Aprendre a aprendre és donar-se l'oportunitat tots els dies d'adquirir una nova visió de les coses, de veure el món des d'una altra perspectiva, de desaprendre l'après i assimilar allò nou. És acceptar que tenim limitacions i moltes coses per conèixer

1. APRENDRE A APRENDRE AMB INTERNET
ENXARXADES: Pepa Divosi, Silvia Moyà, Belen Prieto i Neus Ruiz
Assignatura: Competències TIC en psicologia
Curs: 2011 – 2012
Objecte d’estudi:
La xarxa i el seu impacte social i
educatiu.
Continguts:
La xarxa
Els canvis socials
Els canvis educatius
Metodologia:
Treball col·laboratiu de recerca,
tractament, elaboració i presentació
de la informació digital.

2. MAPA CONCEPTUAL

3. 1. LA XARXA
•El web 2.0 defineix la xarxa com un espai que es
construeix a partir de la col·laboració i la participació
mitjançant les comunitats virtuals.
•La xarxa disposa de múltiples eines i aplicacions per
compartir, tractar i classificar la informació.
•El treball en xarxa permet la creació col·lectiva de
continguts.
•Internet és una porta oberta a l’aprenentatge que ha
creat noves vies de comunicació que apropen a les
persones.
•És un medi on desapareixen les barreres del temps i de
l’espai.

4. 1. LA XARXA: EL SHARISME.
• Proposat per Isaac Mao.
• Defensa que la cooperació i la
filosofia del compartir són llavors
per: la creativitat, el coneixement
i l’aprenentatge.
• Es basa en la neurociència
• Implica que qui comparteix
acumula capital social i el
respecte de la comunitat i
transformar un món ampli i aïllat
en un Cervell Social súper-
intel·ligent. Un híbrid
interconnectat de gent i software.

5. 2. ELS CANVIS SOCIALS PRODUÏTS PER LA XARXA

6. 2. ELS CANVIS SOCIALS PRODUÏTS PER LA XARXA
Gràfic 1: Freqüència d'ús per edat i xarxa social.

7. 3. LA XARXA I L'EDUCACIÓ
La integració de les TIC a l'educació és producte del
impacte social de la xarxa.
La política d'integració digital a les escoles comporta una
alfabetització digital i una innovació en la pràctica
educativa
Les TIC a l'àmbit educatiu s'utilitzen com:
• Canal de comunicació
• Instrument processador de coneixement i informació
• Recurs interactiu pel procés educatiu.
• Recursos complementaris que mantenen i augmenten les
modalitats d’intervenció educativa.

8. 3. LA XARXA I L'EDUCACIÓ
GRÀFICA 2: Usos educatius de les TIC a l'aula (professors)

9. 3. LA XARXA I L'EDUCACIÓ
Beneficis:
• Ofereixen oportunitats pel suport.
• Possibiliten noves formes i mètodes
d’actuació educativa.
• Contribueixen al treball col·laboratiu.
• Possibiliten un entorn global de treball i
comunicació.
Canvis en el sistema educatiu:
• Política educativa.
• Pla d'estudis (Currículum i avaluació).
• Pedagogia, organització i administració
de centres.
• Desenvolupament professional del
docent.

10. 3. LA XARXA I L'EDUCACIÓ:
COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Competència: Capacitat de respondre a demandes
complexes i realitzar diverses tasques adequadament.
Suposa una combinació d'habilitats pràctiques,
coneixements, motivació, valors ètics, comportament, etc.
Tipus de competències:
• Lingüística.
• Matemàtica.
• En coneixement i interacció amb el món físic.
• En el tractament de la informació i digital.
• Social i ciutadana.
• Artística i cultural.
• En aprendre a aprendre.
• En iniciativa i autonomia personal.

11. 3. LA XARXA I L'EDUCACIÓ:
COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Aprendre a aprendre:
• Té molts components de totes les altres C.B.
• És important per la ràpida evolució de la ciència i el
coneixements científic i tècnics.
• Comporta el desenvolupament: del coneixement d’un
mateix, actituds d’esforç, estratègies de treball personal, etc.
Aprendre a aprendre amb Internet:
• Permet desenvolupar destreses i habilitats lligades a
cercar, tractar, etc. diferents fonts d'informació digital;
escriure amb editors informàtics; comunicar-se a través de
la xarxa, etc.
• Pretén aconseguir un tipus d'aprenentatge autorregulat
(metacognició, motivació intrínseca i acció estratègica)
mitjançant l'ús de les TIC .

12. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Burbules, N.; Callister, T. (2001). Educación: riesgos y promesas de las nuevas tecnologías de la información. Barcelona: Granica.
Castells, M. (2001). Internet y la sociedad en red. En Lección inaugural del programa de doctorado sobre la sociedad de la información y el
conocimiento. Barcelona: UOC
Cebrián, J (1998). La xarxa, Com canviaran les nostres vides els mitjans de comunicació. UOC Ed. Barcelona.
Echevarría, J. (2000). Escuelas, tecnologías y tercer entorno". Revista Kikiriki, 58 (XIV), 47. Barcelona: Editorial Destino
Echevarría, J. (2000). Las TIC en educación. Revista Iberoamericana, 24.
Escamilla, A. (2008). Las Competencias Básicas. Claves y propustas para su desarrollo en los centros educativos. Barcelona: Graó
Everett,J., Katz,R. i Rice,E. (2005). Consecuencias sociales del uso de Internet. UOC Ed. Barcelona.
Huber & Neuschäffer (2004). Padres desconectados, Convivir con los hijos enganchados al ordenador.Vergara Ed. Barcelona.
Monereo, C. [coord.] (2005) Internet y competencias básicas. Aprender a colaborar, a comunicarse, a participar, a aprender. Barcelona: Graó.
Monereo, C. i Pozo, JI. [coord.] (2007). Competencias básicas, número monográfico”. Cuadernos de Pedagogía, n. 370.
Sáez, F. (1997). Innovación tecnológica y reingeniería en los procesos educativos. La Tecnología Educativa a finales del s.XX: concepciones,
conexiones y límites con otras asignaturas. Barcelona: Eumo-Grafic.
Terceiro, J B. (1996) Sociedad@d digita@l, Del homo sapiens al homo digitalis. Alianza Editorial, Madrid.
Publicacions diversesAA.VV. (1996). Educació i noves tecnologies. Barcelona: Consell Escolar de Catalunya.
Varios autores (diciembre 2011). Estudios del Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI (ONTSI): Estudio Las Redes Sociales en
Internet, España.
ArticlesCabero, J. (1996). Nuevas tecnologías, comunicación y educación. Recuperat de: http://www.uib.es/depart/gte/revelec.html
Criteris de citació bibliogràfica. Recuperat de:http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html.
Martínez Figueira, Mª. E. (2006). Políticas autonómicas para la integración de las TIC en centros educativos, Revista Latinoamericana de Tecnología
Educativa, 5 (2), 97-112. Recuperat de: http://www.unex.es/didactica/RELATC/sumario_5_2.htm
Navales. M. A. (2001). Las Tecnologías de la Información y la Comunicación y su impacto en Educación. Universidad Autónoma del Estado de
Hidalgo. Recuperat de: http://bibliotecadigital.conevyt.org.mx/colecciones/documentos/somece/43.pdf
Marques. P. (2003). Les intranet. Recuperat de:http://www.peremarques.net/intranets.html
Marques. P. (2004). Les pissarres digitals. Recuperat de: http://www.peremarques.net/pizarra.htm
Edu365.cat. Recuperat el 19/05/2012 de: http://www.edu365.catWikipedia.
Enciclopèdia lliure. Recuperat el 19/05/2012 de: http://www.wikipedia.org/
Eduardo, A. (Febrer 2012). Sharismo un revolución de la Mente. Issac Mao. Traducción: Emilio Quintana. Andres Eduardo Garcia. Recuperat el
12/05/2012 de: http://andreseduardogarcia.blogspot.com.es/2012/02/revisando-sharismo.html
Jimeno, J. Llamadas y videoconferencias desde Linux: Skype, Ekiga, Gizmo, Wengo Phone...Proyecto Pingüino.Recuperat el 21/05/2012 de:
http://proyectopinguino.blogspot.com.es/2008/08/llamadas-y-videoconferencias-desde.html
Xarxes socials.Youtube.Recuperat el 12/05/2012 de:http://www.youtube.com/watch?v=PKT8hiDC-Pc
Reig, D. (Decembre 2008).
Sharismo: la esencia de la web 2.0.El caparazon.Recuperat el 12/05/20012 de:http://www.dreig.eu/caparazon/2008/12/17/sharismo-la-esencia-de-
laweb-20/
Xarxa telemàtica educativa de Catalunya. Recuperat el 19/05/2012 de: http://www.xtec.esMaterials audiovisuals –
Cap a una intel·ligència col·lectiva” (27/03/2012);"Partitogracia i desgovern” (03/04/2012);"L'estat del malestar” (20/03/2012), Singulars TV3.
''¿Cómo puede ser la escuela para el futuro?''. Recuperat de: http://www.youtube.com/watch?v=IQHNuvjKWaE
Entrevista a Mayor Oreja. Salvados. La Sexta. 21/03/2012.