Convivència

1. EL PLA DE CONVIVÈNCIA
escola: DE CENTRE
• Dissentir: acceptar que les idees pròpies i posades és la comesa compartida, i incremen-
Saber conviure és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, de compartir, les dels altres poden ser diferents. ta la responsabilitat i el sentit de pertinença.
cooperar, respectar, autoregular-se i saber comunicar-se de manera positiva • Acordar: trobar els aspectes comuns; Aquesta proposta impregna tota la institució
amb l’entorn. Educar per a la convivència vol dir educar per conèixer-se i implica pèrdua i guany. que, sense “treballar específicament la convi-
per conèixer, per interaccionar positivament amb els altres i amb l’entorn. • Reflexionar: tornar sobre el passat, vència”, aprèn “a conviure, convivint”.
En realitat, es tracta d’un doble aprenentatge: en primer lloc, la convivència pensar en el que ha succeït.
s’aprèn, i per altra banda, la convivència ensenya, ja que gràcies a ella • Produir pensament: conceptualitzar les 2. Les normes de convivència
accions i idees.
s’aprenen continguts actitudinals, disposicions enfront de la vida i el món que El centre educatiu és una organització on
possibiliten l’aprenentatge d’altres continguts conceptuals i procedimentals. les relacions i la convivència han d’estar
guiades per un seguit de normes que garan-
L’aprenentatge de la convivència és inherent cia escolar es veu influenciada pels valors i teixin el respecte dels drets i el compliment
a tot procés educacional, però en cap cas és la cultura de la societat i per les polítiques dels deures dels diferents grups socials que
una responsabilitat única dels centres educa- socioeconòmiques i educatives. l’integren. Els principis d’aquestes normes i
tius. S’aprèn a conviure en tots aquells àmbits els drets i deures de les persones que for-
en què ens movem i des del mateix moment El model de convivència escolar es construeix men part del centre educatiu han d’estar
del naixement, i seria prioritari que els missat- a partir dels valors i creences de les persones recollits en el Reglament de Règim Intern.
ges fossin els mateixos des de qualsevol dels que formen la comunitat educativa, aspectes No hem d’oblidar, però, que amb les nor-
àmbits. que determinen els principis i les normes del mes establertes de totes les organitzacions
centre. La institució educativa, encara que no (i els centres educatius ho són) hi conviuen
L’educació per a la convivència és una de les sigui el seu propòsit, no es limita a ensenyar un “altre” tipus de normes, valors i actituds
finalitats de l’educació formal. En el seu arti- coneixements, habilitats i mètodes. Va més que no estan recollides enlloc però que per-
cle segon, la LOE diu: enllà. L’escola contribueix a generar els valors tanyen a la “cultura” del centre i que es ma-
bàsics de la societat en què està inserida. Els nifesten (o no) en el moment de relacionar-
Són objectius de l’educació: l’educació en el valors de l’escola influeixen sobre els alum- se, de dur a terme un projecte, d’arribar a
respecte dels drets i les llibertats fonamen- nes. Molts d’aquests valors estan clarament uns acords, etc. En el moment de dissenyar
tals, en la igualtat de drets i oportunitats explicitats en l’ideari institucional, mentre un Pla de Convivència de Centre, és impor-
entre homes i dones, i en la igualtat de tracte que altres estan íntimament lligats a la identi- tant conèixer i tenir presents aquests altres
no discriminatori; l’educació en l’exercici de tat institucional, i són els que es viuen diària- valors o normes no escrits, perquè poden
la tolerància i de la llibertat dins dels principis ment; sobre aquests principis es construeix i Totes aquestes condicions a l’escola es con- ser la clau de l’èxit.
democràtics de convivència, així com en la consolida la convivència. juguen i es transformen en pràctica quoti-
prevenció de conflictes i la resolució pacífica diana a través dels projectes institucionals El Pla de Convivència és
d’aquests, a la vegada que la formació per a 1. Com s’ensenya a conviure que siguin convocats i resultin significatius una planificació educativa de la
la pau, el respecte als drets humans, la vida per als actors institucionals i que respon-
en comú, la cohesió social, la cooperació i so- • Interaccionar: intercanviar accions amb guin a necessitats i demandes institucionals.
convivència per tal de prevenir
lidaritat entre els pobles, així com l’adquisició els altres. Aquests projectes inclouen i excedeixen els possibles situacions discriminatòries,
de valors que propiciïn el respecte als éssers • Interrelacionar-se: establir vincles que continguts singulars de les assignatures; la de violència o d’abús
vius i al medi. impliquin reciprocitat. tasca inclou els diferents actors i, com a con-
• Dialogar: fonamentalment ESCOLTAR, seqüència d’això, les relacions quotidianes i No s’ha de confondre el Pla de Convivència
El concepte de “bona convivència” és una també parlar amb els altres. rutinàries es modifiquen, els rols varien, cada amb el Reglament de Règim Intern. El Regla-
construcció social, ja que fins i tot dins els • Participar: actuar amb els altres. integrant assumeix responsabilitats noves, i ment de Règim Intern és un recull de normes,
diferents grups que formen la comunitat • Comprometre’s: assumir responsable- s’incrementa el protagonisme de tots els par- drets i deures, mentre que el Pla de Convivèn-
escolar trobem diferents perspectives i ex- ment les accions amb els altres. ticipants. L’activitat té sentit i significat per a cia és una planificació educativa de la convi-
pectatives amb relació a aquest concepte; a • Compartir propostes i discutir: intercanviar aquells que l’executen, però també en té per vència per tal de prevenir possibles situacions
més, com a construcció social, la convivèn- idees i opinions diferents amb els altres. als seus destinataris; arribar a les metes pro- discriminatòries, de violència o d’abús.
46 47

2. La gestió democràtica de les normes implica 3. Els Plans de Convivència de Centre Els plans per a la millora de la convivència han rents persones que formen part de la comu-
que: de servir per reflexionar sobre la relació que hi nitat educativa.
Iniciar un procés de millora de la convivència re- ha entre els conflictes de convivència i les di-
• Les normes es discuteixen, es negocien i quereix una anàlisi profunda i crítica de la realitat ficultats dels alumnes per sentir-se integrats, Un altre factor a valorar és la significació que
s’avaluen periòdicament. escolar del centre. No es tracta tan sols de definir i també ha de servir per tal que els alumnes atorguen els joves a les pràctiques violentes o
• Els membres de la comunitat educativa unes normes i determinar uns compromisos; s’ha evolucionin de manera positiva en els seus conflictives en el marc escolar; aquest és un as-
coneixen l’origen de les normes. d’anar més enllà. Un Pla de Convivència de Centre aprenentatges. Així, el Pla de Convivència s’ha pecte clau per treballar les relacions de convi-
• Les normes estan al servei de les necessi- ens permet fer una revisió ètica de les bases en què d’atenir als punts següents: vència a l’entorn educatiu. En aquest sentit, un
tats del grup. es fonamenten els diferents tipus de relacions que dels aspectes que criden més l’atenció és el no
• Es coneix el responsable del compliment de es donen dins el centre, fet que generarà una nova • Educar per a la pau i per al respecte als reconeixement del fenomen de les pràctiques
les normes. cultura de relació i uns nous valors a compartir ba- drets humans. agressives i, especialment, del bullying, és a dir,
• La sanció s’exerceix en nom del bé comú. sats en la coresponsabilitat, el reconeixement i la • Prevenir la violència. de l’agressió de forma reiterada sobre una de-
• No es visualitza la sanció com un càstig, confiança. Es tracta d’iniciar una acció educativa • Propiciar la integració de tot l’alumnat. terminada víctima dintre del grup d’iguals.
sinó com una responsabilitat. que persegueixi incrementar el grau de participa- • Afavorir els aprenentatges.
• Tothom té el dret de criticar i dissentir de Aquesta manca de reconeixement pot si-
les normes. tuar-se tant en el terreny dels agressors com
• Una vegada presa la decisió en comú, la en el de les víctimes. En el cas de l’agressor,
norma es compleix com a regla bàsica del no reconèixer la pràctica agressiva l’ajuda
joc democràtic. a legitimar-la: es tracta més d’una broma
• S’analitzen i reconeixen les conseqüències que no pas d’un acte de violència, i això li
d’incomplir les normes. permet continuar amb determinats rituals
• Les normes importants són poques, clares sense considerar que provoqui cap mal. En
i estan ben definides; les altres han de ser el cas de la víctima, no reconèixer la pràc-
lliures. tica agressiva, com han assenyalat diversos
• No es prenen decisions normatives que no treballs, pot esdevenir un recurs de super-
hagin estat enteses per tots els membres. vivència, de manteniment de l’autoestima.
• Una vegada preses les decisions, s’ha L’agreujant en aquest cas és que la víctima
d’establir un mecanisme de comunicació i pugui acabar normalitzant una posició de
exemplificació perquè s’acabin incorporant submissió, internalitzant un rol d’individu
en la conducta social dels membres del grup. que, per tal de no ser estrany i ser “accep-
• Tota norma ha de ser el reflex de finalitats tat”, hagi de tolerar determinats abusos so-
de convivència que tots els membres consi- bre la seva persona.
derin justes, equitatives i beneficioses per a
tots. En efecte, malgrat que se n’hagi parlat força
• Les decisions es prenen per majoria i, en els mitjans de comunicació i s’hagi tractat
encara que s’ha de reconèixer l’existència ció i d’identificació de tots els sectors que formen 4. Factors que poden incidir en la a les escoles, pocs alumnes es reconeixen a
de minories i s’han de respectar en la seva la comunitat educativa d’un centre. Una acció siste- convivència en un centre educatiu si mateixos maltractats o reconeixen que al-
llibertat, això no implica que aquestes màtica, ben organitzada, amb espais i temps, amb gun company de l’escola estigui essent ob-
puguin imposar criteris normatius no con- un pla gradual no gaire ambiciós però que sigui es- És evident que els factors que poden incidir jecte de maltractament. Ni tan sols els insults
sensuats. table i perdurable en el temps. Iniciar l’elaboració en el clima dels centres escolars són molts i són considerats com una agressió pels joves.
• El grup passa a ser el responsable de fer, d’un Pla de Convivència de Centre implica reflexio- molt diversos: els diferents estils de socialit- Sentir-se malament en ocasions es redueix a
complir i controlar les normes. nar principalment entorn de: zació familiar o el context social de les escoles expressions del tipus “una mica sí”, o “jo em
• Cada membre del grup ha d’assumir els o instituts són factors externs que incideixen sento una mica així”. D’altra banda, quan no
comportaments, actituds i sancions que • Les creences i els valors dels diferents en les dinàmiques relacionals dels centres s’és víctima, es treu importància al fet o sim-
s’han decidit quan s’han elaborat les sectors de la comunitat educativa. educatius i que inevitablement condicionen plement “no es veu” i apareix la frase “però
normes. • El clima i l’organització del centre. la convivència interna entre els seus actors; tampoc és bullying”.
• Els membres del grup se senten intrínseca- • L’estil docent. però també incidiran de manera directa en el
ment motivats i responsables del compli- • Les metodologies i les estratègies de treball. clima del centre les mancances afectives, la
ment de les normes per part de tot el grup. • El currículum competencial. mala gestió dels propis sentiments, els mo- Rosa López Rodríguez
Professora i Psicopedagoga experta en PNL
• El propi grup ha d’establir els processos de • Els aprenentatges social i emocional. dels simples d’interpretació de la realitat, o
rlopez@xtec.cat
regulació i modificació de normes i convencions. • La normativa. les postures vitals pessimistes de les dife-
48 49