Poster presentat al Congres de la Marina Alta en 2009 .

1. 466
Pòster 1: Poblament mudejar i morisc del terme de Bairén (s. XIII–XVII)
Autors: Josep Antoni Ahuir Dominguez (arqueòleg), Jonatan Ortiz Garcia (arqueòleg), Miguel
José Sánchez Signes (arqueòleg)

2. 467
Pòsters presentats al congrés
POBLAMENT MUDÉJAR I MORISC DEL TERME DE BAIRÉN
(S. XIII-XVII)
La revolta granadina de las Alpujarras (1568-1571) fou un d´eixos mo-
ments decissius, però de cap manera un esdeveniment aïllat. Les veus que
s’aixecaren després d’haver-la sufocada en suport d’una deportació massiva
dels moriscs peninsulars –els mudèjars batejats, la seua majoria a la força
durant la primera Germania–, un moviment sobretot eclesiàstic i en poca
mesura nobiliari, almenys els primers moments, i que culminaria amb el de-
cret reial d’expulsió signat el 4 d’abril del 1609 a Madrid, cal incloure-les en
un marc de relacions molt mes ampli que es remunta fins el segle XVII, fruit
dels quals es un determinat esquema de poblament que ací, a nivell micro-
historic, breument apuntarem.
Les tropes cristianes que en 1239 rendiren el hisn Bayran es trobaren a
la seua vall amb una plèiade de xicotets establiments andalusins, coneguts
amb diferents denominacions, de reduïda població i molt dispersos. Jaume
I efectuà el repartiment entre els feudals d’aquests llogarets, els quals ana-
ren desapareixent sobretot a partir de la fundació de la vila de Gandia, que
funcionaria com a lloc central reunint la població andalusina dispersa dels
voltants. D’entre aquestes diminutes alqueries, la localització de les quals es
molt difícil, podem destacar la d’En Joan Cabrera, la d’En Roca d’Asoch, la
de Benihamiç, la de Bernat Torres, la d’En Dalmau d´Almenar, la d’En Roca
o la pròpia Ràpita de Bairén, uns emplaçaments que anaren despoblant-se
al llarg del segle XIII i que malgrat que encara poden rastrejar-se algunes a
principis del segle XV a una disposició d’Alfons el Vell, configurarien amb la
seua desaparició l´esquema de poblament que perduraria fins l´any 1609.
La creació del ducat borgià nomes representà per a aquells llogarets
mudèjars, com Alcodar, l’Assoc, Xeraco, Xeresa, Benicanena o l’Alqueria
Nova, entre altres, un canvi de jurisdicció. En realitat es va mantenir com
des d´abans de la conquesta, amb el seu mode tradicional de vida –de la qual
cosa havia de sospitar l’església–, i aixi es mantindrien fins l’expulsió. El 22
de setembre de 1609, es produeix el segon gran trencament en el sistema
d´assentaments en el ja antic terme de Bairén: es la data en que el marques
de Caracena publica al Regne de Valencia el decret d´expulsió donant a les fa-
mílies tres dies per aplegar les seues coses i esperar la deportació. Els moriscs
que tractem partirien des del port de Dénia, on foren acompanyats pel propi
Duc de Gandia, el 28 de Setembre. Deixaven una gran quantitat de llocs i

3. 468
alqueries despoblats, indrets
que en alguns casos, com el
d’Alcodar, Rafelsineu, l’Assoc,
Benicanena o Beneito, per
citar-ne alguns no tornarien a
ser mai més repoblats.
La repoblació fou un pro-
cés lent i costós, que necessità
de vegades l’espenta de les car-
tes de repoblament. Llocs com
Piles, Guardamar, Beniarjó o el
Real de Gandia –Benicaixcaix–
reben nous pobladors. Aquest
segon gran procés de pobla-
ment i despoblament restava
conformat el nou model de població que ha arribat fins a la actualitat.
Nuclis poblacionals abandonats
definitivament en 1609:
1. Alcodar (posició aproximada)
2. Alqueria d’en Foixet (posició
aproximada)
3. Alqueria Nova (posició aproxima-
da)
4. Benicanena (posició aproximada)
5. Benieto (posició aproximada)
6. Pardines (posició aproximada)
7. Rafelsineu (posició aproximada)
Nuclis poblacionals repoblats
després de 1609:
8. Alqueria de Tamarit
9. Beniarjo
10. Benicaixcaix
11. Beniopa
12. Benipexcar
13. Benirredrà
14. Daimús
15. Gandia (Raval)
16. L’Almoina
17. L’Assoc
18. Miramar
19. Palmera
20. Piles
21. Sotaia (com a nucli antic de
Bellreguard)
22. Xeresa
23. Xeraco
Mapa actual amb la localització dels nuclis de poblament
morisc de l’antic terme de Bairén.

4. 469
Pòsters presentats al congrés
CONCLUSIONS
1) L’Estat actual de la investigació quan al poblament previ a l’expulsió
de 1609, es encara prou fragmentari car ens manca poder ubicar amb exac-
titud (cosa que en alguns cassos serà ja molt difícil sino impossible) algunes
alqueries que foren repoblades després de l’expulsió.
2) Cal tenir en compte que al llarg dels segles XIII fins el XVII els límits
administratius varien, sobretot amb la creació dins del terme de Bairén, pri-
mer del ducat de Gandia i després del ducat dels Borja. A més a més moltes
alqueries canviaren de titularitat fins el 1609, produint-se variacions en les
seues adscripcions territorials. No obstant això el canvi de senyoria d’un lloc
no tenia repercussió sobre la seua població a penes, ja que els seus habitants
mantingueren el seu mode de vida, en major o menor mesura, fins el mo-
ment de l’expulsió.
3) Després de la conquesta feudal del segle XIII, es produí un agru-
pament forçat del poblament andalusí, basat fins a les hores en una gran
quantitat d’alqueries existents. Algunes resten abandonades, sent la vila de
Gandia, de nova fundació, la que funcionarà com a lloc central aglutinant la
població del terme de Bairén. Aquest moviment poblacional a la segona mei-
tat del segle XVII donarà lloc a l’esquema de poblament vigent fins a 1609.
4) L’expulsió de 1609, suposà un nou trencament en el model territorial
de població des del segle XIII. Les alqueries que foren repoblades van roman-
dre habitades fins l’actualitat, configurant el quadre de poblament del terme
de Gandia que avui tenim, un model que s’ha mantes durant quatre-cents
anys. La recuperació demogràfica d’aquells llocs que foren repoblats, fou en
general lenta i poc important, fins el segle XX, restant la majoria quasi amb
el mateix tamany fins als nostres dies.
5) Les fonts documentals, bastant ben estudiades, son pobres i òrfenes
sense l’ajuda de l’arqueologia. Aquesta ha de ser complement indispensable
al estudi del poblament mudèjar i morisc previ al moment de l’expulsió i dels
canvis que portaren a l’esquema de poblament de 1609, quant que aporta
moltes més dades de les que posseïm als documents sobre els mes diversos
aspectes de la vila i de l’evolució del poblament.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
- AADD (1983), El llibre de la Safor. Sueca.
- La Parra López, S. (1992), Los Borja y los moriscos. València.