Martina M, Aran, Roger i África
Processos
formadors
de relleu
Estudi de
l’estructura de
l’interior
terrestre
Els terratrèmols són tremolors de terra causats per
fortes sacsejades de l’escorça terrestre degudes al
desplaçament sobtat de grans masses rocoses.
Els terratrèmols
Les ones sismiques
Les ones sísmiques es produeixen a l’hipocentre
d’un terratrèmol recorren l’interior terrestre i es
reben les dades en els sismògrafs.
Hi ha dos tipus d’ones sísmiques:
- Les ones P
- Les ones S
Estudis indirectes de l’interior
terrestre:
La font d’informació sobre l’interior de la Terra vé
de dades indirectes obtingudes dels estudis
sísmics.
Dos models de l’interior de la Terra:
- Model geoquímic
- Model geodinàmic
Discontinuïtats sísmiques:
- Discontinuitat de Mohorovicic
- Discontinuitat de Repetti
- Discontinuitat de Gutenberg
- Discontinuitat de Lehmann
Les capes de la
terra
Model geoquímic de la Terra
• Escorça: És la capa més externa de la Terra. És
rígida i freda i se’n distingeixen dos tipus: L’escorça
oceànica i l’escorça continental.
• Mantell: És la capa més voluminosa del planeta.
Està formada per un tipus de roques denses,
anomenades peridotites. Arriba fins als 2.900 km de
profunditat.
• Nucli: Està constituït fonamentalment per ferro,
amb una proporció molt més petita de níquel.
S’estén des dels 2.900 km fins al centre de la Terra.
Model geodinàmic de la Terra
• La litosfera: És la capa més externa i rígida. Hi ha dos tipus
de litosfera: la litosfera oceànica i la continental.
• El mantell superior: Situat sota la litosfera. Es comporta
com un material sòlid, però amb una certa plasticitat.
• El mantell inferior o mesosfera:Arriba fins a la zona o
capa D”. També és sòlida, però capaç de fluir molt
lentament.
• La zona o capa D”: És una de les zones més dinàmiques
del planeta i acumula escalfor procedent del nucli extern.
• L’endosfera: Coincideix amb el nucli tan intern com extern.
L'endosfera externa és l’única capa de la Terra en estat
líquid mentres que l’ interna té una composició semblant a la
del nucli extern i està en estat sòlid.
Moviments
verticals i
horizontals a la
litosfera
Isotacia i subscidència
● Isotacia: la capacitat de l’escorça per
mantenir l’equilibri entre el seu pes
● Subscidència: l’enfonsament d’una
zona per culpa del pes que s’hi troba
amunt
Teories fixistes i mòbils
T.Fixistes: la suposició que els continents havien
estat sempre fixos en les mateixes posicions que
ocupen actualment.
T.Mòbils: els continents no havien estat sempre en
la mateixa posició,
Expanció del fons
oceànic
https://prismas.santillana.es/coursePlayer/clases2
.php?editar=0&idcurso=4519062&idclase=4601915
62&contentStyle=santillana-
microcontenidos&modo=0
Apartat 2: l’expanció del fons marí: ‘’El Sonar’’
La deriva
continental
Alfred Wegener, el meteoròleg de 1912, plantejà la hipòtesi de la deriva continental, afirmant que
els continents podrien desplaçar-se des de la massa única coneguda com Pangea.
Tot i aportar diverses proves, no va poder explicar la força impulsora d'aquest moviment, encara
que va suggerir la possible influència de la rotació terrestre.
La seva teoria va ser un pas important en la comprensió de la tectònica de plaques i la formació
actual dels continents.
Les plaques
tectòniques
La litosfera: és la part més externa del
mantell superior que està unit a l’escorça, forma
una capa rígida, dividida en plaques.
Les plaques: grans fragments de la crosta
terrestre amb una gran activitat sísmica i
volcànica.
La litosfera i plaques
oceàniques
Plaques Vores
Tipos de plaques i vores
-Passives: zones on la litosfera no
pateix canvis.
-Constructives: zones on es crea
litosfera.
-Destructives: zones on es
destrueix litosfera.
-Col·lisió continental: zones on dos
continents xoquen i formen una
serralada.
-Capa externa i
més gruixuda
litosfera que
forma els
continents i les
illes continentals.
-Capa de la
litosfera que
forma el sol
dels oceans i
mars.
continentals
El moviment de les plaques
-El moviment de les plaques
està impulsat per:
Els Corrents de convecció: que
és en el mantell terrestre on el
material calent ascendeix i el
fred descendeix.
Gràcies per la vostra
atenció

presentacio geologiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

  • 1.
    Martina M, Aran,Roger i África Processos formadors de relleu
  • 2.
  • 3.
    Els terratrèmols sóntremolors de terra causats per fortes sacsejades de l’escorça terrestre degudes al desplaçament sobtat de grans masses rocoses. Els terratrèmols
  • 4.
    Les ones sismiques Lesones sísmiques es produeixen a l’hipocentre d’un terratrèmol recorren l’interior terrestre i es reben les dades en els sismògrafs. Hi ha dos tipus d’ones sísmiques: - Les ones P - Les ones S
  • 5.
    Estudis indirectes del’interior terrestre: La font d’informació sobre l’interior de la Terra vé de dades indirectes obtingudes dels estudis sísmics. Dos models de l’interior de la Terra: - Model geoquímic - Model geodinàmic
  • 6.
    Discontinuïtats sísmiques: - Discontinuitatde Mohorovicic - Discontinuitat de Repetti - Discontinuitat de Gutenberg - Discontinuitat de Lehmann
  • 7.
    Les capes dela terra
  • 8.
    Model geoquímic dela Terra • Escorça: És la capa més externa de la Terra. És rígida i freda i se’n distingeixen dos tipus: L’escorça oceànica i l’escorça continental. • Mantell: És la capa més voluminosa del planeta. Està formada per un tipus de roques denses, anomenades peridotites. Arriba fins als 2.900 km de profunditat. • Nucli: Està constituït fonamentalment per ferro, amb una proporció molt més petita de níquel. S’estén des dels 2.900 km fins al centre de la Terra.
  • 9.
    Model geodinàmic dela Terra • La litosfera: És la capa més externa i rígida. Hi ha dos tipus de litosfera: la litosfera oceànica i la continental. • El mantell superior: Situat sota la litosfera. Es comporta com un material sòlid, però amb una certa plasticitat. • El mantell inferior o mesosfera:Arriba fins a la zona o capa D”. També és sòlida, però capaç de fluir molt lentament. • La zona o capa D”: És una de les zones més dinàmiques del planeta i acumula escalfor procedent del nucli extern. • L’endosfera: Coincideix amb el nucli tan intern com extern. L'endosfera externa és l’única capa de la Terra en estat líquid mentres que l’ interna té una composició semblant a la del nucli extern i està en estat sòlid.
  • 10.
  • 11.
    Isotacia i subscidència ●Isotacia: la capacitat de l’escorça per mantenir l’equilibri entre el seu pes ● Subscidència: l’enfonsament d’una zona per culpa del pes que s’hi troba amunt
  • 12.
    Teories fixistes imòbils T.Fixistes: la suposició que els continents havien estat sempre fixos en les mateixes posicions que ocupen actualment. T.Mòbils: els continents no havien estat sempre en la mateixa posició,
  • 13.
  • 14.
    La deriva continental Alfred Wegener,el meteoròleg de 1912, plantejà la hipòtesi de la deriva continental, afirmant que els continents podrien desplaçar-se des de la massa única coneguda com Pangea. Tot i aportar diverses proves, no va poder explicar la força impulsora d'aquest moviment, encara que va suggerir la possible influència de la rotació terrestre. La seva teoria va ser un pas important en la comprensió de la tectònica de plaques i la formació actual dels continents.
  • 15.
  • 16.
    La litosfera: ésla part més externa del mantell superior que està unit a l’escorça, forma una capa rígida, dividida en plaques. Les plaques: grans fragments de la crosta terrestre amb una gran activitat sísmica i volcànica. La litosfera i plaques
  • 17.
    oceàniques Plaques Vores Tipos deplaques i vores -Passives: zones on la litosfera no pateix canvis. -Constructives: zones on es crea litosfera. -Destructives: zones on es destrueix litosfera. -Col·lisió continental: zones on dos continents xoquen i formen una serralada. -Capa externa i més gruixuda litosfera que forma els continents i les illes continentals. -Capa de la litosfera que forma el sol dels oceans i mars. continentals
  • 19.
    El moviment deles plaques -El moviment de les plaques està impulsat per: Els Corrents de convecció: que és en el mantell terrestre on el material calent ascendeix i el fred descendeix.
  • 20.
    Gràcies per lavostra atenció