Reflexions per al treball de la poesia a l'aula.

1. LA POESIA
ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LLENGÜES I LECTOESCRIPTURA III
DOBLE TITULACIÓ D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
FRANCESCA SEGARRA IBÁÑEZ
CURS 2015-2016

2. "La poesia, en un primer moment, és vida, és la
vida viscuda en present, amb tot el que això vol
dir d'esperança i de desesperança de calma i
desesperació. Després, la poesia es pot tornar
paraula, paraula viva en el temps.”
Rosa Maria Ramírez Palau La poesia a parvulari
Guix num. 241

3. CARACTERÍSTIQUES LÍRIQUES DE LA
POESIA RELACIONADES AMB L'EDUCACIÓ
- Interiorització o visió subjectiva de les coses.
- El suggeriment o la insinuació en comptes del desenvolupament d'una història
- La coherència global del text poètic en un espai breu
- La crida d'atenció cap als valors estètics del llenguatge.
- La versificació, contribueix a elevar el llenguatge per sobre la quotidianitat.
- El ritme
- L'oralitat, lligada a la naturalesa rítmica i musical de la lírica, és la seva forma
més originària.
- La visualitat, paral·lel modern de l'anterior, l'evolució de la lírica en el segle XX va
anar lligada als elements visuals i tipogràfics (disposicions esglaonades, diferents
tipus de lletres...), es tracta del que s'anomena sintetisme, captar més l'ull que
l'oïda, característica de la poesia actual.
- La musicalitat: derivada, no només del ritme , sinó també de l'acoloriment dels
sons i les onomatopeies.

4. La poesia és un gènere literari amb funció creadora, un mitjà d'expressió i
comunicació difícil de definir perquè no té una modalitat enunciativa clara

5. PER AIXÒ…
El text poètic és un dels millors instruments per descobrir les
possibilitats d’expressió que ofereix la paraula, ja que incita a fer-
ne un ús imprevist i creatiu; convida a l’artifici i al joc i indueix a
manifestar l’insòlit, l’absurd o els matissos més sorprenents d’allò
que és real.
La creativitat i la fantasia s’hi poden esplaiar sense límits, ja que
l’inici del treball poètic és aprendre a relacionar paraules i
sensacions.
Per això la poesia és un bon recurs per a treballar el llenguatge
amb l’alumnat, ja que partim de textos curts amb una gran
riquesa de llenguatge.

6. El mestre haurà d’iniciar els alumnes en la funció poètica del
llenguatge, a la creativitat i a l’humor, tres dimensions
connectades a l’ensenyament de la llengua. Pierre Coran (1980)

7. EL RITME
1.- Repeticions
Treballant poemes que remarquin el ritme amb la repetició de paraules. Hi ha versos construïts a partir
de la repetició d’uns sons o paraules per tal de produir un efecte determinat que té a veure amb el
significat del poema.
2.- Versos curts i versos llargs
Llegint i recitant poemes amb versos curts i llargs per descobrir que:
- sovint els versos curts donen un ritme ràpid i alegre al poema
- en general els versos llargs serveixen per donar la impressió de calma, de lentitud i de
tranquil·litat.
3.- El ritme del llenguatge de cada dia
Observant que el llenguatge que fem servir per dir-nos les coses també té un ritme determinat en
funció de la intenció amb què es diu el missatge
4.- El ritme de les cançons de jugar
Observant que les cançons de joc, generalment, tenen un ritme molt marcat.
Aprenent, tot jugant, cançons de triar o jocs de rotllana i adonar-se que el seu ritme ens marca el gest
de comptar o de marcar el pas.
5.- Poemes que es poden cantar
Treballant i cantant poemes que tenen un mateix ritme o estructura rítmica i adonar-se que es poden
cantar amb la mateixa melodia encara que es tractin de poemes diferents.

8. LA RIMA
La repetició de sons al final dels versos també contribueix a la música
del poema.
1.- Rodolins
Llegint i escrivint composicions de dos versos que rimen, sovint de
caire humorístic o enginyós. El seu ús fa que es desvetllin les ganes de
jugar amb les paraules.
2.- Versos que rimen
Llegint , recitant i observant poemes que rimen.
Buscant, entre tots, quines són les paraules que rimen d’alguns
poemes.

9. COM ÉS EL LLENGUATGE DELS POEMES
?
1.- Comparacions
Fent com fa el/la poeta, comparant una cosa amb una
altra que s’hi assembla.
2.- Personificació
Observant poemes en els quals el poeta ha donat vida
als elements, als objectes, atribuint-los accions que fan els éssers
vius.
3.- Amb qui parla el poeta
Observant com el/la poeta, a vegades, parla amb els
elements que apareixen en el poema.

10. Paraula poètica, veu i melodia
contribueixen a la unitat de
sentit.
Paul Zumthor (1983):
Introduction à la poésie orale
Cal destruir la noció de recitació i
reemplaçar-la per la d’activitat poètica.
Georges Jean (1971): Science du
langage et poésie: Perspectives
pedagogiques

11. COM PODEM FER-HO?
1. Escoltant poemes recitats pel professorat o per alguna altra persona i/o
gravacions de poemes recitats o cantats.
2. Parlant del poema per tal d’afavorir la seva comprensió: què ens explica,
com ho explica, quines sensacions hem tingut en escoltar el poema. Ens ha
agradat, per què… Treballar el vocabulari.
3. Llegint els poemes en veu alta davant de companys i companyes.
4. Memoritzant poemes treballats; si un poema no s’entén no se li pot donar
l’entonació adequada. Assajar quina és la millor manera de dir cadascun
dels versos, com jugar amb la intensitat de la veu, amb el ritme, la
pronunciació correcta…
5. Recitant els poemes memoritzats davant de companys i companyes o
davant d’un petit públic.
6. Escenificant algun poema que expliqui una petita història o situació
representable.
7. Cantant algun dels poemes treballats.
8. Expressant plàsticament algun dels poemes treballats.

12. POESIA PER MIRAR
1.- Les lletres juguen
Fent que les lletres agafin formes a partir d’unes accions, lletres
que: s’inflen, floreixen, es desfan, corren...
2.- Abecedaris
Dibuixant les lletres buscant una relació entre la forma que tenen i
els objectes que recorden la seva forma.
3.- Paraules
Jugant a interpretar paraules-imatges, és a dir, paraules que les
seves lletres s’han disposat de tal manera que el mot sencer sigui el dibuix
del seu significat.
4.- Cal·ligrames
Realitzant composicions, generalment poètiques, en les quals la
distribució del text té relació amb el seu contingut.

13. POESIA PER JUGAR
1.- Acròstics
Serveix per dir una cosa o una paraula de manera que quedi
amagada. Aquesta paraula s’escriu verticalment i cadascuna de les
seves lletres és la inicial d’una altra paraula o frase.
2.- Encadenaments
Treballant poemes i composicions poètiques en les quals una
paraula porta a l’altra.
3.- Embarbussaments
Treballant composicions o jocs de paraules amb sons que es van
repetint i que ofereixen una certa dificultat a l’hora de recitar-los.
4.- Endevinalles
Treballant composicions, generalment rimades, que descriuen un
enigma i jugar a endevinar-les.

14. OBJECTIU: CONTACTE ACTIU
AMB EL LLENGUATGE POÈTIC
Aquest contacte amb el llenguatge poètic, l’alumnat no el pot fer
sol ni en fred, l’ha de fer guiat.
La creativitat es basa fonamentalment en la disposició de
l’individu i, per tant, necessita un clima de seguretat i de llibertat
per expressar-se.
L’alumnat ha d’adonar-se que la poesia és una expressió lliure i
no el fruit de la rigidesa normativa; hem d’evitar que vulgui fer una
calca dels poemes rimats dels adults.
El poema no ha de ser només una assonància o un nombre de
síl·labes; ha de ser essencialment l’expressió d’un pensament i/o
sentiment.

15. POEMES A DINS UNA CAPSETA

16. WEBGRAFIA
Apartat de l’edu365 dedicat a la poesia infantil; per a parvulari i primària. Poemes de molts temes diversos
que es poden escoltar, imprimir, llegir en lletra lligada i en lletra de pal, acompanyats d'imatges.
http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm
Web per als tres cicles de primària, amb autors i autores de tot el món, poemes, activitats i muntatges
poètics... És interessant l'apartat Poesia i Educació.
http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/index.html
Pàgina personal del mestre Jaume Centelles, amb un apartat dedicat a la poesia; per a infantil i primària:
http://www.xtec.cat/~jcentell/index.htm
Web elaborat pel Grup de Recerca Poció, Poesia i Educació, de la Universitat de Barcelona i dirigit per Glòria
Bordons:
http://www.viulapoesia.com
Conferència de Ricard Bonmatí: Jugar amb la poesia, al Seminari El gust per la lectura del curs 2007-2008:
paper de la / del mestra/e en el treball de la poesia, orientacions i suggeriments per a treballar-la a l'aula...
http://xtec.net/lic/centre/professorat/dossiersgust/gust%202007_08/conferencies/confer_bonmati.
pdf
Poesia a Escola I : Dossier la maleta pedagògica. Servei Educatiu Ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Centre
de recursos Pedagògics
http://www.xtec.cat/crp-santacolomag/mediateca/maletes/poesia1.pdf
Un poema dins una capseta Beatriz Pérez Seara, CEIP Sant Salvador “Qui diu que els poemes només són als
llibres?”
blocs.xtec.cat/jornadaeduinf/files/2008/03/tabula-ii_beatiz-perez.pdf

17. Gràcies