Dies ist mein Vortrag für die StuTS56 (Studentische Tagung Sprachwissenschaft) in Hamburg im November 2014. Ziel des Vortrags ist es, zu zeigen, dass computerlinguistische Programmierung nicht schwierig sein muss und schon bei einfachen Projekten viel Spaß machen kann.
Dies ist mein Vortrag für die StuTS56 (Studentische Tagung Sprachwissenschaft) in Hamburg im November 2014. Ziel des Vortrags ist es, zu zeigen, dass computerlinguistische Programmierung nicht schwierig sein muss und schon bei einfachen Projekten viel Spaß machen kann.
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Home
Estem davant d’un repte. Cada dia ens exposem a un gran nombre de reptes, poc o molt grans, que desitgem assolir-los amb èxit.
La tasca de ser Pare és una d’elles i, sense saber perquè, un es planteja milers de preguntes, si ho faig bé o no? Si podria fer més? o si faig tot el què està a les seves mans? Per tal d’ajudar els nostres fills.
Davant qualsevol repte o objectiu és essencial fer-se tres preguntes:
1. Podem fer-ho?
2. Volem fer-ho?
3. Sabem fer-ho?
La resposta positiva de cada una d’elles ens condueix a l’Èxit en la consumació del repte o objectiu marcat.
Desplaçant això en el tema que ens ocupa: “Com acompanyar els nostres fills en l’estudi?”, anem a veure quines són les respostes....
1. Podem fer-ho? Poder significa tenir la capacitat i l’habilitat per fer-ho. (us faig aquesta pregunta. Creieu que podeu?)
1. La capacitat, l’habilitat i la competència són aptituds, que tots els éssers humans tenim per naturalesa per a realitzar amb èxit qualsevol tasca. Respecte al tema d’avui, estem parlant de tenir la capacitat de guiar els nostres fills cap a l’autonomia personal i la responsabilitat de la seva feina. Cal potenciar la seva autonomia de treball.
L’ objectiu educatiu que hem de marcar-nos els pares és que els nostres fills tinguin la suficient maduresa i autonomia per organitzar-se en el tema dels estudis, i també seria extensible a altres àmbits. Per posar-nos una fita, allò desitjable seria que amb 12-13 anys, els nostres fills es poguessin organitzar per sí mateixos l'horari d'estudi, si s'han d'aixecar el matí o es queden el vespre perquè tenen un examen...
Per assolir aquesta fita educativa, els pares hem de començar des de petits, poc a poc, que siguin ells els que fan les coses. A mesura que va passant el temps se’ls ha de deixar més responsabilitats per anar desenvolupant l’autonomia.
El criteri és que quant més petits (6 a 9), hem de fer el seguiment de les tasques dels nostres fills més d’ a prop. Quant van essent més grans (10 a 12) i han guanyat en autonomia i responsabilitat, els podrem donar més distància en el seguiment. Quan més petits necessitaran més direcció, quan més grans més acompanyament. I en tot moment, reforçarem tots els seus avenços.
Han d’aprendre que ells mateixos són els responsables dels seus estudis i de la seva feina, que són els que han de realitzar els seus deures i preparar els seus exàmens. I si tenen algun problema, han d’aprendre a trobar ells mateixos la solució, a viure les conseqüències de no entregar quelcom a temps, etc.
Hem de tenir en compte que els pares podem dir que estudiïn, que facin això o allò altre, però que això es pot fer quan són petits, perquè accepten les nostres indicacions sense protestar, però quan arriben a l'adolescència, si no va sorgint d'ells mateixos fer les coses, perquè entenen que això ho han de fer, poc podrem fer amb imposicions si els
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Home
Estem davant d’un repte. Cada dia ens exposem a un gran nombre de reptes, poc o molt grans, que desitgem assolir-los amb èxit.
La tasca de ser Pare és una d’elles i, sense saber perquè, un es planteja milers de preguntes, si ho faig bé o no? Si podria fer més? o si faig tot el què està a les seves mans? Per tal d’ajudar els nostres fills.
Davant qualsevol repte o objectiu és essencial fer-se tres preguntes:
1. Podem fer-ho?
2. Volem fer-ho?
3. Sabem fer-ho?
La resposta positiva de cada una d’elles ens condueix a l’Èxit en la consumació del repte o objectiu marcat.
Desplaçant això en el tema que ens ocupa: “Com acompanyar els nostres fills en l’estudi?”, anem a veure quines són les respostes....
1. Podem fer-ho? Poder significa tenir la capacitat i l’habilitat per fer-ho. (us faig aquesta pregunta. Creieu que podeu?)
1. La capacitat, l’habilitat i la competència són aptituds, que tots els éssers humans tenim per naturalesa per a realitzar amb èxit qualsevol tasca. Respecte al tema d’avui, estem parlant de tenir la capacitat de guiar els nostres fills cap a l’autonomia personal i la responsabilitat de la seva feina. Cal potenciar la seva autonomia de treball.
L’ objectiu educatiu que hem de marcar-nos els pares és que els nostres fills tinguin la suficient maduresa i autonomia per organitzar-se en el tema dels estudis, i també seria extensible a altres àmbits. Per posar-nos una fita, allò desitjable seria que amb 12-13 anys, els nostres fills es poguessin organitzar per sí mateixos l'horari d'estudi, si s'han d'aixecar el matí o es queden el vespre perquè tenen un examen...
Per assolir aquesta fita educativa, els pares hem de començar des de petits, poc a poc, que siguin ells els que fan les coses. A mesura que va passant el temps se’ls ha de deixar més responsabilitats per anar desenvolupant l’autonomia.
El criteri és que quant més petits (6 a 9), hem de fer el seguiment de les tasques dels nostres fills més d’ a prop. Quant van essent més grans (10 a 12) i han guanyat en autonomia i responsabilitat, els podrem donar més distància en el seguiment. Quan més petits necessitaran més direcció, quan més grans més acompanyament. I en tot moment, reforçarem tots els seus avenços.
Han d’aprendre que ells mateixos són els responsables dels seus estudis i de la seva feina, que són els que han de realitzar els seus deures i preparar els seus exàmens. I si tenen algun problema, han d’aprendre a trobar ells mateixos la solució, a viure les conseqüències de no entregar quelcom a temps, etc.
Hem de tenir en compte que els pares podem dir que estudiïn, que facin això o allò altre, però que això es pot fer quan són petits, perquè accepten les nostres indicacions sense protestar, però quan arriben a l'adolescència, si no va sorgint d'ells mateixos fer les coses, perquè entenen que això ho han de fer, poc podrem fer amb imposicions si els
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
3. QUE FA BÉ?
• Proposa activitats que promouen la presa de decisions
amb l’objectiu de treballar la part psicològica.
• Variabilitat i repetició de tasques.
• Dóna molt temps de pràctica.
4. QUE FA BÉ?
• Adapta la dificultat de les tasques al nivell dels infants.
• Planteja situacions reals de joc.
• No recrimina l’error.
5. QUÈ HA MILLORAT?
• Crea dubtes als infants.
• Participació activa dels infants.
• Dóna consignes clares i concises.
6. QUÈ HA MILLORAT?
• Preguntar als jugadors.
• Reforçament positiu.
• Dóna autonomia als infants.
7. METODOLOGIA
• Enregistrament de 3 sessions d’entrenament.
• Anàlisi individual de cada sessió.
• Anàlisi grupal de cada sessió.
• Treball final.
