1. Guies
Per al desenvolupament
de la societat del
coneixement
El programari lliure a les administracions locals

3. Guies
Per al desenvolupament
de la societat del
coneixement
El programari lliure a les administracions locals

4. El programari
lliure a les
administracions
locals
Edita: LOCALRET
Disseny i maquetació: PQR, Comunicació
Impressió: Gramagraf, S.C.C.R.L
D. Legal: B.46571-2009
Desembre de 2009
Aquesta és una obra col·lectiva en la que han participat, de diverses formes i directa o indirectament, diverses personalitats i institucions.
A totes elles volem agrair la seva col·laboració i, en especial, les aportacions realitzades per: Malcolm Bain, Francisco de Assis Costa Silva,
Eduard Elias i Vila, Essi Projects, S.A. i Genos Open Source, S.L.

5. Índex de continguts
ÍNDEX
Presentació 4 PART III. PL en el desenvolupament 57
Contingut de la publicació 5 6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions 58
6.1. Quin paper pot fer el PL
Conceptes claus 6 en el desenvolupament? 58
6.2. Els IDE PL com a eines de base
per al desenvolupament 61
PART I. Conceptes i estratègia 7 6.3. Frameworks i llibreries, components lliures
en el desenvolupament 64
1. Al voltant del programari 8 6.4. L’alliberament de programes i aplicacions 67
1.1. Nocions sobre el programari 8
1.2. Origen i evolució del programari 9 7. Recursos per desenvolupar en PL 70
1.3. Classificació del programari 11 7.1. Eines de desenvolupament 70
7.2. Funcionament de les comunitats
2. Programari Lliure (PL) 16 de desenvolupadors 82
2.1. Què és el Programari Lliure? 16
2.2. Llicències lliures 22
2.3. El desenvolupament del PL 27 PART IV. Recursos PL 85
2.4. Models de negoci amb PL 29
8. Recursos lliures disponibles 86
3. Situació actual del PL 32 8.1. Arquitectura general dels Sistemes
3.1. El PL a les empreses 32 Informàtics municipals.
3.2. El PL a l’educació 34 Serveis Interns 86
3.3. El PL a les administracions públiques 36 8.2. Programari disponible 90
4. Estratègia en relació amb el PL 38
4.1. Com decidir sobre el PL 38
4.2. Criteris relatius a la funcionalitat
de l’aplicació 40
4.3. Criteris relatius als costos 42
PART II. Migració a PL 43
5. Migració d’aplicacions a PL 44
5.1. Per què migrar? 44
5.2. Migrar o no migrar. Aquesta és la qüestió 45
5.3. Planificació de la migració 46
5.4. L’ús de grups pilot 53
5.5. Eines d’ajuda a la migració 56

6. Presentació
Les eines que proporciona el Programari Lliure (PL) cada vegada són més
utilitzades entre els ciutadans, les empreses i les administracions. L’extensió del
seu ús i de les seves aplicacions estan reconegudes de manera explícita a la Llei
11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, recollint com a
dret dels ciutadans “escollir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les
Administracions Públiques sempre i quan utilitzin estàndards oberts”, aspecte el
qual garanteix el Programari Lliure.
Les administracions locals, com la resta de les administracions públiques, han
de ser un model a seguir en l’estricte compliment de la legalitat i, per tant, han
d’adequar els seus sistemes de relació electrònica per adaptar-los a les necessitats
i drets dels seus ciutadans.
L’interès dels municipis al voltant de l’ús i possibilitats del Programari Lliure va
portar a Localret a col·laborar estretament amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria
en Informàtica de Catalunya. Fruit d’aquest treball, fet amb molts ajuntaments
i consells comarcals, hem cregut oportú reflectir en aquesta Guia una sèrie
d’informacions, recomanacions i consells pràctics que poden ser d’utilitat tant als
càrrecs electes com als tècnics al servei de les administracions locals.
Amb aquesta Guia no pretenem ser prescriptors de cap opció, ni lliure ni privativa,
però sí que posem al vostre abast els diferents elements per valorar avantatges i
desavantatges de cada decisió. Practiquem una “neutralitat efectiva”, és a dir que
per decidir sobre l’elecció d’un programari, aquesta s’ha de fonamentar en criteris
tecnològics, econòmics o de funcionalitat, bandejant els criteris ideològics o,
simplement, d’inèrcia o temor davant d’allò que ens sembla més desconegut.
També comprovarem que “lliure” no vol dir “de franc” i que davant de qualsevol
tria de programari s’ha de tenir una estratègia, una planificació, uns recursos i un
desenvolupament.
Estem convençuts que trobareu en aquesta publicació informació i consells que
us seran de molta utilitat perquè la informació rigorosa és un bon antídot per
combatre estereotips que, sovint, no responen a la realitat.
4
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

7. Contingut
de la publicació
Aquesta publicació s’estructura en quatre parts. La primera, orientada als càrrecs electes i gerencials,
dedica els dos primers capítols a aclarir les nocions necessàries que faciliten la correcta comprensió
de la resta del document. El tercer capítol parla de la situació del PL, mirant d’identificar les tendències
previsibles, i el quart ajuda a establir criteris de caràcter estratègic sobre l’ús del programari lliure a les
administracions locals catalanes.
La segona part, més orientada als càrrecs tècnics d’ajuntaments i consells comarcals de qualsevol
dimensió, entra en els detalls tècnics de l’estratègia TIC, al capítol 5, i dóna pautes, basades en casos
d’èxit, per elaborar correctament projectes de migració a programari lliure, al 6.
La tercera part va destinada als càrrecs tècnics d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions amb
capacitat per emprendre projectes de desenvolupament de programari d’una certa envergadura. El
capítol 7 analitza el paper que pot jugar el PL en el desenvolupament de programes o aplicacions i el 8
enumera recursos lliures disponibles per a aquesta activitat.
La guia conté una darrera part, el capítol 9, que ofereix una llista de programes i plataformes disponibles
en programari lliure i preparats per a l’adopció o adaptació en les administracions locals catalanes.
L’enumeració que es fa en aquesta guia és complementària d’altres guies d’aparició recent, de Localret
o d’altres organismes, segons s’indica en cada cas.
5
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

8. Conceptes claus
El principal objectiu de la present guia és que el lector, d’acord amb les seves necessitats i la seva
experiència prèvia, pugui trobar respostes als dubtes més habituals sobre l’ús del programari lliure a les
administracions locals de Catalunya. Les idees clau a destacar són les següents:
Conceptes clau On trobar-los?
Sobre el programari lliure:
· És un model de negoci al voltant del programari, · L’apartat 1.3 clarifica les categories de programari.
diferent del privatiu o altres. · El capítol 2 se centra en el PL i el seu model de negoci.
· No és cap moda passatgera, ans al contrari: Les dades · El capítol 3 exposa la situació del PL.
demostren que és cada vegada més present i en més
àmbits.
Què suposa el programari lliure per a les administracions locals:
· Ofereix una sèrie d’avantatges als organismes públics · El punt 2.1.2 enumera les propietats del PL que el
que ha portat a què la Llei 11/2007 l’assenyali com a fan especialment atractiu per a les administracions
preferible a les administracions públiques de tot l’Estat. públiques.
· A mig termini, i en ocasions fins i tot a curt, garanteix una · Al punt 2.1.2 s’esmenta aquesta característica del PL.
retallada de costos que suposa un salt qualitatiu i arriba · L’apartat 2.3 permet entendre per què es dóna.
a permetre projectes o serveis que, amb altres models
de negoci, serien inabordables pressupostàriament.
· Com tot projecte informàtic, l’adopció o migració · El capítol 4 dóna orientacions per a l’àmbit gerencial.
a PL requereix una planificació acurada que prengui · La part II les estén i detalla per a càrrecs tècnics.
en consideració totes les implicacions del canvi. La · La part IV enumera recursos disponibles.
militància o l’idealisme no poden suplir la manca
d’una bona planificació.
· Usar PL en la construcció de nous programes o · La part III dóna pautes per a càrrecs tècnics i enumera
aplicacions evita haver de partir de zero i ofereix molts eines lliures disponibles.
avantatges, des de recursos fins a eines i procediments
per treballar de manera més eficaç i eficient.
6
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

9. PART I
Conceptes
i estratègia

10. 1 Al voltant
del programari
1.1. - Nocions sobre el programari
1.1.1. - Què és el programari?
Un ordinador és un aparell capaç d’obeir ordres i si no n’hi donem cap, no fa res.
Una agrupació organitzada d’aquestes ordres és el que anomenem programa i el
conjunt de tots els programes es coneix per programari (en anglès, software). Per
tant, sense programari, un ordinador no fa res. Seria com un televisor sense cap
canal sintonitzat. Totalment inútil.
Sabies que...?
Fa uns vint anys que l’Institut d’Estudis Catalans, a través del TERMCAT,
organisme encarregat de normalitzar la terminologia científica,
artística i tècnica, va aprovar les traduccions per als termes hardware
(literalment, ferralla) i software (neologisme creat per similitud a
l’anterior). Respectivament: maquinari i programari.
Hi havia qui proposava usar els termes ferralla i pensalla.
1.1.2. - Programes de base i d’aplicació
Programari de base: el componen les eines necessàries per poder usar
l’ordinador. El més important és el sistema operatiu, encarregat de coordinar tots
els components del computador: memòria, teclat, ratolí, pantalla, impressora,
discos durs, CD-ROM, DVD, etc. Per fer ús d’aquests recursos, la resta de programes
recorren al sistema operatiu.
Exemples de sistemes operatius són: Windows (en les seves diferents versions),
Linux (en les seves diferents distribucions), Unix, Leopard, etc.
Programari d’aplicació: el componen els programes que fan servir els usuaris,
anomenats també aplicacions. Per exemple: editors de textos, programes de
comptabilitat, etc.
Exemples d’aplicacions són: editors de textos (com el Word de l’MS Office o el
Writer de l’OpenOffice), gestors de correu (com l’Outlook de Microsoft o el Firebird),
programes de comptabilitat (com el ContaPlus del Grup SP, ara Sage, el BulmaGes
o altres), etc.
8
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

11. La figura 1 il·lustra aquesta diferència.
PROGRAMARI DE BASE APLICACIONS
N˜mines
Correu electr.
SISTEMA
OPERATIU
Editor text
Naveg. web
Figura 1. Diferècia entre aplicacions i programari de base.
1.1.3. - Com es fan els programes?
La figura 2 mostra el procés d’elaboració d’un programa. En aquest procés hi apareixen alguns conceptes
que convé tenir clars per entendre què és el programari lliure.
Codi font: És el programa, expressat en allò que s’anomena un llenguatge de programació o d’alt nivell,
comprensible per als programadors, però no per a l’ordinador.
Executable (o també codi màquina): És el programa traduït de forma automàtica al llenguatge intern de
l’ordinador a partir del codi font. Resulta totalment críptic i incomprensible per als humans. És aquell que
es pot posar en marxa a l’ordinador i usar.
Per posar en marxa el programa en un ordinador cal l’executable, però per modificar-lo fa falta el
codi font, ja que l’executable és incomprensible per als humans.
1.2. - Origen i evolució del programari
Fins als anys 70 del segle passat, la major part dels programadors estava en entorns científics universitaris,
on el treball es basa en la col·laboració. Així, era habitual que quan un programador usava un programa,
si li calia, en podia obtenir el codi font, modificar-lo segons les seves necessitats i posar aquest programa
millorat a disposició de qui el necessités.
9
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

12. El programari lliure a les administracions locals
1. Al voltant del programari
A partir dels 80, l’aparició de l’ordinador personal va popularitzar la informàtica i el programari es va convertir en
una indústria. Inicialment, aquesta indústria va optar per un model de negoci basat en la privatització del codi
font, recolzant-se en la legislació sobre propietat intel·lectual, pensada per a altres entorns com la composició
musical o la literatura. Aleshores les empreses van començar a fer signar acords de secret industrial (non disclosure
agreements) als seus treballadors i el codi font dels programes es va convertir en un secret industrial. Un ordinador
és un aparell capaç d’obeir ordres i si no n’hi donem cap, no fa res. Una agrupació organitzada d’aquestes ordres és
el que anomenem programa i el conjunt de tots els programes es coneix per programari (en anglès, software). Per
tant, sense programari, un ordinador no fa res. Seria com un televisor sense cap canal sintonitzat. Totalment inútil.
Necessitat
(problema a resoldre)
Comprensible
Sumar dues
per a usuaris quantitats entŽn
Analista informˆtic
(funci— dÕun enginyer
en informˆtica)
Documentaci— tcnica
(planificaci— del programa)
escriu
Obtenir nombres,
sumar-los i
donar el resultat
interpreta
Cap de projecte
Codi font (el programa (coordina els
escrit pel programadors en programadors)
Comprensible
un llenguatge de programaci—)
per a tcnics
Mòdul Captura
preguntar A; Programadors
comprovar que és nombre;
preguntar B; (funci— de cicles
comprovar que és nombre; escriuren formatius
enviar A i B al mòdul Suma dÕinform‡tica)
Mòdul Suma
rebre A i B;
calcular R=A+B
enviar R al mòdul Resultat
Mòdul Resultat compila
rebre R;
mostrar R
preguntar A 0110
1010
Compilador
Codi executable (el programa comprovar 1011
(programa que
0010
que es pot posar en marxa a 1010 tradueix
lÕordinador escrit en llenguatge automˆticament)
mˆquina)
101011000 0110101011000
100010100110011010010
0101010000 011010101110
Comprensible 101011000 0110101011000 genera
100010100110011010010
per a ordinadors 0101010000 011010101110
101011000 0110101011000
100010100110011010010
0101010000 011010101110
101011000 0110101011000
100010100110011010010
0101010000 011010101110
101011000 0110101011000
100010100110011010010
0101010000 011010101110
Figura 2. Procés de construcció d’un programa d’ordinador.
10
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

13. El programari lliure a les administracions locals
1. Al voltant del programari
Això va limitar les possibilitats de cooperació i d’acció dels programadors i va fer que el programari es limités a les
necessitats de la majoria, sense possibilitat d’estudiar-lo ni adaptar-lo.
D’altra banda, aquest moviment de la indústria també va generar un moviment en contra: el moviment del
programari lliure, que qüestiona la privatització de la propietat intel·lectual del programari, reclama les llibertats dels
usuaris i dels programadors i proposa models de negoci alternatius al privatiu, dominant fins a l’actualitat.
El fundador d’aquest moviment va ser Richard Stallman, aleshores programador del Laboratori d’Intel·ligència
Artificial, del MIT, i després fundador de la Free Software Foundation (FSF1). Ell va ser qui va enunciar per primer cop
les quatre llibertats que defineixen el programari lliure, com veurem al capítol 2.
Basant-se en les mateixes lleis sobre propietat intel·lectual que les empreses estaven usant per privatitzar els codis
font dels programes, Stallman va definir la llicència GPL, que aconsegueix garantir tot el contrari: que el codi font dels
programes lliures no es pugui privatitzar.
Com a resultat d’aquest procés, en l’actualitat s’està consolidant un ampli teixit empresarial amb models de negoci
més variats i no exclusivament basats en la privatització del codi font, com veurem també al capítol 2.
Sabies que...?
La primera programadora de la història va ser una dona. Es deia Ada Lovelace,
filla del poeta anglès Lord Byron i esposa del Comte de Lovelace.
Charles Babbage, amic de la família, va projectar el primer computador
programable, completament mecànic, que no es va arribar a construir mai. Ada
Lovelace, destacada matemàtica, va escriure diversos programes per a aquest
ordinador.
De fet, els programes d’ordinador s’anomenen així perquè, quan els va ensenyar
al seu marit, va dir que li recordaven els programes d’actes de la festa major del
seu poble.
1.3. - Classificació del programari
El programari es pot classificar segons criteris molt diferents. El problema és que el nom que es dóna a algunes de les
categories porta a algunes confusions quan, en realitat, les coses són força més simples que no sembla.
1.3.1. - Classificació segons el cost
De cost zero: Se l’anomena també programari gratuït. És el programari que no cal pagar per utilitzar-lo.
De cost no zero: També se l’anomena programari comercial o de pagament. És el programari fet per un organisme
(normalment una empresa) que pretén treure’n un benefici.
1
Es pot trobar més informació sobre aquesta organització al web(:) http://www.fsf.org/ (en anglès)
o al web de la seva homòloga europea, http://fsfe.org/ (en català si el navegador està configurat en aquesta llengua).
11
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

14. El programari lliure a les administracions locals
1. Al voltant del programari
Primera confusió: en català, i en general en les llengües llatines, no tenim aquest problema, però en anglès la paraula
lliure (free) també significa gratuït. Per això, en anglès es pot confondre el programari lliure amb programari gratuït,
quan veurem que per ser lliure cal que reuneixi una sèrie de condicions que no tenen res a veure amb la gratuïtat.
Sabies que...?
Per evitar la confusió entre els dos significats del mot free en anglès han sorgit denominacions alternatives
com FLOSS, de Free/Libre/Open Source Software, o FOSS, de Free/Open Source Software.
El Cenatic, en castellà, utilitza habitualment l’expressió «software de fuentes abiertas».
A Catalunya s’ha fet més habitual l’expressió programari lliure, que no presenta cap ambigüitat.
1.3.2. - Segons la seva legalitat
Legal: Qualsevol programa aconseguit i usat sense contravenir cap norma. Per exemple, un programa instal·lat amb
la seva llicència original corresponent o bé un programa lliure.
Il·legal: Qualsevol programa obtingut i usat violant alguna norma (a Europa, la Llei de propietat intel·lectual). Per exemple,
un programa adquirit amb una llicència que n’autoritza l’ús en un sol ordinador i està instal·lat en més d’un (la primera còpia
seria legal, la resta, il·legals), o bé un programa al qual se li han suprimit els codis de seguretat per poder-lo instal·lar i usar sense
llicència o que s’ha instal·lat amb un número de llicència no oficial (el que s’anomena popularment programes piratejats).
Sabies que...?
La BSA2, associació d’empreses que agrupa els fabricants de programari més grans del món, publica
periòdicament estadístiques sobre l’ús de còpies no autoritzades, que es coneix popularment com
pirateria.
Segons aquestes estadístiques, l’any 2008 aquest fenomen va arribar al 42% a l’Estat Espanyol, set punts
per sobre la mitjana europea, que és del 35%.
Val a dir que una mesura contra l’ús de còpies no autoritzades és l’ús de programari lliure, ja que és l’únic
tipus de programari que no desautoritza mai ningú a usar-lo.
1.3.3. - Segons la disponibilitat del codi font
De codi tancat: Anomenat també programari tancat. És el programari del qual, ni tan sols pagant, no es pot obtenir
el codi font. El propietari dels drets d’autor, emparant-se en les normes corresponents, se’l vol reservar i impedir que
hi pugui accedir ningú.
De codi font consultable: Programari que, d’alguna forma o altra, es pot accedir al seu codi font. Sovint, aquesta
possibilitat no està oberta a tothom, sinó únicament a grans clients. També és habitual que l’accés sigui només per
a alguna funció molt concreta, com comprovar que el programa no conté codi maliciós que pugui perjudicar els
interessos d’aquest gran client, o bé que calgui pagar una forta suma de diners per accedir-hi. La proposta Shared
Code Initiative, de Microsoft, seria un exemple d’aquesta categoria.
2
Més informació a http://www.bsa.org/country.aspx?sc_lang=es-ES (en castellà).
12
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

15. El programari lliure a les administracions locals
1. Al voltant del programari
Sabies que...?
L’any 2001, Microsoft va posar en marxa el programa Shared Code Initiative3, que va permetre a alguns
estats accedir al codi dels seus sistemes operatius i d’algunes aplicacions com l’Office.
Davant el suggeriment d’alguns col·lectius sobre la possibilitat que alguns programes de Microsoft
realitzessin amb les dades operacions que l’usuari no ha sol·licitat o que poguessin resultar insegures
(veure nota «Sabies que...?» de la pàgina 12), el gegant nord-americà va permetre que alguns governs
inspeccionessin el seu codi, sense donar-los permís per introduir-hi cap modificació o per divulgar o
reaprofitar el codi en cap altre projecte.
De codi obert: Anomenat també open source. Com veurem al punt 1.3.5, és una variant de programari lliure, que
exigeix unes condicions pràcticament equivalents a les del programari lliure, sense exigir, necessàriament, la condició
de copyleft (veure apartat 1.3.5).
Segona confusió: El moviment open source va sorgir com una escissió del moviment del programari lliure, procurant
evitar la suposada imatge antiempresarial que tindria aquest moviment i, sobretot, la confusió en anglès del terme
free. En un abús de llenguatge, algunes empreses que han accedit a mostrar el codi d’algun dels seus programes a
grans clients l’anomenen «de codi obert», tot i no complir les condicions del moviment open source, situació que
provoca una altra vegada la confusió amb el nou terme.
1.3.4. - Segons si està protegit per drets d’autor o no
De domini públic: Programari sobre el qual ningú pot reclamar drets d’autor i, per tant, no requereix cap tipus de
llicència d’ús. És de lliure disposició per a tothom. Això succeeix quan els drets d’autor expiren (als 70 anys de la mort
de l’autor) o bé quan l’autor hi renuncia de forma explícita (a Europa, aquesta renúncia no és vàlida, ja que els drets
morals sobre l’obra són irrenunciables).
Protegit per drets d’autor: És aquell programari del qual l’autor conserva els drets i que es distribueix amb una
llicència que en cedeix alguns a l’usuari, com a mínim el d’usar l’aplicació. Segons aquesta llicència es poden distingir
subapartats.
Tercera confusió: Quan es paguen uns diners a canvi d’un programa, se sol usar l’expressió «comprar el programa»,
quan, en realitat, en la major part dels casos, l’únic que s’està comprant és el dret a usar-lo i, sovint, amb força limitacions.
1.3.5. - Classificació dins dels programes protegits per drets d’autor
El ventall de limitacions que pot imposar una llicència d’ús és molt ampli. Se solen distingir les categories següents:
Privatiu: Anomenat també propietari (traducció incorrecta del terme anglès proprietary, que significa patentat), amb
copyright o, erròniament, comercial (altres tipus de programari també són comercials). La llicència indica clarament
que tots els drets són del propietari dels drets d’autor i l’usuari només ha adquirit el dret a usar-lo. En aquest ús, són
habituals restriccions com el nombre de llocs de treball, la finalitat de l’ús o altres.
3
Actualment aquest programa es diu Shared Source Initiative i se’n pot trobar més informació a http://www.microsoft.com/resources/sharedsource/default.mspx (en anglès).
13
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

16. El programari lliure a les administracions locals
1. Al voltant del programari
Sabies que...?
Algunes llicències d’usuari final de programari privatiu (en anglès EULA, per End User License Agreement)
contenen clàusules tan curioses com4:
· Les EULA’s de l’MS XML i l’SQL Server contenen clàusules que prohibeixen publicar estadístiques de
rendiment (benchmark tests) d’aquests programes sense permís de Microsoft.
· L’acord de servei d’iTunes, de la casa Apple, es reserva el dret a canviar l’acord, considerant que
continuar usant el servei suposa una acceptació.
· L’EULA de Pinnacle Studio 9 Movie-making adverteix l’usuari que el sistema pot enviar informació al
fabricant i, fins i tot, instal·lar ampliacions del programa sense necessitat d’avisar l’usuari.
· L’EULA del sistema operatiu Windows XP conté clàusules en què es diu que, fins i tot en cas que el
sistema provoqui l’avaria del computador, el fabricant en declina tota responsabilitat.
Shareware, models gratuïts, de baix cost o amb costos diferenciats segons l’ús: Són programes que,
habitualment, es distribueixen per Internet i permeten la instal·lació i execució per un període limitat de temps, amb
funcionalitats suprimides, només per a uns usos, per exemple privats i no comercials, empresarials o militars, o bé
demanen un pagament voluntari a l’autor per contribuir a la millora del programa.
Lliure o open source: Programari que dóna a l’usuari tots els drets, com veurem en major detall al capítol 2. Hi ha
dues definicions acceptades internacionalment: la que dóna la Free Software Foundation, que defineix programari
lliure o, en anglès, free software, i la que dóna l’organització empresarial americana Open Source Iniciative, que
defineix l’expressió Open Source.
Lliure amb copyleft: És el programari que, a més a més de ser lliure, la seva llicència exigeix que si, fent ús d’aquesta
llibertat, l’usuari agafa tot o una part del codi i ho integra dins d’una altra aplicació més àmplia, tot el conjunt també
ha de ser lliure. Per aquesta característica de «contagiar» la seva llibertat als altres programes amb què s’integra,
també s’anomena «viral».
Sabies que...?
La paraula copyleft és un joc de paraules en anglès que per remarcar l’oposició al terme copyright, que seria
«dret de còpia», substitueix right, que significa tant dret (terme jurídic) com dreta (d’orientació espacial), per
left, que significa esquerre, però també permès.
Per tant, es podria traduir per «esquerre de còpia» o també per «còpia permesa».
4
Es pot trobar una relació d’exemples de clàusules abusives a l’article http://www.tomshardware.co.uk/rtf-eula,review-17917.html (en anglès).
14
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

18. 2 Programari Lliure (PL)
2.1. - Què és el Programari Lliure?
El programari lliure és una categoria de programari quan es classifica en funció
dels drets que atorga la seva llicència.
Segons la definició de la Free Software Foundation (FSF5), perquè un programa
sigui lliure ha de garantir als seus usuaris les quatre llibertats següents:
0: Llibertat d’usar el programa per a qualsevol finalitat.
1: Llibertat d’estudiar com funciona el programa i de canviar-lo per a què
faci el que vulguis.
2: Llibertat de redistribuir còpies, de manera que puguis ajudar els teus veïns.
3: Llibertat per millorar el programa i distribuir les teves millores (i versions
modificades en general) al públic, de forma que tothom se’n pugui
beneficiar.
Per poder exercir les llibertats 1 i 3 és necessari que el codi font del programa
estigui disponible.
2.1.1. - Conseqüències de l’aplicació de les quatre llibertats del PL
Aquestes llibertats s’atorguen a l’usuari a través de la llicència d’ús, que es
tracta amb més detall a l’apartat 2.2. La seva aplicació, però, té una sèrie de
conseqüències que convé considerar.
La primera és que condiciona el model de desenvolupament i de negoci, fins al
punt que ha suposat l’aparició de models propis, força innovadors, com veurem
als apartats 2.3 i 2.4.
La segona és que en deixar obert el codi ja no té sentit tancar els formats
dels fitxers en què se salva la informació tractada pel programa. Així, quan un
programa lliure tracta dades d’un determinat tipus (música, text, bases de dades,
etc.), si existeix un estàndard internacional, és a dir, aprovat per l’Organització
Internacional d’Estàndards, coneguda per les inicials en anglès ISO, sempre l’usa
de forma preferent, si no exclusiva.
5
http://www.fsf.org/
16
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

19. 2.1.2. - Característiques del PL rellevants per a les administracions públiques
Les quatre llibertats i les conseqüències de la seva aplicació comporten que el programari lliure tingui
una sèrie de característiques que resulten especialment rellevants per a les administracions públiques
i, en particular, les locals.
a) Programari legal
Les clàusules tan restrictives que inclouen moltes llicències privatives i que, malauradament, la majoria
d’usuaris no llegeixen, fan que sigui molt fàcil incomplir algunes de les condicions imposades, fins i tot
per pur desconeixement, sense cap mala intenció.
Sabies que...?
Quan l’empresa americana PC Pitstop va voler presumir d’acompanyar els seus programes,
divulgats gratuïtament, amb una llicència que no contenia clàusules abusives, va incloure al final
de la mateixa un paràgraf que oferia una recompensa a qui enviés un missatge a una adreça de
correu electrònic.
Van passar quatre mesos des de la publicació i més de 3.000 persones van descarregar l’aplicació
abans l’empresa no va rebre la primera comunicació a l’adreça esmentada6. El seu remitent va
rebre 1.000 dòlars.
És només una mesura, però, si s’extrapola, voldria dir que només una de cada més de 3.000
persones llegeix les llicències.
b) Compliment de la Llei 11/2007
La Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics assenyala, en el seu article 4, que «les
Administracions Públiques utilitzaran estàndards oberts» i en el seu art. 6 estableix el dret dels ciutadans
a «escollir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les Administracions Públiques, sempre i quan
utilitzin estàndards oberts».
El programari lliure sempre utilitza els estàndards oberts i, per tant, és l’únic que sempre pot garantir el
total compliment d’aquests preceptes legals.
6
http://navegante2.elmundo.es/navegante/2005/02/25/weblog/1109297833.html (en castellà).
17
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

20. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
c) Seguretat i fiabilitat
La possibilitat d’auditar el codi i la forma de millorar-lo permanentment que mostren les comunitats de
desenvolupament del PL (veure apartat 2.3.1) garanteixen una major qualitat del codi resultant.
Com a conseqüència, el PL sol estar més present en sistemes en què són crucials l’estabilitat i resistència a
circumstàncies adverses (en informàtica això s’anomena robustesa) o perdre poc temps en caigudes de sistema
(alta disponibilitat). Per exemple, els sistemes més exposats a vulnerabilitats, els servidors d’Internet, són un dels
entorns on més presència té el PL.
Sabies que...?
La combinació GNU/Linux-Apache ha arribat a representar quasi el 70% dels servidors d’Internet.
També en l’entorn de supercomputació, el GNU/Linux és usat en quasi el 80% dels primers 500 ordinadors
més potents del món. Entre ells el Mare Nostrum, ubicat a la UPC i dedicat a activitats de recerca.
d) Accés perpetu a la informació
Són moltes les administracions que estan tenint greus problemes per accedir a informació i documents que van
elaborar fa anys amb editors que han desaparegut del mercat i ja no es poden ni instal·lar sobre els actuals sistemes
operatius.
El fet d’usar estàndards oberts assegura que la definició de l’estàndard és pública i, per tant, sempre hi haurà programes
capaços d’obrir fitxers que segueixen aquest estàndard o, si més no, sempre es podrà interpretar el seu contingut i
transvasar-lo a un altre format.
Sabies que...?
Només entre les diferents administracions, les universitats i les empreses amb més de 20 anys d’antiguitat,
es calcula que els documents generats amb editors de text que ara han quedat obsolets i ja no es poden
obrir suposen milions de pàgines que ja no es podran recuperar mai més.
e) Treball de col·laboració
En el cas d’administracions amb capacitat per abordar projectes de desenvolupament de programari propi, el model
de desenvolupament del PL facilita la col·laboració, tant entre diferents administracions que poden emprendre el
projecte conjuntament com entre administracions i empreses que poden estar treballant en un mateix projecte, fins
i tot sense necessitat que hi hagi contractació i compensacions econòmiques.
18
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

21. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
f) Absència de codi maliciós
En algunes ocasions, han causat un cert ressò mediàtic els abusos d’algunes companyies de programari privatiu que
han inclòs en els seus programes instruccions per poder accedir a informació de l’usuari, com per exemple quins
altres programes té instal·lats.
El programari lliure, per la publicitat del codi, garanteix l’absència d’instruccions d’aquesta mena, conegudes com
codi maliciós.
g) Possibilitat de contractació local
Els models de negoci del PL fan possible que una petita empresa, amb talent, pugui competir en règim d’igualtat
amb una gran multinacional. En aquests models de negoci, les dimensions de l’empresa no són rellevants.
El PL permet contractar empreses locals, molt properes a l’ajuntament i de dimensions similars. En un país
com Catalunya, on el 90% de les empreses són petites, això suposa convertir la pròpia capacitat de compra de
l’administració en una eina més al servei de la promoció econòmica i el desenvolupament local.
h) Independència del proveïdor
Moltes aplicacions privatives forcen l’usuari a contractar qualsevol servei que necessiti al voltant d’aquella
aplicació, al mateix fabricant o a empreses associades (en anglès partners) que, habitualment, es veuen obligades
a pagar el fabricant per adquirir aquesta condició.
Amb programari lliure, això és impossible. Les quatre llibertats requerides per tal que un programa sigui lliure garanteixen
que l’usuari sempre tingui llibertat per escollir el proveïdor que més li convingui i per canviar-lo quan vulgui.
i) Costos més baixos
La lliure competència esmentada a l’apartat anterior comporta un avantatge addicional: habitualment, els costos
dels serveis al voltant de programes lliures són més baixos, ja que el client no és captiu.
Alguns ajuntaments assenyalen que els estalvis que han pogut fer gràcies al PL no suposen només una reducció
de pressupost, un salt quantitatiu, sinó la possibilitat d’abordar projectes que en programari privatiu quedarien
totalment fora de l’abast del pressupost de l’ajuntament. Un veritable salt qualitatiu.
2.1.3. - Precaucions que cal tenir en compte
Hi ha, però, algunes qüestions que cal tenir en compte abans d’emprendre projectes de migració massiva a PL.
Lluny d’idealismes i militàncies, les coses s’han de fer bé. D’aquesta manera s’obtenen tots els beneficis, sense
entrebancar-se amb cap inconvenient.
19
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

22. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
a) Incompatibilitat entre estàndards de jure i de facto
Malgrat estar definits per organismes internacionals, com la ISO, International Standards Organization, no sempre els
estàndards oberts són els més estesos. Algunes empreses privades tenen força suficient com per imposar els seus
formats tancats.
Això passa, per exemple, en el món de l’ofimàtica (editors de textos, fulls de càlcul, presentacions, etc.). L’únic
format estàndard aprovat per la ISO és l’Open Document Format, natiu en el paquet d’ofimàtica lliure OpenOffice.
Però els formats d’ofimàtica més estesos són els de Microsoft (el del Word, l’Excel i el PowerPoint), fins al punt que
moltes persones no parlen d’un full de càlcul, sinó d’un «Excel», per exemple.
Per resoldre això, l’OpenOffice mateix és capaç d’obrir i salvar també en els formats de l’Office. És a dir, que
un ajuntament podria treballar amb OpenOffice i intercanviar documents amb particulars, empreses i altres
administracions que tinguessin Office sense que ni se n’adonessin.
De totes formes, com que el format de l’Office és tancat, algunes de les seves opcions no són visibles per a
l’OpenOffice i això provoca que en alguns casos aquesta compatibilitat no funcioni.
En cas d’haver d’interactuar sovint amb alguna administració o empresa que utilitzi habitualment aquestes
opcions, caldrà tenir-ho en compte. O bé caldrà fer algun acord amb aquesta administració o empresa, o bé caldrà
conservar alguna instal·lació amb Office per mantenir aquesta interacció.
b) Costos de migració
Si bé migrar a PL sol comportar una reducció de costos, el procés de migració s’ha de planificar bé i sol tenir també
algun cost, ja sigui en formació, en haver d’adaptar la imatge gràfica d’algunes plantilles o en similars.
Expressat gràficament, el cost pot mostrar un comportament com el de la figura 3.
Cost
Migraci—
Temps
Figura 3. Evolució habitual dels costos davant d’una migració.
20
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

23. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
c) Gestió del canvi
Una altra qüestió que cal tenir present a l’hora de plantejar-se una migració a PL és la que es coneix com gestió del
canvi. Sota aquest nom, s’engloba la gestió de totes les resistències davant la novetat, pors a allò que no es coneix
i altres elements que poden fer que el personal que ha d’usar el nou sistema l’acabi rebutjant.
Especialment quan es migra des d’una aplicació que s’usa des de fa molts anys, cal prendre en consideració les
reaccions que pot tenir el personal usuari. En particular, quan aquest personal no sigui tècnic en informàtica sinó
que pertanyi a altres àrees de coneixement i usi la informàtica només com una eina de treball.
S’haurien de planificar acuradament:
· La conscienciació: Quan els motius de la migració siguin econòmics o per complir amb un estàndard o una
norma, és convenient explicar-ho al personal; que entenguin que no es tracta d’un caprici o una moda.
· La formació: Una de les activitats de preparació de la migració, que es pot iniciar fins i tot abans de començar
a canviar els programes, és la formació del personal que els haurà d’usar. Conèixer ja la nova aplicació els donarà
seguretat i confiança davant del canvi.
· L’assistència en la migració: És important preveure que sorgeixin dubtes, especialment al principi. Abans que
aquests dubtes apareguin, el personal ha de tenir clar a qui pot acudir per resoldre’ls.
Una estratègia habitual i que dóna molt bons resultats és identificar, a cada departament o àrea de treball, les
persones que tenen un major domini de la informàtica, els «usuaris/àries avançats/des». Aleshores, se’ls forma
primer i la migració es fa abans en els seus llocs de treball, perquè ja vagin resolent els seus dubtes.
Quan s’aplica la migració a tota la resta, aquests «usuaris/àries avançats/des» estan en condicions de resoldre els
dubtes dels seus companys/es, cosa que els dóna, un cop més, seguretat.
21
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

24. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
2.2. - Llicències lliures
La llicència que acompanya un programa d’ordinador és un contracte entre el titular del programa i l’usuari. En
aquest contracte, el titular autoritza l’usuari i li cedeix els drets necessaris per a aquest ús.
Compleix una doble funció: per una banda concedeix els drets d’ús a l’usuari i, per l’altra, reserva i protegeix
els drets del titular amb condicions i obligacions per a l’usuari. Per tant, la llicència estableix determinats drets i
obligacions entre les parts.
Les llicències lliures i les no lliures es diferencien en funció d’aquests drets i obligacions. Aquestes diferències
permeten classificar el programari segons el diagrama següent.
Programari lliure
Programari no-lliure
Domini Pœblic o ÒprivatiuÓ
Llicncies Permissives Programari sota
llicncia tradicional
Llicncies amb copyleft
GPL Freeware /
Shareware
Programari de Fonts
Obertes
Descˆrrega gratu•ta
Figura 4. Classificació del programari segons la llicència.
Les llicències de programari no lliure concedeixen, de forma general i restrictiva, uns drets d’ús mínims i solen
limitar o imposar condicions, a vegades força dràstiques. Com hem vist, solen atorgar pocs drets més enllà de
la instal·lació del programari a l’ordinador de l’usuari i la seva execució, d’acord amb determinades condicions i
restriccions.
22
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

25. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
2.2.1. - Llicències de programari lliure
Les llicències lliures, en contrast, concedeixen amplis drets a l’usuari (inclosos els de modificar el programari
i tornar a distribuir-lo). Per ser qualificat de «programari lliure», la llicència ha de garantir a l’usuari les quatre
llibertats esmentades a l’apartat 2.1 i/o complir les 10 directrius de la Open Source Initiative. Des de la perspectiva
jurídica, aquestes llibertats permeten la «reproducció», «transformació», «comunicació pública» i «distribució»
del programa original. Per això, el titular de la llicència ha de tenir accés al codi font. D’aquesta manera, les
llicències de programari lliure permeten als usuaris utilitzar un programa d’ordinador lliurement i disminueixen
substancialment la captivitat respecte el proveïdor.
Què es pot fer amb un programari sota llicència lliure? Les llicències lliures permeten, entre altres coses:
- Descarregar, instal·lar i executar el programari sense limitacions (en un o més ordinadors o en una xarxa).
- Fer còpies de seguretat del programari.
- Descarregar el codi font i estudiar-lo.
- Analitzar les interfícies per fer un programari interoperable.
- Modificar el programari per adaptar-lo a les pròpies necessitats, recompilar i executar-lo.
- Utilitzar part del codi per a altre programari.
- Ampliar el programari original amb extensions, plug-ins i noves funcionalitats.
- Integrar-lo en altre programari lliure per millorar les seves funcionalitats.
- Redistribuir el programari original en una pàgina web, un CD, una clau USB o en xarxes P2P.
23
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

26. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
2.2.2. - Tipus de llicència lliure – el copyleft
Les llicències de PL contenen disposicions que varien de forma significativa d’unes a altres. És important tenir en
compte aquest fet sempre que utilitzem PL i, sobretot, a l’hora d’integrar i redistribuir a tercers aquest tipus de
programari. La major diferència pel que fa al grau de copyleft radica en les condicions aplicables a la redistribució.
Les llicències de PL amb copyleft van més enllà de garantir merament les quatre llibertats bàsiques del programari.
Una llicència que concedeix els esmentats drets sense imposar condicions permetrà al titular de la llicència inicial
incloure el programari en un altre de nou i redistribuir-lo sota llicència restrictiva o no lliure: «tancar-lo». Els usuaris
del nou programa no tindran les llibertats originalment cedides. Amb l’objectiu d’assegurar que qualsevol usuari
del programari pugui gaudir d’aquestes llibertats en tot moment, les llicències amb copyleft obliguen els usuaris
a utilitzar la mateixa llicència lliure tant per a la redistribució del programari original com per a qualsevol
modificació que es realitzi del mateix, així com a proporcionar o oferir accés al codi font als usuaris. A més, no
permeten afegir a aquesta redistribució cap restricció addicional a les de la llicència original. Aquesta condició,
que es coneix com copyleft, elimina qualsevol possibilitat de privatitzar el programari, és a dir, de distribuir-lo sota
llicència no lliure.
Sabies que...?
La GNU General Public License (GPL) és la llicència lliure amb copyleft fort més coneguda.
Redactada i promoguda per la FSF, és la llicència usada per aproximadament el 75% dels projectes
disponibles a Sourceforge.
Avui dia, té dues versions actives: la Versió 2 (de 1991) i la nova Versió 3 (de 2007). Té una versió que aplica el
copyleft a la provisió d’accés als serveis de programari via xarxes (Software As a Service): la llicència Affero GPL.
24
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

27. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
La gran difusió que té la GNU General Public License, o GPL, ha dut molts a pensar que el programari lliure és
programari amb copyleft (i, dut a l’extrem, programari distribuït sota la GPL, per ser aquesta la llicència amb
copyleft més habitual). Però això no és correcte: les llicències de PL amb copyleft només són un subconjunt
particular de les llicències de PL.
Com a conseqüència del copyleft, s’impedeix la distribució del programari en aplicacions privatives, però això no
significa que no es puguin crear i vendre aplicacions comercials amb programari copyleft: Per exemple, Red Hat o
Novell i les seves distribucions de GNU/Linux. No obstant això, serà una violació de la llicència redistribuir aquest
programari sota una altra llicència diferent que requereixi, per exemple, el pagament de regalies i/o que impedeixi
la modificació del programari per part del seu destinatari.
En funció del grau de copyleft que puguin tenir les llicències, es poden classificar en permissives, amb copyleft
fort i amb copyleft suau:
· Llicències permissives o acadèmiques: Aquestes llicències no imposen cap condició particular a la redistribució
del programari, excepte la de mantenir els avisos de titularitat i les limitacions de garanties i responsabilitats. Per
això és possible integrar i redistribuir programari sota llicències permissives en aplicacions sota qualsevol altre
tipus de llicència, ja siguin lliures o no. Les més conegudes són les llicencies Berkeley Software Distribution (BSD,
distribució de programari de la Universitat de Califòrnia a Berkeley) i Apache Software License (ASL, llicència de
programari de l’Apache, servidor web), així com la llicència MIT.
· Llicències amb copyleft fort: Les llicències amb copyleft fort (a les quals de vegades algunes persones es
refereixen negativament com «víriques» o «virals»), com la GPL, són les que exigeixen l’ús de la mateixa llicència
per a qualsevol redistribució del programa i de les modificacions que es realitzin del mateix, així com a programes
que l’utilitzin o incorporin (en forma de llibreries, etc.). El titular de la llicència ha de donar a l’usuari una còpia del
codi font o oferir-li un mitjà per obtenir-lo (un repositori en línia, per exemple).
· Llicències amb copyleft suau: Aquestes llicències inclouen clàusules de copyleft només per al codi original,
sense que això afecti a altres programes que l’integrin (amb o sense modificacions) o l’utilitzin com a llibreria.
Exemples d’aquest tipus de llicència són la Lesser GPL (o LGPL) o la llicència Mozilla Public License (MPL), que
s’utilitza per a la distribució dels productes de la Fundació Mozilla (Firefox, Thunderbird, etc.). En ambdós casos
està permès agregar i/o vincular un nou programa al codi original i distribuir el conjunt sota una nova llicència
(privativa o lliure).
Un cas particular és la European Union Public License (Llicència Pública de la Unió Europea - EUPL): és una nova
llicència lliure amb copyleft suau, redactada d’acord amb el marc general del dret europeu i expressament per a
l’alliberament de programari de l’administració pública europea i les dels països membres de la UE.
25
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

28. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
2.2.3. - Garanties i responsabilitats
Una pregunta molt freqüent sobre el PL és si té garanties. Més enllà de la pregunta de si el programari no lliure
n’ofereix més, el dret espanyol estableix unes mínimes garanties legals a favor de qui adquireix béns i serveis.
Aquestes garanties varien en cada cas, però, bàsicament, són la conformitat del producte (el bon funcionament
del programari) i l’obligació de resoldre defectes ocults.
No obstant això, les nostres lleis permeten regular, en cert grau i depenent de la relació entre les parts –sobretot
entre professionals–, el dret de reclamació de l’usuari (comprador) en cas de no conformitat. En el cas de
les llicències lliures, s’intenta excloure qualsevol garantia amb la formula «AS IS» («tal qual») i proporcionar el
programari «sense cap garantia». Això podria justificar-se legalment sobre la base que el programari lliure es
llicencia de forma gratuïta, tot i que un tribunal podria considerar que aquestes limitacions són abusives per a un
usuari final consumidor.
De manera similar a les garanties, un proveïdor de béns i serveis ha de respondre dels danys causats pels
seus productes, per exemple, a causa d’un error en el programa lliurat o en el servei prestat. En determinades
circumstàncies, es permet limitar aquestes responsabilitats, cosa que fan totes les llicències lliures sobre el mateix
principi que les garanties. Davant la possible invalidesa d’aquestes clàusules de descàrrega (disclaimers) segons
cada marc legal, se sol restringir la limitació «en la mesura permesa per dret aplicable». Això significa que la
llicència no exclourà les responsabilitats imposades pel nostre dret imperatiu.
Al marge d’això, és possible que un proveïdor de solucions basades en PL hagi de donar garanties del seu producte
i/o servei i assumir més responsabilitats; el client/usuari final és comprador de serveis de programació i instal·lació
i es beneficiarà de les garanties contractades en relació a aquests serveis.
26
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

29. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
2.3. - El desenvolupament del PL
2.3.1. - Models de desenvolupament d’aplicacions lliures
La figura 5 il·lustra un exemple típic de com es construeix un gran programa lliure i com es va formant al seu
voltant allò que se sol anomenar comunitat de desenvolupadors o, simplement, la comunitat.
M˜duls lliures
disponibles a
la xarxa
Utilitza
Contracte (i millora)
(garanties)
Client 1 Empresa 1 Programa v1.0
fa
Paga ÛÛÛ
rep les
Client 1 millores
Contracte Empresa 1 Programa v2.0
amplia
Client 2 i millora
Paga ÛÛ
Client
Contracte
Client Empresa 1 Programa v3.0 Empresa 2 Client
amplia amplia
i millora i millora Paga Û
Client (contribueix)
COMUNITAT DE DESENVOLUPADORS
Client Client
Empresa 2
Client Empresa 1 Client
coordina Empresa 3
Client Client
contribueixen
Programa vN.M
Figura 5. Procés de formació d’una gran aplicació lliure i la seva comunitat de desenvolupadors.
27
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

30. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
En aquest exemple, a partir d’un encàrrec inicial, una primera empresa ha desenvolupat una primera versió. No
parteix de zero, perquè a Internet hi ha disponibles molts mòduls amb llicències lliures, que es poden usar per a la
construcció d’aplicacions com la de l’exemple. Els encàrrecs de nous clients, a la mateixa empresa o a d’altres, van
ampliant i millorant el programa, fins arribar a constituir una gran comunitat de desenvolupadors. Llavors, es pot
dir que el projecte i la seva comunitat s’han consolidat.
La pràctica totalitat dels projectes lliures consolidats en l’actualitat, i els que estan en procés de consolidar-se, s’ha
construït seguint aquest model o variants sobre el mateix. Podem posar alguns exemples de variants:
· Alguns projectes compten amb voluntaris en el si de la seva comunitat. Per exemple, la traducció i adaptació
del paquet d’ofimàtica OpenOffice al català s’ha fet amb voluntaris coordinats per l’organització sense ànim de
lucre Softcatalà.
· Altres projectes han partit de l’alliberament d’un programa que havia estat privatiu. Per exemple, el mateix
OpenOffice va néixer a partir del programa StarOffice, alliberat per la multinacional americana Sun MicroSystems.
· Altres segueixen models mixtos lliure-privatiu, deixant lliures unes parts del programa i mantenint-ne d’altres
com a privatives. Per exemple, la pràctica totalitat del programa Zimbra és lliure, però l’empresa que el va fer
manté la titularitat privativa d’alguns mòduls d’ampliació d’algunes funcions, que el client pot comprar de forma
opcional, si les necessita.
En qualsevol cas, al final, si el projecte es consolida, sempre es pot parlar d’una comunitat de desenvolupadors
que col·laboren en l’ampliació i manteniment del programa, sota la coordinació d’un líder escollit per la pròpia
comunitat, habitualment la pròpia empresa que va iniciar el projecte.
Sabies que...?
Les comunitats de desenvolupadors d’alguns projectes emblemàtics, com Mozilla, OpenOffice o algunes
distribucions de Linux, compten amb milers de col·laboradors, particulars i empreses, repartits per tot el món.
Depenent de la gènesi i posterior evolució del projecte, aquesta comunitat tindrà més o menys membres i un
funcionament regit per unes normes més o menys rígides i establertes o bé més flexibles i informals.
2.3.2. - Maduresa d’un projecte PL
El model de desenvolupament exposat a l’apartat anterior té com a conseqüències algunes característiques que
diferencien el PL del programari desenvolupat sota altres models. Podem esmentar:
· Cicle de desenvolupament llarg. En programari privatiu, per exemple, si és d’interès per una empresa amb prou
capacitat financera, aquesta pot fer una inversió en contractació de molt personal i enllestir un gran projecte en
un temps força reduït. En programari lliure, la forma de construcció incremental a partir de les aportacions dels
membres de la comunitat sol donar uns temps de desenvolupament més llargs.
28
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

31. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
· Construcció a la vista. El treball de construcció d’una aplicació privativa és intern a l’empresa que el fa. Sol ser, fins i
tot, protegit amb gran secret. En el PL, des del primer alliberament tot el procés de construcció és públic a la xarxa.
· No sotmès a pressions comercials. En ocasions, una empresa privativa treu al mercat una nova versió d’un
programa que quasi no afegeix res a les anteriors només perquè la seva competidora més directa ha tret també
una nova versió del seu producte. En el món del programari lliure això mai no es dóna. El funcionament de les
comunitats sol ser força democràtic i les decisions es prenen amb criteris, principalment, tècnics i no comercials.
Són conseqüència de les dues primeres característiques el risc de descarregar-se d’Internet un programa PL i
començar a usar-lo quan encara no està prou ben acabat o que, per falta d’incorporacions a la comunitat de
desenvolupadors i algunes baixes, per exemple, per dissolució d’empreses, el projecte quedi discontinuat.
Així com en el món privatiu un criteri important a l’hora de triar una aplicació és la solidesa de l’empresa que l’ha
produït i el manté, en el món del PL és important considerar la maduresa dels projectes.
Per això han sorgit models d’avaluació de la maduresa dels projectes lliures, com l’OSMM7 (de les inicials angleses
Open Source Maturity Model), el QSOS8 (Qualification and Selection of Open Source), o l’OpenBRR9 (Open Business
Readiness Rating). La major part d’aquests models prenen en consideració criteris com:
- Escalabilitat de l’aplicació: Facilitat per a adaptar-la a entorns de dimensions diferents.
- Usabilitat: Facilitat d’ús.
- Suport: Facilitat d’obtenir suport, que inclou avaluar la solidesa i les dimensions de la comunitat corresponent.
2.4. - Models de negoci amb PL
Entre aquells que han accedit a la informàtica exclusivament a través de programari privatiu i no tenen gaire
coneixement sobre el PL, és habitual que es plantegi la pregunta: «Llavors, si es pot copiar i normalment no té
cost o és molt baix, les empreses de PL de què viuen?» Un altre dubte habitual és: «I si m’instal·lo PL, a mi qui em
dóna garanties?»
En primer lloc, a l’apartat 2.3.1 ja hem vist, amb un exemple il·lustrat, que el programari lliure sol respondre a
encàrrecs, executats sota les clàusules i garanties d’un contracte i convenientment remunerats. Així, aquestes
preguntes ja quedarien respostes.
El negoci al voltant del PL és molt ric i variat. Alguns dels models que poden adoptar les empreses inclouen:
a) Oferir serveis sobre producte propi o de tercers
És un argument habitual considerar que ningú no et podrà oferir serveis sobre un determinat producte de
programari millor que qui l’ha fet. Malgrat això, el PL permet que qualsevol empresa de la comunitat de
desenvolupadors o, fins i tot, de fora d’aquesta ho pugui fer i arribar a assolir un nivell de qualitat comparable.
7
Desenvolupat per l’empresa Navica, està disponible sota la llicència Acadèmic Free License v.2.1: http://www.navicasoft.com/pages/osmm.htm (en anglès)
8
Desenvolupat per Atos Origin, està disponible sota la llicència GNU Free Documentation License http://www.qsos.org/ (en anglès)
9
Desenvolupat inicialment per SpikeSource, el Center for Open Source Investigation at Carnegie Mellon West i Intel Corporation, s’està proposant com un estàndard.
Més informació a http://www.openbrr.org/ (en anglès)
29
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

32. El programari lliure a les administracions locals
2. Programari Lliure (PL)
Entre els serveis que es poden prestar hi ha:
- Consultoria10 : Previ a tots els anteriors, el primer servei que es pot contractar a una empresa és que assisteixi el
client a decidir què es pot substituir per PL, com, quan i en quin ordre.
- Formació11 : Un dels serveis més sol·licitats a les empreses de PL és la formació dels usuaris del client en l’ús d’una
aplicació lliure.
- Implantació i migració: Una altra necessitat que es pot cobrir mitjançant la contractació d’una empresa de PL és
la implantació d’una aplicació d’una certa complexitat i la migració de dades i procediments, des de l’aplicació
que s’usava abans.
- Adaptació: També es poden contractar serveis que van des de la simple generació de plantilles i exemples
personalitzats per al client fins a la modificació del programa per adaptar-lo a necessitats específiques.
- Integració: Hi ha aplicacions, normalment d’una certa complexitat, que requereixen tot un procés d’integració a
l’entorn productiu del client i a tots els seus processos de negoci. El cas més habitual són els grans sistemes de
gestió empresarial integrada, coneguts com ERP.
b) Programari Lliure com a reclam
Crear, mantenir i oferir al públic una aplicació lliure pot ser una activitat no lucrativa per a una empresa que tregui
el seu lucre d’una altra activitat. Un exemple d’aquest model de negoci pot ser el cas de Google, que ofereix
aplicacions lliures i serveis sense cost per a l’usuari com a reclam per a atreure molts visitants a una pàgina web
que es manté gràcies a la publicitat.
Un cas similar serien les aplicacions lliures per a entrenament de mecànics que alguns fabricants d’automòbils
ofereixen als tallers de reparació. El seu objectiu és que molts tallers disposin de bons professionals capaços de
reparar els seus vehicles i això sigui un argument a favor de la seva adquisició, per davant dels seus competidors.
També hi ha molt programari promocional que es distribueix de forma lliure. Per exemple, jocs d’ordinador que
fan publicitat de productes d’un fabricant que paga per la construcció del joc.
10
Localret ofereix dos serveis d’aquest tipus per a les administracions locals catalanes: el Servei d’Avaluació Prèvia – Ofimàtica lliure, que ajuda a valorar l’oportunitat d’una migració a
OpenOffice, i el Servei d’Elaboració del Full de Ruta de PL, mitjançant el qual Localret ajuda a inventariar tots els usos d’informàtica que es fan en un ajuntament i a valorar les millors
oportunitats de migració a PL.
11
Quan alguna administració ha trobat dificultats per resoldre les seves necessitats formatives, Localret l’ha ajudat a superar-les, arribant a dissenyar els continguts i a trobar i seleccionar proveïdors.
30
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

34. 3 Situació actual del PL
3.1. - El PL a les empreses
La variabilitat del sector informàtic fa que hi hagi molts estudis que pretenen preveure
tendències. Per a moltes consultores, fins i tot grans, publicar un estudi és una forma
de donar-se a conèixer. Molts d’aquests estudis tenen una solvència contrastada i
una alta fiabilitat. L’únic que cal vigilar, a vegades, és que quedi clar quina empresa o
entitat és l’autora de l’estudi, per estar segurs que no sigui tendenciós.
En aquest estat de coses, creiem que no té sentit presentar en aquesta guia una
llarga llista de percentatges d’ús que poden tenir una vigència bastant limitada.
Considerem una informació més útil per a les administracions locals seleccionar-ne
uns pocs i veure quines tendències apunten a mig i llarg termini.
Així, per exemple, entre els dos informes Ándago12, publicats els anys 2002 i 2004,
es pot observar el següent:
- Ja des de l’any 2002, el PL és molt conegut. En aquest aspecte sembla haver
assolit un sostre, proper al 90%, ja que les dades de coneixement dels dos
estudis són molt similars.
- La introducció del PL és lenta i gradual, però implacable. Les dades sobre ús del
PL o, en cas de no usar-lo, la intenció de fer-ho, són les següents:
Empreses No lÕusen, pero tenen No lÕusen, ni tenen
que usen PL intenci— de fer-ho previst fer-ho
2002 25% 20% 55%
2004 35% 35% 30%
Figura 6. Ús i intenció d’ús de PL a les empreses.
Queda clar que la variable de l’ús del PL, l’any 2004, encara estava en plena evolució.
12
Es poden obtenir, per exemple, de la web del Cenatic:
el primer http://observatorio.cenatic.es/index.php?option=com_content&view=article&id=12
32 i el segon http://observatorio.cenatic.es/index.php?option=com_content&view=article&id=16
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

35. Amb dades més recents, un estudi de la consultora americana IDC13, estimava que l’any 2008, en ple
inici de la crisi, el mercat del sistema operatiu Linux havia crescut un 23’4% i li pronosticava mantenir
creixements superiors al 16% fins al 2013.
La Comunitat Europea ha publicat un informe, liderat per la Universitat de Maastricht14, en què conclou
que el negoci del programari lliure a Europa representa ja un 1% del PIB i suposa un 20% de la inversió
en programari, tant a Europa com als EUA. L’informe pronostica arribar a l’1’4% del PIB a finals de 2010,
quan podria arribar a representar el 32% del volum de negoci en serveis en tecnologies de la informació.
A més a més, els camps d’aplicació del PL no paren d’ampliar-se. Recentment, ha entrat en el món de la
telefonia mòbil amb la irrupció al mercat dels primers mòbils amb sistemes operatius lliures, basats en
Linux: LiMo15i Android16 .
La conclusió és clara: Amb la variabilitat que presenta el sector informàtic, el creixement imparable que
ha mostrat el PL durant més d’una dècada no deixa lloc a dubtes. El programari lliure no és una moda
passatgera o un fenomen puntual.
El PL és una tendència que es consolida i que arribarà a representar un percentatge determinant
del sector informàtic, comportarà una reforma important d’aquest sector i una redistribució en
les dimensions de les empreses.
Les empreses privades usuàries d’informàtica ja porten temps preveient i adaptant-se a aquesta realitat.
L’Associació Catalana d’Empreses pel PL, coneguda com CatPL17 , assegura que més del 90% dels clients de
les seves empreses associades són privats, incloent les empreses més grans del país.
És una paradoxa curiosa: Fa un temps era habitual dir, i encara hi ha qui ho segueix repetint, que el PL és
un model de negoci especialment orientat a empreses petites, per la reducció de costos que suposa, i
a administracions, per motius ideològics. La realitat, a Catalunya, contradiu totalment aquesta afirmació.
Els primers consumidors de serveis PL i que en treuen el millor rendiment són les multinacionals i les
empreses més grans. Després vénen les empreses mitjanes i, a continuació, les petites. Possiblement, les que
van més endarrerides en l’aprofitament dels avantatges que els pot aportar el PL són les administracions.
13
http://idc.com/getdoc.jsp?containerId=prUS21982209
14
Es pot trobar un resum a http://flossimpact.eu/ (en anglès) i l’estudi complet a http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/ict/files/2006-11-20-flossimpact_en.pdf (en anglès).
15
16
http://www.limofoundation.org/ (en anglès)
http://www.android.com/ (en anglès)
33
17
http://www.catpl.org/
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

36. El programari lliure a les administracions locals
3. Situació actual del PL
3.2. - El PL a l’educació
S’han vist força casos en què la introducció del PL s’ha fet començant per l’educació. Hi ha destacats casos d’èxit;
entre els més coneguts, els d’Extremadura18 i Andalusia19 , així com la distribució de GNU/Linux del Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya, anomenada Linkat20.
Malgrat això, cal assenyalar que, en relació al coneixement del PL, l’aposta per l’educació és a llarg termini. Els nois i
noies que ara estan a les aules tardaran molts anys a arribar al mercat laboral. Però en l’elecció del PL per a l’educació
hi intervenen altres factors i altres objectius.
En primer lloc, l’accés al codi font facilita l’adaptació a les diversitats culturals o característiques particulars dels
centres, del professorat o dels alumnes. Per exemple, la gran majoria de programari privatiu no ofereix versions en
català, mentre que per a les aplicacions lliures sí que existeix.
Val la pena observar una important diferència en l’evolució dels preus en informàtica. Des de la seva aparició, el
maquinari ha anat baixant de preu de forma sostinguda i sempre oferint potències cada vegada més altes. En canvi,
el programari s’ha mantingut o, fins i tot, s’ha apujat i, sovint, ha ofert noves versions de programes que, pràcticament,
fan el mateix que les anteriors.
18
http://www.linex.org/ (en castellà)
19
http://www.guadalinex.org/ (en castellà)
20
http://linkat.xtec.net/portal/index.php
34
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

37. El programari lliure a les administracions locals
3. Situació actual del PL
Això fa que moltes escoles optin per mantenir versions obsoletes i, sovint, diferents en ordinadors d’una mateixa
aula. I això fent un esforç pressupostari. En canvi, l’ús de programari lliure retalla dràsticament la despesa tecnològica
i allibera recursos que es poden destinar a altres iniciatives pedagògiques.
A més, la llibertat de redistribució del PL fa que sigui possible, i legal, instal·lar les mateixes versions a tots els ordinadors
i, fins i tot, oferir-les als alumnes per a què les instal·lin a casa seva. D’aquesta manera, escola, professorat i alumnes,
fins i tot a casa seva, poden usar els mateixos programes i les mateixes versions.
A part, el programari lliure sol ser menys exigent en relació als requisits tecnològics del maquinari sobre el qual ha
de funcionar. Això permet que l’escola mantingui maquinari més antic o que vegi més espaiada la seva necessitat de
renovar el material informàtic, un cop més, alliberant recursos que pot destinar a altres finalitats.
Però hi ha una qüestió més profunda, que arriba a afectar la missió mateixa de l’educació. Si l’escola decideix usar
programari privatiu, això crea diferències entre aquelles famílies que es poden permetre adquirir, per usar a casa, les
mateixes aplicacions que l’escola i aquelles que no. És més, hi ha el risc que els alumnes intentin aconseguir còpies
no autoritzades, sense percebre el caràcter il·legal d’aquesta acció.
Sabies que...?
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va ser l’iniciador i segueix sent el principal impulsor
i coordinador d’un dels projectes lliures per a ensenyament, especialment primari, amb més èxit del món.
El JClic és una eina que facilita la creació d’activitats pedagògiques per a l’educació.
Va començar l’any 1992 i en l’actualitat hi ha grups de desenvolupament d’activitats JClic per tot el món.
Malgrat la inèrcia, les naturals resistències al canvi i desconfiances respecte allò que és menys conegut, els arguments
a favor d’usar PL a l’educació van molt més enllà de l’estalvi econòmic i la tendència en aquest sentit és clara. La
introducció del PL a l’educació està resultant lenta i gradual, però sostinguda i imparable.
35
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

38. El programari lliure a les administracions locals
3. Situació actual del PL
3.3. - El PL a les administracions públiques
Igual com passa amb la situació de l’ús del PL a les empreses, el dinamisme amb què està avançant a l’administració
deixaria ràpidament obsolet qualsevol llistat de casos d’èxit.
En conseqüència, hem considerat més útil fer una classificació de les accions que administracions d’arreu han portat
a terme, mirant d’extreure els beneficis que pot comportar per a una administració local catalana adoptar mesures
del mateix tipus.
Aquesta classificació21 hauria de permetre que cada administració que s’estigués plantejant la possibilitat d’emprendre
algun tipus d’acció al voltant del PL pogués ubicar el seu projecte en una de les categories i mirar d’identificar millor
quin tipus de beneficis en pot aconseguir.
a) Suport, promoció i divulgació
Moltes administracions han fet accions d’aquest tipus: des de les simples declaracions públiques a favor fins a fer i
repartir distribucions de Linux o repertoris de programari lliure a ciutadans, comerços i empreses, passant pel suport
a projectes, actes o jornades sobre la matèria.
Accions d’aquesta mena poden facilitar l’accés de persones, organitzacions i empreses als beneficis del PL, però,
per a la pròpia infraestructura informàtica de l’administració, no se’n treu cap profit o és tan indirecte que, fins i tot
considerat a llarg termini, és de dubtosa utilitat.
Per tant, les actuacions d’aquest apartat han de ser considerades com accions de contingut exclusivament polític.
Grans analistes del sector TIC, com Gartner (http://www.gartner.com/) o IDC (http://www.idc.com/), han creat models similars per analitzar el progrés de les organitzacions en l’adopció
21
del PL i els seus models de creació de programari. Aquí n’hem fet una adaptació al cas concret de les administracions locals catalanes, basant-nos en l’experiència acumulada a Localret i en
36 nombroses referències internacionals.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

39. El programari lliure a les administracions locals
3. Situació actual del PL
b) Adopció i ús
També són quantioses les administracions que han començat a usar PL en la seva pròpia gestió. La majoria
comencen per migrar serveis interns (back office). Cada vegada més, però, es veuen més administracions que arriben
a emprendre projectes de migració d’aplicacions d’ús habitual per part de tots els funcionaris de l’organisme. Se sol
començar per l’ofimàtica i el darrer pas sol ser el sistema operatiu.
En aquest estadi es comencen a fer patents els avantatges del PL, especialment els estalvis econòmics. Cal assenyalar
que no es tracta d’una retallada quantitativa dels costos, sinó un veritable salt qualitatiu que arriba a fer possibles
projectes que serien econòmicament inabastables o permetre gaudir de serveis que, en programari privatiu,
quedarien totalment fora de les possibilitats de l’administració en qüestió22.
c) Participació en projectes de tercers
En un principi, hi va haver qui qüestionava la viabilitat, tant tècnica com jurídica, de la participació de les administracions
públiques en projectes de programari lliure, però això està superat.
Hi ha nombroses administracions que documenten errors, són actives en fòrums de consultes o, fins i tot, aporten
línies de codi. Sol passar en projectes de gran interès per a l’administració afectada i, normalment, suposa un veritable
punt d’inflexió en l’obtenció de beneficis per part seva.
La implicació directa a la comunitat facilita l’accés a uns coneixements i unes possibilitats que permeten assegurar
que el programa s’adapti al màxim a les necessitats de l’administració, per un cost, material i humà, molt inferior al
que podria suposar el manteniment d’un programa propi.
d) Impuls de projectes col·laboratius
El darrer graó, molt proper a l’anterior, és quan l’administració, en plantejar-se la construcció d’un programari nou, ho
fa ja buscant altres administracions interessades en el mateix projecte i el planteja de forma col·laborativa, aprofitant
els costums i formes de treballar de les comunitats PL.
En aquest punt és on les administracions obtenen el màxim rendiment possible del PL. Les administracions que han
accedit a aquest nivell ja no són tan nombroses. A Catalunya, encara està poc estès el costum de col·laborar entre
administracions en el desenvolupament de programari. Tot i això, hi ha exemples notables, com les comunitats que
estan sorgint al voltant dels projectes del Guarà o algunes iniciatives puntuals d’altres administracions. A l’estranger
hi ha alguns països on és força més habitual.
22
Cal no oblidar, però, que Localret també treballa amb les empreses del sector per reduir els costos vinculats a l’adquisició i la utilització de llicéncies d’us generalitzat per part de les
administracions locals.
37
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

40. 4 Estratègia en relació
amb el PL
4.1. - Com decidir sobre el PL
Als inicis de l’impuls del PL es van veure casos d’adopció de programes lliures, per
motius ideològics, sense massa planificació. Lògicament, molts d’aquests projectes
no van donar els resultats esperats. Ha d’estar clar que la tria de programari és una
decisió amb un elevat component tècnic i que, per tant, els criteris tècnics han de
prevaldre a l’hora de prendre-la.
Es pot dir que hi ha dos grans grups de criteris a l’hora de decidir l’adopció o la
migració a una aplicació, lliure o no:
- Criteris de funcionalitat: si l’aplicació fa allò que es necessita que faci.
- Criteris de costos: si tots els costos que genera l’ús de l’aplicació són
proporcionats i entren en el pressupost disponible.
És difícil establir una metodologia genèrica per avaluar cadascun d’aquests apartats,
ja que depèn molt de quin sigui el problema que es vulgui resoldre mitjançant l’ús
d’una eina informàtica.
Si el problema es redueix al pur tractament d’una informació, segurament el criteri
principal serà només la funcionalitat de l’aplicació. En canvi, si allò que cal resoldre
és la introducció de dades, per exemple, de recollida d’escombraries, l’encaix del
programa amb dispositius mòbils pot ser el factor determinant que faci escollir una
aplicació i descartar-ne una altra.
Per tant, una metodologia correcta per decidir l’adopció d’un determinat programa
hauria de contemplar els passos següents:
- Determinació del problema: Tenir clar quin és el problema que es vol resoldre
mitjançant l’adopció d’aquesta eina.
- Prospecció d’alternatives: Buscar quines eines, enteses, si cal, com a combinació
de maquinari i programari, poden resoldre el problema plantejat.
- Selecció dels criteris més rellevants per al cas i valoració de les alternatives.
- Tria de la solució.
38
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

41. La diferència entre considerar el PL o no està en el punt 2. Un plantejament de militància radical pro PL
només acceptaria alternatives lliures en aquest pas. Per contra, una actitud negativa respecte el PL les
rebutjaria, acceptant només aplicacions privatives.
L’actitud més pragmàtica, i que recomanem, seria acceptar, en el pas 2, totes les alternatives, siguin lliures
o no. En el pas 3 és on han de prevaldre els criteris tècnics esmentats, valorant tots els avantatges que pot
suposar l’ús de PL en la seva justa mesura.
Amb tots els criteris seleccionats, s’hauria de fer una taula com la de l’exemple, en què s’avalués cada criteri
(per exemple, files) per a cada aplicació (columnes). Al final, atorgant un pes a cadascuna de les columnes
s’hauria de poder aconseguir un valor conjunt, que permetrà fer la tria.
Prog. 1 Prog. 2 Prog. 3
Criteri 1 1 3 2
Criteri 2 2 3 1
Criteri 3 1 1 3
Valoraci— + ++ +++
Per exemple, si l’ajuntament considera
més important el criteri 3, l’eina
seleccionada podria no ser la que
obtingui un millor promig.
Com a exemples típics de criteris «vistosos» que solen conduir a decisions poc encertades, podríem citar:
- Capacitat o potència màxima: Si el volum de dades a tractar o la potència requerida és moderada,
basar-se en aquest criteri pot conduir a «matar mosques a canonades».
- Màximes funcionalitats: Una mala avaluació de les funcionalitats que realment fan falta sol acabar
portant a pagar un elevat cost per una eina de la que només se n’usa un petit percentatge.
- El preu més alt: En informàtica, entre molts altres àmbits, és clar que les estratègies del mercat fan
que no sempre allò més car sigui millor. I encara cal tenir en compte que «millor en general», sempre
discutible, no té per què coincidir amb «millor per a les nostres necessitats».
39
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

42. El programari lliure a les administracions locals
4. Estratègia en relació amb el PL
4.2. - Criteris relatius a la funcionalitat de l’aplicació
Entre els criteris que, en cada cas, s’hauran de destacar respecte la resta o bé descartar, segons convingui, podem
esmentar, sense cap ànim exhaustiu, els següents:
- Funcionalitat: Permet les operacions necessàries. Convé fer un llistat de les operacions que caldrà fer amb
el programa buscat i classificar-les en imprescindibles, importants i addicionals. Per exemple, per a una
comptabilitat municipal, que permeti generar i quadrar apunts comptables lligats a les partides del pressupost
és imprescindible, que generi balanços partida per partida pot ser important i que es pugui configurar l’aspecte
gràfic dels llistats pot ser una funcionalitat addicional.
- Interoperabilitat interna: Permet la interacció amb la resta de sistemes de l’ajuntament. Aquest criteri pot ser
especialment rellevant per aplicacions que requereixen creuar dades amb altres aplicacions del municipi. Per
exemple, la gestió de tributs sol requerir dades del padró i del cadastre.
40
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

43. El programari lliure a les administracions locals
4. Estratègia en relació amb el PL
- Interoperabilitat externa: Permet la interacció amb altres administracions. Per triar una aplicació, cal tenir
present quin grau d’interacció amb altres administracions tenen les dades que tracta aquesta aplicació i la
compatibilitat de l’aplicació amb els sistemes que usen aquestes administracions. Per exemple, una aplicació
de gestió del registre de gossos perillosos, que no necessiti interacció amb altres administracions, no suposarà
grans requisits en aquest apartat. En canvi, una aplicació del cadastre, que ha d’intercanviar dades amb la
Direcció General del Cadastre, entre d’altres, pot tenir més condicionants en aquest criteri.
- Requisits tècnics: Hi ha programes que són molt eficients en l’ús dels recursos i d’altres que no. Aquest factor
s’ha de considerar d’acord amb l’ús que se’n farà, no d’acord amb la capacitat màxima de l’aplicació.
- Força renovació: Relacionat amb el criteri anterior, s’ha de considerar si l’adopció del programa forçarà una renovació
de maquinari que podria esperar encara un temps o, per contra, pot funcionar sobre el maquinari disponible.
- Llicència d’ús: En el cas dels programes privatius, cal comprovar que la llicència no comporti alguna limitació
que faci desaconsellable l’ús de l’aplicació.
- Ús d’estàndards oberts: Que l’aplicació usi estàndards oberts permetrà el correcte compliment de la Llei
11/2007, garantirà l’accés perpetu a la informació i facilitarà la interoperabilitat, així com el traspàs de dades en
cas de futures migracions.
- Grau de dependència: Tant del proveïdor com de la pròpia aplicació. Hi ha aplicacions que forcen que, per a
altres funcions, sigui necessari usar altres aplicacions del mateix fabricant o bé que, mitjançant l’ús de formats
tancats, dificulten qualsevol possible migració futura. Cal tenir-ho en compte com un punt negatiu.
- Escalabilitat: Cal preveure que l’aplicació pugui respondre a les necessitats actuals però també a les futures,
previsibles dins d’un horitzó temporal raonable.
- Usabilitat: També s’ha de tenir en compte la facilitat d’ús per part dels usuaris/àries que hauran de servir-se
d’aquesta aplicació i la similitud amb aplicacions que ja hagin usat. Aquest criteri pot tenir repercussions en
l’apartat de costos, si es detecta que cal una formació específica.
- Gestió del canvi: Força relacionat amb el criteri anterior, s’ha de considerar també la dificultat de vèncer les
possibles reticències del personal que ha d’usar el programa.
- Suport: S’ha de considerar la facilitat d’obtenir suport, tant sobre el funcionament de l’eina, com de la possibilitat
de modificar-la i adaptar-la quan es detecti alguna disfunció que suposi un problema important per al seu ús en
el municipi en qüestió. Un subapartat a destacar en aquest criteri és la possibilitat de contractació local, és a dir,
la disponibilitat d’empreses locals que puguin prestar aquests serveis.
41
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

44. El programari lliure a les administracions locals
4. Estratègia en relació amb el PL
4.3. - Criteris relatius als costos
L’eina ja sòlidament establerta per avaluar el cost d’una aplicació és aquella que es coneix amb les inicials angleses
TCO, de Total Cost of Ownership (en anglès, cost total de propietat).
Només com a revisió ràpida i no exhaustiva, enumerem els costos directes i indirectes que caldria tenir en compte,
per tal de poder comparar correctament els costos d’aplicacions. Tots els costos s’han de comptar per al període
previst d’ús del programa, que hauria de ser entre tres i cinc anys.
· Costos directes:
- Preu d’adquisició (o llicències d’ús) del programari.
- Preu d’adquisició del maquinari, si cal.
- Preu de les actualitzacions previsibles durant el període de temps establert.
- Costos de suport: Poden ser fixos per contracte o puntuals; també s’hi poden comptar llibres, cursos per al
personal tècnic o similars.
- Costos d’administració: El cost del projecte d’implantació, migració, gestió del canvi, formació, etc.
- Altres costos: Compra d’eines complementàries necessàries, etc.
· Costos indirectes (sovint són difícils de quantificar):
- Costos derivats de la interrupció del servei: Quin cost suposa per a l’ajuntament que l’aplicació quedi
inservible durant un temps, multiplicat pel temps que s’estimi que pugui quedar en aquesta situació, a partir
d’estadístiques disponibles (molts fabricants les tenen, però no sempre les faciliten).
- Futz Factor: Nom amb què es coneix el temps perdut per ús de la nova tecnologia implantada en benefici
propi de l’empleat corresponent que l’ha d’usar (per exemple, el correu electrònic o la Internet).
- Autoformació dels usuaris: El temps que perden en consultes entre companys.
Es poden trobar molts documents a Internet amb exemples concrets que poden servir de base per adaptar les dades
al cas que convingui.
42
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

45. PART II
Migració a PL

46. 5 Migració
d’aplicacions a PL
5.1. - Per què migrar?
Entendrem per migrar el fet de canviar una aplicació o sistema que està operatiu
per un altre. La part més important d’aquesta afirmació és que l’aplicació està
operativa, és a dir, que està prestant un servei que la migració pot afectar. Aquí
radica la principal dificultat de qualsevol migració, sigui a PL o no.
Per tant, una decisió així no es pot prendre a la lleugera. Cal tenir clar el motiu
de la migració: per què cal abandonar el sistema que està funcionant i anar a un
altre. Entre els motius habituals, s’hi poden trobar els següents:
- Obsolescència funcional de l’aplicació actual: Les possibilitats que ofereix
la tecnologia han anat augmentant en les darreres dècades. Això fa que tant
els usuaris interns com la ciutadania deixin d’acceptar com a vàlides solucions
que fa uns anys eren fins i tot innovadores. Sovint, també la legislació s’ha anat
tornant més exigent amb les administracions locals i ha pres com a norma les
noves capacitats tecnològiques.
Això fa que els requeriments sobre les aplicacions municipals vagin evolucionant.
A vegades, algunes aplicacions no s’adapten a aquests canvis, o no amb prou
agilitat, i això força a canviar-les.
- Cost inferior al de manteniment/actualització: Mentre han tingut situació
de monopoli, algunes aplicacions han mantingut uns costos de manteniment
o actualitzacions periòdiques bastant elevats. Tan bon punt alguna aplicació
lliure arriba a cobrir les mateixes funcionalitats, és fàcil que la migració sigui
econòmicament molt més aconsellable que seguir acceptant uns costos que,
sovint, no estan prou clarament justificats.
- Avantatges del PL: Un altre motiu per decidir una migració pot ser la major
seguretat o fiabilitat, regularitzar llicències o aprofitar qualsevol dels avantatges
descrits a l’apartat 2.1.2.
Aquests motius, d’altres de similars o combinacions de tots ells poden servir per
argumentar la presa de la decisió de migrar. Si la migració pot comprometre
el bon funcionament de l’administració o bé ha d’afectar a un volum impor-
tant dels treballadors/es de la casa, seria una imprudència emprendre-la sense
44
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

47. l’aprovació del nivell polític i, si cal, fins i tot del ple. Aleshores, cal argumentar bé la decisió i aquestes
pautes poden ser d’utilitat.
En qualsevol cas, es desaconsella la migració per motius purament ideològics. La sensibilitat pel PL pot
portar a plantejar la possibilitat de migrar, però el desencadenant hauria de ser sempre el fet d’observar
que la migració comportarà alguna millora o avantatge.
5.2. - Migrar o no migrar. Aquesta és la qüestió
Si el primer pas per prendre la decisió de migrar a programari lliure és tenir clar el motiu de la migració,
el següent és mirar si aquesta migració és possible i recomanable. De la mateixa manera que hi ha
arguments que poden aconsellar aquesta decisió, enumerats a l’apartat precedent, també n’hi ha que
la poden desaconsellar:
- Disponibilitat de programari: L’objectiu de la informàtica d’una administració no és ser lliure o no
lliure, sinó complir unes determinades funcions. Si en programari lliure no hi ha una aplicació que
cobreixi la funcionalitat requerida o no s’hi adapta prou bé, potser caldrà descartar aquesta opció.
- Maduresa del programari: Hi ha models per avaluar de manera objectiva el grau de maduresa d’una
aplicació lliure (enumerats a l’apartat 2.3.2). Per la forma de desenvolupament del PL, aquesta dada pot
ser crítica. Si l’aplicació que millor s’adapta a les necessitats de l’ajuntament no està prou avançada,
potser caldrà aplaçar la decisió d’adoptar-la. En aquest cas, serà important ser curós amb no prendre
decisions que puguin hipotecar la futura migració previsible.
Una altra possibilitat, si l’ajuntament s’ho pot permetre o té accés a ajuts per fer-ho, és incorporar-se a
la comunitat que està desenvolupant aquella aplicació per fer-la avançar més ràpid i en la direcció que
més li convingui. A l’apartat 3.2, concretament a la lletra c, s’exposen els avantatges d’aquesta opció.
- Espera per unificació de criteris o estandardització interna: En alguns casos, les administracions
s’han anat digitalitzant progressivament a base d’anar resolent problemes, sense seguir una línia
estratègica. Parar, qüestionar la direcció adequada i acordar una línia més definida pot fer aconsellable
ajornar per un temps una migració per estar segurs que coincideix amb la nova línia escollida.
- Espera per unificació de criteris o estandardització externa: La mateixa tasca d’estandardització pot
venir donada per una administració supramunicipal que presti serveis als ajuntaments. Si és previsible que
sigui així, també serà recomanable esperar per estar segurs d’anar en una direcció coherent amb la resta.
45
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

48. El programari lliure a les administracions locals
5. Migració d’aplicacions a PL
- Problemes d’interoperabilitat: Migrar a un estàndard obert quan la resta d’administracions amb qui cal
interactuar no ho ha fet encara pot comportar problemes en l’intercanvi de dades. Pot ser recomanable fer una
migració parcial, mantenint algunes instal·lacions de l’aplicació antiga, que permeti mantenir la interoperabilitat.
- El cost de la migració en sí: Una migració a programari lliure sol reduir significativament l’estructura de costos,
però la migració en sí comporta un sobre cost puntual que pot ser prohibitiu. En aquest cas, caldrà esperar
alguna convocatòria d’ajuts o bé buscar la manera de distribuir aquest cost en el temps, escalant la migració al
llarg de diversos exercicis.
5.3. - Planificació de la migració
Un cop vistos els motius per a la migració i comprovat que no hi hagi impediments per emprendre-la, convé
planificar-la acuradament i amb responsabilitat.
En aquest apartat, traçarem les línies mestres del pla per a una migració d’una certa envergadura i dimensions. Quan
calgui emprendre una migració més senzilla, alguns dels passos potser es podran obviar, simplificar o adaptar.
5.3.1. - El pla de migració
En migracions de gran transcendència és imprescindible planificar acuradament i posar per escrit el pla de la
migració, que haurà de comptar amb el vist-i-plau del màxim nivell de responsabilitat de l’administració afectada.
Un pla de migració complet hauria de contemplar apartats que cobrissin, com a mínim, les qüestions següents:
- Motius i objectius de la migració: Com s’ha vist, el motiu de la migració és important. Per tant, aquest s’hauria
d’explicitar en el pla, així com els objectius que persegueix la migració i l’encaix del projecte en les línies mestres
de tot el sistema informàtic de l’ajuntament.
- Inventari: Definició del maquinari i/o el programari que es donaran de baixa per substitució, indicant els usos
que se’n fan actualment, per part de quines persones i quins són els seus coneixements.
- Definició del nou entorn: Concretar el nou maquinari i/o les noves aplicacions que es pretenen implantar.
- Correspondència d’usos i funcions: Establir com es porten a terme els usos i funcions antics, descrits a l’apartat
d’inventari, sobre el nou entorn a implantar.
- Canvis físics deguts a la migració: Si és el cas, explicitar també els canvis d’espais i ubicacions que tindran lloc
com a conseqüència de la migració.
- Canvis organitzatius i funcionals que comporta la migració: Sovint, s’aprofita el procés de replantejament
tecnològic que suposa una migració per replantejar també canvis estructurals, organitzatius i funcionals dins de
l’administració. Convé explicitar-los.
46
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

49. El programari lliure a les administracions locals
5. Migració d’aplicacions a PL
- Etapes de la migració: Un pla poc acurat es redueix a aquest apartat, ja que és aquell que contempla la
planificació de la migració tecnològica pròpiament dita. Hauria de contemplar:
- Establiment d’eines o entorns pont.
- Pla pilot.
- Avaluació del pilot i replanificació.
- Etapes en què es preveu desglossar la generalització del pilot.
- Gestió del canvi: Fer constar les accions que es portaran a terme per evitar el rebuig del nou entorn per part
del personal que l’hagi d’usar, contemplant des d’accions d’explicació del què i el per què de la migració fins al
més important: l’atenció a l’usuari i resolució dels seus dubtes.
- Pla de formació: Va molt relacionat amb l’apartat anterior, però val la pena dedicar-n’hi un d’específic en què
s’entri en el detall de com es portarà a terme tota la formació necessària.
- Pla de recursos materials: Sovint, la duplicació d’entorns que suposen les eines pont o els pilots comporta un
augment transitori dels recursos necessaris. S’ha de preveure aquesta situació per evitar problemes.
- Pla de recursos humans: Tant en el departament d’informàtica com en els departaments usuaris, la migració
pot suposar una sobrecàrrega transitòria que també cal planificar. S’ha de preveure si cal la contractació externa
en alguna fase del procés.
- Planificació econòmica de tot el procés: El recurs més important, i sovint també el més escàs, són els diners.
Pràcticament tots els apartats precedents s’haurien de veure reflectits en la planificació econòmica del projecte.
47
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

50. El programari lliure a les administracions locals
5. Migració d’aplicacions a PL
5.3.2. - Posats a qüestionar...
L’inici i plantejament d’una migració és el moment idoni per aprofitar per posar en pràctica tots els procediments i
actuacions reglades en la gestió de les TI (Tecnologies de la Informació) de l’ajuntament o consell comarcal que l’aborda. O
per millorar-los, si cal. Els canvis que hauran de tenir lloc en els procediments afectats per la migració són una oportunitat
per incloure en el projecte l’ordenació i estandardització dels processos de requeriments i peticions al departament
d’informàtica, per exemple, o per assegurar usos i costums que, sovint, costa que arrelin en les organitzacions.
Una de les metodologies més esteses en la gestió de les TI, com a mínim en el món privat, és la coneguda per
les seves inicials en anglès: ITIL1, Information Technology Infrastructure Library, biblioteca d’infraestructura en
tecnologies de la informació. Es tracta d’un ampli recull de bones pràctiques sobre la matèria, associat a una
estructura de certificació dels coneixements assolits. N’hi ha d’altres, com BPM, EFQM o normes d’ISO.
5.3.3. - Inventari
Disposar d’un inventari que reflecteixi fidelment el maquinari i el programari implicats en la migració és
indispensable per poder planificar bé la migració. En cas de no disposar-ne, aquesta hauria de ser la primera etapa
de la planificació i condicionaria tota la resta del pla.
Les millors pràctiques en aquest apartat recomanen basar-se en tres fonts: inventaris previs disponibles, inventari
automàtic i auditoria2 i una revisió a fons dels dos anteriors que incorpori tot allò que hagin obviat, tractat de
forma diferent o duplicat.
El més important, però, no és aquest inventari, que podríem anomenar físic, sinó un d’analític que reculli els
processos i usos que es donen als sistemes descrits al primer. L’element més necessari en una bona planificació de
la migració és disposar del llistat de tots els processos que se’n veuran afectats. Cal comprovar que tots tinguin la
possibilitat de portar-se a terme sobre el nou entorn a implantar i que, si no tots, com a mínim la majoria millori
amb el canvi. Si no fos així, la migració seria molt difícil de justificar.
5.3.4. - Correspondència d’usos i funcions
Si bé la metodologia de casos d’ús és força usada com una etapa del procés de desenvolupament de noves
aplicacions, no ho és tant per analitzar-les. L’única forma d’estar completament segurs que les aplicacions
disponibles en el nou entorn al qual es pretén migrar cobriran totes les necessitats que l’ajuntament requereix als
seus sistemes informàtics és:
· Inventariar tots els usos actuals del sistema informàtic que es vol abandonar. Aquí és on es pot usar la metodologia
de casos d’ús3 o, si el volum ho aconsella, una simplificació, però cal estar segurs d’haver recollit totes les operacions
que s’han de poder realitzar.
· Comprovar que en el nou sistema al qual es vol migrar es poden fer totes les operacions.
1
http://www.itil-officialsite.com/home/home.asp (en anglès). A http://ca.wikipedia.org/wiki/ITIL es pot trobar una breu descripció en català, però el gruix de la documentació de la
metodologia ITIL és d’origen britànic i està en anglès.
2
Hi ha nombroses eines de suport i automatització d’aquestes tasques. Per exemple, Open Audit (http://www.open-audit.org) o OCSinventory (http://www.ocsinventory-ng.org), entre altres
3
Una descripció breu, pràctica i pedagògica sobre el mètode d’especificació amb casos d’ús es pot trobar en els apunts de metodologia del Professor Josep Ibarz, de la Facultat d’Informàtica
de Barcelona (UPC), a http://www.lsi.upc.edu/~ibarz/metodologia.pdf. El Professor Ibarz també és el cap de l’Oficina de Planificació de Sistemes d’Informació de la Diputació de Barcelona..
48
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

51. El programari lliure a les administracions locals
5. Migració d’aplicacions a PL
En aquesta correspondència entre els procediments antics i els nous, es poden introduir millores d’eficiència. Pot
ser que sigui un dels principals motius de la migració, però totes les operacions importants en el sistema antic han
de tenir una correspondència en el nou. Si no, la migració no és viable.
A aquest inventari, però, se li pot treure més partit: serveix també per vertebrar la formació, especialment la pràctica.
5.3.5. - Entorns i aplicacions pont
Per facilitar la transició entre els dos escenaris, el previ a la migració i el posterior, poden ser d’utilitat els entorns o
aplicacions pont entre els diferents estats del procés. Habitualment es tracta d’aplicacions que es veuran afectades
per la migració, però que es poden utilitzar ja sobre l’entorn inicial.
Per exemple, en cas de decidir migrar els sistemes operatius dels llocs de treball de Windows a Linux, es poden
començar a usar sobre l’entorn Windows les aplicacions que s’usaran a l’altre. Navegadors com el Firefox, paquets
d’ofimàtica com l’OpenOffice i moltes altres aplicacions permeten aquesta possibilitat.
5.3.6. - La participació de tercers
La bona planificació, ja important per ella mateixa, es converteix en fonamental quan es detecta que serà necessari
contractar personal extern en algun punt del procés. Per evitar problemes entre l’administració client i l’empresa
proveïdora, han d’estar definides amb la màxima precisió possible quines tasques s’assignen i les responsabilitats a delegar.
La transparència també figura entre les millors pràctiques. Totes les administracions, i en particular les locals,
tracten habitualment amb dades molt sensibles davant la LOPD, la Llei de protecció de dades personals. És
comprensible, per tant, una especial prudència a l’hora de permetre que personal extern tingui accés a segons
quines instal·lacions o a segons quina informació. De totes maneres, que l’empresa contractada comprengui
l’abast de tota la migració, quina part se li assigna i com encaixa en el conjunt del projecte és important per a la
bona marxa de la seva execució.
La participació d’agents o empreses especialitzades que puguin prestar serveis d’assessoria, consultoria o
participar en la pròpia migració pot aportar un valor afegit al projecte mitjançant recursos i experiència que no es
trobin a la pròpia organització.
49
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

52. El programari lliure a les administracions locals
5. Migració d’aplicacions a PL
5.3.7. - Gestionar el canvi = generar confiança i interès
És important involucrar el personal propi que s’hagi de veure afectat per la migració. Aquesta mena de projectes
solen ser planificats per personal tècnic per al qual aquests aspectes, més psicològics, tenen poca visibilitat. El
resultat és que la gestió del canvi sol ser un dels capítols oblidats en els plans de migració o es redueix a alguns
comentaris imprecisos i de poca o nul·la repercussió.
Diverses guies de migració assenyalen que l’evolució de l’actitud dels usuaris davant d’un canvi de programari
segueix una corba que comença amb la insatisfacció per la notícia d’haver de canviar i arriba a la satisfacció en
constatar l’augment de productivitat que suposa la nova aplicació. Però entremig el personal no tècnic sol passar
pel rebuig i l’oposició. En aquest punt més baix és on el risc de ruptura és màxim: la no acceptació del canvi. Si
s’aconsegueix superar aquest punt, l’usuari comença a explorar les noves eines i acaba arribant a usar-les bé i a
aconseguir les millores que es perseguien amb tot el projecte de canvi.
Satisfacci— /
SÕanuncia productivitat
el canvi Insatisfacci—
Exploraci— /
Rebuig descobriment
Oposici—
Risc: no acceptaci— / fracˆs
Figura 7. Evolució habitual de les reaccions dels usuaris davant dels canvis en TI.
L’experiència demostra que allò que genera reaccions adverses en els usuaris i usuàries en el fons són la resistència
al canvi, per pura inèrcia acomodatícia, i la por d’allò que no es coneix. Per tant, les accions útils que poden fer
que la corba mostrada en el gràfic sigui menys profunda i el risc de ruptura menor són totes aquelles que generin
confiança i interès per les noves eines. Se’n poden establir des del principi, sobre la marxa i un cop feta la migració.
a) Accions a priori
En administracions catalanes mateix, hi ha exemples que demostren que pot ser molt útil explicar al personal el
perquè de la migració i les millores que s’espera obtenir-ne per al mateix usuari i per a l’administració. També és
important evitar la sensació que se’ls amaga informació o que no se’ls tindrà en compte i se’ls imposaran les novetats,
tant si els van bé com si no, tant si agraden com si no agraden. En resum: no es tracta de vèncer, sinó de convèncer.
Una altra estratègia que ha funcionat força bé en diferents ocasions és referir-se, en tot moment, a les eines a substituir
50
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

53. El programari lliure a les administracions locals
5. Migració d’aplicacions a PL
com «programari obsolet» i a les noves com «programari nou». En el cas de l’administració d’Extremadura, aquesta
estratègia va arribar a aconseguir tant interès per les noves aplicacions que, davant d’una migració per etapes, les
persones a qui encara no havien canviat les aplicacions es queixaven, demanant que els posessin ja les noves.
A l’apartat següent es parla de formació, que, evidentment, és un element fonamental per generar confiança i
seguretat i que també s’ha de fer abans de procedir a la migració.
b) Accions sobre la marxa
Mantenir el personal informat sobre el calendari dels canvis i evitar sorpreses, en resum, ser transparents són altres
elements clau per mantenir la confiança generada des del principi.
També s’ha demostrat útil obrir algun canal de comunicació específic per a problemes relacionats amb el projecte
de migració. Fins i tot encara que no l’usin, saber que si es troben amb alguna dificultat seran escoltats tranquil·litza.
Allò que genera desconfiança és la sensació que si la migració li impedeix fer la seva feina o fer-la bé el problema
serà únicament del treballador.
Si no existeix en l’organització i les dimensions ho justifiquen, pot ser un bon moment per implantar una eina
de gestió d’incidències i tramitació de peticions. Per anar bé, s’hauria de posar en marxa abans de procedir a
la migració i, per a què tingui l’efecte de generar confiança, com a mínim les primeres peticions han d’obtenir
resposta més ràpid que pels canals alternatius.
c) Accions a posteriori
Un cop s’ha produït el canvi de tecnologia i l’usuari ha de començar a usar el nou entorn és important, i s’ha
d’haver previst a priori, tenir ben establert un canal per resoldre de forma àgil i eficaç qualsevol dubte que se li
pugui plantejar. I encara més important: l’usuari ha de saber que existeix aquest canal i com accedir-hi.
A l’apartat dedicat al pilot s’exposa una de les tècniques més eficaces en aquesta qüestió: la resolució de dubtes
a través de companys/es més ben disposats.
A part de les reticències al canvi i les possibles dificultats d’ús de les noves eines, també s’han de preveure, tot i
que és difícil fer-ho a priori, les conseqüències d’alguns canvis sobre qüestions operatives no directament lligades
a la feina quotidiana. Per exemple, migrar els ordinadors de sobretaula de Windows a Linux pot suposar que el
personal tingui la sensació de tenir menys control sobre el seu ordinador, ja que potser no es podrà instal·lar
aplicacions quan abans sí que podia o no podrà decidir elements de la configuració que havia après a canviar
per sí sol. Efectes col·laterals d’aquesta mena podrien generar reaccions adverses imprevistes o, fins i tot, que els
usuaris no s’atreveixin a «confessar». Això pot portar l’equip responsable de la migració a haver de lluitar contra
«adversaris» que no es manifesten, i aquest és un problema de molt difícil solució.
51
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

54. El programari lliure a les administracions locals
5. Migració d’aplicacions a PL
5.3.8. - Planificar la formació
Ben portada, la formació ha de conduir als usuaris i usuàries a conèixer les eines noves abans que se les trobin al
lloc de treball. És molt positiu que puguin fer pràctiques amb les noves aplicacions i, de manera ideal, que puguin
provar de resoldre situacions habituals a la seva tasca diària en el nou entorn. Els dos efectes principals de la
formació i que cal buscar especialment en planificar-ne els continguts són:
· Efecte directe: Escurçar el temps que els usuaris necessitaran per arribar a ser plenament operatius en el nou
entorn i aconseguir l’augment de la productivitat esperat.
· Efecte indirecte: Eliminar el factor de la por d’allò desconegut i la inseguretat que provoca.
A l’hora de planificar l’organització de la formació cal prendre en consideració, a part de qualsevol circumstància
particular de l’administració en qüestió, com a mínim els factors següents:
· El nivell de partida de cada alumne. Cal fer-ne una avaluació prèvia i agrupar-los per nivells, per fer més eficaç la
formació.
· La durada recomanable de la formació, en funció dels continguts i de cada nivell.
· La capacitat de les aules equipades de què disposi l’administració, ja que limita la mida dels grups i, per tant, el
nombre de grups que caldran. Si cal, es pot recórrer a aules de formació externes.
· La dificultat que pugui suposar tenir moltes persones d’un mateix departament formant-se alhora, ja que el pot
deixar inoperatiu i pot ser que això no sigui possible. Una altra alternativa és la possibilitat de fer formació fora de
l’horari d’oficina, incentivant-la d’alguna manera.
A Catalunya mateix hi ha casos on s’han aplicat amb èxit plans de formació voluntària incentivada. Si les
circumstàncies ho permeten, es poden preveure formes força creatives de fomentar l’increment de coneixements
del personal no informàtic.
52
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

55. El programari lliure a les administracions locals
5. Migració d’aplicacions a PL
5.4. - L’ús de grups pilot
La millor manera d’assegurar l’èxit és provar les coses primer en un entorn més petit i, per tant, més controlable.
Els casos d’èxit que corroboren que la pràctica de provar la migració primer amb un pilot és un bon consell són
molt nombrosos, però hi ha formes diferents de fer-ho i convé pensar-hi per triar la més convenient en cada cas.
5.4.1. - Principals formes de seleccionar el pilot
Les diferències més importants entre les diverses formes de portar a terme un pilot se centren en la selecció de
les persones i les instal·lacions que han de formar part del grup pilot. Bàsicament, les dues grans estratègies són:
a) Selecció per nivell
Si no es coneix a priori, es fa una prova de nivell a tot el personal i s’escullen persones amb un nivell similar de
coneixements sobre les eines a migrar. Habitualment es busca que n’hi hagi de tots els departaments o àrees que
es veuran afectats per la migració, per tal que la mostra del pilot sigui representativa de tot el ventall de problemes
que apareixeran després, durant la generalització de la migració.
Hi ha dues possibilitats dins d’aquesta estratègia:
· Escollir les persones amb més dificultats.
És recomanable en el cas d’una migració en què es puguin preveure moltes dificultats. Escollir les persones amb
menys coneixements i actituds poc inclinades als canvis proposats suposa anar a buscar d’entrada els casos més
difícils. D’aquesta manera, quan es generalitzi la migració i el volum pugui magnificar els problemes, el personal
tècnic ja tindrà l’experiència d’haver superat els majors obstacles.
· Escollir els usuaris/àries avançats/des, persones amb una actitud oberta als canvis i uns coneixements lleugerament
millors que els de la resta.
En aquest cas, se sol buscar especialment que la mostra sigui representativa de totes les àrees o departaments, ja
que l’objectiu, a part de provar el bon funcionament del nou entorn, és disposar a cada àmbit de treball de per-
sones que puguin resoldre els dubtes dels seus companys/es quan es generalitzi la migració. Per això se’ls forma
primer i, fins i tot, és habitual formar-los més. A part de provar la migració en un conjunt més reduït (funció d’un
pilot), es busca disposar d’un o diversos aliats a cada departament.
D’aquesta segona tècnica, la més habitual, hi ha casos d’èxit notables que corroboren que, a més de funcionar
bé com a pilot, és també una acció excel·lent de cara a la gestió del canvi. Per treure’n el màxim rendiment és
important que tota la resta del personal sàpiga que hi ha aquest grup pilot i conegui els usuaris/àries avançats/des
que té a prop. Això genera la doble confiança de saber que tenen a la vora algú que els pot resoldre els dubtes i
que, a més, és algú que fa les mateixes tasques que ells i, per tant, es troba amb els mateixos problemes i dificultats.
En alguns casos, la participació en aquests pilots s’ha incentivat mitjançant la dotació d’aquests usuaris/àries
avançats/des de màquines més potents, donant prioritat a l’hora de triar vacances o el lloc de treball, o bé
directament amb un sobresou per la tasca de suport que hagin prestat.
53
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

56. El programari lliure a les administracions locals
5. Migració d’aplicacions a PL
b) Selecció per àrea
L’estratègia alternativa és triar un departament i fer que migri sencer. En aquest cas, cal afinar molt bé la tria del
departament pilot, prenent en consideració:
· Les interdependències i intercanvis d’informació o serveis, és a dir, la interoperabilitat entre departaments que
encara vagin amb l’entorn antic i el pilot, que ja anirà amb el nou.
· El volum del departament. Se’n sol escollir algun que no sigui especialment gran, però sí significatiu.
· El nivell mitjà del personal del departament pel que fa a coneixements d’informàtica i actitud davant dels canvis.
· Que el departament sigui representatiu de les dificultats que poden sorgir a la resta de departaments.
Habitualment se solen prendre més en consideració el volum del departament i les interdependències, però si la
darrera característica (que sigui representatiu) no es dóna, més que un veritable pilot el que s’estarà fent és una
migració gradual, per etapes. Això no té per què ser negatiu, però no és pròpiament un pilot.
5.4.2. - Altres consideracions sobre la selecció del grup pilot
També hi ha casos en què s’han aplicat metodologies combinades: migrar un departament començant pels seus
usuaris més avançats i després anar migrant departament per departament, organitzant visites o períodes de
formació dels seus usuaris més avançats en els departaments ja migrats, o combinacions similars.
Hi ha una altra alternativa, però l’experiència demostra que no sempre dóna bons resultats: la selecció per nivells
jeràrquics. És a dir, migrar primer els i les caps dels departaments perquè siguin més proactius/ves davant la
migració o, al contrari, deixar-los per al final. Aquest mètode depèn massa de l’actitud d’aquestes persones i
mostra tant casos d’èxit com de fracàs.
Una altra cosa és mirar de convèncer els i les caps de departament, de forma especial i en primer lloc, com
una acció de gestió del canvi. És evident que, si elles i ells acaben rebutjant el nou entorn, la seva capacitat de
generar problemes en el procés de la migració serà molt superior a la de la resta del personal. Però no és el mateix
convèncer-los/les primer que migrar-los/les primer.
5.4.3. - El «pilot virtual»
Si les dimensions de l’administració que planteja la migració no permeten establir proves pilot en departaments
o àrees, es pot crear un «departament virtual» que recreï els principals aspectes i factors de la dinàmica de la casa
i fer la prova en aquesta instal·lació, en realitat fictícia.
Aquesta pot ser una etapa prèvia a un pilot real amb tot un departament o un grup seleccionat per nivell o, fins
i tot, una forma d’avaluar el programari nou per assegurar que realment cobreix tota la funcionalitat requerida.
54
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

57. El programari lliure a les administracions locals
5. Migració d’aplicacions a PL
5.4.4. - L’avaluació de la fase pilot i la replanificació
Allò que a vegades s’obvia, i això desvirtua els avantatges d’aquesta metodologia, és preveure en la planificació
que la darrera etapa d’un pilot no és executar la migració en el grup escollit. Després d’aquesta fase, cal recordar-
se de la veritable raó de ser d’aquesta prova inicial reduïda: avaluar l’experiència obtinguda amb el pilot i, si cal,
replanificar la resta del projecte de migració.
Els objectius d’una fase pilot completa i eficaç, sigui real o virtual, inclouen, com a mínim:
· Sobre la funcionalitat del nou entorn:
- Verificar que permet totes les operacions necessàries.
- Comprovar els temps de resposta i la usabilitat del nou entorn.
· Sobre la reacció dels usuaris/àries:
- Detectar, abans que passin a tota l’organització, els problemes que es puguin produir.
- Comprovar la qualitat de la formació impartida.
· Sobre la planificació de la migració:
- Comprovar el bon dimensionat dels recursos humans que calen en la formació, la migració pròpiament dita i la
resolució de dubtes, problemes i dificultats.
- Comprovar el bon dimensionat del maquinari i el programari previst.
- Assegurar-se que la resta de la planificació, tant de les etapes previstes com de la planificació econòmica,
és realista i no patirà greus desviacions.
55
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

58. El programari lliure a les administracions locals
5. Migració d’aplicacions a PL
5.5. - Eines d’ajuda a la migració
Hi ha nombroses guies i recursos d’ajuda a la migració a PL. Els principals fabricants, agents tecnològics i fins i
tot administracions tenen editades guies i documents de molta ajuda per orientar aquesta mena de projectes. A
continuació enumerem alguns exemples que hem considerat significatius:
· Guia IBM de migració de Windows a Linux:
[en anglès] http://www.redbooks.ibm.com/abstracts/sg246380.html
· Guia RedHat de migració de Windows a Linux:
[en anglès] http://www.redhat.com/f/pdf/rhel4/UpgradeGuidelines.pdf
· Guia del Govern del Brasil de migració de programari propietari a lliure:
[versions en portuguès i castellà] http://www.governoeletronico.gov.br/acoes-e-projectos/guia-livre
· Guia UNESCO sobre PL, amb el capítol 5 titulat «Cómo migrar a software libre?»:
[en castellà] http://portal.unesco.org/ci/en/ev.php-URL_ID=26399&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html
56
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

59. PART III
PL en el
desenvolupament

60. 6 PL i desenvolupament de
programes o aplicacions
6.1. - Quin paper pot fer el PL en el desenvolupament?
La comunitat del programari lliure ha experimentat un important creixement els
darrers anys, tant en la seva acceptació i implantació real en diferents entorns
com en el nombre de comunitats, desenvolupadors i projectes que hi participen.
Focalitzant el món del desenvolupament d’aplicacions, siguin del tipus que
siguin, s’aprecia que la comunitat de programari lliure ofereix una quantitat
considerable de recursos que permeten agilitzar aquests desenvolupaments.
A grans trets, es poden englobar aquests recursos en:
- Llenguatges lliures: Java, PHP, Ruby, C, C++ o Python, entre d’altres.
- Entorns integrats de desenvolupament (IDEs): Netbeans o Eclipse.
- Eines de suport al desenvolupament.
- Eines per a la construcció d’aplicacions: Make, Ant o Maven.
- Eines de comprovació automatitzada de codi: Junit o Jsfunit.
- Sistemes de control de versions: CVS, Subversion o GIT.
- Eines d’integració contínua: Hudson, Continuum o Cruisecontrol.
- Control de bugs.
- Marcs de treball: frameworks.
- Llibreries de programari.
- Repositoris de codi font i d’aplicacions: com SourceForge o LaFarga.cat.
Des del punt de vista del programador, el principal avantatge que proporciona
un model de programació basat en eines de programari lliure és l’accés al codi
font del mateix, així com la capacitat de modificació i adaptació per ajustar-lo als
requeriments desitjats.
En el moment d’afrontar la creació d’una nova aplicació per tal de resoldre unes
determinades necessitats, si s’opta per la utilització de programari lliure s’hauria de
seguir el següent guió de decisions abans d’iniciar el desenvolupament del projecte.
58
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

61. · Presa de requeriments:
Abans d’abordar el projecte, des del punt de vista tècnic, cal establir, parlant amb el/s departament/s
que haurà/an d’usar l’aplicació, quines necessitats ha de cobrir l’aplicació a desenvolupar.
· Estudi de viabilitat:
En aquesta fase s’ha de plantejar si realment es disposa dels recursos necessaris per afrontar el
desenvolupament de l’aplicació, que es poden englobar en:
· Recursos humans: De quants desenvolupadors es disposa per realitzar el projecte i quins
coneixements tenen sobre el llenguatge, eines i llibreries que tenim previst utilitzar.
· Recursos tècnics: De quin maquinari es disposa per dur a terme el projecte, tant a la fase de
desenvolupament com al pas a producció.
· Recursos temporals: Quin és el marge temporal de què es disposa per realitzar el projecte i quina és
la dedicació que es pot assignar a cada membre de l’equip de treball.
· Recerca de programari lliure:
· Cal fer la cerca d’alguna aplicació de programari lliure que compleixi alguna o, a ser possible, totes
les funcionalitats requerides amb l’objectiu d’agilitzar el desenvolupament de l’aplicació.
· En cas de trobar alguna o algunes aplicacions, cal fer una anàlisi del model de llicenciament de les
mateixes per tal de conèixer si es permet fer-hi adaptacions i si aquestes han de ser obligatòriament
retornades a la comunitat.
· De la mateixa manera, cal fer un estudi de la capacitat d’adaptació i d’integració d’aquestes
aplicacions a l’arquitectura prevista del projecte, si així s’ha previst a l’aplicació.
- Adaptació del programari: Es refereix a la capacitat d’afegir noves funcionalitats o adaptar les
existents, com canvis estètics o idiomàtics, entre d’altres.
- Inclusió del programari candidat: En aquest cas, s’opta per fer les mínimes adaptacions per tal
d’incloure aquesta peça de programari com un mòdul funcional a l’arquitectura prevista.
59
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

62. El programari lliure a les administracions locals
6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions
· Eines de programació de PL:
· En cas de no trobar cap aplicació de programari lliure que pugui ser útil, caldrà afrontar el desenvolupament
partint de zero.
· En aquest punt, sovint és de molta utilitat cercar algun framework, o en el seu defecte llibreria de programari
lliure, que permeti agilitzar el desenvolupament de certes funcionalitats de l’aplicació.
· Cal tenir en compte que la utilització i/o inclusió de frameworks i llibreries de PL està vinculada al model de
llicenciament que porten incloses i, per tant, s’ha de vigilar si el programari a incloure introdueix limitacions i/o
restriccions al desenvolupament del projecte o a la seva explotació.
· És important realitzar aquesta anàlisi abans de dissenyar l’arquitectura final del projecte, ja que la utilització de
determinats frameworks pot condicionar-la.
El diagrama següent és una representació gràfica d’aquest guió d’actuacions:
Estudi
de viabilitat
Presa de Anˆlisi Recerca de Disseny Desenvolupament
Requeriments Requeriments Programari Lliure Arquitectura
Eines de
programaci— de PL Proves
Producci—
Figura 8: Etapes del procés de desenvolupament, tenint en compte el PL.
· Recursos:
· Taula comparativa de llicències de programari lliure:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_free_software_licenses
· Taula comparativa de repositoris de programari lliure:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_open_source_software_hosting_facilities
60
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

63. El programari lliure a les administracions locals
6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions
6.2. - Els IDE PL com a eines de base per al desenvolupament
Quan es plantegen les característiques que ha de complir un entorn de treball adequat per a desenvolupadors, cal
tenir present que el programari lliure proporciona una gran quantitat de recursos per a aquesta finalitat.
La peça clau en tot entorn de treball és l’IDE (Integrated Development Environment - Entorn de Desenvolupament
Integrat) i la comunitat de programari lliure proveeix alguns IDE PL d’àmplia acceptació com poden ser Netbeans
o Eclipse.
El valor de la comunitat
Un factor determinant sobre quin IDE PL utilitzar a l’entorn de treball ha de ser la maduresa de la seva
comunitat d’usuaris, que pot proporcionar nombrosa informació sobre la utilització del propi IDE, així com
de totes les tecnologies i eines que porta incloses. A més a més, els usuaris d’aquestes comunitats alimenten
contínuament el grup, participant en fòrums de resolució de problemes, publicant articles, aportant opinions
o informant d’errades al programari.
Multillenguatge i multiplataforma
Una característica desitjable dels IDE PL és el seu suport a la generació de projectes amb diferents llenguatges
de programació lliures (com Java, C++, C, PHP 5/4, Ruby, Python o Perl), així com el fet de ser multiplataforma.
El fet diferenciador per l’elecció d’un IDE PL pot ser el conjunt d’eines que proporciona per ajudar a fer més àgil
el treball quotidià dels desenvolupadors (assistents de codi, validadors, correctors automàtics, autocompleció
de codi, ajuda contextual o suport de frameworks).
Extensibilitat
Una característica molt important de la majoria dels IDE PL que han tingut més acceptació és la seva
extensibilitat, entesa com la possibilitat de crear mòduls per donar suport a noves funcionalitats (anomenats
plug-ins, extensions o mòduls, en funció de l’IDE).
Gràcies a aquesta possibilitat, les comunitats d’aquests IDE PL han creat al seu voltant un ampli catàleg
d’extensions, moltes d’elles realitzades pels seus mateixos usuaris de forma desinteressada.
Suport a SCM (Software Configuration Management, control de canvis)
En situacions en què l’equip de desenvolupadors està composat per diversos membres, cal establir alguna
política per centralitzar i controlar l’accés al codi font de les aplicacions. En aquest punt, el suport dels IDE PL
per interactuar amb sistemes de control de versions, com pot ser CVS, Subversion o GIT, és un valor afegit molt
important i facilita enormement el treball concurrent de diferents programadors.
61
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

64. El programari lliure a les administracions locals
6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions
Suport a la construcció
Durant el desenvolupament d’aplicacions és molt habitual disposar d’algun sistema de construcció
d’aplicacions per tal de transformar el codi font de les versions executables i/o desplegables de les mateixes.
Sovint no es tenen en gaire consideració aquestes eines, però habitualment és una tasca realitzada de forma
reiterativa. Per tant, és molt interessant que l’IDE PL escollit doni suport a aquest tipus d’eines i, en particular, a
la generació automatitzada d’aquests processos de construcció per les eines més arrelades a la comunitat PL,
com són Jakarta Ant, Apache Maven o Git.
Suport a proves unitàries
La tendència actual en projectes de desenvolupament és la utilització de metodologies TDD (Test Driven
Development - Programació orientada a comprovació). El PL ofereix nombroses eines tant per a la construcció
de comprovacions com per a la seva execució i gestió de resultats.
Suport a sistemes d’integració contínua
En un entorn de treball amb un cert volum de desenvolupadors que treballen conjuntament i de forma
modular en una aplicació, és interessant la inclusió d’una eina d’integració contínua. Aquesta eina té com a
funció principal validar la interoperabilitat dels diferents mòduls desenvolupats pels diferents membres de
l’equip de treball, de forma que genera informes sobre el grau de compliment dels contractes entre mòduls.
Tot i que el suport d’aquestes eines encara està molt limitat a la majoria d’IDE (tant lliures com privatius), comencen
a aparèixer els primers plug-ins/mòduls per afegir aquest suport, aprofitant l’extensibilitat pròpia dels IDE.
Suport a noves metodologies de desenvolupament
La comunitat de programari lliure es troba en constant innovació i, en particular, de forma molt intensa al món de
la programació: nous API, llibreries, frameworks, eines, aplicacions i metodologies apareixen de forma continuada.
Aquest fet es deu en gran mesura a què la pròpia activitat dins de les comunitats de projectes lliures genera
noves maneres d’interactuar i nous models d’organització sobre com abordar, dissenyar i desenvolupar projectes.
Així doncs, es pot dir que la comunitat de programari lliure és pionera en innovació i tendències tecnològiques,
i ofereix nombroses eines per afrontar els paradigmes de programació més avantguardistes, com les
metodologies XP (Extreme Programing – Programació Extrema), Scrum o BDD (Behavior Driven Development
– Desenvolupament Conduït pel Comportament).
Suport a la programació col·laborativa
A causa, en gran part, de la deslocalització dels equips de treballs, cada cop es posa més èmfasi en models
de programació col·laborativa i, per tant, s’està dotant els membres d’aquests equips d’eines de comunicació
integrades als propis IDE.
62
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

65. El programari lliure a les administracions locals
6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions
Així doncs, es pot veure que els IDE PL són una part fonamental de l’entorn de treball d’un desenvolupador. Serà
responsabilitat del desenvolupador aprofitar totes les funcionalitats i ajudes que li poden oferir, tant el propi IDE
com la seva comunitat, per agilitzar i millorar les tasques de desenvolupament i manteniment d’aplicacions.
De la mateixa manera que la gran majoria d’aplicacions interaccionen amb sistemes externs al codi (sistemes de
fitxers, base de dades o servidors de noms), els IDE s’han de considerar l’eina central de desenvolupament, però
que pot i ha d’interaccionar amb molts altres sistemes i eines auxiliars.
Els IDE no són una peça monolítica de programari, sinó que estan dissenyats per ser el nexe d’unió de diferents
eines i tecnologies, treballant conjuntament per aconseguir un objectiu: simplificar i agilitzar les tasques de
desenvolupament d’aplicacions.
El programari lliure també ofereix eines per a la publicació i gestió de projectes, que permeten compartir projectes
propis a la comunitat, de forma que s’estableix una retroalimentació entre l’administració que ha impulsat el
projecte i les comunitats de programari lliure.
Recursos:
· Taula comparativa d’IDE:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_integrated_development_environments
· Llista de programari per a construcció automàtica:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_build_automation_software
· Taula comparativa de programari de control de versions:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_revision_control_software
· Llista de sistemes d’integració contínua:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Continuous_Integration#Software
· Taula comparativa de sistemes d’integració contínua:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_Continuous_Integration_Software
· Llista de frameworks per a proves unitàries:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_unit_testing_frameworks
63
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

66. El programari lliure a les administracions locals
6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions
6.3. - Frameworks i llibreries, components lliures en el desenvolupament
Per definició, un framework és un conjunt d’eines, llibreries, API i patrons de disseny orientats a facilitar als
desenvolupadors la implementació de certes funcionalitats de les seves aplicacions.
Proporcionen una estructura i una metodologia de treball que s’ha d’integrar a l’arquitectura de les aplicacions que
vulguin utilitzar-les. Per aquest motiu, és molt recomanable decidir la utilització o no d’un determinat framework
en les primeres fases d’elaboració del projecte, abans d’iniciar la programació del mateix. De no ser així, si es
decideix incloure un framework sobre un desenvolupament actiu és molt probable que impliqui la reescriptura
de part del codi de l’aplicació per tal d’adaptar el seu funcionament a les necessitats del framework.
La majoria de frameworks estan orientats a ser utilitzats en un determinat llenguatge de programació i en
determinades arquitectures d’aplicacions. Per tant, la forma més natural de classificar-los és pel llenguatge i pel
seu àmbit d’aplicació:
· Hi ha frameworks per a Java/JEE, PHP, C++ o Ruby, entre molts altres.
· Hi ha frameworks per a construcció d’aplicacions d’escriptori, d’aplicacions client-servidor, d’aplicacions web
o de serveis web (WebServices).
Per posar un exemple, els frameworks més utilitzats al món Java/JEE per a construcció d’aplicacions Web/JEE són:
· Spring Framework.
· Seam Framework.
· JBoss Developer Studio.
· Apache Struts.
· Google Web Toolkit (GWT).
La comunitat de programari lliure posa a disposició dels desenvolupadors un ampli ventall de frameworks (capítol
8.1) que, a grans trets, ofereixen:
· Implementació de certes funcionalitats a les aplicacions: D’aquesta manera s’evita que els programadors
hagin de fer-les per sí mateixos i això els permet obtenir aplicacions més flexibles i modulars.
· Aplicació de bones pràctiques: Molts frameworks actuals orienten els programadors a fer-ne un ús adequat,
els proporciona guies i, alhora, els ajuda a assolir bones pràctiques de programació.
· Optimitzacions: Molts frameworks han assolit un grau tal d’experiència que, internament, fan ús de les
tècniques més avançades d’optimització dels recursos de què disposen (memòria, disc o throughput de
xarxa). Per tant, de manera col·lateral les aplicacions que utilitzen aquest framework s’aprofiten d’aquestes
optimitzacions.
64
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

67. El programari lliure a les administracions locals
6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions
Els frameworks més utilitzats o que tenen la rellevància suficient dins de la comunitat de programari lliure solen
estar inclosos dintre dels propis IDE PL, permetent als desenvolupadors el seu ús de forma ràpida i natural.
Alguns IDE ofereixen assistents de codi (wizards) específics per ajudar els programadors a utilitzar un determinat
framework, com per exemple Hibernate tools, i evitar així que hagin de realitzar tasques repetitives que es poden
automatitzar.
Com a contrapartida, els desenvolupadors que no tenen experiència en un determinat framework han d’assolir
els coneixements suficients per saber utilitzar-lo. En aquest punt, són les mateixes comunitats dels frameworks les
que aporten un valor afegit en proporcionar informació de consulta, guies, tutorials d’ús o fòrums de discussió.
Un altre punt a tenir en compte és que, en tractar-se d’una peça de programari, també està subjecte a tenir errors
i comportaments no desitjats. Per tant, els programadors han d’estar constantment informats sobre els errors que
es detecten en els frameworks i les correccions que s’han d’aplicar. També hauran de considerar si és necessari o
no aplicar aquestes correccions a les aplicacions que utilitzen el framework.
Llibreries PL:
Una llibreria té un àmbit d’aplicació més concret que un framework ja que, per definició, es tracta d’una peça de
programari dissenyada per ser utilitzada i inclosa en una aplicació per tal d’implementar certs serveis.
El codi de les llibreries passa a formar part del codi d’execució de les aplicacions que les utilitzen. Com a característica
més rellevant, les llibreries permeten la modularitat de les aplicacions, englobant el seu codi en blocs funcionals.
La comunitat de programari lliure posa a disposició dels desenvolupadors una gran varietat de llibreries lliures,
per a multitud de llenguatges i que permeten incloure a les aplicacions una multitud de funcionalitats ja
implementades per altres membres de la comunitat.
Per posar una llista limitada d’exemples, es poden trobar, a la comunitat, llibreries per accedir a diferents motors
de base de dades, per accedir a serveis de noms, implementacions de memòria cau distribuïdes o llibreries de
components AJAX.
De la mateixa manera que els IDE inclouen els frameworks més utilitzats en el desenvolupament d’aplicacions actuals,
també porten incorporats un conjunt considerable de llibreries lliures a utilitzar per les aplicacions. Els IDE també
suporten la inclusió de llibreries externes que els desenvolupadors considerin oportunes per les seves aplicacions.
S’ha de comentar que tots els IDE donen suport a la creació de llibreries pròpies, que poden ser reutilitzades per
una o més de les pròpies aplicacions.
Com a contrapunt als avantatges que implica aprofitar codi ja realitzat, la inclusió o utilització de llibreries de
tercers a les aplicacions implica que els desenvolupadors hauran d’estar informats de qualsevol funcionament
incorrecte detectat en aquestes llibreries i actuar en conseqüència.
65
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

68. El programari lliure a les administracions locals
6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions
Recursos:
· Taula comparativa de frameworks de construcció d’aplicacions web:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_web_application_frameworks
· Frameworks PHP:
[en anglès] http://www.phpframeworks.com/
· Llistat de frameworks per a serveis web:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Web_service_Frameworks
· Taula comparativa de frameworks de JavaScript:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_JavaScript_frameworks
· Comparació de frameworks de construcció amb components JSF:
[en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/JavaServer_Faces#Comparison_to_other_Web- GUI_Frameworks
· [en anglès] http:/www.springsource.org/
· [en anglès] http://www.seamframework.org/Home
· [en anglès] http://www.jboss.com/products/seam/
· [en anglès] http://code.google.com/intl/es-ES/webtoolkit/
· [en anglès] http://struts.apache.org/
66
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

69. El programari lliure a les administracions locals
6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions
6.4. - L’alliberament de programes i aplicacions
L’alliberament de codi i de documentació és una de les activitats més importants per gaudir dels beneficis de les
llibertats ofertes pel PL i per fomentar la reutilització de recursos de les administracions públiques. Pot suposar
un notable avantatge tècnic i econòmic davant l’evolució de les aplicacions públiques, que poden no només
compartir recursos entre elles, sinó també rebre les millores d’altres usuaris dins i fora de les administracions
públiques, és a dir, de la comunitat. A més a més, la reutilització de programari entre entitats públiques és
explícitament reconeguda per la Llei 11/2007 (Cap. 3 del Títol IV).
Beneficis de la reutilització i alliberament de programari:
· Compartir costos i eliminar redundàncies d’adquisició o desenvolupament d’aplicacions per a les
administracions públiques.
· Compartir coneixement.
· Afavorir el marc d’interoperabilitat entre administracions i els efectes de xarxa.
· Compliment amb el marc legal de la LAECSP.
· Més participació dels usuaris en el manteniment de les aplicacions i nivells de seguretat interoperabilitat.
· Promoure/desenvolupar l’entorn i la capacitat econòmica local (ecosistema TIC local).
· Permetre la localització de programari.
· Augmentar la competència.
Les condicions necessàries per a l’alliberament de recursos inclouen:
· Considerar l’alliberament o reutilització com part integral dels projectes de l’administració.
· Establir les bases legals per garantir la titularitat per part de l’administració dels recursos desenvolupats per ella.
· Assegurar la compatibilitat legal dels components inclosos en aplicacions.
· Definir una arquitectura tècnica del programari adient per al seu alliberament.
· Documentar tots el components integrats en els recursos de l’administració.
· Tenir clara la visió global a mig termini de l’evolució del producte (full de ruta).
Es recomana establir una estratègia i metodologia per realitzar alliberaments de programari, en particular:
· Identificar les diferents estratègies d’alliberament possibles segons el tipus de programari, la seva utilitat,
el tipus de servei i models de col·laboració amb la comunitat. Algunes estratègies possibles inclouen:
· encarregar desenvolupaments per alliberar (per exemple: el projecte GONG, del Cenatic, o gVSIG, de la
Comunitat Valenciana),
· desenvolupar un producte amb continuïtat dins de l’administració en particular o les administracions
públiques en general,
· establir un projecte patrocinat amb un soci comercial,
· iniciar un projecte de col·laboració amb altres administracions públiques o
· alliberar documentació.
67
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

70. El programari lliure a les administracions locals
6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions
· Determinar criteris per a la selecció de projectes i documents a alliberar. Per exemple:
· el seu interès per a les altres administracions,
· la idoneïtat de la seva plataforma i arquitectura tecnològica (maquinari, programari, xarxa) i model de
desenvolupament,
· les seves característiques fonamentals: qualitat, usabilitat, escalabilitat, estabilitat, mantenibilitat, portabilitat,
suport, l’aptitud per obtenir suport a llarg termini de la comunitat, etc.
Aquests criteris ajudaran a orientar les decisions dels responsables en el moment d’alliberar un programari i,
juntament amb un estudi de viabilitat (cost-benefici, riscs, evolució a futur), aquesta reflexió orientarà el disseny
del projecte d’alliberament i millorarà el seu èxit.
· Definir una metodologia i processos per a alliberaments: Per garantir el compliment de drets de tercers i
les condicions de les llicències lliures sobre components i minimitzar el risc d’accions legals per infraccions de
drets de tercers; assegurar la idoneïtat tècnica per a la reutilització de programari i la seva integració en el marc
nacional i europeu d’interoperabilitat; afavorir la continuïtat de l’evolució del programari alliberat; i promoure la
lliure difusió de documents i know-how relacionats amb els productes de les administracions públiques.
68
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

72. 7 Recursos per
desenvolupar en PL
7.1. - Eines de desenvolupament
La comunitat de programari lliure ofereix una gran quantitat de recursos per al
desenvolupament en PL. Aquí es presenten els llenguatges, frameworks, IDE i
eines de construcció més comuns i rellevants.
Llenguatges
C és un dels llenguatges de programació més populars. Té una gran difusió i està
sent usat per múltiples plataformes (hi ha poques arquitectures per a les quals
no existeixi compilador de C).
C++ és un llenguatge de nivell mitjà, ja que ofereix característiques de llenguatges
d’alt i baix nivell. És àmpliament utilitzat per la indústria del programari i es manté
com un dels llenguatges de programació més popular de tots els temps. Ha estat
utilitzat per a la programació de sistemes operatius, aplicacions, controladors,
servidors d’aplicacions i clients d’alt rendiment o programari d’entreteniment,
com els videojocs.
Java és un llenguatge de programació que es presenta com a nucli de la
plataforma Java de Sun Microsystems. Les aplicacions Java permeten la seva
execució en qualsevol Màquina Virtual Java (JVM), fent-la independent de
l’arquitectura de l’equip. Sun Microsystems ofereix la majoria de la seva tecnologia
Java com a programari lliure sota llicència GPL.
JavaScript és un llenguatge script usat per permetre accés de programació a
objectes d’altres aplicacions. Gràcies a la seva compatibilitat amb la majoria de
navegadors actuals, és el llenguatge de programació client-side més utilitzat en
l’actualitat.
Perl és un llenguatge de programació interpretat, dinàmic i d’alt nivell. Perl és
conegut com «la navalla Suïssa dels llenguatges de programació» per la seva
flexibilitat i adaptabilitat.
PHP és un llenguatge de programació interpretat i utilitzat per generar pàgines
web dinàmiques, tot i que també pot ser utilitzat per programar aplicacions. És
programari lliure distribuït sota llicència PHP.
70
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

73. RUBY és un llenguatge de guions totalment orientat a objectes i pensat per al tractament de fitxers i per
al manteniment del sistema. És simple, extensible i portable.
PYTHON és un llenguatge de programació d’alt nivell, orientat a objectes, interpretat i interactiu que
combina una potència remarcable amb una sintaxi molt entenedora. També disposa d’una gran varietat
de llibreries que segueixen aquesta mateixa filosofia. Té drets reservats (copyright), però és lliure per
usar, distribuir o fins i tot comercialitzar.
Frameworks
El concepte de framework i les característiques principals que ofereix ja s’han vist (apartat 6.3). En
aquest punt es presenten els frameworks més significatius dins del programari lliure per als diferents
llenguatges de programació enumerats anteriorment.
Frameworks i llibreries per a C/C++
GNU Common C++: Framework per al desenvolupament d’aplicacions C++ amb threads, optimitzat i
portable a múltiples plataformes.
Llicència: GPLv3
([en anglès] http://www.gnu.org/software/commoncpp/)
Whisper2: Framework d’aplicacions C++ per a Mac i Windows. A diferència de la majoria de frameworks,
treu profit de la utilització de llibreries estàndards, de la metodologia de disseny per contracte (design
by contract) i de les característiques més innovadores del món de C++, com són els tipus genèrics i la
utilització de patrons de disseny i plantilles (templates).
Llicència: zlib/libpgn
([en anglès] http://sourceforge.net/projects/whisper2/)
Hestia: Framework per a verificació que proporciona eines i utilitats per a millorar els processos de
desenvolupament del programari. Auto Build Checker (ABC) analitza els resultats i genera informes en HTML.
Llicència: LGPL
([en anglès] http://sourceforge.net/projects/hestia/)
71
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

74. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
Frameworks per a Java
Spring: És un framework PL per al desenvolupament d’aplicacions Java/JEE multicapa, basat en la publicació
realitzada per Rod Jonhson, Expert One-on-One Java EE Design and Development (Wrox Press, octubre 2002).
Llicència: Apache License, 2.0
([en anglès] http://www.springframework.org)
Google Web Toolkit: Framework creat per Google per al desenvolupament Java/JEE per a aplicacions web
basades en AJAX, com Google Maps o Gmail. La seva principal característica és que permet amagar la complexitat
de diversos aspectes de la tecnologia AJAX. Les aplicacions desenvolupades i compilades en aquest entorn
esdevenen compatibles amb tots els navegadors.
Llicència: Apache License, 2.0
([en anglès] http://code.google.com/intl/es-ES/webtoolkit/)
JBoss Developer Studio (JBDS): Entorn de desenvolupament PL certificat, creat i desenvolupat per JBoss (divisió de
Red Hat) i Exadel Inc., que integra i certifica components runtime i eines combinant Eclipse, Eclipse Tooling i la JBoss
Enterprise Application Platform (Plataforma d’Aplicacions Empresarials JBoss). La solució proporciona un entorn de
desenvolupament robust per a aplicacions web, aplicacions empresarials de missió crítica i serveis d’integració.
Llicència: GPL
([en anglès] http://www.jboss.com/)
([en anglès] http://www.jboss.org/)
Seam: Igual que Spring, és un framework per al desenvolupament d’aplicacions J2EE, multicapa, però més
enfocada a la simplicitat d’ús. La característica diferenciadora d’altres frameworks per JEE és que proporciona un
context unificat i simple per a tots els components de les diferents capes d’una aplicació multicapa, permetent
per exemple l’ús d’EJB directament des de la lògica de la capa de presentació (AJAX, JSF). A més, proporciona un
marc de treball orientat a les aplicacions multiconversacionals (conversation context), així com a la integració amb
motors de workflow (Jboss BPM) i de regles (Jboss Rules).
Llicència: LGPL
([en anglès] http://www.seamframework.org)
Apache Struts: Framework per al desenvolupament JEE d’aplicacions web sota el patró MVC (Model/View/
Controller – Model/Vista/Controlador). Inicialment formava part del projecte Jakarta de l’Apache Software
Foundation, però actualment és un projecte independent conegut com Apache Struts.
Llicència: Apache License 2.0
([en anglès] http://struts.apache.org)
72
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

75. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
JUnit: Framework de verificació per a Java. JUnit ha estat important pel mètode de desenvolupament guiat per
proves (test-driven development) i ofereix una família de frameworks de verificació coneguda com “xUnit”. JUnit
s’ha exportat a altres llenguatges com PHP (PHPUnit), Python (PyUnit), C++ (CppUnit) o JavaScript (JSUnit).
Llicència: CPL
([en anglès] http://junit.sourceforge.net/)
Frameworks per a JavaScript
RichFaces: Framework de codi obert que afegeix capacitat Ajax dintre d’aplicacions JSF existents sense recórrer a
JavaScript. RichFaces inclou cicle de vida, validacions, convertidors i gestió de recursos estàtics i dinàmics.
Llicència: LGPL
([en anglès] http://www.jboss.org/richfaces)
JQuery: Framework de JavaScript que permet simplificar la manera d’interactuar amb els documents HTML,
manipular l’arbre DOM, manegar esdeveniments, desenvolupar animacions i afegir interacció amb la tecnologia
AJAX en pàgines web.
Llicència: GPL i MIT
([en anglès] http://jquery.com/)
ICEfaces: Framework de codi obert que permet desenvolupar aplicacions web amb AJAX tipus RIA. Permet aïllar
completament de l’AJAX el desenvolupador.
Llicència: MPL
([en anglès] http://www.icefaces.org/products/icefaces.html)
([en anglès] http://www.icesoft.com/products/icefaces.html)
73
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

76. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
Frameworks per a Perl
Catalyst: Framework Perl per a aplicacions web que suporta arquitectura MVC (Model/View/Controller – Model/
Vista/Controlador). Està inspirat en Ruby on Rails, Maypole i Spring.
Llicència: GPL
([en anglès] http://www.catalystframework.org/)
Maypole: Framework Perl per a aplicacions web orientat a arquitectura MVC (Model/View/Controller – Model/
Vista/Controlador). La seva concepció va dirigida a oferir simplicitat en el desenvolupament de webs amb petites
bases de dades, permetent així mateix abordar grans projectes amb aplicacions web empresarials.
Llicència: GPL
([en anglès] http://maypole.perl.org/)
Cyclone 3: Framework PL molt flexible, dissenyat per desenvolupar sistemes de gestió de continguts i aplicacions
a mida amb objectius comercials.
Llicència: GPL
([en anglès] http://www.cyclone3.org/)
Frameworks per a PHP
KumbiaPHP: Framework per a aplicacions web escrit en PHP5. Basat en pràctiques de desenvolupament com
DRY (Don’t Repeat Yourself – No et repeteixis) i el principi KISS (Keep it Symple – Mantingui-ho senzill) per a
programari comercial i educatiu. Fomenta la velocitat i eficiència en la creació i manteniment d’aplicacions web.
Llicència: GPL
([en anglès] http://www.kumbiaphp.com)
PHP4e: Framework PHP que proporciona un entorn de desenvolupament actualitzat i flexible, fixant les bases en
bones pràctiques de programació, metodologies i tecnologies disponibles a la indústria.
Llicència: MPL 1.1
([en anglès] http://php4e.codeman.cl)
Symfony: Framework PHP que proporciona arquitectura, eines i components, permetent que de forma ràpida i
àgil es puguin desenvolupar aplicacions web complexes.
Llicència: MIT
([en anglès] http://www.symfony-project.org)
74
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

77. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
Frameworks per a Ruby
Ruby on Rails: Entorn de desenvolupament web de programari lliure optimitzat, és a dir, l’us de valors per defecte
oferts pel propi Framework, per a la satisfacció dels programadors i de la productivitat. Permet escriure un bon
codi afavorint la convenció, abans que la configuració és a dir, que l’usuari ho hagi de configurar tot abans de
poder començar..
Llicència: MIT
([en anglès] http://www.rubyonrails.org.es)
Frameworks per a Python
Web2py: Framework PL escrit en Python per a un àgil desenvolupament d’aplicacions web, dotant-les de
velocitat, escalabilitat, seguretat i portabilitat.
Llicència: GPL
([en anglès] http://web2py.com)
Zope 3: Framework PL molt popular i potent que permet al programador desenvolupar aplicacions web, fent
possible aplicar a les dades conceptes com persistència, integritat i control d’accés.
Llicència: ZPL
([en anglès] http://www.zope.org/)
([en anglès] http://www.zope.org/Resources/License / )
Django: Framework de desenvolupament web escrit en Python. Se centra en automatitzar tot allò que sigui
possible i es basa en el principi DRY (Don’t Repeat Yourself – No et repeteixis).
Llicència: BSD
([en anglès] http://www.djangoproject.com)
75
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

78. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
Taula recull dels framewoks segons llenguatge
C/C++ Descripció Llic. Enllaç
GNU Entorn optimitzat i portable GPLv3 http://www.gnu.org/software/commoncpp/
Common per al desenvolupament
C++ d’aplicacions C++ amb
threats.
Whisper2 Framework d’aplicacions zlib/libpgn http://sourceforge.net/projects/whisper2/
C++ per a Mac i Windows.
Hestia Framework per a verificació LGPL http://sourceforge.net/projects/hestia
que proporciona eines
i utilitats per millorar
els processos de
desenvolupament del
programari.
76
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

79. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
Java Descripció Llic. Enllaç
Spring Framework PL per al Apache http://www.springframework.org
desenvolupament License, 2.0
d’aplicacions Java/JEE
multicapa.
Google Framework creat Apache http://code.google.com/intl/es-ES/webtoolkit
Web per Google per al License, 2.0
Toolkit desenvolupament Java/
JEE per a aplicacions web
basades en AJAX.
JBoss Framework robust GPL http://www.jboss.com
Developer per a aplicacions web, http://www.jboss.org
Studio aplicacions empresarials
de missió crítica i serveis
d’integració.
Seam Framework per al LGPL http://www.seamframework.org
desenvolupament
d’aplicacions J2EE,
multicapa i enfocada a la
simplicitat d’ús.
Apache Framework per al Apache http://struts.apache.org
Struts desenvolupament JEE License 2.0
d’aplicacions web sota el
patró MVC.
JUnit Framework de verificació CPL http://junit.sourceforge.net
per a Java, exportat a altres
llenguatges com PHP
(PHPUnit), Python (PyUnit),
C++ (CppUnit) o JavaScript
(JSUnit).
77
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

80. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
JavaScript Descripció Llic. Enllaç
RichFaces Framework que afegeix LGPL http://www.jboss.org/richfaces
capacitat Ajax dintre
d’aplicacions JSF existents
sense recórrer a JavaScript.
JQuery Framework que permet GPL i MIT http://jquery.com
simplificar la manera
d’interactuar amb els
documents HTML,
manipular l’arbre DOM,
manegar esdeveniments,
desenvolupar animacions
i afegir interacció amb
la tecnologia AJAX amb
pàgines web.
ICEfaces Framework que permet MPL http://www.icesoft.com/products/icefaces.html
desenvolupar aplicacions
web amb AJAX tipus RIA
(Rich Internet Application)
Perl Descripció Llic. Enllaç
Catalyst Framework per a GPL http://www.catalystframework.org/
aplicacions web que
suporta arquitectura MVC.
Inspirat en Ruby on Rails,
Maypole i Spring.
Maypole Framework Perl per a GPL http://maypole.perl.org/
aplicacions web orientat
a arquitectura MVC.
Concebut per oferir
simplicitat i potència.
Cyclone 3 Framework PL molt flexible, GPL http://www.cyclone3.org
dissenyat per desenvolupar
sistemes de gestió de
continguts i aplicacions
a mida amb objectius
comercials.
78
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

81. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
PHP Descripció Llic. Enllaç
KumbiaPHP Framework per a GPL http://www.kumbiaphp.com
aplicacions web escrit en
PHP5. Basat en pràctiques
de desenvolupament com
DRY i el principi KISS per
a programari comercial i
educatiu.
PHP4e Framework PHP que MPL 1.1 http://php4e.codeman.cl
orienta a bones pràctiques
de programació,
metodologies i tecnologies
disponibles a la indústria.
Symfony Framework PHP que MIT http://www.symfony-project.org
proporciona arquitectura,
eines i components,
permetent que de forma
ràpida i àgil es puguin
desenvolupar aplicacions
web complexes.
Ruby Descripció Llic. Enllaç
Ruby on Entorn de MIT http://www.rubyonrails.org.es
Rails desenvolupament web de
programari lliure optimitzat
per a la satisfacció dels
programadors i de la
productivitat. Permet
escriure un bon codi
afavorint la convenció
abans que la configuració.
79
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

82. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
Python Descripció Llic. Enllaç
Web2py Framework per a un GPL http://web2py.com
àgil desenvolupament
d’aplicacions web,
dotant-les de velocitat,
escalabilitat, seguretat i
portabilitat.
Zope 3 Framework PL molt ZPL http://www.zope.org
popular i potent que
permet al programador
desenvolupar aplicacions
web, fent possible aplicar a
les dades conceptes com
persistència, integritat o
control d’accés.
Django Framework que se centra BSD http://www.djangoproject.com
en automatitzar tot el que
sigui possible. Es basa en el
principi DRY.
IDE, framework multillenguatge
L’IDE (Integrated Development Environment - Entorn de Desenvolupament Integrat) és un entorn de
desenvolupament multillenguatge orientat a facilitar tasques quotidianes dels programadors.
Els més significatius són NetBeans i Eclipse, els quals han suposat una base per a la posterior aparició de nombrosos
IDE arreu del món.
Eclipse: És un «Entorn de Desenvolupament Integrat» de programari lliure multiplataforma per desenvolupar
«Aplicacions de Client Enriquit», oposades a les «Aplicacions de Client Lleuger» basades en navegadors. Amb
aquesta plataforma s’han desenvolupat aplicacions client tan conegudes com BitTorrent o Azureus. Així mateix, ha
servit com a base per a la creació de nous IDE com el Java Development Toolkit (JDT), IDE de Java, o el compilador
(ECJ), que s’entrega com a part d’Eclipse (i que s’utilitza també per desenvolupar el propi Eclipse).
Eclipse va ser desenvolupat originàriament per IBM com a successor de la seva família d’eines per a VisualAge.
Actualment, s’encarrega del seu desenvolupament la Fundació Eclipse, una organització independent sense ànim
de lucre que fomenta una comunitat de programari lliure.
Eclipse és també una comunitat d’usuaris que amplia constantment les àrees d’aplicació d’aquest IDE.
Llicència: Llicència Pública d’Eclipse
([en anglès] http://www.eclipse.org)
([en castellà] http://es.wikipedia.org)
80
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

83. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
NetBeans: És un «Entorn de Desenvolupament Integrat», de programari lliure, multiplataforma i escrit en Java, per
desenvolupar aplicacions d’escriptori en qualsevol llenguatge de programació. És una eina per a programadors
pensada per escriure, compilar, depurar i executar programes. Aquesta plataforma permet que les aplicacions
siguin desenvolupades a partir de components de programari anomenats mòduls. Un mòdul és un arxiu Java
que conté classes de Java escrites per interactuar amb les API (Application Programming Interface - interfície de
programació de l’aplicació) de NetBeans. Les aplicacions construïdes a partir de mòduls es poden ampliar afegint
nous mòduls. Gràcies a aquests mòduls, les aplicacions basades en aquesta plataforma poden ser desenvolupades
de forma independent, permetent que siguin fàcilment ampliades per altres desenvolupadors.
Sun MicroSystems va fundar el projecte de programari lliure l’any 2000 i és el patrocinador principal dels seus
projectes. Amb reconeixement mundial, NetBeans compta amb una gran base d’usuaris, una comunitat en
creixement constant i gairebé 100 socis de tot el món.
Llicència: CDDL
([en anglès] http://www.netbeans.org)
([en castellà] http://es.wikipedia.org)
Eclipse 3.2.1 NetBeans 6.1
Llenguatge Línies de codi % Llenguatge Línies de codi %
Java 1.911.693 99,66% Java 1.974.732 99,19%
C 133.263 6,46% C++ 1.761 0,09%
C++ 10.082 0,49% sh 1.080 0,05%
sh 2.066 0,10% Perl 350 0,02%
Perl 1.468 0,07% C 20 0,00%
PHP 896 0,04%
Eines de construcció
Altres eines de construcció utilitzades en el desenvolupament de projectes són:
Make és una eina de generació o automatització de codi, molt usada en sistemes operatius Unix/Linux, que
serveix per a la creació de fitxers executables o programes i per a la seva instal·lació o neteja dels arxius temporals,
entre d’altres, seguint uns paràmetres inicials definits en el fitxer anomenat makefile.
Ant és una eina que ajuda en el procés de compilació de programes Java, generant el javadoc, netejant temporals
o guardant els fitxers .jar al seu lloc per a la seva execució.
Hudson és una eina d’integració contínua de programari lliure que s’encarrega de monitorar l’execució de tasques
repetides, com la creació de projectes o l’execució de tasques en un cron.
81
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

84. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
7.2. - Funcionament de les comunitats de desenvolupadors
Els projectes de programari lliure neixen, en la seva majoria, de les aportacions de desenvolupadors que en una
primera instància dirigeixen el curs del projecte.
De forma genèrica, s’enumeren els passos que segueix un projecte PL:
· Arrancada d’un nou projecte PL.
· En un temps i forma determinats per cada grup de desenvolupadors es genera un snapshot (fotografia) del
projecte, donant lloc a una versió que en general és denominada beta.
· El grup de provadors realitza comprovacions per avaluar l’estabilitat i funcionalitats d’aquesta versió. Un cop
superades aquestes proves, es genera un paquet estable per a aquesta versió.
· L’usuari final, que des de la perspectiva d’aquest document són les administracions locals, fa ús d’aquestes
versions estables.
· El grup de desenvolupadors amplia i millora l’aplicació traient noves versions a partir de les indicacions dels
usuaris. És habitual acordar i fer públic un full de ruta, on es fan constar les millores que el grup es planteja en
un horitzó a curt i a mitjà termini.
Els desenvolupadors de codi utilitzen un model de treball paral·lel. En el desenvolupament d’un projecte cal
manipular una gran quantitat d’arxius de text, que representen el codi font del projecte en qüestió.
Atès que la coordinació manual dels canvis que es realitzen en aquests arxius és força complicada, ja que els
generen múltiples desenvolupadors (en alguns casos milers), s’utilitzen eines que faciliten el treball en grup.
Aquestes eines, en major o menor mesura, permeten la gestió de canvis i versions de cadascun dels arxius per a
la totalitat de desenvolupadors. També organitzen els arxius en repositoris, on els desenvolupadors es connecten
per actualitzar els arxius (tant els seus com els de la resta de l’equip de treball). Les eines PL més habituals per a la
gestió de canvis són CVS, SVN i GIT. Els repositoris poden ser públics o privats, essent els repositoris públics més
comuns SourceForge, FreshMeat i, darrerament, GoogleCode.
Tant les versions beta com les finals dels projectes PL es distribueixen normalment en els anomenats tarball, que
és el nom col·loquial per als arxius generats amb la comanda tar. Aquests arxius solen estar, tanmateix, comprimits
usualment amb les comandes gzip i bzip2 perquè els projectes ocupin menys espai. Normalment s’utilitzen
repositoris de tipus ftp o http per facilitar la descàrrega. En general, cada projecte utilitza el seu propi repositori,
però també hi ha repositoris públics com Tucows i Download.com.
Quan un projecte té èxit suficient, es creen al seu darrera una o diverses empreses. Aquestes es dediquen a millorar
o certificar la qualitat del producte i a donar suport als usuaris que les contractin. En moltes ocasions, aquestes
empreses tenen una gran influència en la forma que va assolint el projecte, amb aportacions directes o indirectes
al desenvolupament. Un avantatge addicional d’aquest model és que en l’etapa de suport es poden detectar i
solucionar problemes (bugs). Els canvis en el codi s’aprofiten per a la generació de la nova versió del projecte.
82
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

85. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
A la figura següent es mostra el diagrama complet dels rols dels diferents equips de treball que participen en un
projecte PL:
EMPRESA DE SERVEIS PL
Snapshot Prova Certificaci—
Versi— Versi—
Beta Final Suportada
Problemes
Desenvolupament
Suport
Patches (pedaos)
COMUNITAT
Figura 9: Diagrama dels rols de participació en un projecte PL.
Distribucions
Les distribucions GNU/Linux són un cas particular del model descrit fins ara. En aquest cas, la funció dels usuaris
de la comunitat, a l’etapa de desenvolupament, és agrupar els projectes o aplicacions que vulguin incorporar a la
distribució, generar binaris dels projectes per a les arquitectures previstes i provar el seu funcionament conjunt.
Els projectes solen integrar-se en paquets (amb diferents formats segons la distribució), els quals incorporen
mecanismes d’interdependència. Les distribucions empresarials incorporen el pas següent de certificació i suport.
En la següent figura es presenta el model de les distribucions:
EMPRESA DE SERVEIS PL
Snapshot Prova Certificaci—
Versi— Versi—
Beta Final Suportada
Problemes
PROJECTE
PROJECTE
PROJECTE Suport
Patches (pedaos)
COMUNITAT
Figura 10: Diagrama dels rols de participació en una distribució Linux.
83
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

86. El programari lliure a les administracions locals
7. Recursos per desenvolupar en PL
Les distribucions utilitzen un tipus especial d’arxiu per a la gestió de paquets de programari, el qual conté tot
allò necessari per a l’ús d’aquest paquet, informació del propi paquet, programes que ajuden en la instal·lació
i desinstal·lació i informació addicional que pugui necessitar el gestor de paquets. Els gestors de paquets més
comuns són rpm i apt. Normalment cada distribució té el seu repositori per a descàrrega de paquets, que poden
ser del tipus ftp, http o, en alguns casos, poden utilitzar altres protocols més específics i que depenen de la
distribució, com yum.
Les distribucions normalment permeten la descàrrega completa dels mitjans d’instal·lació, els quals contenen
un programa instal·lador i els paquets de programari. Els arxius més utilitzats són del tipus iso, que representen
imatges de CD o DVD que, un cop descarregades, cal gravar en el medi corresponent.
Els repositoris més comuns per a aquests arxius solen ser del tipus http o ftp de la mateixa distribució, tot i que
també es poden utilitzar mètodes de descàrrega p2p com Torrent o eDonkey.
El procés de descàrrega des dels repositoris pot ser llarg i costós si no es disposa d’una bona connexió a Internet.
Per facilitar la descàrrega hi ha uns repositoris distribuïts geogràficament per tot el món, anomenats mirrors
(miralls), que reflecteixen el contingut dels repositoris originals. L’avantatge d’ús dels mirrors és que s’allibera el
repositori original i que, si s’escull un repositori més proper a l’usuari que l’original, en general s’assoleixen velocitats
superiors de descàrrega. Els mirrors solen estar en Universitats o institucions similars, essent les més conegudes
RedIRIS o Unizar. Existeix un últim tipus de repositori, el qual podria ser considerat com un metarepositori, utilitzat
per a la recerca de paquets o arxius. Els més significatius són RPMFind i RPMSeek.
84
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

87. PART IV
Recursos PL

88. 8 Recursos lliures
disponibles
8.1. - Arquitectura general dels Sistemes Informàtics
municipals. Serveis Interns
Són moltes les publicacions que presenten requisits i necessitats informàtiques
actuals i que ofereixen llistats i descripcions de les solucions de programari lliure
més convenients. Entre altres exemples, volem fer esment a la guia de PL que
Localret va publicar l’any 2006.
Serveis d’aplicacions corporatives
Eines col·laboratives Navegador Ofimàtica Client correu
Desenv.
Gestió Seguretat BBDD Servidor Servidor de Gestor de d’aplicacions
d’usuaris web Correu Continguts
Sistema Operatiu
Virtualització
Figura 11: Esquema funcional presentat a la guia de PL publicada per Localret l’any 2006.
El CENATIC ha fet un pas més, enfocant el tema des de la perspectiva de la
LAECSP, Llei 11/2007, i presentant una descripció de les principals funcionalitats
i característiques dels diferents elements que composen l’estructura de
l’administració electrònica, així com un inventari de solucions PL i la seva valoració.
(http://www.cenatic.es/laecsp)
Usuaris Altres AP Ciutadans Empreses Treballadors públics
Canals Telèfon Web Presencial Altres: TDT, ...
Seu Gestor de Identificació Notificació
Front office
electrònica formularis electrònica electrònica
Registre electrònic
Passarel·la de pagament
Back office Gestor d’expedients
Arxiu electrònic
Plataforma d'interoperabilitat
Figura12: Model d’administració electrònica presentat a la guia del CENATIC sobre la LAECSP.
86
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

89. Aquesta publicació fa un seguiment dels serveis d’aplicacions corporatives de l’administració local
que no es veuen afectades, en la seva majoria, per la LAECSP, complementant d’aquesta manera el
document del CENATIC i entregues anteriors realitzades per Localret.
Guia CENATIC – LAESCP Present guia Localret
Seu electrònica
Gestor de formularis
Front office
Identificació electrònica
Notificació electrònica
Serveis d’aplicacions
Registre electrònic
corporatives
Passarel·la de pagament
Back office Gestor d’expedients
Arxiu electrònic
Plataforma d'interoperabilitat
Figura 13: Front office i Back office de l’administració electrònica.
87
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

90. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Per a aquesta publicació hem cregut oportú classificar les aplicacions corporatives que poden ser útils a una
administració local segons el llistat que mostrem a continuació. Al costat de cada categoria indiquem el punt
concret de l’apartat 8.2 on s’enumeren aplicacions lliures disponibles.
1. Comptabilitat, gestió del pressupost, tresoreria i tributs 8.2.2
2. Perfil del contractant i factura electrònica 8.2.3
3. Gestió del patrimoni i inventari de béns 8.2.4
4. Padró d’habitants i cens electoral 8.2.5
5. Atenció ciutadana 8.2.6
6. Gestió de serveis diversos 8.2.7
a) Gestió de la via pública
b) Gestió d’obres
c) Cementiris
d) Espais i recursos de l’ajuntament a disposició dels ciutadans
(sales, projectors i pantalles, poliesportius, etc.)
e) Recollida d’escombraries
f ) Altres serveis
7. Registres diversos 8.2.8
a) Registre Civil
b) Policia local
c) Bombers i emergències
d) Gossos perillosos
8. Altres 8.2.9
Hi hauria d’haver un altre apartat dedicat al planejament del territori i eines GIS, però no l’hem inclòs aquí perquè
hem considerat que hauria de ser objecte d’una guia més específica.
És recomanable, també, repassar l’annex de la guia Adaptació a la LAECSP, de Localret, per veure les aplicacions de
l’AOC i el CATCert disponibles per a les administracions locals.
88
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

91. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
També hi ha nombrosos repositoris PL que ofereixen eines per abordar aquests serveis de forma telemàtica. Cal
destacar el repositori europeu OSOR:
http://www.osor.eu/
OSOR permet l’accessibilitat a nombrosos repositoris disgregats dels diferents països de la Unió Europea, entre els
que destaquem els d’algunes comunitats autònomes:
http://www.lafarga.cat
http://forja.guadalinex.org/repositorio/
https://forxa.mancomun.org/softwaremap/
No són objecte d’aquesta guia les solucions ofertes a través de serveis web que presenten algunes empreses.
Les solucions aquí enumerades són accessibles a través de diferents repositoris (veure els enllaços de cada
solució), oferint una descàrrega directa o, en alguns casos, requerint d’una inscripció per sol·licitar el programa.
Algunes de les aplicacions, obtingudes de forges internacionals, poden no estar en català ni en castellà. Hem
cregut interessant incloure-les de totes formes, perquè, si la funcionalitat s’adapta molt bé a les necessitats d’un
ajuntament, pot ser menys costós traduir l’aplicació que desenvolupar-la a partir d’altres projectes de funcionalitat
més allunyada o a partir de zero.
89
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

92. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
8.2. - Programari disponible
8.2.1. - Eines integrals per a l’administració local
@Mairie
Aplicació per a la gestió integral dels serveis d’un ajuntament composta pels següents mòduls:
- Comptabilitat
- Planificació i facturació
- Gestió de recursos (sales i materials)
Programació: PHP
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: CeCiLL V2
(http://adullact.net/projects/amairie/)
ERP5 Serveis Tècnics
Eina per a la gestió integral dels serveis d’un ajuntament formada pels mòduls següents:
- Gestió del patrimoni
- Relació amb el ciutadà
- Compres i existències
- Intervencions
- Gestió dels recursos humans
Programació: JavaScript, Pyton, Zope
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/erp5-st/)
90
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

93. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Openlocal: sistema PL de gestió municipal
Aplicació centralitzada de gestió municipal de programari lliure integrada pels següents mòduls:
- Comptabilitat
- Padró municipal d’habitants
- Gestió d’ingressos i recaptació
- Nòmina i Seguretat Social
- Registre d’entrada i sortida
- Gestió de secretaria
- Gestió de via pública
- Inventari i patrimoni
Impulsor: Diputació Provincial de Jaén
Programació: Java
Base de Dades: PostgreSQL, Oracle, MySQL, SQL Server, Ingres, MS Access
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=208)
gisEIEL
gisEIEL és una eina SIG, desenvolupada sobre gvSIG i adaptada per administrar equipaments i infraestructures
municipals. Està en constant evolució amb nous mòduls que permeten la planificació del territori, el pagament
d’impostos o l’inventari municipal.
Programació: Java
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: GNU/Linux, Windows
Llicència: GPL
(http://www.osor.eu/projects/giseiel)
SAGA
Sistema per a l’administració pública.
Impulsor: OMII-UK
Programació: PHP
Base de Dades: MySQL, PostgreSQL
Plataforma: GNU/Linux
Llicència: GPL
(http://saga.sourceforge.net )
(http://saga.cct.lsu.edu)
91
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

94. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
8.2.2. - Comptabilitat, gestió del pressupost, tresoreria i tributs
Openlocal: Sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91)
@Mairie: Aplicació integral de gestió municipal (descripció a la pàgina 90)
Gabel@. Sistema de gestió d’expedients tributaris
Sistema de gestió d’expedients que ofereix als contribuents la consulta de la seva informació via Internet. Així
mateix, integra la signatura electrònica en la totalitat dels documents produïts pel sistema o utilitzats mitjançant
digitalització i compulsa electrònica.
Impulsor: Ajuntament de Sevilla
Programació: JavaScript, HTML, JSP i Java amb motor TREW@
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=148)
Sistema integrat d’informació tributària i recaptació (ALBA)
Sistema de gestió tributària i de recaptació que inclou totes les eines d’administració electrònica necessàries.
Impulsor: Ajuntament de Sevilla
Programació: Java
Base de Dades: -
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=147)
Sistema d’Hisenda Local per a Ajuntaments
Sistema de gestió censal d’impostos, taxes i preus públics municipals amb les següents funcionalitats: Sistema
multientitat, administració del sistema, gestió de tercers o contribuents, gestió d’objectes tributaris, de tarifes
i fets tributaris, cens i empadronament, enviament a recaptació de padrons de cobrament periòdic, gestió de
liquidació de taxes i impostos no periòdics.
Impulsor: Diputació Provincial d’Almeria
Programació: JavaScript, HTML, JSP, XML
Base de Dades: PostgreSQL, Oracle
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=46)
92
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

95. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Opencataloge
Aplicació per a la gestió pressupostària.
Programació: JavaScript, PHP
Base de Dades: -
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/opencatalogue/)
G8-SIEF: Gestió del Pressupost
Aplicació per al Servei del Pressupost de la Junta d’Andalusia que té com a finalitat facilitar als centres gestors del
pressupost la informació sobre els crèdits assignats i les seves modificacions, així com millorar la comunicació
entre la Sotsdirecció de Pressupostos i els centres.
Impulsor: Servei Andalús de la Salut
Programació: PL/SQL
Base de Dades: Oracle
Plataforma: Windows
(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=541)
Matteo Collectivités
Eina de comptabilitat per a gestió de pressupostos, ingressos, despeses i relacions amb les administracions fiscals
i reglamentàries.
Impulsor: -
Programació: C++, JavaScript, PHP
Base de Dades: -
Plataforma: GNU/Linux, Windows, MacOS
Llicència: CeCILL
(http://adullact.net/projects/matteo)
OpenCadastre
Eina per a l’administració de fitxers del cadastre i d’impostos locals mitjançant scripts parametritzables per
l’administració local.
Programació: JavaScript, PHP
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/opencadastre/)
93
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

96. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Sistema Unificat de Recursos (SUR):
El Sistema Unificat de Recursos (SUR) s’encarrega de la gestió, liquidació i recaptació dels impostos propis o cedits
de la Comunitat Autònoma d’Andalusia.
Impulsor: Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta d’Andalusia
Programació: PL/SQL
Base de Dades: Oracle
Plataforma: Solaris
(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=16)
Gestió conjunta de secretaria i intervenció de petits municipis
Aplicació de gestió interna per a la realització de tasques de secretaria i intervenció d’entitats locals, de forma
electrònica, permetent compartir aquests treballs entre diferents entitats.
Impulsor: Ajuntament de Castaño del Robledo (Huelva)
Programació: PHP
Base de Dades: MySQL
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=178)
GnuCash
GnuCash és una solució PL per a la gestió financera de petites empreses adaptable a les administracions locals,
sota llicència GPL i disponible en GNU/Linux, BSD, Solaris, Mac OS X i Microsoft Windows.
Impulsor: GnuCash
Programació: C
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://www.gnucash.org/es)
Open ERP
Open ERP és un complet sistema de gestió empresarial (ERP) que cobreix les necessitats de les àrees de
comptabilitat, vendes, compres, magatzem i inventariat o factura electrònica.
Impulsor: Tiny, Sprl
Programació: Python, XML
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: GNU/Linux i Windows
Llicència: GPL i OPL
(http://www.openerp.com )
94
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

97. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Openbravo ERP
Openbravo ERP és un sistema ERP PL ideal per a la gestió de petites i mitjanes empreses. Alguns municipis han
adaptat i utilitzat el programa per a la gestió municipal.
Impulsor: Openbravo S.L
Programació: Java, JavaScript, SQL, PL/SQL, XML, HTML
Base de Dades: PostgreSQL, Oracle
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: OBPL
(http://www.openbravo.com)
8.2.3. - Perfil del contractant i factura electrònica
Openlocal: sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91)
Plataforma de Pagament
Plataforma de pagament de la Junta d’Andalusia.
Impulsor: Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta d’Andalusia
Programació: Java
Base de Dades: Oracle
Plataforma: Solaris
(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=488)
G3 – Plataforma de Contractació de la Junta d’Andalusia
La Plataforma de Contractació es configura com un punt d’entrada únic a la informació de contractació de la
Junta d’Andalusia.
Impulsor: Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta d’Andalusia
Programació: Java
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=680)
G3 – Plataforma de Licitació de la Junta d’Andalusia
La Plataforma de Licitació de la Junta d’Andalusia permet tràmits electrònics per a la licitació electrònica, oferint
els cabals telemàtics necessaris per realitzar la facturació electrònica o la publicació de documents.
Impulsor: Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta d’Andalusia
Programació: Java
Base de Dades: Oracle
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=717)
95
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

98. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
G3 – Gestió d’Expedients de despesa
Aplicació per a la gestió global de la despesa de la Junta d’Andalusia. Té els mòduls següents: Gestió de publicacions,
Gestió d’expedients de despesa, Gestió de taules de contractació, Gestió de fons europeus, Licitació electrònica i
Seguiment de la despesa (DSS).
Impulsor: Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta d’Andalusia
Programació: Java
Base de Dades: Oracle
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=666)
Plataforma LocalTIC
Plataforma per a la gestió d’ajuntaments, oferint serveis d’administració electrònica.
Impulsor: Telefónica Soluciones
Programació: Java
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://forge.morfeo-project.org/projects/localtic/)
e-factura
Components per a la generació de certificats fiscals digitals per a la legislació mexicana.
Programació: XML
Plataforma: GNU/Linux
Llicència: LGPL
(http://sourceforge.net/projects/e-factura)
PISTAlocal+
Plataforma de governament electrònic per a municipis petits i mitjans, amb integració de DNI electrònic i signatura
electrònica, que ofereix serveis de teletramitació i d’administració electrònica a ciutadans i empreses.
Impulsor: PistaLocal+
Programació: PHP
Llicència: GPL
(http://pistalocalplus.sourceforge.net <http://pistalocalplus.sourceforge.net/> )
96
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

99. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Plataforma de Licitació Electrònica
Plataforma que possibilita a l’ajuntament la configuració de concursos i tota la seva tramitació fins a l’adjudicació final.
Impulsor: Ajuntament de Las Gavias (Granada)
Programació: Java
Base de Dades: MySQL
Plataforma: GNU/Linux
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=66)
Gestió d’Expedients de Contractacions en el Sector Públic
Solució adaptada a la Llei 30/2007 de CSP que permet la gestió completa de tot tipus d’expedients (subministraments,
serveis i obres) i modalitats (concurs, subhasta, negociat, proveïdor únic o menors), tractament d’incidències
associades a contractes (pròrrogues i cessions, modificacions i resolucions) i gestió del perfil del contractant.
Impulsor: Mancomunitat de Municipis de la Badia de Cadis
Programació: Java
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=61)
Gestió de contractacions i compres
Sistema d’informació per a la gestió i control dels procediments existents en la contractació pública.
Impulsor: Diputació Provincial de Màlaga
Programació: J2EE (JEE)
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=190)
97
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

100. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
8.2.4. - Gestió del patrimoni i inventari de béns
Openlocal: Sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91)
ERP5 Serveis Tècnics: Gestió integral dels serveis d’un ajuntament (descripció a la pàgina 90)
Inventari de béns municipals
Plataforma composta per diversos sistemes que gestionen el patrimoni municipal i el patrimoni històric, oferint
un servei integral de tot el patrimoni d’un ajuntament.
Impulsor: Ajuntament d’Úbeda (Jaén)
Programació: JavaScript, Java, JFS
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: GNU/Linux
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=211)
Sistema d’Inventari de béns i drets municipals
Aplicació que realitza la gestió dels béns de les entitats locals.
Impulsor: Diverses agrupacions
Programació: Ruby
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=112)
8.2.5. - Padró d’habitants i cens electoral
Openlocal: Sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91)
Sistema d’Hisenda Local per a Ajuntaments (descripció a la pàgina 92)
CIVTAT
Aplicació per gestionar el padró municipal, amb una arquitectura web d’alt rendiment i basada exclusivament
en estàndards. Es troba en una primera fase que permet la consulta de dades bàsiques dels habitants d’un padró
municipal.
Impulsor: Ajuntament de Manresa
Programació: Python i XML
(http://civtat.lafarga.cpl.upc.edu/)
98
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

101. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
8.2.6. - Atenció Ciutadana
ERP5 Serveis Tècnics: Gestió integral dels serveis d’un ajuntament (descripció a la pàgina 90)
e-Ajuntament
Portal per a la informació i la relació amb els ciutadans, format per un conjunt d’aplicacions adaptades per als
ajuntaments.
Programació: Java, PHP, Zope
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/emaire/)
Portal d’Atenció Ciutadana Telemàtica
Conjunt de serveis en línia per a la realització de procediments administratius del ciutadà.
Impulsor: Ajuntament de Berja (Almeria)
Programació: JavaScript, XML, HTML
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=119)
Ypok GRC
Eina per al seguiment i el tractament de les interaccions entre el ciutadà i l’administració local.
Programació: Java, JavaScript
Plataforma: GNU/Linux, Windows
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/ypok-grc/)
Tràmits On-Line
Sistema web que permet la tramitació electrònica entre el ciutadà i l’administració local.
Impulsor: Ajuntament de Ronda (Màlaga)
Programació: JavaScript, Java, JFS
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: GNU/Linux
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=202)
99
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

102. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Allô Mairie
Eina per a la gestió de trucades dels ciutadans per informar d’anomalies detectades (neteja, servei de vies i obres,
espais verds o enllumenat), les assistències (avis o infants), les gestions administratives i els esdeveniments de la ciutat.
Impulsor: Ajuntament de Marsella (França)
Programació: Java, JavaScript, PL/SQL
Plataforma: Windows NT/2000
Llicència: CeCiLL V2
(http://adullact.net/projects/allomairie/)
SIBYLLE
Aplicació per a la gestió d’enquestes: redacció de les qüestions, administració, gestió d’ús i parametrització de
resultats.
Programació: PHP
Plataforma: Windows
Llicència: GNU
(http://adullact.net/projects/sibylle/)
Portal i finestreta municipal
Portal web amb serveis públics municipals a ciutadans i Portal del Treballador Públic, gestionats mitjançant una
plataforma tecnològica integral ubicada a la intranet de la entitat.
Impulsor: Ajuntament de Roquetas de Mar (Almeria)
Programació: JSP, Java
Base de Dades: PostgreSQL, Oracle
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=40)
100
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

103. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
8.2.7. - Gestió de serveis diversos
Openlocal: Sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91)
@Mairie: Aplicació integral de gestió municipal (descripció a la pàgina 90)
phpScheduleIt
phpScheduleIt és una aplicació web per gestionar i administrar l’ús de recursos comuns. Proporciona un calendari
per reservar el recursos segons un sistema de permisos, així com eines per administrar les reserves. Aplicacions
típiques són sales de conferència, equipament o horaris de treball.
Impulsor: Universitat de Chicago
Programació: PHP
Base de Dades: MySQL (recomanat), PostgreSQL, Oracle i SQLite.
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://www.php.brickhost.com/faq.php)
Plataforma de gestió interna de recursos municipals i patrimoni
Solucions de via pública, instal·lacions esportives, cementiris i patrimoni, tant per als ciutadans com per als
empleats públics, integrades amb els sistemes bàsics ja implantats.
Impulsor: Diputació Provincial de Jaén
Programació: Java
Base de Dades: Oracle, SQL Server, DB2, mySQL, postgreSQL, Ingres i Sybase.
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=77)
Central de reserva de serveis municipals
Eina per a la reserva de recursos municipals enfocada a optimitzar el seu ús des de la perspectiva del ciutadà,
aportant una sèrie d’avantatges d’explotació per a una millor racionalització en l’oferta, així com l’ús unificat de
plataformes com la d’acreditació, notificacions o pagaments TPV.
Impulsor: Ajuntament de Còrdova
Programació: JavaScript, Java, HTML, XML
Base de Dades: PostgreSQL, Oracle
Plataforma: GNU/Linux
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=80)
101
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

104. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Sistema de tramitació electrònica per a la gestió, reserva i pagament de recursos municipals
Sistema que permet l’administració interna de tots els recursos municipals (teatre, cine, cursos i jornades,
activitats, equipaments o pistes esportives) de diferents localitats d’un mateix municipi, centralitzant-los en una
única aplicació via web.
Impulsor: Ajuntament de Vélez-Málaga (Màlaga)
Programació: PHP, Perl
Base de Dades: MySQL
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=187)
a) Gestió de la via pública
Gestió d’incidències i d’inventari a la via pública
Eina per a la gestió d’incidències a la via pública i per a la intercomunicació entre els diferents actors en la resolució
i documentació del mobiliari i infraestructures municipals.
Impulsor: Ajuntament de La Rinconada (Sevilla)
Programació: PHP, Java
Base de Dades: MySQL
Plataforma: -
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=141)
Sistema de gestió d’avisos i reclamacions a la via pública
Aplicació multicanal per gestionar peticions de serveis, avisos, incidències i reclamacions dels ciutadans (i dels
funcionaris, a través de la intranet municipal), permetent realitzar el seu seguiment i recepció de la resposta.
Impulsor: Ajuntament d’Antequera (Màlaga)
Programació: Java
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=173)
102
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

105. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Gestió d’incidències a la via pública
Funcionalitat nova al portal del ciutadà i a l’oficina d’atenció ciutadana que permet als habitants del municipi
posar en coneixement dels serveis municipals elements malmesos, tant del mobiliari com de la via pública.
Impulsor: Ajuntament d’Alcalà de Guadaíra (Sevilla)
Programació: Java
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: GNU/Linux
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=168)
b) Gestió d’obres
Gestió d’expedients d’urbanisme
Gestió completa d’expedients de llicències d’obra menor, obra major (nova planta, ampliació o reforma), instal·lació
de grues, enderrocs, primera ocupació i finalització d’obra.
Impulsor: Ajuntament de Puerto Real (Cadis)
Programació: Java
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=185)
Openfoncier
Sistema per a la gestió integral d’expedients i llicències d’obra (construcció, enderroc, reforma o certificats, entre
altres exemples).
Programació: JavaScript, PHP
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/openfoncier/)
Sistema de gestió d’expedients d’obra
Sistema per a la gestió del cicle complet de la tramitació d’expedients d’obres.
Impulsor: Ajuntament d’Antequera (Màlaga)
Programació: Java, XML amb component W@nda
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=172)
103
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

106. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Gestor d’expedients per a llicències d’obres
Sistema web de gestió d’expedients de llicència per tramitar tot tipus de llicència urbanística que arrenqui un
procediment administratiu.
Impulsor: Ajuntament d’Úbeda (Jaén)
Programació: JavaScript, JFS
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: GNU/Linux
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=31)
Planificació y contractació d’obres. Contractació electrònica
Sistema de gestió per a la planificació, contractació i seguiment de l’execució d’obres sol·licitades prèviament per
les diferents entitats locals.
Impulsor: Diputació Provincial de Còrdova
Programació: PHP i Java
Base de Dades: MySQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=162)
c) Gestió de cementiris
openCementerio
Eina per a l’administració de cementiris.
Programació: JavaScript, PHP
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/opencementerio/)
Gestió de cementiris
Aplicació per a la gestió organitzativa, administrativa i comunicació de dades de cementiris.
Impulsor: Diputació Provincial de Còrdova
Programació: Java
Base de Dades: Oracle, MySQL.
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=160)
104
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

107. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
d) Espais i recursos de l’ajuntament a disposició dels ciutadans (sales, projectors i pantalles, poliesportius, etc)
Gestió d’instal·lacions esportives
Sistema per a la gestió automatitzada de les tasques pròpies de les instal·lacions esportives.
Impulsor: Ajuntament de San Juan de Aznalfarache (Sevilla)
Programació: JSP i Java
Base de Dades: PostgreSQL, Oracle
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=43)
GRR: Gestió i reserva de recursos
Sistema per a la gestió i reserva de recursos que permet una administració depurada dels entorns de què es
disposa i dels recursos que conté cadascun d’aquests entorns.
Programació: PHP
Base de Dades: MySQL
Plataforma: GNU/Linux, Windows
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/grr/)
(http://grr.mutualibre.org)
Gestió Integral de centres esportius municipals
Eina que ofereix un suport homogeni i integral de la gestió dels centres esportius municipals, amb la possibilitat
d’accedir als serveis mitjançant Internet.
Impulsor: Ajuntament de Mijas (Màlaga)
Programació: JSP i Java
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=184)
Gestió de fires i mercats
Eina per a la gestió de fires i mercats. Entre altres solucions, permet el seguiment dels comerciants que hi participen,
les reserves realitzades i la col·locació sobre l’espai de la fira.
Programació: PHP
Plataforma: GNU/Linux, Windows
Llicència: CeCiLL V2
(http://adullact.net/projects/foiresmarches/)
105
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

108. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
e) Recollida d’escombraries
phpScheduleIt (descripció a la pàgina 101)
f) Altres serveis
Gestió de residències per a la tercera edat
Eina per a la gestió i el control del flux d’entrada, sortida i llistes d’espera de residències per a la tercera edat.
Programació: PHP
Base de Dades: MySQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: CeCiLL V2
(http://adullact.net/projects/fluxmdr/)
openAdmin
Eina per a la gestió d’escoles.
Programació: Perl, HTML
Base de Dades: PostgreSQL, MySQL
Plataforma: GNU/Linux, Windows
Llicència: GPL
(http://richtech.ca/openadmin)
openAdmin
Eina per a la gestió d’habitatge social protegit.
Programació: JavaScript, PHP
Plataforma: GNU/Linux, Windows
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/openlogement/)
BicingMobile
Programari pensat per fer servir en un telèfon mòbil amb suport J2ME i connexió a Internet, que permet consultar,
en temps real, la disponibilitat de bicicletes del servei municipal Bicing.
Programació: Java
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://projectes.lafarga.cat/projects/bicingmobile)
106
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

109. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
8.2.8. - Registres diversos
a) Registre Civil
Registre Civil telemàtic
Sistema de gestió integral del Registre Civil, permetent tots els tràmits.
Impulsor: Ajuntament de Dos Torres (Córdova)
Programació: HTML, PHP, XML
Base de Dades: Oracle, MySQL
Plataforma: GNU/Linux
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=83)
Biscoto
Aplicació per al cens de ciutadans.
Programació: PHP
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/biscoto/)
b) Policia Local
Gestió Policia Local
Eina usada pels agents que contempla, entre altres, les funcionalitats següents: gestió de la plantilla de la policia,
gestió d’atestats i informes o altres (carrers tallats o control d’alcoholèmia).
Impulsor: Mancomunitat de Municipis del Baix Guadalquivir (Sevilla)
Programació: JSP i Java
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=98)
REGPOL Registre de Policies Locals i Vigilants Municipals
Es tracta d’una aplicació de tres capes desenvolupada en Oracle Developer que proporciona una interface web
per al Registre de Policies Locals i Vigilants Municipals.
Impulsor: Conselleria de Governació de la Junta d’Andalusia
Programació: PL/SQL
Base de Dades: Oracle
Plataforma: Windows
(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=417)
107
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

110. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Gestió de Policia Local i Multes
Solució integral a la gestió de la Policia Local.
Impulsor: Diputació Provincial de Màlaga
Programació: J2EE (JEE)
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=188)
Intranet administrativa per a la Policia Local
Plataforma homogènia de gestió administrativa per a les prefectures de la Policia Local. Està formada per diversos
mòduls que permeten, entre altres, la gestió d’expedients, agents o llicències.
Impulsor: Mancomunitat de Municipis Badia de Cadis (Cadis)
Programació: Java
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=209)
c) Bombers i emergències
Eina per a la gestió diària d’un parc de bombers
Eina de back office per a la gestió diària d’un parc de bombers, per digitalitzar la gestió administrativa.
Impulsor: Ajuntament de Motril (Granada)
Programació: Java
Base de Dades: MySQL, PostgreSQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=151)
Sistema Integral de Mobilització per a Emergències
Projecte d’infraestructura (programari i maquinari) per a la mobilització del coneixement existent en un servei
d’emergències (bombers). El projecte és extensible a qualsevol servei que necessiti establir un canal bidireccional
de comunicació entre l’estació base i els recursos humans mòbils.
Impulsor: Ajuntament de Baza (Granada)
Programació: JavaScript, HTML, Ruby, Java
Base de Dades: PostgreSQL
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=117)
108
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

111. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Sistema d’enviament de SMS amb informació ciutadana
Eina que permet mantenir informat al ciutadà de forma fàcil i directa a través de l’enviament de SMS, correu o fax,
de tot allò que l’ajuntament consideri d’interès per al ciutadà o turista.
Impulsor: Mancomunitat de Municipis del baix Andarax (Almeria)
Programació: Java
Base de Dades: MySQL, Oracle
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=127)
d) Gossos perillosos
Openlocal: Sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91)
8.2.9. - Altres
WebDelib
Aplicació web per a la gestió d’assemblees. Permet la preparació, gestió de sessions i deliberacions, seguint un
circuit de validacions d’iniciatives i projectes.
Programació: PHP
Base de Dades: MySQL
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: CeCiLL V2
(http://adullact.net/projects/webdelib/)
Openelec
Aplicació per a la gestió de llistes electorals: targetes d’electors, maquetació, etiquetes de propaganda, llista
d’electors, llista anual de moviments, estadístiques o quadres de final d’any, entre altres exemples.
Programació: JavaScript, PHP
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: GNU/Linux, Windows
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/openelec/)
GEM-WEB
Aplicació per a la gestió energètica municipal en entorn web. L’objectiu és facilitar la gestió de la facturació
energètica i proporcionar eines d’anàlisi, simulació i supervisió.
La Farga no n’ofereix més dades.
(http://projectes.lafarga.cat/projects/gemweb)
109
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

112. El programari lliure a les administracions locals
8. Recursos lliures disponibles
Portal de turisme
Portal específic per a gestionar els municipis com a destí turístic que permet habilitar una infraestructura per a la
integració i distribució de serveis municipals als àmbits turístics, culturals i d’oci, desenvolupat en el marc del projecte
Ciudades Digitales.
Impulsor: Ajuntament de Roquetas de Mar (Almeria)
Programació: Java
Base de Dades: MySQL
Plataforma: GNU/Linux
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=39)
Quid
Aplicació per a la consulta i recerca dels funcionaris per adreça i dels càrrecs electes per grup polític. Presenta una
fitxa per agent o càrrec electe (nom, fotografia, funció, adreça, servei, telèfon, correu electrònic, localització i altres).
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/quid/)
Mobilitat en els Processos de Gestió Interna
Solució que permet l’accessibilitat en qualsevol moment i des de qualsevol lloc als treballadors municipals,
millorant els temps de serveis oferts al ciutadà.
Impulsor: Ajuntament de Jun (Granada)
Programació: HTML, Java, XML
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=150)
Openpresse
Solució que permet als serveis de comunicació de l’administració local la publicació de revistes o butlletins de
premsa a la xarxa interna.
Programació: JavaScript, PHP
Plataforma: Multiplataforma
Llicència: GPL
(http://adullact.net/projects/openpresse/)
Sistema de gestió de recursos materials
Eina per a un control eficaç dels recursos materials de l’ajuntament (gestió del magatzem, vehicle i maquinària,
compres, avisos o estadístiques).
Impulsor: Ajuntament d’Almonte (Huelva)
Programació: Java
Base de Dades: PostgreSQL
Plataforma: GNU/Linux
Llicència: EUPL
(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=70)
110
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

114. Impulsem la societat del coneixement
al servei de tots els municipis
c. Llacuna 162, 3a pl. 08018 Barcelona
Telèfon: +34 93 486 14 30 Fax: +34 93 486 14 13
www.localret.cat