Lliçó final de curs, a càrrec del prof. emèrit Santiago Fabregat. Acte de Cloenda de la promoció 2010-2012 de Batxillerat. IES matilde Salvador- Castelló de la Plana
This document provides a summary of a presentation on usability principles. It discusses 5 key ideas:
1) Design with the user in mind, not as a programmer. Understand how users think and what tasks they need to accomplish.
2) Ensure interactions are consistent with expectations based on real-world analogues and platform conventions.
3) Provide timely feedback for all user interactions to maintain a sense of control.
4) Keep navigation visible and intuitive to avoid disorienting the user.
5) Test usability principles against edge cases to ensure guidelines actually improve the user experience.
European countries colonized other lands in the 1500s due to overpopulation and lack of resources at home. This allowed colonists to acquire new lands and opportunities but resulted in the genocide and enslavement of millions of Native Americans. European colonialism in the Americas was one of the bloodiest and most horrific periods in human history, as colonists not only killed and enslaved indigenous people but also brought African slaves to work on plantations after Native Americans died in slavery. Colonialism essentially meant death, slavery, and the destruction of entire communities for the expansion of colonial powers.
Telecommunication has evolved greatly over time from early forms like smoke signals to modern technologies like the internet. It began with the telegraph and telephone in the late 1800s, allowing for voice and text-based communication over distances. Television and radio emerged in the early-mid 1900s as broadcast media. Computers and the internet revolutionized distance learning in the 1970s by facilitating virtual classrooms and degree programs for remote students. Modern telecommunication technologies like video conferencing, educational television programs, and internet-based learning have expanded access to education on a global scale.
Colonization involves a group taking over a new land and often oppressing or killing the indigenous people. Historically, European countries were the largest colonizers, colonizing areas that became Latin America, the United States, Canada, and Brazil. However, other countries also engaged in colonization, such as Indonesia colonizing West Papua, China colonizing Tibet, and Russia attempting to colonize Afghanistan.
This document provides a summary of a presentation on usability principles. It discusses 5 key ideas:
1) Design with the user in mind, not as a programmer. Understand how users think and what tasks they need to accomplish.
2) Ensure interactions are consistent with expectations based on real-world analogues and platform conventions.
3) Provide timely feedback for all user interactions to maintain a sense of control.
4) Keep navigation visible and intuitive to avoid disorienting the user.
5) Test usability principles against edge cases to ensure guidelines actually improve the user experience.
European countries colonized other lands in the 1500s due to overpopulation and lack of resources at home. This allowed colonists to acquire new lands and opportunities but resulted in the genocide and enslavement of millions of Native Americans. European colonialism in the Americas was one of the bloodiest and most horrific periods in human history, as colonists not only killed and enslaved indigenous people but also brought African slaves to work on plantations after Native Americans died in slavery. Colonialism essentially meant death, slavery, and the destruction of entire communities for the expansion of colonial powers.
Telecommunication has evolved greatly over time from early forms like smoke signals to modern technologies like the internet. It began with the telegraph and telephone in the late 1800s, allowing for voice and text-based communication over distances. Television and radio emerged in the early-mid 1900s as broadcast media. Computers and the internet revolutionized distance learning in the 1970s by facilitating virtual classrooms and degree programs for remote students. Modern telecommunication technologies like video conferencing, educational television programs, and internet-based learning have expanded access to education on a global scale.
Colonization involves a group taking over a new land and often oppressing or killing the indigenous people. Historically, European countries were the largest colonizers, colonizing areas that became Latin America, the United States, Canada, and Brazil. However, other countries also engaged in colonization, such as Indonesia colonizing West Papua, China colonizing Tibet, and Russia attempting to colonize Afghanistan.
Teoría sobre los exoesqueletos mecánicos y sus principios, el proceso de elaboración seguido por mí para construir uno con LEGO
Firmado bajo pseudónimo: MaCa18Pe = Marc Carrillo Pérez
Aprenentatge i tendències actuals en l’ús de tecnologies a l’aulaJuan Miguel Muñoz
Xerrada a la Primera Jornada “Tardor TIC BCN", organitzada amb l’objectiu de fer difusió dels treballs guardonats en el Concurs de Bones Pràctiques TIC convocat pel Consorci d'Educació de Barcelona.
Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...jdomen44
Ponencia en las III Jornadas de Ciencia y Pseudociencia, Elche, 2019.
Quien más, quien menos, ha entendido ya que los alumnos, en las escuelas e institutos, tienen que “hacer” ciencia. Eso acaba llevándonos cada vez más a menudo al laboratorio, algo que tenemos que celebrar. Pero en nuestro viaje a esta ciencia activa, algunas veces quedan por el camino fragmentos muy importantes de lo que es realmente la Ciencia. Desplegamos, sin saberlo, una visión naïf y poco madura de ella (a la que llamamos “Método científico”). Una ciencia que se queda en el experimento, pero no acerca el alumnado a la participación en una comunidad que construye significado de forma consensuada mediante la argumentación, capaz de abordar el cambio y la incertidumbre desde la humildad, honestidad y el rigor científico. Y esta ciencia naïf es la grieta por la que luego pasarán las Pseudociencias, bajo un falso estandarte de disidencia y visión crítica y bastante soberbia epistémica “YO he demostrado que...”. Necesitamos en nuestras aulas una ciencia más madura, que no se quede sólo en el experimento y acerque el alumnado a un conocimiento más colectivo y más representativo de cómo se construye y cómo se valida el conocimiento científico “a NOSOTROS nos parece razonable que...”.Pero hacer al alumnado capaz de analizar e interpelar la realidad desde la ciencia y la tecnología es sólo la mitad de la historia. La otra es conseguir que quiera hacerlo, que se vea a sí mismo/a parte de una manera de mirar. Por eso, el trabajo en las aulas contra las Pseudociencias implica -además de una idea madura de la ciencia- una relación cordial con ella. Y trataremos retos, propuestas y marcos para aportar desde las aulas nuestra parte a este reto para la ciudadanía.
Catàleg ERA 2015-2016 : conferències i cursos per a centres culturalsSébastien Bauer
Catàleg de conferències i cursos per a centres culturals
La llum, de Zaratustra a Einstein
HumaniTICs, llegir humanitats a l'era digital
La Stoa, escola de felicitat
La república de Florència, 1115-1532
La independència dels Estats Units
La laïcitat, d'Averroès a Ferdinand Buisson
Article d'opinió que va desencadenar el llibre "Humans o posthumans? Singularitat tecnològica i perfeccionament humà", coordinat per Albert Cortina i Miquel-Àngel Serra. | Cicle de conferències "Humans o posthumans?" a Golferichs, centre cívic - Tardor 2015.
Ponència feta dins el marc del curs Didàctica de les Ciències amb perspectiva STEM, realitzat de forma virtual per al Servei Territorial de Lleida. Es proposa una definició de Competència científica i es descriu la manera com diversos tipus d'activitats d'indagació poden col·laborar a desenvolupar-la.
Teoría sobre los exoesqueletos mecánicos y sus principios, el proceso de elaboración seguido por mí para construir uno con LEGO
Firmado bajo pseudónimo: MaCa18Pe = Marc Carrillo Pérez
Aprenentatge i tendències actuals en l’ús de tecnologies a l’aulaJuan Miguel Muñoz
Xerrada a la Primera Jornada “Tardor TIC BCN", organitzada amb l’objectiu de fer difusió dels treballs guardonats en el Concurs de Bones Pràctiques TIC convocat pel Consorci d'Educació de Barcelona.
Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...jdomen44
Ponencia en las III Jornadas de Ciencia y Pseudociencia, Elche, 2019.
Quien más, quien menos, ha entendido ya que los alumnos, en las escuelas e institutos, tienen que “hacer” ciencia. Eso acaba llevándonos cada vez más a menudo al laboratorio, algo que tenemos que celebrar. Pero en nuestro viaje a esta ciencia activa, algunas veces quedan por el camino fragmentos muy importantes de lo que es realmente la Ciencia. Desplegamos, sin saberlo, una visión naïf y poco madura de ella (a la que llamamos “Método científico”). Una ciencia que se queda en el experimento, pero no acerca el alumnado a la participación en una comunidad que construye significado de forma consensuada mediante la argumentación, capaz de abordar el cambio y la incertidumbre desde la humildad, honestidad y el rigor científico. Y esta ciencia naïf es la grieta por la que luego pasarán las Pseudociencias, bajo un falso estandarte de disidencia y visión crítica y bastante soberbia epistémica “YO he demostrado que...”. Necesitamos en nuestras aulas una ciencia más madura, que no se quede sólo en el experimento y acerque el alumnado a un conocimiento más colectivo y más representativo de cómo se construye y cómo se valida el conocimiento científico “a NOSOTROS nos parece razonable que...”.Pero hacer al alumnado capaz de analizar e interpelar la realidad desde la ciencia y la tecnología es sólo la mitad de la historia. La otra es conseguir que quiera hacerlo, que se vea a sí mismo/a parte de una manera de mirar. Por eso, el trabajo en las aulas contra las Pseudociencias implica -además de una idea madura de la ciencia- una relación cordial con ella. Y trataremos retos, propuestas y marcos para aportar desde las aulas nuestra parte a este reto para la ciudadanía.
Catàleg ERA 2015-2016 : conferències i cursos per a centres culturalsSébastien Bauer
Catàleg de conferències i cursos per a centres culturals
La llum, de Zaratustra a Einstein
HumaniTICs, llegir humanitats a l'era digital
La Stoa, escola de felicitat
La república de Florència, 1115-1532
La independència dels Estats Units
La laïcitat, d'Averroès a Ferdinand Buisson
Article d'opinió que va desencadenar el llibre "Humans o posthumans? Singularitat tecnològica i perfeccionament humà", coordinat per Albert Cortina i Miquel-Àngel Serra. | Cicle de conferències "Humans o posthumans?" a Golferichs, centre cívic - Tardor 2015.
Ponència feta dins el marc del curs Didàctica de les Ciències amb perspectiva STEM, realitzat de forma virtual per al Servei Territorial de Lleida. Es proposa una definició de Competència científica i es descriu la manera com diversos tipus d'activitats d'indagació poden col·laborar a desenvolupar-la.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. PODEN PENSAR LES MÀQUINES?
Estimats alumnes, mares i pares, professors i professores, familiars,
amics tots…. Bona vesprada.
M’heu fet l’honor de demanar-me que em dirigisca a vosaltres en la
última lliçó del curs. Última lliçó per a vosaltres i també, com sabeu, per a
mi. Després de 35 anys a l’ensenyament, aquest dia serà la meua definitiva
“tallada de coleta”. Estic realment emocionat i agrait per la comanda.
Quan et demanen aquesta feina, el primer que penses és: ¿de què es
vaig a parlar? ¿Què pot ser apassionant i, al mateix temps, poder interessar
als de ciències, als de lletres, ser quelcom filosòfic i que dure uns pocs
minuts?- He triat plantejar breument una qüestió que afecta a la biologia, a
la medicina, a les matemàtiques, la psicologia, a la semàntica, a
l’antropologia, a la química i a quasi tots els àmbits del coneixement. Vegem.
En “2001: Una Odissea Espacial", l'escriptor Arthur Clarke planteja
el problema d'un ordinador que, literalment, es torna boig per no poder
complir dos ordres contradictòries. Una màquina intel·ligent es torna boja .
Però, ¿és que un ordinador, una màquina, pot pensar? I un robot? Anem cap
a màquines ultra intel·ligents?. Com en “Matrix”, ¿estem davant la immersió
total a la realitat virtual incorporant sensors, màquines que milloren i
regulen tots els nostres sentits?. El resultat serà una íntima fusió entre
l'espècie humana i les màquines en el nostre procés evolutiu?.
El problema no és tan simple com sembla. Quan diem que alguna cosa o
algú té un comportament intel·ligent, que pensa? Potser el primer que
hauríem de fer és fer un cop d'ull al concepte de pensar. És el raonament
lògic una prova d'intel·ligència? Fa quaranta anys es pensava que
intel·ligència era jugar als escacs o demostrar teoremes, i ara, que les
màquines ho fan, les hauríem de considerar intel·ligents?. No hem
necessitat molt temps per a desenvolupar màquines capaces d’interaccionar
i guanyar a mestres internacionals d’escacs i de trobar demostracions noves
a teoremes.
Si pensar és el producte de les connexions entre milions d'unitats
elementals de processament -neurones-, i la conseqüència d'aquestes
interconnexions, podríem tenir resultats semblants en qualsevol sistema
que tinguera una estructura semblant. Per tant seria irrellevant que
l’estructura fora de de carn -matèria orgànica- o de silici, si realitzen les
mateixes funcions. Igual que un “jaque-mate” és el mateix amb peces
d'escacs de fusta, de plàstic o de metall.
1
2. També s’ha dit que pensar suposa “comprensió”. No voldria seguir per
aquest camí. Els ensenyants sabem ja que molts dels humans no “comprenen”
Hauríem d’afirmar que no pensen?
La cosa es complica. Què entenem per “màquina”? Podem admetre que
una màquina és un conjunt més o menys complex de peces sòlides (eixos,
rodes, barres, etc) que serveix per a transformar un tipus d'energia en un
altre o produir certs efectes. Però, l’estudi de certes entitats, com els
virus i les bactèries, ens permet aproximar-nos a ells com màquines
construïdes amb proteïnes. Tenim l’exemple del bacteri Haemophilus
influenzae, el funcionament del qual s’explica científicament com si es
tractés d'una màquina, mitjançant l'aplicació de tècniques bastant similars
a les que s'usen en electrònica digital.
Si considerem un bacteri com una màquina molt complexa, podríem
incrementar aquest grau de complexitat fins a arribar a veure diversos
animals com màquines.. i a la llarga als éssers humans. Si considerem que els
humans som un tipus de màquina super complexa (com ja va insinuar
Descartes fa 400 anys) , ¿voldrà dir que les màquines poden pensar?.
El primer a plantejar una possible solució a aquest problema va ser
Alan Turing, nascut enguany fa 100 anys, matemàtic britànic que va
treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la
intel·ligència artificial. Se'l considera el pare de la informàtica moderna. Va
desencriptar la famosa màquina “Enigma” mitjançant la qual els alemanys es
comunicaven amb el seus submarins. Permeteu-me una anècdota i una
reflexió que afecta al terreny de la moral. Un home tant brillant no va
poder fugir de la intolerància de la seua època (i que desitjo no torne ara i
ací) front la homosexualitat. Perseguit pel servei d'intel·ligència britànic a
causa de la seua opció sexual i per tal de no anar a la presó, Turing va
acceptar sotmetre's a un tractament d'hormones (estrògens). Turing va
acabar suïcidant-se al 1954 menjant-se una poma amb cianur. (Almenys eixa
és la versió oficial, n’hi ha més)
La seva proposta es coneix com el “Test de Turing”: un hàbil
interrogador s'enfronta a una màquina i a un ésser humà sense saber qui és
qui. Situat enfront d’una pantalla fa preguntes per mitjà d’un teclat i les
respostes aparèixen en la pantalla. No hi veu res més. Si al final de
l'interrogatori, l’home que experimenta és incapaç de decidir qui és la
màquina i qui és l'humà, llavors podem dir que la màquina pensa.
"Una màquina no pensarà fins que pugue compondre una poesia o un
concert en virtut dels seus pensaments i emocions", es deia com a crítica a
2
3. aquest test. No obstant això, ..... si aplicarem aquesta prova a qualsevol
ésser humà tampoc podríem saber si pensa.
"En lloc de discutir contínuament sobre això, el normal és suposar
cortesament que tot el món pensa", va contestar cínicament Turing. Amb
tot, avui dia ens estem acostant a un moment en que les màquines es troben
a punt de passar el test de Turing, el que ha provocat que molts afirmen que
aquest test és incomplet i que no demostra res.
Ara, a les màquines se'ls exigeix "comprensió". El que no deixa de ser
sorprenent. No està molt llunyà en el temps l'informe del Ministeri
d'Educació on es revelava que un elevat percentatge de l'alumnat presenta
greus deficiències de comprensió davant un text escrit. Hem d'acceptar
llavors que no són intel·ligents?
Ací teniu el repte. Us desafio a que hi trobeu una resposta. La
Filosofia, com una tasca de coneixement, com un situar-se front al món que
l’envolta, de vegades no resol problemes, sinó els planteja. Us toca a
vosaltres, joves, intentar les solucions. Permeteu-me donar-vos una possible
línia d’investigació.
Una de les coses en què es demostra més “xispà” mental és en la
comprensió i la conseqüent risa front als “xistes”, als acudits. Un acudit és
una curta narració, fruit de la imaginació, i que té la intenció de fer riure
l'oient o el lector. Normalment persegueix una finalitat humorística, i hi ha
acudits amb connotacions polítiques, rivalitats esportives, culturals, etc.
¿Es riuria una màquina d’un “xiste” de Lepe o de Franco?
Veiem en les prediccions del temps meteorològic, que els models
matemàtics cada dia s'ajusten més a la realitat. Però quan un humà se sent
millor no és quan se li expliquen uns mapes… és quan s'emeten les
fotografies que s’envien sobre capvespres, pluja, boira, gel surant a la
deriva en el mar I en aquest moment és quan he de confessar-vos que
segueix havent-hi una pregunta incòmoda, com ho és de vegades la
filosofia... ¿realment necessitem que les màquines pensen? ¿per què no
comencem a pensar nosaltres, els humans?
Gràcies a tots, bona vesprada i fins sempre
Castelló, 25 de maig de 2012
3