Cultura audiovisual

1. Nicolás Gerlach Delgado
1 Batx. B
Cultura audiovisual 2014/2015

2. LA LLANTERNA MÀGICA. Abans no aparegués el cinema
com a tal, s’havien provat molts sistemes per a jugar
amb les imatges i la llum i provocar sensacions en
l’espectador : els miralls màgics, les ombres xineses,
la llantera màgica...
Una de les fórmules més reeixides foren les
Fantasmagories.
La Revolució Francesa es trobava a les seves acaballes.
Les restes de les últimes trinxeres encara eren
presents pels carrers de París, però això no impedia
que un grup d’espectadors inquiets fessin cua davant
d’un antic convent on s’estava realitzant un
espectacle innovador i iquietant. “ Sabem com
espantar-vos.

3. Aquest tipus d’espectacle, basat en les projeccions a través
de la llanterna màgica, significava una innovació en el ram
de l'entreteniment. Fins aquell moment els espectacles
visuals es centraven principalment en les ombres xineses i en
espectacles més rudimentaris de llanterna màgica.
El grau de sofisticació de l’escenari on es duia a terme
l’espectacle fantasmagòric potenciava les sensacions dels
assistents, ja que el situava en un punt en el qual la
suggestió era tan gran que costava diferenciar entre allò real
i allò fantàstic.
Les fantasmagories més conegudes van ser les que el belga
Étiènne Gaspar Robert, autodenominat Robertson, celebrava
a l’interior d’un convent parisenc.

4. Muybridge va ser el pioner en registrar el
moviment d’éssers vius. El 1872, va ser
contractat per Leland Standford, per a
demostrar que el cavall, quan galopa,
aixeva les quatre potes de terra. Per a
demostrar-ho, Muybridge va ubicar 12
càmeres al llarg de la pista de la carrera.
Les seves experiències van suposar un
pont entre l’estàtica de la fotografia i la
dinàmica.

5. El 1824 el metge anglès
Peter mark Roget, planteja
el principi de la persistència
retiniana. Segons la tesi de
Roget, podem percebre la
continuïtat de 24 imatges
per segon (ips).

6. S’inventaren diferents
aparells simuladors del
moviment a partir del
fenomen de la persistència,
les anomenades joguines
òptiques:
Taumàtrop
Fenaquistoscopi
Zootrop
Praxinoscopi

7. Consisteix en un dics de
cartró que porta un dibuix
per ambdós costats. A les
vores té un llistó que quan
gira dóna la il·lusió de
superposar les imatges. Fou
inventat per W.H.Fitton al
any 1825

8. Consisteix a fer girar la
placa dels dibuixos de
manera que s’obtingui
una sensació de
moviment de les imatges.
Fou inventat per Josep
Plateau, al 1832.

9. Fou inventat per Horner al any
1834. Consisteix en un cilindre de
metall amb ranures verticals. A
través d’aquestes es miraven els
dibuixos que es formaven dins del
cilindre. Els dibuixos eren d’un
mateix con, en fer girar el cilindre
es donava la sensació d’estar en
moviment.

10. Fou inventat per Reynaud al
1877. És el precursor, d’allò
que seran els dibuixos
animats. El seu mecanisme
estava basat en la idea de
descomposició del moviment
sumada a la idea de
projecció.

11. La història del cinema tracta de l’evolució
tècnica i artística de l’art de les imatges en
moviment. Les pel·lícules han evolucionat
gradualment des de les fires ambulants fins a
les modernes sales de projeccions, i han
passat de ser una atracció curiosa a esdevenir
un mitjà de comunicació de masses.
William K. Dickson, enginyer en cap dels
Laboratoris Edinson, se li atribueix la
invenció d’un tipus de banda de cel·luloide
que pot contenir una seqüència d’imatges. Es
tallaven trossos prims de cel·luloide.

12. Thomas Alba Edinson presenta en públic dues
invencions basades en els descobriments de Dickson:
el kinetograph. La primera càmera per captar imatges
en moviment, i el kinetoscope. Aquest últim tenia
forma d’armari dins el qual una pel·lícula de
cel·luloide, alimentada per un motor elèctric, girava
en bucle continu. Aquestes seqüències enregistraven
esdeveniments mundans com espectacles de circ ,
acròbates, artistes de teatre de varietats i combats de
boxa.
Les sales de kinetoscope van arribar a Europa, però
Edison no va patentar aquestes invencions a l’altre
costat de l’Atlàntic, ja que es confiava en els
precursors i innovadors britànics i europeus.

13. Paul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a una
audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules. La
primera exposició pública va ser al 1895. Triple funcionalitat:
càmera, impressora i projector. Van començar a exposar pel·lícules
al Boulevar des Capucines de París a finals de desembre de 1895.
Vist l’èxit d’aquesta curiositat científica, els germans Lumière
aviat van establir una xarxa de reporters per tota Europa , els qual
enregistraven les anomenades actualités, predecessores dels
documentals.
Entre les primeres pel·lícules Lumière, La sortida dels
treballadors de la fàbrica Lumière L’arribada d’un tren a
l’estació.
En aquells temps, les pel·lícules es veien principalment com un acte
més a la funció de vodevil.
El 1910 Charles Pathé pantenta el projector Pathé, primer aparell
amb motor per a la projecció, amb creu de malta de 4 aspes i
corrent continua.

14. No fou fins al 1927, més de trenta anys després del naixement del cinema, que es realitzà el
primer film sonor de la història: El cantor de jazz (Alan Crossland, 1927, Warner Bros).
El cinema fou sonor des dels seus inicis. En molts casos la projecció d’imatges s’acompanyava de
música en viu o d’un gramòfon. La música accentuava l’acció de les imatges i contribuïa a
accentuava l’acció de les imatges i contribuïa a l’ambientació general de la sala i a l’atenció del
públic. De fet, molts dels espectacles de projecció d’imatges del precinema (ombres xineses,
llanterna màgica...) es feien acompanyades de música generalment en directe.
La lenta integració del so sincronitzat en les pel·lícules respongué a raons econòmiques i al fet
que les produccions cinematogràfiques tenien prou èxit i ningú es plantejava canvis. No fou fins
que una de les grans productores, per mirar de superar problemes financers provà de buscar
quelcom de nou: la sonorització dels films.
Des dels inicis de l’aparició del sonor, l’ús de la música agafà moltes de les convencions pròpies
del teatre musical.
Un dels elements que de seguida va caracteritzar les bandes sonores va ser la seva
especialització segons els gèneres. El timbre i to de veu també s’anaren confessionalitat per a
definir personatges.
La sonoralització es començà a fer amb discos sincronitzats. Es produí quan aquests es
substituïren per una banda de so incorporada a la cinta de la pel·lícula, allò que s’anomenarà
banda sonora. Finalment , la generació electrònica de sons i, l’enregistrament digital del so, han
permès ampliar les possiblitats de generació, manipulació i barreja de sons obrint així nous
camps d’experimentació.

15. El 1952 ja es fan gravacions tridimensionals per a ser visionades amb ulleres
polaritzades.
També a la dècada dels cinquanta, la productora de MetroGM va presentar el sistema
CINERAMA, que consistia en filmar amb tres càmeres sincronitzades i projectar per
mitjà de tres projectors de 35 mm treballant en igual sincronia. El so era esterofònic,
de set pistes, i es trobava gravat sobre una quarta banda magnètica de 35 mm a la
vegada sincronitzada amb els projectors.
Degut al seu elevat cost, aquest sistema s’abandona el 1963.
El 1953 la Fox presenta el sistema CINEMASCOPE caracteritzat per l’ús d’imatges
àmplies en les preses de filmació, assolides al comprimir una imatge normal dintre del
quadre estàndard de 35mm, per a desrés descomprimir-les durant la projecció.
Les pantalles sobre les quals inicialment es projectaven les pel·lícules en aquest
sistema eren mes àmplies que les usades tradicionalment fins el 1953 i posseïen una
concavitat que permetia, a més, eliminar certes distorsions pròpies del sistema en els
seus començaments. La primera pel·lícula rodada en Cinemascope va ser la La túnica
sagrada.
El 1967 ha donat lloc a l’aparició de cinemes monumentals en les principals ciutats del
món. El 1976 apareix l’OMNIMAX i el 1986, a l’Expo de Vancouver. Space Station.
Encara que el verdader boom comercial en 3D
A partir de llavors hem viscut en una espiral contínua d’estrenes de cinema en 3D,
amb les pel·lícules d’animació com a principals protagonistes. L’últim i més mediàtic
títol ha estat Avatar.