literatura catalana medieval

1. LES 4 GRANS CRÒNIQUES

2. Les primeres
cròniques en llatí
●redactades en els
monestirs, per a ús
exclusiu dels
monjos o els
monarques i
funcionaris reials:
-Monestir de
Ripoll:
Gesta Comitum
Barcinonensium…
(1162-1184)

3. Les Cròniques en
català I
● A partir del segle
XIII:
-Necessitat d’arribar a un
nou públic que ja no coneix
bé el llatí: comerciants,
burgesos, etc.
→ Voluntat de difondre les
gestes dels reis i de
consolidar una consciència
de comunitat.
→desig de justificar les
pròpies accions i de donar
testimoni dels fets:
Cròniques en primera
persona (Jaume I, Ramon
Muntaner i Pere III)

4. Les Cròniques en
català II
Per ordre cronològic:
1ª Jaume I
2ª Bernat
Desclot o del Rei
Pere.
3ª Ramon
Muntaner
4ª Pere III

5. Crònica de Jaume I
Llibre dels feits (1270)
Característiques:
-inclou poemes èpics
prosificats.
-respon a la voluntat del
rei de divulgar les seves
grans gestes (conquesta de
Mallorca, p.e.)
-to personal (caràcter
autobiogràfic) i col·loquial
-imatge del rei com a
cavaller, com a guerrer
més que com a legislador

6. Crònica de Bernat
Desclot
Característiques:
-visió més distanciada,
Desclot és el més historiador
dels quatre (s’esforça en
distanciar-se del que narra)
-força fiable en les seves
informacions.
-voluntat d’estil, té més
pretensions literàries.
-mitificació de la figura del rei
Pere II com el millor dels
cavallers.
-Des d’un punt de vista polític
suposa una resposta a la
crònica de Jaume I (es col·loca
a favor del seu fill Pere II)

7. Crònica de Ramon
Muntaner
Característiques:
-to popular i novel·lesc.
-Exaltació constant dels
reis de la corona catalano-aragonesa
fins al punt de
tergiversar de vegades els
fets.
-voluntat de deixar
testimoni de les seves
vivències en la campanya
dels almogàvers a Orient.

8. Crònica de Pere III
Característiques:
-Comparteix amb les de
Jaume I I Ramon Muntaner el
caràcter autobiogràfic.→
Necessitat de justificar la seva
política i donar relleu als seus
èxits minimitzant els seus
fracassos.
-Té un caràcter de dietari, s’hi
fa visible la vida quotidiana
del rei→un cert realisme.
-Era un rei que coneixia els
autors clàssics i que voloia
imitar-los