.
Els terratrèmols
4. Les ones sismiques
Les ones sísmiques es produeixen a l’hipocentre
d’un terratrèmol recorren l’interior terrestre i es
reben les dades en els sismògrafs.
Hi ha dos tipus d’ones sísmiques:
- Les ones P
- Les ones S
5. Estudis indirectes de l’interior
terrestre:
La font d’informació sobre l’interior de la Terra vé
de dades indirectes obtingudes dels estudis
sísmics.
Dos models de l’interior de la Terra:
- Model geoquímic
- Model geodinàmic
8. Model geoquímic de la Terra
• Escorça: És la capa més externa de la Terra. És
rígida i freda i se’n distingeixen dos tipus: L’escorça
oceànica i l’escorça continental.
• Mantell: És la capa més voluminosa del planeta.
Està formada per un tipus de roques denses,
anomenades peridotites. Arriba fins als 2.900 km de
profunditat.
• Nucli: Està constituït fonamentalment per ferro,
amb una proporció molt més petita de níquel.
S’estén des dels 2.900 km fins al centre de la Terra.
9. Model geodinàmic de la Terra
• La litosfera: És la capa més externa i rígida. Hi ha dos tipus
de litosfera: la litosfera oceànica i la continental.
• El mantell superior: Situat sota la litosfera. Es comporta
com un material sòlid, però amb una certa plasticitat.
• El mantell inferior o mesosfera:Arriba fins a la zona o
capa D”. També és sòlida, però capaç de fluir molt
lentament.
• La zona o capa D”: És una de les zones més dinàmiques
del planeta i acumula escalfor procedent del nucli extern.
• L’endosfera: Coincideix amb el nucli tan intern com extern.
L'endosfera externa és l’única capa de la Terra en estat
líquid mentres que l’ interna té una composició semblant a la
del nucli extern i està en estat sòlid.
11. Isotacia i subscidència
● Isotacia: la capacitat de l’escorça per
mantenir l’equilibri entre el seu pes
● Subscidència: l’enfonsament d’una
zona per culpa del pes que s’hi troba
amunt
12. Teories fixistes i mòbils
T.Fixistes: la suposició que els continents havien
estat sempre fixos en les mateixes posicions que
ocupen actualment.
T.Mòbils: els continents no havien estat sempre en
la mateixa posició,
14. La deriva
continental
Alfred Wegener, el meteoròleg de 1912, plantejà la hipòtesi de la deriva continental, afirmant que
els continents podrien desplaçar-se des de la massa única coneguda com Pangea.
Tot i aportar diverses proves, no va poder explicar la força impulsora d'aquest moviment, encara
que va suggerir la possible influència de la rotació terrestre.
La seva teoria va ser un pas important en la comprensió de la tectònica de plaques i la formació
actual dels continents.
16. La litosfera: és la part més externa del
mantell superior que està unit a l’escorça, forma
una capa rígida, dividida en plaques.
Les plaques: grans fragments de la crosta
terrestre amb una gran activitat sísmica i
volcànica.
La litosfera i plaques
17. oceàniques
Plaques Vores
Tipos de plaques i vores
-Passives: zones on la litosfera no
pateix canvis.
-Constructives: zones on es crea
litosfera.
-Destructives: zones on es
destrueix litosfera.
-Col·lisió continental: zones on dos
continents xoquen i formen una
serralada.
-Capa externa i
més gruixuda
litosfera que
forma els
continents i les
illes continentals.
-Capa de la
litosfera que
forma el sol
dels oceans i
mars.
continentals
18.
19. El moviment de les plaques
-El moviment de les plaques
està impulsat per:
Els Corrents de convecció: que
és en el mantell terrestre on el
material calent ascendeix i el
fred descendeix.
