SlideShare a Scribd company logo
INFORME DE SEGUIMENT 2019-2020 DE
LA MESURA DE GOVERN:
“URBANISME AMB PERSPECTIVA DE
GÈNERE. URBANISME DE LA VIDA
QUOTIDIANA”
Tinència d’Ecologia, Urbanisme,
Infraestructures i Mobilitat
Tinència de Drets Socials, Justícia
Global, Feminismes i LGTBI
Novembre de 2020
1
OBJECTE........................................................................................................................................3
MESURA DE GOVERN. METODOLOGIA........................................................................................4
GRAU DE COMPLIMENT DE LES ACTUACIONS PLANTEJADES A LA MESURA DE GOVERN
URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE ...........................................................................4
3.1 Actuacions que generen un canvi en el model urbà.....................................................5
URBANISME ...................................................................................................................5
MEDI AMBIENT I SERVEIS URBANS................................................................................7
ENLLLUMENAT.............................................................................................................10
NETEJA.........................................................................................................................10
MOBILITAT...................................................................................................................10
MODEL URBÀ...............................................................................................................11
PROGRAMA DE PROTEGIM LES ESCOLES ....................................................................12
MES ESPAI PER ALS VIANANTS ....................................................................................14
MESURES DE MILLORA DEL BUS..................................................................................17
NOUS CORREDORS BICI ...............................................................................................17
PROGRAMA AMPLIEM ESPAIS EDUCATIUS AMB LA COMUNITAT..............................18
3.1.2 Elaboració d’un mapa de ciutat........................................................................18
3.1.3 Integració de la perspectiva de gènere en la definició dels projectes de
transformació del Pla de Barris.......................................................................................22
3.1.4 Revisió, amb perspectiva de gènere, del recull d’elements urbans.................27
3.1.5 Implantació de la darrera fase de la nova xarxa de bus...................................27
3.1.6 Realització d’un pla de mobilitat escolar amb perspectiva de gènere ............29
3.1.8 Integració de la perspectiva de gènere en el programa Superilles..................31
3.1.9 Procés de reflexió participada dels eixos de l’avinguda Meridiana.................33
3.1.10 Projecte pilot al districte de Gràcia per a la producció d’un mapa de la xarxa
quotidiana .......................................................................................................................35
3.2 Actuacions de canvi institucional ...........................................................................36
3.2.1 Organització de capacitacions i formacions en perspectiva de gènere...........36
3.2.2 Elaboració d’un manual amb criteris de gènere per al personal .....................38
3.2.3 Incorporació immediata, en la fase de diagnòstic, dels projectes de
transformació de metodologies diverses,.......................................................................39
2
3.2.4 Elaboració, durant l’any 2017, de criteris i indicadors de gènere per a la revisió de
projectes..........................................................................................................................40
3.2.5 Incorporació dels programes de despesa de l’Àrea d’Ecologia Urbana en l’anàlisi
de l’impacte de gènere dels pressupostos municipals. ..................................................41
3.2.6 Reducció dels impactes en la conciliació familiar..................................................42
3
OBJECTE
La mesura de Govern “Urbanisme amb Perspectiva de Gènere. L’urbanisme de la vida
quotidiana” situa la vida quotidiana en el centre de les seves polítiques i pretén des d’una
perspectiva d’igualtat, tenint en compte la diversitat de gènere, origen, edat o funcional del
veïnatge, donar resposta a altres necessitats i vivències, imprescindibles per construir barris.
l'Ajuntament de Barcelona amb aquesta mesura es proposa redissenyar la ciutat amb l'objectiu
de visibilitzar la diversitat d'activitats, usos i tasques que hi realitzen cada dia les persones.
Desplaçant el focus de l'urbanisme barceloní de la vessant productiva a la mirada humana.
Aquest informe té per objecte, donant continuïtat al compromís de transparència i rendició de
comptes de la Regidoria de Feminismes i LGTBI (actualment, Tinència d’Alcaldia de Drets
Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI), valorar el grau de compliment d’aquesta mesura
de govern així com les actuacions realitzades.
4
MESURA DE GOVERN. METODOLOGIA
Integrar la perspectiva de gènere en les polítiques d’urbanisme, és a dir, sobre el
planejament i la gestió urbanística, l’espai públic, la mobilitat i l’ecologia de la ciutat de
Barcelona. Metodologia, que el treball en els projectes sigui:
- Multiescalar. Des del detall dels espais públics fins a la lectura integral del territori i en
les diverses etapes de la planificació urbana, evitant la sectorització que la planificació
genera.
- Interdisciplinari. Que s’abordi entre les diverses àrees de l’Administració i que incorpori
diversitat de coneixements.
- Participatiu. Que garanteixi que la informació flueixi de forma bidireccional entre els
veïnats i l’Administració i diversifiqui els mètodes per tal que hi pugui participar gent
diversa.
GRAU DE COMPLIMENT DE LES ACTUACIONS PLANTEJADES A LA MESURA
DE GOVERN URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
La Mesura de Govern d’Urbanisme amb Perspectiva de Gènere defineix les accions a realitzar
en dos grups:
1. Actuacions que generen un canvi en el model urbà.
2. Actuacions de canvi institucional.
Aquests dos apartats, a la vegada, despleguen un seguit d’actuacions. Repassem totes les
actuacions proposades en la Mesura de Govern (mantenim la mateixa numeració que consta
en la Mesura de Govern):
5
3.1 Actuacions que generen un canvi en el model urbà
3.1.1 Integració d’aquesta perspectiva en totes i cadascuna de les accions i els projectes de
l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
Val a dir que el model urbà de Barcelona és un exemple de ciutat pròxima, accessible i
compacta que des de fa molts anys s’ha tingut en compte la mixtura d’usos tant a escala de
barri com de districte.
Amb l’aprovació d’aquesta Mesura es va voler fer un pas més i situar al centre aquesta mirada
de gènere que facilita la vida quotidiana i fer que s’integrés en tots i cadascun dels plans, dels
projectes i actuacions, independentment de la seva dimensió o transcendència.
Des del punt de vista de cadascuna de les Gerències de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
podem exposar els criteris de les línies d’actuació i també els exemples més significatius.
URBANISME
La reformulació del planejament de la ciutat dona continuïtat al model de ciutat compacta
amb mixtura d’usos i estendre a tots els barris. Potencia la complementació i convivència de
les activitats de la residència, d’oficines, del comerç, d’oci, i també de l’activitat industrial, amb
els usos propis dels equipaments: docents , esportius, cívics, administratius, de cura de la
salut, etc.
Es treballa en enfortir la xarxa de vida quotidiana als barris, formada pel conjunt d’espais de
relació, d’equipaments quotidians, comerços, parades de transport públic i carrers que els
connecten, conjuntament amb els altres teixits edificats. Aquesta interconnexió en xarxa
demana un espai públic de qualitat per a totes les persones que hi viuen i que hi treballen. Un
espai públic segur, amb atenció a les cures, amb vegetació que ens faci més sostenibles i amb
un mobilitat que prioritzi el o la vianant, la bicicleta i el transport públic. Aquesta xarxa física ha
de permetre i potenciar una xarxa social de relació i cura que potenciï una vida digna.
Per posar un bon exemple, podem citar el document elaborat de Modificació del Pla General
Metropolità 22@2020 per a la seva aprovació inicial que integra la perspectiva de perspectiva
de gènere. S’inicia amb el "Repensem el 22@", un procés participatiu dirigit al veïnat del
conjunt dels barris del Poblenou i del Besòs i el Maresme amb la voluntat de desenvolupar,
mitjançant una metodologia oberta i inclusiva que garanteixi una participació real de la
ciutadania, una diagnosi compartida de reptes i necessitats i una proposta estratègica per a
repensar el 22@.
A data de 19 de novembre de 2018 es valida el Pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més
inclusiu i sostenible” amb la signatura per tots els agents socials, veïnals i econòmics que
formen part de la Comissió Ampliada.
6
La integració de la diagnosi i de les aportacions que formen part del pacte contribueixen a fer
un document de planejament que dona una resposta real i que atén les demandes de vida
quotidiana per fer aquests barris més inclusius i sostenibles.
D’altra banda, ressaltar la elaboració de l’ informe d’impacte de gènere que s’incorpora al
document de planejament de la Modificació del PGM22@2020, que es tramita per a la seva
aprovació inicial, en compliment del que estableix el Reglament per a l’equitat de gènere a
l’Ajuntament de Barcelona (art.9.1) de 5 de febrer de 2019. Els objectius de l’informe de
impacte de gènere són: Conèixer de manera prèvia els possibles efectes de l’aplicació que el
planejament pot tenir i sobre homes i dones i també sobre altres grups diversos de població.
Garantir que la planificació no produeixi efectes negatius en la seva aplicació ni discriminació
indirecta. I, finalment, proposar-ne mecanismes de correcció si cal.
7
MEDI AMBIENT I SERVEIS URBANS
MEDI AMBIENT
Entenem que som una societat interdependent, és a dir som persones dependents unes de
les altres, especialment en molts períodes de la nostra vida. I també som ecodependents: és a
dir, el medi ambient i la natura ens permeten les condicions favorables per la vida de les
persones i dels animals. Per això, clarament, l’urbanisme amb perspectiva de gènere posa la
sostenibilitat ambiental, també, en el centre de les polítiques, perquè ens cal per a la
sostenibilitat de la vida quotidiana. Per això adaptem els espais i les condicions de vida a les
necessitats de les persones. Amb una visió atenta al valor de l’austeritat i l’estalvi energètic, el
consum responsable i el reciclatge. Altrament, atenem les, afectacions i necessitats de les
dones i grups de població vulnerables, respecte la sostenibilitat i el canvi climàtic
En aquest sentit, la perspectiva de gènere s’incorpora en la redacció del Pla clima i la
Declaració d’emergència climàtica de diverses maneres. Es revisa més d’una trentena de
plans, entre ells el Pla per la justícia de gènere (2016-2020). A més, s’incorpora vàries accions
relacionades amb el canvi climàtic en aquest pla, dels quals es reporta anualment. També es
realitza un anàlisi de l’impacte del canvi climàtic en les dones a través de varis estudis
realitzats en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona. En aquest sentit,
s’observa, per exemple, que la mortalitat deguda a la calor extrema és molt més elevada en
les dones (un 70%) que en els homes, a causa de també una més elevada presència de
pobresa energètica. També en relació al paper de la dona en les cures.
Així mateix, en totes les accions sobre justícia climàtica l’objectiu és la protecció dels grups
més vulnerables i també fer accions climàtiques inclusives que beneficiïn a tota la ciutadania,
davant la situació d’emergència ambiental.
8
Destacar el projecte específic d’emprenedoria de dones per desenvolupar projectes de
component ambiental, que portem a terme en col·laboració amb el c40 i Barcelona Activa. Es
tracta d’un projecte de mentoria que proporciona assessorament ambiental a 13 projectes
femenins en el que participen 19 dones.
Amb el c40 també treballem en temes de recerca de gènere sobre mobilitat i urbanisme i
s’han organitzat les jornades de Dones pel Clima en el marc de la Setmana de la Resiliència i
de l’Smart City Congres (2018).
També hem treballat en la Guia d’incorporació de criteris ambientals en l’urbanisme. Un dels
objectius és “Esdevenir una ciutat inclusiva, garantint la igualtat de tots els ciutadans i
incorporar la perspectiva de gènere de forma transversal.” Aquest criteris ambientals
inclouen aspectes relatius a l’aigua, el verd, i els residus, la qualitat ambiental, amb la salut i el
benestar de la ciutadania com a objectiu principal.
Volem citar, a més a més, que anualment es realitza la enquesta d’Ecologia Urbana en la que
s’integra la perspectiva de gènere. El 2017 s’observà que les dones manifesten més sovint la
consciència de la importància dels hàbits i els comportaments de la vida quotidiana en relació
amb la sostenibilitat ambiental (un 62,3% respecte a un 57,5% dels homes) i això es reflecteix
en el fet que tenen comportaments més proclius a la sostenibilitat en el camp del consum i
els residus. Tot i que els homes són més sensibles a la sostenibilitat en qüestions relacionades
amb l’energia.
Finalment, presentar el projecte de Refugis climàtics. Barcelona ha adaptat 11 centres
escolars per contribuir a la construcció d’una ciutat resilient davant l’emergència climàtica,
d’acord amb els objectius de la Declaració d’Emergència Climàtica de Barcelona, en el marc
d’un projecte europeu.
Les actuacions se centren en tres eixos. Mesures blaves, relacionades amb l’aigua; verdes,
l’augment de verd, arbres i zones d’ombra verdes; i les actuacions grises, per millorar
l’aïllament en edificis, proteccions en façanes i cobertes i tendals per augmentar la zona
d’ombres. Aquests patis escolars restaran oberts al veïnat com a refugis climàtics quan hi hagi
onades de calor a partir del pròxim estiu i com a patis oberts al barri.
9
Els refugis climàtics s’emmarquen en l’estratègia global de millores dels equipaments escolars
per mitigar els impactes del canvi climàtic i de transformació de l’espai públic dels entorns
escolars per pacificar-los i guanyar espai.
Aquestes actuacions han permès recuperar uns 1.000 metres quadrats de sòl natural amb
vegetació als patis de les escoles, en substitució de terra de formigó i s’han creat 2.213
metres quadrats de nous espais d’ombra amb pèrgoles i tendals. A més, s’han plantat un total
de 74 arbres, equivalent als que hi ha en dues illes senceres de l’Eixample, i s’han instal·lat 26
nous punts d’aigua.
DISTRICTE BARRI ESCOLA
Ciutat Vella S.Pere, Sta. Caterina i la Ribera Cervantes
L’Eixample Nova Esquerra de l’Eixample Els Llorers
Sants – Montjuïc La Marina del Port Ramon Casas
Les Corts Les Corts Ítaca
Sarrià – Sant Gervasi El Putxet i Farró Poeta Foix
Gràcia Vallcarca i Penitents Rius i Taulet
Horta – Guinardó La Font d’en Fargues Font d’en Fargues
Nou Barris Les Roquetes Antaviana (Institut Escola)
Sant Andreu Sant Andreu Can Fabra
Sant Martí El Poblenou Poblenou
Sant Martí La Vila Olímpica Vila Olímpica
En aquest projecte d’àmbit europeu hi ha participat l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci
d’Educació de Barcelona, Barcelona Cicle de l’Aigua, l’Agència de Salut Pública de Barcelona,
l’ICTA-UAB, l’Institut de Salut Global de Barcelona i l’escola Vila Olímpica. La inversió total del
projecte ha estat de 5 milions d’euros i la subvenció europea n’ha cobert el 80%.
A més a més, aquest estiu (2020) s’ha actuat en 56 centres educatius amb una inversió
municipal de 3,7 milions d’euros en obres, executades a través del Consorci d’Educació, per
mitigar els impactes del canvi climàtic des dels equipaments escolars. Són actuacions
d’aïllament i confort tèrmic, augment d’espais d’ombra o energia renovable i eficiència
energètica.
Les obres per a les transformacions de les escoles s’han fet durant l’estiu i, malgrat moltes
estan finalitzades, s’espera que acabin en la seva totalitat durant la primera quinzena
d’octubre.
10
ENLLLUMENAT
Les actuacions de renovació de l’enllumenat públic que s’estan portant a terme, amb
tecnologia led, incorporen, d’una banda, llum blanca, millor reproducció cromàtica i més
sensació de llum, i per tant es llegeix l’espai públic de més qualitat. D’altra banda, aporten
una homogeneïtat molt alta, sense punts foscos en els trajectes, i per tant es te major
percepció de seguretat.
S’ajunta un plànol de millora de l’enllumenat públic.
NETEJA
Pel que fa a neteja, destacar que en les reubicacions de contenidors es té en compte tenir una
bona facilitat d’accés i un recorregut sense obstacles, per dipositar la brossa; és a dir, tenir
uns espais més segurs, accessibles i amb bona visualització.
MOBILITAT
Vinculat amb la necessitat de fer una ciutat més saludable i amb major qualitat ambiental, la
mobilitat de Barcelona va cap a una mobilitat més sostenible que garanteixi opcions diverses i
privilegiï els recorreguts de vianants, així com l’accessibilitat, l’autonomia i la percepció de
seguretat de les dones. Treballa per una major qualitat del transport públic, millorant la
freqüència tant de dia com de nit. Facilita l’autonomia, la diversitat de rutes i mitjans de
transport, per a reduir el temps de transició d’un tipus de transport a un altre. Incrementa
l’accessibilitat a tots els mitjans de transport, ja sigui per a persones amb cotxets de canalla,
cadires de roda, caminadors o carros de la compra.
Més endavant, en el punts 3.1.5 i 3.1.6, s’amplia la informació de mobilitat en relació al bus i a
la mobilitat escolar.
11
MODEL URBÀ
Promovem un espai públic per una vida digna per a totes les persones, de totes les edats i
condicions. Recordant que som interdepenendets (necessitem de les cura d’uns i altres per
néixer, créixer i viure) i que també que som ecodependents, és a dir que ens cal un medi
ambient sa i equilibrat que ens permeti una vida saludable. Per això prioritzem en cada barri la
mobilitat a peu, i amb bicicleta a més de la del transport públic. Tenim especial cura de l’espai
públic del veïnat i dels entorns d’activitats quotidianes dels col·lectius vulnerables
(equipaments escolars i cívics i socials). Procurem una xarxa física de recorreguts agradables
per caminar, estar i conviure, amb elements per seure, espais jugables, i una vegetació que ens
aproximi a la natura i que mitigui els efectes del canvi climàtic en els entorns urbans.
Per tant, s’ha integrat aquesta mirada en tots els projectes de la Gerència, resultant els més
exemplificadors:
L’execució de la urbanització de l’AVINGUDA MERIDIANA, tram entre Glòries i Mallorca (i
prevista continuïtat) com a espai atractor dels barris que travessa, el Clot i el Camp de l’Arpa,
en aquest tram amb una important ampliació de les voreres, amb més verd, més ombra, bancs
i cadires per seure, amb àrees de jocs en la rambla central que donar continuïtat al parc de la
Canòpia de Glòries, amb un notable eix per a la circulació de bicicletes. Remarcar la
urbanització dels nodes de creuament, que identifiquen fites en aquells espais de creuament
dels carrers més actius, més concorreguts i amb més comerç; fites que permeten seqüenciar i
pautar la llargària d’aquesta extensa avinguda.
12
El projecte del CARRER DE PI I MARGALL com a corredor verd i espai de relació social del
veïnatge. Fruit d’un especial procés participatiu en els barris del Camp d’en Grasot - Gràcia
Nova i del Baix Guinardó, aquest projecte prioritza un parc arbrat i enjardinat per al veïnatge
(?) on la mobilitat rodada, amb una traça corba oberta, s’integra amb respecte a les altres
funcions principals de l’espai: viure, passejar, estar i gaudir de la natura.
La implantació del programa SUPERILLES, DE SANT ANTONI, D’HORTA, I DEL POBLE NOU, en
modalitat estructurant o tàctica, ha aplicat els criteris d’urbanisme inclusiu i de vida quotidiana
d’una manera exemplar. Ressaltar els consistents processos de participació, que ajuden a
trobar complicitat entre tots els actors participants i a identificar el resultat final com un
objectiu compartir, i per tant com un producte gratificant.
En aquest 2020, i de gran rellevància, s’està portant a terme el programa de millora dels espais
públics dels entorns escolars, que posa especial cura a generar espais segur i propicis per una
bona convivència de la comunitat educativa, criatures, joves, docents i famílies, per enfortir la
seva xarxa social de vida quotidiana:
PROGRAMA DE PROTEGIM LES ESCOLES
El seu objectiu és el d’ampliar els espais públics en l’entorn i accés a les escoles, i dotar-los de
major seguretat, permetre la interrelació social en espais més amplis i alhora guanyar espais
pacificats que aniran creant i enfortint la xarxa de vida quotidiana dels barris.
1. Pacificar el trànsit en l’entorn escolar.
2. Aportar les condicions físiques per millorar la seva habitabilitat com a lloc d’estada
3. Visualitzar l’entorn escolar i implicar les comunitats educatives i veïnals en la
configuració i ús d’aquest espai públic important de la xarxa de vida quotidiana del barri
Criteris d’intervenció per a la “Pacificació del trànsit”
- Reduir espai destinats als vehicles (carrils de circulació i espais d’aparcament).
- Reduir la velocitat, preferiblement a 20.
- Identificar i protegí els itineraris (Integració camins escolars)
- Senyalitzar verticalment i horitzontalment.
- Semaforitzar.
- Posa xicanes
- Millorar l’enllumenat
- Posar elements de seguretat (baranes, pilones)
Criteris per a la millora de l’habitabilitat
- Posar especial atenció a tots els punts d’accés i sortida dels centres.
- Definir davant dels accessos definiran espais “plaça” amb una superfície no inferior a
una circumferència de 10m de diàmetre, en la mesura que sigui possible. Amb
elements de mobiliari urbà per dotar-lo del confort per que sigui un bon lloc d’estada.
13
Pel que fa al disseny, l’espai incorpora criteris i elements que fomenti el joc dels infants.
S’utilitzen elements urbans, i també pintura en el paviment per identificar i fomentar
activitats en l’espai públic.
S’ha portat a terme la protecció dels entorns d’11 escoles, fins a setembre de 2020:
- Escola Grèvol
- Institut Viladomat
- Escola L'Estel
- Escola Bressol Municipal Manigua
- Escola Doctor Ferran i Clua
- Institut L'Alzina
- Escola L'Univers
- Escola Bressol Municipal Petit Univers
- Escola Sagrada Família *Sardenya
- Escola Pia Balmes
- Escola Poeta Foix
11 escoles més a executar durant la tardor
- Centre Educatiu Marillac
- Centre Educatiu Escolàpies Llúria
- Escola 9 Graons
- Escola Carlit
- Escola Xirinacs
- Sagrat Cor
- Escola Mas Casanovas
- Escola de les Aigües
- Institut Teresa Pàmies
- Escola Pia Sant Antoni
- Escola Rubén Darío
L’estimació de superfície protegida en les actuacions és aproximadament de 22 escoles x 150 =
3.300m2
Pel proper 2021, es preveu fer la protecció dels seus entorns en 53 centres escolars més.
14
Així mateix i fruit de la MESURA DE GOVERN PER UNA NOVA MOBILITAT SOSTENIBLE EN UN
NOU ESPAI PÚBLIC, DEL 25 D’ABRIL DE 2020, es preveuen actuacions per a garantir la
seguretat en la mobilitat dels ciutadans en les fases de DESCONFINAMENT PROGRESSIU. Són
les actuacions següents:
MES ESPAI PER ALS VIANANTS
Pacificacions dels carrers Rocafort, Girona i Consell de Cent
Tot ampliant l’espai de la vorera per a ús dels i les vianants, reduint a un carril de circulació de
velocitat 30km/h, en carrers ja previstos com a eixos verds pacificables en el Programa
Superilles, i que s’havien prioritzat i consensuat amb el veïnat.
En els carrers de Girona i Consell de Cent, on hi havia prèviament el carril bici, aquest es
conserva i en queda un altre per circulació d’altres vehicles. En el c. De Rocafort, el carril de
circulació és compartit amb la bicicleta.
Formen un possible itinerari per a recorreguts de passeig i de fer exercici; es connecten i tenen
una lògica territorial en un Eixample faltat d’espai ampli per estar i passejar amb bona
convivència amb els vehicles a motor (necessitat d’una velocitat més adaptada a la de la
mobilitat a peu).
Aquestes actuacions que es pretén consolidar, s’ha actuat definit l’espai ampliat amb
geometries de color sobre l’asfalt i amb elements per seure i per a delimitar l’espai pe a
vianants .
(C. Cent + Girona: 2,9 kml de carrer i 10.800m2 d’espai públic)
(Rocafort: 3.5kml de carrer i 12.800m2 d’espai públic per al vianant)
Ampliació de voreres de la Via laietana
Ampliar les voreres de forma tàctica per garantir la distància física recomanada en el
creuament de dos vianants, tot eliminant un carril de circulació.
(2,1 Kml de carrer i 3.335m2 d’espai públic per al vianant).
El tancament dels laterals de Diagonal i Gran Via
Amb el motiu d’ ampliar l’espai de moure’s a peu i per a promocionar espais per a l’esport en
aquets dos eixos molt actius, comercials i centrals de la ciutat, que ja són itineraris principals
de vianants de Barcelona, es tanca el trànsit de pas de vehicles motoritzats els espais laterals
d’aquestes dues grans avingudes que són molt amplies (Gran Via 50m i Diagonal 50m).
(6,1 Kml de carrer i 14.745m2 d’espai públic per al vianant).
15
Itineraris Segurs als Barris
Amb l’objectiu que tots els barris de la ciutat tinguin accés a una xarxa d’itineraris segurs
suficient, per tal de poder garantir les distàncies de seguretat en les progressives etapes del
desconfinament s’analitza les característiques dels seus carrers. En alguns d’ells es comprova
la impossibilitat de complir amplades de pas lliure de com a mínim 4m, que permetin la
distància de 2m entre persones, recomanada per les autoritats sanitàries.
Per tant, per a garantir el que es considera itineraris segurs, amb les amplàries mínimes
suficients, s’opta per tallar alguns carrers al trànsit de pas, tot creant una xarxa de recorreguts
segurs per als desplaçaments a peu.
En 34 barris dels 73 de tota la ciutat, en més del 50% dels seus carrers no es podria garantir la
distància de seguretat en el moment en que es creuin dos vianants.
Així, de forma complementària a l’obertura d’espais verds i parcs al públic, es tanca al trànsit
de pas un o dos carrers per barri, en els barris que tinguin menys del 50% dels carrers amb
amplades majors a 4m.
Criteris per a la selecció de carrers a tancar al trànsit de pas:
- Barris amb més del 50% de carrers amb amplades de 4m).
- Barris que no tenen accés directe a grans espais oberts (Collserola, Montjuic, front
litoral, Parc Fluvial del Besòs).
- Es prioritzen aquells barris amb alta densitat de població i manca d’espais oberts.
- Carrers que no són de la xarxa bàsica de mobilitat interurbana.
- Carrers pels quals no hi passi un autobús.
- Carrers connectats amb xarxa de carrers segurs, i que complementen itineraris a
equipaments de vida quotidiana (mercats, CAPS, escoles.) o parcs amb obertura
prevista; és a dir que completen i reforcen la xarxa de vida quotidiana del barri.
- En general es trien dos eixos perpendiculars que es creuen en algun punt singular o
central del barri.
16
La xarxa d’itineraris segurs es complementa amb l’obertura progressiva de parcs i espais
públics. El programa s’inicia el divendres dia 1 de maig, amb 44 carrers tallats al trànsit, que
corresponen a 20,3km lineals i 81.500m2 de superfície alliberada, en 26 barris de la ciutat.
Durant els mesos de maig i juny es realitza l’ avaluació del seu funcionament amb els
districtes implicats, incorporant o modificant recorreguts, fins a la xifra de 60 carrers
tallats, que corresponen a 21,3km lineals i 85.300m2 de superfície alliberada.
El programa d'Itineraris segurs als barris acaba el 30 de juny. Amb els districtes ‘ avalua el
programa i es decideix consolidar 34 dels carres tallats diàriament amb tanques. La
consolidació es du a terme amb un senyal vertical que indica que es tracta d’un carrer amb
prioritat de vianants, en el qual està prohibit circular tots els vehicles excepte bicicletes,
serveis i aquells que accedeixin a un aparcaments. La velocitat màxima és 10km/h.
Amb aquesta actuació es posa a disposició del vianant un total de 34 carrers que sumen un
total de 10,4km lineals i 41.700m2 d’espai públic.
Itineraris segurs de cap de setmana. Creu Coberta- Ctra. de Sants, Gran de Gràcia, Pg. de Sant
Joan- Pi i Margall, Onze de Setembre-Fabra i Puig, Av. Del Litoral i Muntanya de Montjuic.
Consisteix en tancar al transit algunes vies i espais de la ciutat en cap de setmana i festius, amb
l’objectiu d’ampliar la quantitat d’espai públic destinat al passeig, activitats d’oci, esbarjo, joc i
pràctica esportiva de les persones que vivim a Barcelona, i per a garantir el compliment de
mesures de seguretat a l’espai públic, durant la fase de desescalada del confinament de la
COVID-19.
S’han identificat els espais i vies a tallar al trànsit segons els següents criteris: A) Espais lliures
que actualment pateixen gran pressió en les activitats d’oci i esportives. B) Vies que connectin
espais d’oci a l’aire lliure de la ciutat altament freqüentats per la ciutadania. C) Tinguin un
caràcter estructural, que puguin formar llargs recorreguts i que estiguin repartides per tot el
territori.
Les vies i espais tallats al trànsit són:
- Muntanya de Montjuic (tallat al trànsit en la seva globalitat) 3,76 Km2= 376 Ha
- Creu Coberta – Ctra de Sants (entre Pl Espanya i Arizala) 1,9km i 39.900m2
- Via Laietana (entre Pl Urquinaona i Pl Antonio López) 1,1km i 22.000m2
- Gran de Gràcia (entre Jardinets i pl Lesseps) 1,1km i 18.700m2
- Pi i Margall – Pg Sant Joan (Rda Guinardó - Pg Lluís Companys) 2,7km i 121.000m2
- Fabra i Puig – Onze de setembre (entre Tajo i Segre) 2,8km i 72.800m2
- Avda Litoral (laterals ronda, entre Marina i Josep Pla) 2,4km i 36.000m2
Amb els itineraris segurs de cap de setmana s’han posat a disposició del vianant 12kml de
carrer, i un total de 310.400 m2 d’espai públic, més les 376 Ha de la Muntanya de Montjuïc.
La retirada de motos a les voreres per disposar d’un espai més ampli i segur per als i les
vianants.
17
Amb l’objectiu de garantir el compliment de les distàncies de seguretat recomanades i
permetre un espai suficient i lliure de pas en els creuamanets de persones a les voreres cal
alliberar dels elements depositats en aquests espai destinat als vianants. Amb aquesta intenció
s’ha fet una intensa actuació de retirada de motos de voreres.
(43.456m2 d’espai públic fins ara ocupat per motos en la vorera).
La suma de totes aquestes actuacions de millora de l’espai públic per a vianants dona un
total de 500.000 m2 aproximadament. És a dir, 50 Ha noves s’han habilitat per vianants
(sense incloure Montjuïc).
MESURES DE MILLORA DEL BUS
Mesures de millora del bus amb l’objectiu de donar major prioritat i fer més eficient el
transport públic en superfície, dins la xarxa viària. S’han implementat actuacions en carrers de
la xarxa de bus de la ciutat amb millores consisteixen en creació de nous trams de carrils bus
on el bus compartia espai amb el vehicle privat; segregació física de carril bus en alguns trams,
per evitar indisciplina i donar prioritat al transport públic, i també s’ha portat a terme
modificacions i ajustos en alguns carrils bus existent. Aquestes actuacions es troben explicades
amb major detall en el segon apartat del punt 3.1.5.
S’han realitzat 17 actuacions de millora de carrils bus
NOUS CORREDORS BICI
S’han posat en funcionament nous corredors bici per a millorar connexions a nivell
metropolità, i donar una major lògica estructural de carrils bici dins la ciutat.
Els corredors bici executats o en execució són: Ctra. de Sants – Creu Coberta, Via Augusta,
Meridiana i Pg. de Santa Coloma, Gran Via, València, Pau Claris, Roger de Llúria, Indústria i
Castillejos.
En total, s’han executat 17km de corredor bici, fins arribar a 21km, quan s’acabin les
actuacions previstes a Via Augusta i Pg. Santa Coloma
18
PROGRAMA AMPLIEM ESPAIS EDUCATIUS AMB LA COMUNITAT
Fer constar que l’Ajuntament de Barcelona a través del Consorci d’Educació de Barcelona,
conjuntament amb els districtes i les àrees municipals implicades posa a disposició dels centres
educatius de la ciutat espais en 74 equipaments i 159 espais exteriors, per a usos escolars.
Es tracta d’ampliar en les localitzacions dels centres escolars els espais, tant per fer activitat
educativa en interiors com pati a l’aire lliure, de manera que es pugui garantir els requeriments
de les mesures sanitàries COVID demanen per una major seguretat en el desenvolupament de
tota les activitats relacionades amb les escoles.
3.1.2 Elaboració d’un mapa de ciutat
Elaboració d’un mapa de ciutat a partir de la realització de marxes exploratòries com a
element de diagnosi perceptiva essencial per respondre adequadament a les necessitats de la
vida quotidiana als diferents barris de la ciutat.
Les marxes són sessions de treball protagonitzades principalment per les dones del barri per a
identificar possibles millores que facilitin els usos quotidians de l’espai públic. En cada cas, el
grup de dones que hi participa descriu, analitza i recull l’experiència en els recorreguts urbans
dels seus entorns quotidians, posant especial atenció a les cures, a la seguretat, a la mobilitat,
entre d’altres, aportant una diagnosi de gènere sobre l’espai públic.
Durant el 2017 i el 2019, s’han fet a Barcelona un total de 12 marxes exploratòries. Vinculades
al Pla de Barris, se n’ha fet 7, als barris de: La Marina, a Trinitat Vella, a Trinitat Nova, al Bon
Pastor, a la Verneda i la Pau, al barri de Besos i Maresme. I també al barri de Roquetes aquest
darrer any. També derivades del Pressupost participatiu del Districte de Gràcia, entre l’octubre
de 2017 i el gener del 2018 s’han portat a terme 5 marxes als barris del Coll, Vallcarca i els
Penitents, la Salut, Camp d’en Grassot i Vila de Gràcia.
19
MARXES EXPLORATÒRIES / BARRIS / ANY DONES PARTICIPEN VINCULACIO / PROMOU
Marxes desenvolupades 2016-2017
La Marina 19 Pla de Barris
Trinitat Nova 16 Pla de Barris
Marxes desenvolupades 2018
El Besòs i el Maresme 20 Pla de Barris
El Bon Pastor i Baró de Viver 22 Pla de Barris
La Verneda i la Pau 32 Pla de Barris
Trinitat Vella 28 Pla de Barris
Dte. de Gràcia 2017-2018
El Coll 24 Pressup. part. Dte. Gràcia
Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 21 Pressup. part. Dte. Gràcia
La Salut 19 Pressup. part. Dte. Gràcia
Vila de Gràcia 31 Pressup. part. Dte. Gràcia
Vallcarca 21 Pressup. part. Dte. Gràcia
Pressup. part. Dte. Gràcia
Marxes desenvolupades 2019
Roquetes 25 Pla de Barris
TOTAL 278
Aquestes marxes exploratòries s’han portat a terme amb la col·laboració externa de Col·lectiu
Punt 6 i d’Equal Saree, dos equips de dones expertes amb urbanisme i arquitectura amb
perspectiva de gènere.
La metodologia preveu 3 sessions amb el grup de dones, per a cada marxa. La primera de
sensibilització i preparació per part de l’equip específic que organitza la marxa; després la
marxa exploratòria pel barri, per l’espai públic marcar prèviament com a recorregut a analitzar;
i, finalment, un taller propositiu on es recullen de manera consensuada les deteccions de punts
i aspectes a millorar que es faran arribar als departaments competents per poder tenir una
resposta o actuació de millora.
Aquestes marxes han servit, per part dels grups de dones que hi han participat, per analitzar
l’espai públic, les façanes, els vials, els elements urbans, l’entorn i els usos de l’espai, des del
punt de vista de la vida quotidiana i de cures. Destacar, també, l’empoderament que suposa
per al grup de dones, el fet de compartir les seues percepcions, positives o crítiques sobre
l’espai quotidià de la seua vida al carrer i reivindicar-ne la corresponent millora. En el punt
següent, 3.1.3, es fa menció d’algunes accions, projectes i execucions portades a terme s a
partir de les marxes exploratòries, vinculades al Pla de Barris.
20
Poder disposar del coneixement i vivències de les dones de cada barri és una eina molt útil per
a la presa de decisions tècniques i polítiques en les actuacions més immediates i també en les
futures. Per això creiem que pot ser un bon instrument de diagnosi i orientació per a futures
propostes en l’espai públic.
D’altra banda, pel que fa al compromís d’elaborar un mapa de ciutat d’aquestes marxes, la
informació ha estat recollida i mapificada sobre el plànol de la ciutat, per ser accessible i
consultada. L’Institut Municipal d’Informàtica, amb programari intern per a l’Ajuntament, l’ha
posat a disposició amb el QVISTA. Per a cada marxa hi ha la informació recollida vinculada a
cada punt, així com els resultats de la marxa, diferenciant les necessitats i les bones pràctiques
identificades. I ha accés a les fitxes elaborades, als resultants (sumatori de les informacions en
els espais observats) i als informes finals.
21
Afegim, en aquest apartat d’activitats participatives per a fer diagnosi de l’espai urbà des del
punt de vista de gènere, la menció a l’Estudi per a la diagnosi urbana amb perspectiva de
gènere del front marítim de la ciutat de Barcelona. L’objectiu d’aquest estudi, realitzat amb
el suport extern d’Equal Saree, a finals de 2019, és l’elaboració d’una diagnosi de qualitat
urbana centrada en l’anàlisi de la seguretat i de la percepció de seguretat des d’una
perspectiva de gènere d’un àmbit específic del Front Marítim. És a dir, l’àrea d’estudi integra
part dels barris de la Barceloneta i la Vila Olímpica i, per tant, dels districtes de Sant Martí i
Ciutat Vella.
Per a l’elaboració d’aquest estudi s’utilitza el Manual d’Urbanisme de la vida quotidiana.
Urbanisme amb perspectiva de gènere, i també es despleguen diferents tècniques per analitzar
tant els aspectes físics dels espais, com els socials i psicològics que influeixen en com aquests
són percebuts. Aquestes tècniques són les següents:
- Visites d’observació per obtenir informació, d’una banda, sobre les qualitats físiques
dels espais (visita tècnica de reconeixement) i, d’altra, sobre els usos i l’apropiació dels
espais i la seva relació amb els elements urbans (observacions sectorials).
- Entrevistes amb informants clau.
- Accions participatives amb la tècnica de Mapeig.
A partir d’aquesta diagnosi es defineixen línies estratègiques de disseny urbà i d’accions
comunitàries per millorar la seguretat i la percepció de seguretat des d’una perspectiva de
gènere.
22
3.1.3 Integració de la perspectiva de gènere en la definició dels projectes de
transformació del Pla de Barris.
S’hauria d’aconseguir la complicitat de les dones que, per raons diverses, no estan vinculades
a cap moviment associatiu però la visió de les quals és imprescindible per elaborar un bon
diagnòstic.
El Pla de Barris és només un instrument per ajudar a enfortir
la vida a la ciutat i per combatre la soledat i l’individualisme,
que amenacen el que és més indispensable per als éssers humans:
viure en comunitat. El Pla de Barris és una taula parada
per seure-hi, discutir i posar-se a treballar amb tots els qui estimen
els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars
de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes
de música i plans d’ocupació, s’han rehabilitat edificis i s’han
fet programes per a la gent gran, però el més important no és
res de tot això. El que és fonamental és haver millorat una mica
la vida de barri, la que ens fa sentir acompanyats, la que ens
fa aixecar la persiana i llevar-nos amb un somriure i ganes de
sortir al carrer.
...
D’ Ada Colau Ballano
L’Alcaldessa de Barcelona
De l’editorial de la revista Sense Barris no hi ha Barcelona. Zona Nord.
El Pla de Barris és un pla per a revertir les desigualtats entre els barris de la ciutat. Aquest
objectiu, per tant, respon completament als criteris d’un urbanisme més inclusiu, de vida
quotidiana i amb perspectiva de gènere.
Fruit de les marxes exploratòries i de d’altres accions participades amb grups de dones, s’han
portat a terme projectes, accions i obres d’urbanització . En ressaltem els següents, per barris:
23
Trinitat Vella
Escales Pare Manjón
Projecte Womart. Aquesta acció d’art urbà s’emmarca en les obres de millora que es van fer a
les escales a partir de les marxes exploratòries. Una vegada acabades les obres contracta a
dues artistes urbanes, a través de Rebobinart, i es treballa en varies sessions amb dones del
barri la conceptualització i el disseny d’un mural urbà (12 dones). Finalment l’obra s’executa
de forma participada (amb les dones que van fer la conceptualització i altres del barri) en el
marc del Festival El Charco 2019. Durant l’execució participen 10 dones, 6 homes i 9 infants.
Dinamització Cal·listènia per dones
Un cop s’inaugura la cal·listènia al barri de la Trinitat Vella, el veïnat demanava una
dinamització de les instal·lacions. Amb el suport del CEM es contracten monitors esportius
que ofereixen durant Juny i Juliol 2019 un taller obert a tothom (9 homes i 3 dones) i un taller
només per dones (11 dones), amb la idea de promoure l’ús de les instal·lacions entre les
dones del barri.
Baró de Viver i Bon Pastor
Dinamització del parc de patinatge de Baró de Viver
La construcció del parc de patinatge respon a una diagnosi realitzada en el marc d’una marxa
exploratòria d’urbanisme amb perspectiva de gènere, duta a terme l’any 2014 al barri de Baró
de Viver, que va posar de manifest la sensació d’inseguretat que patia la població femenina a
la zona del metro de Baró de Viver. Com a conseqüència d’aquesta diagnosi, des del Districte
de Sant Andreu s’impulsa la construcció d’aquest equipament per reduir l’aïllament de la
24
sortida del metro i augmentar l’activitat a la zona per propiciar una major sensació de
seguretat i una millor il·luminació.
L’obra s’enllesteix el 2017 i des d’aleshores compta amb la dinamització de l’equip actual,
primer finançat des de l’àrea de Drets Socials i a partir de 2018 i fins a aquest 2020 pel Pla de
Barris, atenent infants tant de Trinitat Vella com de Baró de Viver.
Aquesta dinamització compta amb la participació d’un grup d’infants de Baró de Viver i un
altre de la Trinitat Vella (al voltant d’una trentena pel cap baix), facilitada per un equip de
monitors i monitores altament qualificats en l’àmbit de l’skate i en el lleure educatiu. De
l’equip de monitoratge la meitat son homes i la meitat son dones per tal de promoure la
paritat de la pràctica de l’esport entre les persones usuàries. Això ha promogut un nombre
destacat de noies practicant skate.
Poligoneres
Arran del procés de les marxes exploratòries realitzades tant a La Verneda i La Pau com al Bon
Pastor i atès l’interès de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de la Gerència
municipal en la qüestió, es va constituir un grup de treball amb diferents àrees i
departaments de l’ajuntament per treballar en una diagnosi sobre el paper de les dones als
polígons industrials de la ciutat, amb una doble vessant, la urbanística, en clau de gènere, i la
laboral, procurant una major feminització dels centres de treball.
En les reunions i les rutes hi participen, els diferents departament implicats, amb caràcter
transversal i territorial dels dos districtes Sant Andreu i Sant Martí (Vegeu informació
ampliada en el punt 3.1.7).
Reforma del carrer Caracas
Aquesta intervenció prevista a l’esquelet inicial del Pla de Barris, per a millorar la connexió a
peu entre els barris de Baró de Viver i el Bon Pastor, per un camí més amable i establir una via
més urbana en un dels carrers centrals del polígon industrial del Bon Pastor.
A la vegada, la mirada de gènere queda incorporada amb les actuacions que inclou aquest
projecte, com la renovació de tota la il·luminació, la unificació de tot el paviment fent-lo
25
accessible i adaptat, l’habilitació de més passos de vianants i passos metaforitzats per donar
major seguretat, de marquesines a les parades d’autobús al llarg del carrer, entre d’altres
mesures.
La marxa exploratòria del Bon Pastor va reforçar les mesures adoptades en aquest projecte
atès que les reflexions anaven en aquesta línia.
Remodelació de la plaça Mossèn Joan Cortinas
Es fan tallers participatius amb infants dels dos centres escolars del barri en el disseny de les
àrees de joc. El disseny de les mateixes tenen en compte una mirada inclusiva i de gènere.
Altres accions derivades de les marxes exploratòries
L’habilitació de bancs al llarg del carrer Biosca, des del carrer Sant Adrià fins al CAP Bon
Pastor. I la millora de la il·luminació a tot el barri. Aquestes actuacions s’han executat per part
del Districte majoritàriament com a conseqüència de la diagnosi de la marxa.
La Verneda i la Pau
“Vecina Baja tu silla” – Grup les vernedes
Aquesta iniciativa neix a partir d’un grup de dones que va sorgir fruit del procés de marxes
exploratòries i d’una sèrie de trobades fetes per a connectar els projectes i espais de dones al
barri. S’han fet 5 trobades a l’espai públic amb una assistències d’entre 15 a 25 dones a cada
sessió. Després d’analitzar l’espai públic i els itineraris de vida quotidiana amb perspectiva de
gènere, les dones participants van arribar a la conclusió que els espais i places estaven molt
masculinitzats i que calia fer actuacions que ocupessin els espais, resignificar-los amb mirada
feminista. A partir d’aquí, a cada trobada del “Vecina Baja tu silla” plantegen una temàtica i
fomenten un espai de diàleg intergeneracional.
Exposició “Setze barris mil ciutats”
En el cas de la Verneda i la Pau la iniciativa es va treballar amb el grup de dones Les Vernedes
i va rebre el nom de “La Sirena de les dotze”, a partir del relat d’una d’elles. La fotògrafa i el
grup de les Vernedes van realitzar algunes sessions per identificar quin espais consideraven
més significatius i quins creien que serien els que tindrien una transformació futura. A les
sessions es va sumar una ruta pel barri visitant tots aquests espais. Alguns van ser recollits en
fotografies amb el relat i les experiències de les dones.
Reforma entorns Camp Arriassa
Aquest punt va ser uns dels analitzats a la marxa exploratòria i a la diagnosi es van recollir les
aportacions de millora que les dones van fer sobre l’espai. Aquesta intervenció es va
dissenyar tenint en compte tant la diagnosi de la marxa exploratòria així com també les
aportacions veïnals recollides als processos de participació de Pla de barris.
Mancomunitat Camp Arriassa
26
Es tracta d’una mancomunitat de 15 comunitats que té passadissos d’ús públic però de
propietat privada. A les marxes també era un dels punts crítics. Des del projecte de Finques
d’Alta Vulneralitat s’ha acompanyat a la mancomunitat per a cercar els acords necessaris de
cara a poder tramitar la subvenció i poder millorar aquests accessos.
Altres accions derivades de les marxes exploratòries
A partir de la marxa, s’han realitzat millores d’enllumenat i de millores del paviment públic
pels serveis tècnics de districte que es van recollir a la diagnosi. El districte va portar a terme
més de 100 intervencions.
En general totes les accions i obres promouen l’ús quotidià de l’espai públic:
Com ara la remodelació d’entorns escolars en Raval Sud i Gòtic Sud, La Verneda i la Pau; i la
remodelació de places i carrers potenciant els usos veïnals a:
- Raval Sud Gòtic Sud. Rambla Raval, Jardins Voltes d’en Cirés i Plaça Sant Miquel.
- La Verneda i la Pau. Remodelació Via Trajana.
- Roquetes. Carrer Mina de la Ciutat.
- El Besòs i el Maresme. Millora del carrer Alfons el Magnànim.
- La Marina. Jardins de la Mediterrània.
- Zona Nord. Microurbanitzacions; Remodelació del Campillo de la Virgen; Millora de la
Zona Esportiva Provisional.
-
27
3.1.4 Revisió, amb perspectiva de gènere, del recull d’elements urbans
Revisió amb perspectiva de gènere d’elements urbnas que componen el conjunt de mobiliari
que s’instal.la a l’espai públic (bancs, fanals, papereres...), així com la seva disposició als
diferents espais on se situen, tenint en compte les necessitats de les persones segons el
moment del cicle vital en què es trobin.
Valorar molt positivament la Guia pràctica per a la integració del gènere als plans i projectes.
Ecologia urbana. 2020, que proposa criteris i recomanacions, així com paràmetres desitjables,
en aquest cas, en la disposició més freqüent i propera del mobiliari per a descansar (cada 75m
en recorreguts urbans).
En les actuacions que l’Ajuntament de Barcelona ja s’està portant a terme, cada dia més, el
disposar de major nombre d’elements per a seure en les places i també en els recorreguts de
vianants.
Bancs de la Rambla del Raval. Nous elements que promouen la convivència i les relacions
socials.
També en els espais de Superilles s’han introduït bancs de pícnic, que permeten compartir i
socialitzar; taules d’escacs, que estimulen relacions lúdiques. Es disposen fonts, papereres,
espais per a canviadors i lavabos (especialment en els equipaments propers) de parcs, places i
carrers. I es disposa una il·luminació que amb qualitat dona bona visibilitat als recorreguts i
espais d’estada.
3.1.5 Implantació de la darrera fase de la nova xarxa de bus
Implantació de la darrera fase de la nova xarxa de bus i millores sobre la xarxa de carril bus,
amb la visió de conjunt del total de transport públic en superfície per millorar la connectivitat,
l’accessibilitat, la utilització fàcil i la percepció de seguretat.
L’autobús és el transport públic més utilitzat per les dones, pels nens i pel col·lectiu de gent
gran, i és per això que s’interpreta que aquesta manera de desplaçar-se és molt accessible a la
28
vida quotidiana. Totes les millores en la percepció de seguretat en aquests mitjans formen
part de les accions amb perspectiva de gènere. En aquest sentit s’estan fent millores en la
il·luminació de totes les noves marquesines per donar millor visibilitat a les parades, i per una
major seguretat.
També s’està portant a terme, des del 2019, una prova pilot al bus nocturn metropolità, amb
parades intermèdies a demanada de dones i menors d’edat al Nitbus, d’autobusos nocturns
metropolitans de d’Àrea Metropolitana que connecten amb a plaça de Catalunya i travessen
bona part de Barcelona. Aquest servei pretén donar més confiança i seguretat a les persones
que l’utilitzen. S’estudiarà també altres àmbit d’aplicació en altres línies.
D’altra banda el desplegament final de la nova xarxa ortogonal d’autobusos, NxB, el
novembre de 2018, suposà una millora important en quan a connectivitat, a accessibilitat, i a
utilització fàcil per a la totalitat de col·lectius diversos. La major freqüència del servei
incrementa no només la rapidesa de desplaçament dels usuaris sinó també la seguretat en les
parades i en els espais públics continus al carril bus de la línia (millora la visibilitat de l’espai
de voreres, sense vehicles aparcats).
Fer menció, també a la prova pilot des de gener de 2019, del bus a demanda, implantada a
Torre Baró, barri amb una orografia molt complicada, on es vol donar accessibilitat a tot el
veïnat per poder connectar-se dins del barri i amb els punts baixos on es concentren els
serveis, l’oferta massiva de transport públic (que connecta amb la resta del municipi i l’àrea
metropolitana); i també per connectar amb Ciutat Meridiana, tot salvant les dificultats
topogràfiques i de interconnectivitat real que tenen aquests dos barris veïns. El Meu Bus, com
també s’anomena, és una solució innovadora i pionera que sorgeix del Pla de barris i s’adapta
a les necessitats de mobilitat dels veïns i veïnes del barri. Fa servir un sistema intel·ligent que
encaixa les sol·licituds de desplaçament fetes per les persones amb antelació per a
moviments periòdics o puntuals.
Addicionalment, en el marc de la Mesura de Govern “Una nova mobilitat sostenible en un nou
espai públic”, impulsada com a resposta a l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en els
hàbits de mobilitat i en l’ús de l’espai públic, s’han impulsat noves millores per al transport
públic.
En concret, s’han fet actuacions a la via pública per tal de millorar la fluïdesa del pas dels
autobusos en alguns dels punts més conflictius de la ciutat, de forma que augmenti la
velocitat comercial del transport públic en superfície.
S’han senyalitzat nous trams de carril bus a la Via Augusta, C/Espronceda o Pg. Garcia Faria.
També s’han segregat alguns trams de carrils bus existents per evitar la indisciplina viària o
un excessiu flux de circulació, com a l’Avinguda Sarrià, Pla de Palau, Pg. de Gràcia, Via
Favència, Roger de Llúria, Pau Claris, Balmes, València, Cartagena, Pg. Joan de Borbó – Doctor
Aiguader i Vall d’Hebron. També s’han de destacar les actuacions singulars del carrer Creu
Coberta, on s’ha senyalitzat un nou carril bus i de la Via Laietana, on s’ha completat el tram
que mancava en sentit descendent.
29
Balmes amb al Granada del Penedès- Diagonal . Segregació de carril bus.
En aquesta mateixa línia està previst dur a terme durant aquesta tardor un seguit
d’actuacions per continuar millorant la xarxa de transport públic. Entre elles, destaquen la
implantació de doble carril bus a la Gran Via, entre Passeig de Gràcia i Lepant, i a la Diagonal,
entre Pius XII i Zona Universitària; la supressió d’un carril de circulació del tronc central de
l’Avinguda Diagonal, entre Francesc Macià i Girona, per millorar l’ample dels carrils bus; la
senyalització d’un nou tram de carril bus a l’Avinguda d’Esplugues, o les millores d’accés a les
estacions d’autobusos de Sant Andreu Arenal i l’Estació del Nord.
3.1.6 Realització d’un pla de mobilitat escolar amb perspectiva de gènere
Realització d’un pla de mobilitat escolar amb perspectiva de gènere per tal de millorar la
mobilitat dels nens i nenes en el camí d’anada i tornada a l’escola, inclosos els espais que
puguin complementar aquestes rutes.
D’una banda, un pas important és la pacificació dels entorns escolars, que s’està portant a
terme amb el Programa Protegim les Escoles, ja explicats en l’apartat del mateix títol del punt
3.1.1. Aquests projectes procuren la ampliació de l’espai públic de recepció d’entrades i
sortides, a mode de pre -vestíbul en l’espai públic per tal que resulti un espai suficient i segur
(més amb les condicions actuals de major exigència per motius de salut) i alhora de possible
entorn de relació informal de les persones relacionades amb l’escola. Espais, que fins ara
estaven ocupats per aparcament o per circulació de vehicles, es transformen en espais per al
vianant, amb alguns elements per seure.
D’altra banda s’està treballant des de Mobilitat i en col·laboració amb les escoles i els
districtes en pacificar els recorreguts que porten als centres escolars i que relacionen aquest
entorn amb altres punts importants del barri, per reforçar la xarxa de vida quotidiana.
S’ha integrat en el programa Protegim les Escoles la mobilitat escolar i els camins escolars.
Així mateix, Mobilitat segueix treballant en els criteris de mobilitat escolar que s’incorporaran
al Pla de desplaçaments a peu, que es troba, actualment, en redacció
30
3.1.7 Projecte pilot en polígon industrial des de la perspectiva de gènere,
Projecte pilot en polígon industrial des de la perspectiva de gènere tenint present la mobilitat
i la seguretat, la millora del disseny de l’espai urbà i les polítiques d’ocupació i gènere. Es
proposa treballar en el cas del polígon del Bon Pastor i Torrent de l’Estadella, i fer-ho en
coordinació amb Barcelona Activa i el projecte de Pla de Barris.
Impulsat per la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, des de juliol de 2019,
s’està implementant el projecte “Justícia de Gènere als Polígons”. Aquest té un doble
objectiu estratègic. Per una banda, promoure una transformació de l’espai públic dels
polígons basada en un urbanisme de la vida quotidiana. I d’altra, treballar per a que aquests
polígons siguin també motors de la justícia de gènere en l’àmbit econòmic.
Els organismes de l’Ajuntament implicats són els Districtes de Sant Andreu i Sant Martí
(direcció de Llicències i Espai Públic; Feminismes i Mobilitat); l’Àrea d’Ecologia Urbana (Model
Urbà i Planejament); el Pla de Barris; Barcelona Activa; i Barcelona Regional.
Així, en el marc d’aquest projecte, en primer lloc, s’ha realitzat una diagnosi preliminar i
exhaustiva als polígons de Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, La Verneda i Monsolís centrada
en dos eixos:
A. L’espai públic i B. El món econòmic, laboral i de cures.
Per a la realització de la diagnosi de l’espai públic s’ha seguit la metodologia del Manual
d’Urbanisme de la Vida Quotidiana, s’ha fet una diagnosi des de la perspectiva de gènere de
l’espai físic dels polígons que dona informació, entre d’altres, sobre l´estat i els usos de les
façanes dels edificis (usos, transparència i qualitats); els vials (amplades, accessibilitat, passos
vianants, infraestructura ciclista i connectivitat); els elements urbans (il·luminació, existència
de bancs, protecció envers clima, verd urbà, necessitats bàsiques i qualitats); i l’entorn
(visibilitat, ubicació, soroll, qualitat de l’aire, espais de cura, neteja, escala humana, etc.).
Així, s’ha fet un exercici d’observació urbana analitzat dades físiques i socials, incloent façana,
vials, elements urbans, entorn, persones i usos socials. Per obtenir aquestes dades s’han dut a
terme recorreguts per tots els carrers dels polígons recollint les observacions de manera
estructurada mitjançant el programa GIS, en diferents franges horàries incloses les nocturnes
i tant a peu com en bicicleta; s’han analitzat materials previs i s’han tingut en compte els
resultats de les marxes exploratòries de vida quotidiana i gènere dutes a terme en el marc del
Pla de Barris. També s’ha passat una enquesta sobre mobilitat i vida quotidiana a persones
usuàries dels polígons i s’han fet tallers participatius amb persones treballadores i veïnat.
Pel que fa a l’àmbit econòmic, laboral i de cures, s’ha realitzat un treball de camp amb 205
empreses dels polígons per conèixer el sexe de les persones que hi treballen, segons tipus
d’empresa i categoria de lloc de treball; l’existència o no de Plans d’Igualtat i de protocols
contra l’assetjament sexual o per raó de sexe; així com una mirada en termes de treballs de
cures i domèstics, emprenedoria i ocupacions...
31
En conclusió, l’anàlisi mostra que als Polígons de la zona Besós de Barcelona existeix una
presència de menys del 30% de dones, que fan tasques majoritàriament administratives en
empreses d’entre 6 i 50 persones treballadores. A partir de les dades recollides, es pot
concloure que els polígons tenen una ocupació predominantment masculina en la gran
majoria d’empreses i en totes les categories excepte les administratives, destacant les
activitats de magatzem, comerç a l’engròs i activitats tècniques, és a dir amb ocupacions i
professions tradicionalment masculinitzades, i reproduint-se per tant la divisió sexual del
treball.
Fruit d’aquesta diagnosi, s’ha elaborat una sèrie de propostes d’actuació que a juliol de 2020
es troben en fase de concreció per a la seva implementació.
Així mateix, fer menció que s’estan realitzant els treballs preparatoris per a l’enfocament d’un
Pla Estratègic de Justícia de Gènere en els polígons de la Franja Besòs.
S’adjunten com a documents annexos a aquest informe, i en fitxers independents, el RESUM
EXECUTIU Poligoneres: Justícia de gènere en els Polígons del marge dret del Besós. Octubre
2020 i també la proposta per a la contractació del servei: Projecte d’elaboració d’un Pla
Estratègic de Justícia de Gènere en els polígons de la Franja Besòs. Juliol 2020.
3.1.8 Integració de la perspectiva de gènere en el programa Superilles.
Integració de la perspectiva de gènere en el programa Superilles. Amb la creació d’indicadors
específics en el desenvolupament del model a Horta i entorns del Mercat de Sant Antoni.
32
El programa superilles integra completament la perspectiva de gènere, com ja hem comentat,
perquè centra la transformació funcional de l’espai públic en la millora de la qualitat de vida
de les persones que hi viuen i que en gaudeixen. Pacifica, enverdeix, guanya espai per la
convivència, i crea xarxa de vida quotidiana.
Fer menció al grup d’indicadors de la Superilla que seguim treballant per fer un model de
ciutat més inclusiva, quotidiana, sostenible i, en definitiva amb qualitat per viure una vida
digna.
També, per tal de garantir aquesta integració, amb una metodologia diferent, s’ha elaborat
l’Estudi qualitatiu de salut en la superilla de Poblenou. És un treball interdepartamental liderat
per l’Agència de Salut Publica, ASP, amb el Departament de Transversalitat de Gènere i amb
Ecologia Urbana. En l’estudi elaborat per Rosalina Alcalde Campos, sociòloga, i l’equip de la
Fundació Pere Tarrés. Es treballa en grups diversos per conèixer el seu grau de satisfacció com
a persones usuàries d’aquest entorn, per tal percebre millor les sensacions viscudes en
aquests espais.
Com a resultat d’aquest treball podem aportar una lectura no homogènia, entre els grups
treballats (joves, adults amb infants, adults sense infants, gent gran, dones, persones que
treballen en l’entorn). Per exemple, les persones cuidadores de criatures, que és un col·lectiu
majoritàriament femení, en general, estan satisfetes de la transformació, per l’aportació de
nous espais per a jugar, per estar, per xerrar i fer vida social, amb més tranquil·litat, menys
33
soroll i pel menor trànsit, tot i la menció, encara, a certa percepció d’inseguretat viària, a
pesar de la important reducció de la majoria dels vehicles.
Així, es pot dir que les dones participants fan un ús de l’espai més divers que els homes, que
en fan un major ús de pas. Són famílies joves les que majoritàriament viuen en l’espai més
servit per la superilla. D’altra banda, les persones grans no hi troben tant interès, ja que són
més usuàries de la Rambla del Poblenou, on tenen per costum trobar-se i on disposen de més
comerç i serveis. Els i les joves, en general, tenen percepcions favorables, especialment els
estudiants que hi venen en els temps de descans de les classes. Es mostra una conveniència
de disposar de major comerç a l’àrea i d’incrementar el verd.
D’altra banda, ja hem fet menció a la Guia pràctica de gènere, per a la redacció de plans i
projecte, guia en fase d’elaboració, quin contingut s’explica més endavant, en el punt 3.2.4.
Aquesta guia conté un conjunt de recomanacions d’aplicació directa sobre l’espai públic i el
seu perímetre per un entorn urbà on la vida de les persones es posa al centre de manera
prioritària.
3.1.9 Procés de reflexió participada dels eixos de l’avinguda Meridiana.
En el marc de la transformació d’aquesta avinguda, cal introduir la visió de la vida quotidiana
en el projecte com a estratègia per potenciar i millorar la connexió entre els barris que
l’envolten.
El projecte de transformació de l’Avinguda Meridiana vol millorar la qualitat ambiental dels
barris de tot el seu recorregut longitudinal, des de la Ciutadella fins a Vallbona, Torre Baró i
Ciutat Meridiana. La mirada de gènere, en aquest cas, posa el focus en la manera de facilitar el
fet de travessar-la, pensar en els encreuaments, els eixos transversals que, amb diferents
jerarquies, connecten els barris de les dues bandes. La millora de la vida quotidiana per a la
Meridiana ha de fer que convidi a la ciutadania a viure-la, és a dir, que tingui més vegetació
enjardinada, més ombres, més bancs i cadires per a seure, que tingui qualitat per passejar i
estar, i no es llegeixi com una barrera que divideix els barris.
34
El procés participatiu, tranversal i de gènere, que es porta a terme amb la col·laboració de
Col·lectiu Punt 6, (de febrer al abril del 2017) integra aquesta perspectiva en les percepcions,
opinions i propostes del diferents perfils de les persones que hi viuen. Es varen definir tres
àrees o grups de barris, corresponents a tres trams de l’avinguda: àrea A, amb els barris de Clot
i Camp de l’Arpa. Àrea B, amb els barris de Navas , El Congrés i els Indians i la Sagrera. I àrea C,
amb els barris de Vilapicina i Torre Llobeta i Sant Andreu. Es va treballar en grups de dones, de
veïns i veïnes, de comerciants, de gent gran, de joves, d’infants, d’adolescents i de persones
amb diversitat funcional per una reflexió amb perspectiva de gènere sobre les necessitats
quotidianes de la gent del territori. Es van realitzat 28 sessions amb els diferents grups de
treball i 3 sessions més conjuntes per cada conjunt de grups i territori. Van participar 711
persones, en el total de les sessions, de les quals el 52% van ser dones.
S’han recollit tots aquests coneixements en la diagnosi dels barris per a millorar la xarxa
quotidiana i per a activar i reforçar els eixos prioritaris de transversalitat. S’han treballat els
tres nodes de centralitat com a fites que remarquen els encreuament dels eixos transversals
més singulars que travessen l’avinguda. Aquets creuaments especials incorporen millores en la
qualitat i condicions de creuament i en la relació entre els barris d’una i altra banda de la
Meridiana i pretenen marcar fites identificatives del recorregut lineal de la avinguda que
pauten la seva llargària. Aquets nodes són:
1. Node del barri del Clot amb Camp de l’Arpa. Sèquia Comtal i Rogent amb Aragó, amb les
obres finalitzades (amb l’Avinguda renovada des de Glòries a Mallorca) on es remarca la unió
del Clot amb Camp de l’Arpa i s’identifica aquest centre de barri; es reforça l’espai verd i l’espai
de joc de la rambla com a perllongació del parc de Canòpia i alhora es connecta amb la rambla
d’Aragó- Guipúscoa.
2. Node del barri de Navas. A la plaça al barri de Navas, (en fase de projecte) vol remarcar el
caràcter més unitari de les places triangulars de Ferran Reyes i dels Jardins de Maria Soteras
Mauri, tot estirant el doble eix de Biscaia i Espronceda, en el sentit mar - muntanya, vertical de
la trama d’eixample per millorar la connexió entre Horta (plaça de la Mainada que continua
fins a plaça Maragall) i Sant Martí (amb els espais verds al final del Carrer Biscaia fins la llosa
sobre el tren al c. València, travessant la rambla de Guipúscoa i fins els Jardins del Clot de la
Mel.
35
3. Node del barri de la Sagrera amb Congrés, Tedeschini, Pegàs, Antilles i Olesa, (en fase de
projecte) espai de doble plaça en el trobament i confluència d’aquests carrers, en el barri de
la Sagrera amb Congrés. Aquest i l’anterior node amplien clarament l’espai central amb una
franja verda sobre l’actual avinguda per oferir àrees d’estada al veïnat i alhora possibilitar el
creuament més còmode i divers entre els dos barris. Aquest espai central s’identifica com un
espai singular, especial per al gaudi del veïnat dels barris, dins la seqüència longitudinal de la
via.
3.1.10 Projecte pilot al districte de Gràcia per a la producció d’un mapa de la
xarxa quotidiana
Projecte pilot al districte de Gràcia per a la producció d’un mapa de la xarxa quotidiana a
escala d’un barri o un districte que inclogui els equipaments, els espais públics i altres serveis i
on s’indiquin les rutes accessibles i segures, així com rutes alternatives.
Durant el primer semestre del 2018 es realitza, amb el suport de Barcelona Regional, una
diagnosi descriptiva de la zona d’estudi a partir de les visites i marxes exploratòries “in situ” i
s’elabora diferents mapes en relació al sosteniment de la vida en l’àrea del Coll-Vallcarca. Per a
aquesta diagnosi participada s’estableix contactes amb els agents socials del barri i es porta a
terme diferents tallers per tal d’elaborar cartografies socials. Es fan tallers amb famílies amb
nens d’etapa infantil, famílies amb infants a l’escola primària, amb dones i amb nois i noies
adolescents; gent gran; i també amb la Comissió d’urbanisme del barri, i amb la Comissió de
Salut (ambdues comissions, dins la Taula de Comunitària del Coll). També s’elabora una
metodologia per tal de fer una diagnosi de l’espai físic i diagnosi de l’activitat de les persones.
En total hi participen 82 dones, 51 homes i 8 criatures de 0 a 3 anys. Els tallers es realitzen en 9
jornades per grups, en diferents centres: a l’Escola Montseny, al Centre Cívic del Coll, i al
Centre d’Atenció Primària Vallcarca.
Amb tota la informació recollida es genera una sèrie de mapes amb l’objectiu de poder
descriure quins elements faciliten i quins dificulten la realització de les tasques quotidianes i de
cura. Finalment, s’ha recollit en un dossier tota la diagnosi, la síntesis i les propostes d’aquest
36
cas pràctic de l’àrea de Coll-Vallcarca. Suposa un document de diagnosi molt útil per ampliar la
informació a tenir en compte a l’hora de fer intervencions i millores en aquest barri.
Aquesta metodologia i diagnosi ens permet, de manera replicable, identificar i reforçar els
elements que creen una bona xarxa per viure millor i per relacionar-se socialment. Són
components claus d’aquesta xarxa els equipaments (escoles, centres cívics, socials, d’atenció
de salut,...), els serveis (comerços), el teixit residencial, la connexió amb el transport públic de
bus i de metro; també tots els recorreguts que els uneixen i relacionen, com els carrers, places,
parcs que tenen qualitat per estar i caminar, per la vegetació, la percepció de seguretat, de
sentir-se acompanyats i de poder rebre ajuda, si cal. En definitiva dels elements que generen
una bona xarxa de vida quotidiana.
Algunes propostes sorgides d’aquest projecte: “ Crear un espai de cohesió i vida quotidiana a
l’espai d’entrada al Metro de Vallcarca (Argentera- Cambrils – Vallacarca); i impulsar
l’habitatge públic i enfortir el comerç de proximitat i els equipaments.
3.2 Actuacions de canvi institucional
3.2.1 Organització de capacitacions i formacions en perspectiva de gènere
Organització i capacitacions i formacions en perspectiva de gènere per al personal tècnic i
directiu que exerceixi una responsabilitat en qualsevol fase de la concreció dels projectes de
l’Àrea d’Ecologia Urbana. Es faran cursos de formació general i específica durant l’any 2017.
Durant el 2017 i el 2018 s’ha portat a terme dos tipus de sessions formatives, una primera
general e introductòria sobre transversalitat de gènere de la que se n’han realitzat dues
edicions i una altra específica sobre Urbanisme de Gènere de la que se n’han realitzat tres
edicions. En total hi han participat unes 80 persones dels diferents equips tècnics i directius
37
dels departaments de la Gerència d’Ecologia Urbana. Per aquestes formacions hem comptat
amb la col·laboració externa de Col·lectiu Punt 6, d’una banda i d’altra, de Barcelona Regional
amb l’Ana Paricio.
Estem treballant conjuntament amb els equips de projectes i també amb els redactors i les
redactores de planejament, per tal d’integrar, des dels primers treballs, el punt de vista
d’urbanisme de gènere. Pel que fa a projectes d’equipaments, destacar la col·laboració en el
concurs per al poliesportiu, LOT 4 + Centre de Treball de jardineria al carrer de Fernando Pesoa
amb Pg. de Santa Coloma (Dte. Sant Andreu);la rehabilitació integral de l’edifici del centre
social de Sants, a Olzinelles, 30 (Dte. de Sants Montjuic); també la millora de la percepció de
seguretat en el PIAD Teixonera (Dte. d’Horta). En quant a espai públic, ressaltar la participació
en les bases del concurs de BIMSA sobre l’espai públic en el recinte de la Fabra i Coats; i en la
redefinició de l’espai públic del carrer de Boquer i Princesa, de manera especialment
transversal amb altres departaments municipals.
Pel que fa a planejament, i tal com ja s’ha mencionat en les actuacions compartides amb
Urbanisme, la més recent col·laboració s’està produint amb l’elaboració de la
MPGM22@2020, que dona resposta al pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i
sostenible”. Així mateix, aquest planejament incorporara l’informe d’impacte de gènere en
compliment del que estableix el Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de
Barcelona (art.9.1) de 5 de febrer de 2019, que elabora Barcelona Regional en col·laboració
amb l’equip de Territoris XLM i del Departament de Prospectiva de Model Urbà.
Sessió del procés participatiu: Repensem el 22@
Entenem que a més de seguir treballant transversalment amb els departaments, cal donar
continuïtat a l’organització de capacitacions i formacions en perspectiva de gènere per al
personal tècnic i directiu que exerceixi una responsabilitat en qualsevol fase de la concreció del
plans i projectes (ordenació del territori i de l’espai públic) de l’Àrea d’Ecologia Urbana i de tots
els Districtes.
38
3.2.2 Elaboració d’un manual amb criteris de gènere per al personal
Elaboració d’un manual amb criteris de gènere per al personal tècnics que redacta i/o
supervisa figures de planejament i projectes d’espai públic, acompanyat d’assessorament i
instruments de verificació en el protocol d’aprovació de plans i projectes. Aquest manual
haurà de ser operatiu al final de 2017.
Ecologia Urbana amb l’aleshores Departament de Transversalitat de Gènere (actualment
Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps) elaboren amb Ana Paricio de Barcelona
Regional el MANUAL D’URBANISME DE LA VIDA QUOTIDIANA. URBANISME AMB PERSPECTIVA
DE GÈNERE, editat el febrer de 2019. És una eina pensada per integrar la perspectiva de
gènere en les diagnosis, els criteris de planejament i els projectes d’espai públic i
equipaments, especialment adreçada als equips tècnics que hi treballen.
El manual es va presentar en un acte públic el 14 de febrer del 2019 i de manera conjunta per
la Regidoria de Feminismes i LGTBI i la d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Hi assisteix personal
tècnic dels diversos departaments, districtes, instituts i empreses municipals. Es fa arribar a
Oficina PDU, Consorci del Besos i a les escoles d’arquitectura públiques catalanes. ETSAB,
ETSAV, i ETSAR.
El manual defineix l’urbanisme amb perspectiva de gènere com la disciplina que concep la
ciutat i el territori com un espai que facilita i acompanya la realització de les tasques
quotidianes i de sosteniment de la vida, amb equitat per a totes les persones i col·lectius.
El manual és una eina de treball que estableix els principis de l’urbanisme inclusiu: Sostenible,
Interdisciplinari, Participat, Transversal, Obert i compartit, Interescalar i Flexible.
39
En el marc de la jornada celebrada el 14 de febrer de 2019 es va crear una petita exposició
sobre l’urbanisme de la vida quotidiana que s’està desplegant a Barcelona. Aquesta fou cedida
a 5 espais diferents de la ciutat entre els mesos de març de 2019 i març de 2020: el Casal de
Gent Gran de Bon Pastor, l’Espai de Gent Gran de l'Esquerra de l'Eixample, el Centre Cívic La
Sagrera La Barraca, el Casal Barri Espai 210 i el Centre Cívic Cotxeres Borrell.
3.2.2 Incorporació immediata, en la fase de diagnòstic, dels projectes de
transformació de metodologies diverses,
Incorporació immediata en la fase de diagnòstic dels projectes de transformació de
metodologies diverses com ara marxes exploratòries, mapejos col·laboratius, etc., per
garantir la inclusió del màxim de visions possibles en la seva redacció.
Entre les accions que s’incorporen en el disseny metodològic i l’organització dels processos
participatius que es desenvolupen per complir amb la mesura de govern podem destacar:
- En tots els processos es promou la màxima pluralitat i diversitat, així com l'efectiva
igualtat de gènere en la participació, facilitant la presència efectiva dels diversos
col·lectius que conformen la composició poblacional del conjunt de l’àmbit d’actuació.
- En els processos es preveu, en cas que sigui possible, la presència de dones entre les
persones que ofereixen explicacions tècniques.
- Es té cura del llenguatge de manera que sigui inclusiu des de la perspectiva de gènere.
- En tots els processos es té en compte fer les reunions de 18:00 a 20:00h per ser una
franja més compatible amb les tasques d’atenció i cura.
- En alguns processos s’ha ofert servei de cura per atendre els infants a fi que les mares
i pares puguin participar amb confiança i responsabilitat (La Model; Sessió de debat
per la millora de la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques de l'àrea
d'Ecologia Urbana; Sessions de diagnosi i de proposta del procés participatiu Pi i
Margall) .
- En el disseny de processos i sessions participatives s’ha incorporat a personal tècnic de
la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps per a vetllar per la incorporació
d’accions que donin compliment a la mesura de govern.
Alguns exemples d’inclusió dels diferents punts de vista en els diagnosis de projectes de
transformació són el procés participatiu Repensem el 22@ (2017-2018) que serveix de
diagnosi prèvia i que genera el Pacte posterior que motiva la modificació de PGM. El
continuat i actiu procés participatiu de la implementació del Programa Superilles en la ciutat
de Barcelona. També el PAM d’Ecologia Urbana i Gènere de febrer del 2020, ja citat.
En l’apartat de projectes, el procés participatiu transversal de la Meridiana (2017), ja explicat i
el de Pi i Margall són una bona mostra de incorporació de metodologies per garantir una visió
inclusiva en la posterior redacció dels projectes.
40
3.2.4 Elaboració, durant l’any 2017, de criteris i indicadors de gènere per a la
revisió de projectes.
Recentment, i donant continuïtat al Manual d’urbanisme de gènere, hem seguit treballant i
estem formalitzant la Guia pràctica per a la integració del gènere als Plans i Projectes. Xarxa
de vida quotidiana. Prospectiva de Model Urbà. Ecologia Urbana. 2020. És un document
elaborat en col·laboració amb Mònica Beguer Jornet i l’equip de Territoris XLM; pensat per
anar al detall i donar criteris de qualitat, recomanacions i paràmetres de millora de la vida
quotidiana, al servei dels equips tècnics que elaboren i revisen planejament, projectes d’espai
públic i d’equipaments.
La guia desplega 69 recomanacions de qualitat, agrupades en 19 indicadors de confort, i en 10
criteris de qualitat. Són : 1) Confort del vianant; 2) Transport públic i serveis; 3)
Infraestructura verda de qualitat; 4) Espai públic funcional; 5) Interacció amb perímetre urbà;
6) Proximitat i ús eficient dels equipaments; 7) Seguretat i claredat espacial; 8) Qualitat i
confort; 9) Arrelament; i 10) Espais de participació. I corresponen a 3 àmbits: espai físic,
activitats i percepció sobre l’entorn. Totes elles referides a l’espai públic, a les plantes baixes
de l’entorn, als edificis d’habitatges i als equipaments, per a millorar el confort en la xarxa de
vida quotidiana.
Destacar la voluntat d’una estructura senzilla i clara del document i la facilitat de comprensió
pràctica amb una infografia que explica, mot visualment, totes aquestes aportacions.
També, volem incorporar en aquest apartat d’elaboració de nous criteris per a millorar
projectes, el treball realitzat sobre Equipaments Municipals i perspectiva de gènere que
planteja enllaçar amb la Mesura de Govern sobre equipaments municipals amb perspectiva
de gènere.
Barcelona té prop de 900 equipaments municipals de diferents tipus que són llocs de trobada
i socialització per a totes les persones. Amb tot, existeix una bretxa de gènere en el seu ús. És
a dir, dones i homes viuen la ciutat i fan un ús diferencial dels serveis i equipaments
municipals, en funció dels rols tradicionals i les desigualtats de gènere que se’n deriven i que
condicionen la seva quotidianitat. Per això, des de la perspectiva de gènere, els equipaments
municipals han de ser espais inclusius, i el seu disseny, implantació i gestió han de situar la
41
vida al centre. Amb aquest objectiu, des de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del
Temps s’ha impulsat la realització l’estudi: “La incorporació de la perspectiva de gènere en el
disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona”, per Ana Paricio,
i Alba Domínguez i Konstantina Chrysostomou de la Cooperativa Pla Estel. L’estudi analitzà set
tipologies d’equipaments municipals: esportius, juvenils, d’infància, per a la gent gran,
d’atenció i inclusió social, comercials i culturals. I s’examinaren especialment aquells elements
(tant de l’interior, com de l’exterior dels equipaments) que podien estar generant usos
diferencials per sexe, o bé experiències d’usuari i/o usuària diferents, per tal de detectar
possibles obstacles i discriminacions, i per proposar alternatives per revertir-les des de la
perspectiva de gènere.
Una vegada finalitzat l’estudi, el passat mes de juliol es feu una sessió de treball intern, amb
personal municipal, que va aplegar més de 60 persones dels principals departaments i òrgans
de l’Ajuntament, implicats i responsables de la gestió, el disseny i la implantació dels
equipaments de la nostra ciutat. En el transcurs de la sessió es feu una presentació dels
principals resultats de l’estudi i s’obrí un espai pel debat sobre aspectes pertinents al gènere
en el disseny dels espais municipals i en la gestió d’aquests. A més, la sessió va servir per
reafirmar el compromís municipal amb la transformació feminista dels espais i equipaments
de la ciutat. Per això, es planteja l’elaboració d’una futura Mesura de Govern sobre
equipaments municipals i perspectiva de gènere i, en aquesta línia, properament s’activaran
reunions de diferents grups de treball per a dotar-la de contingut.
3.2.5 Incorporació dels programes de despesa de l’Àrea d’Ecologia Urbana en
l’anàlisi de l’impacte de gènere dels pressupostos municipals.
La distribució dels recursos econòmics entre dones i homes és un dels criteris fonamentals
que ens indica fins a quin punt una societat és equitativa o no en termes de gènere. Les
administracions públiques, com a òrgans (re)distribuïdors de recursos, tenen una gran
responsabilitat i una posició de privilegi per fer avançar la igualtat de gènere en aquesta
qüestió. Per tant, per garantir que els pressupostos afavoreixen l’equitat, cal revisar la
despesa i ingressos públics i el procés pressupostari des d’una perspectiva de gènere.
L’Ajuntament de Barcelona, i més concretament el Departament de Transversalitat de Gènere
de la Gerència de Recursos, elabora per tercer any consecutiu un informe d’impacte per
conèixer si la despesa municipal té incidència en la igualtat de gènere, si l’augmenta o la
disminueix. En aquest sentit, aquest anàlisi ha permès detectar quins programes de l’Àrea
42
d’Ecologia Urbana tenen impacte de gènere positiu, negatiu o neutre per tal de fer els ajustos
necessaris.
Els programes de l’Àrea d’Ecologia Urbana incorporats a l’anàlisi de l’impacte de gènere del
Pressupost Municipal 2020 han estat els següents:
0502 1631 – Neteja Viària.
0504 1341 – Mobilitat.
0504 4411 – Transport col·lectiu urbà de viatgers.
0504 4412 – Altres transports de viatgers.
Així mateix, des de la Gerència de l’Àrea d’Ecologia Urbana i la Direcció de Serveis de Gènere i
Polítiques del Temps (òrgan que elabora l’informe d’impacte de gènere dels pressupostos
municipals) s’ha acordat una incorporació progressiva dels programes de despesa específics
de l’àmbit d’urbanisme. Així, pel pressupost 2021 s’ha previst la inclusió del programa de
despesa 0505 1513 - Redacció de projectes-execució d'obres i ja s’ha articulat la participació
de la persona que n’és referent a la formació específica programada pel 4art trimestre de
2020.
3.2.6 Reducció dels impactes en la conciliació familiar
Reducció dels impactes en la conciliació familiar tant de les persones participants com de
l’equip tècnic encarregat dels processos de participació.
Per al compliment d’aquesta objectiu es procura convocar les sessions participatives en
franges horàries que permetin un major grau de conciliació familiar, és a dir evitant horaris
sopars i altres cures dels infants i persones dependents. Així mateix, es mira de facilitar un
servei per atendre criatures, si pot ser prèviament concertat , per ajustar a les necessitats de
les persones que participen en el procés.
En concret en el procés participatiu de la Model (2018) s’han fer les reunions de 18:00 a
20:00h per ser una franja compatible amb les tasques de atenció i cura i es va oferir servei de
cura d’infants per tal que les mares i pares podessin participar amb confiança i
responsabilitat.
Un altre exemple és el PAM D’ECOLOGIA URBANA I GÈNERE, que va tenir lloc el 25 de febrer
de 2020, de 17 a 20 h a l’Espai Jove la Fontana, Gràcia, i es va oferir un espai de cura d’infants
durant el temps de l’activitat.
Fer menció, en aquest apartat, relatiu a la reducció dels impactes en la conciliació familiar, a
la Instrucció de la Gerència Municipal de 15 de maig de 2020, relativa a l'establiment de
pautes en el treball a distància durant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-
19, per garantir al personal que presta serveis en la modalitat de treball a distancia la
desconnexió digital i el respecte i protecció dels temps de descans, permisos i vacances així
com la seva intimitat personal i familiar. Per al personal amb persones a càrrec (nens/es o
43
persones grans) afectats pel tancament de centres, es preveu, també, mesures de flexibilitat
en matèria de jornada i d’horaris.
POLIGONERES:
Justícia de gènere al marge dret del Besòs
Diagnosi
Serveis de Gènere i Polítiques del Temps
Gerència Municipal
Barcelona Regional
Amb la col.laboració de:
Novembre 2020
Document de treball
2
Índex
1. Introducció.............................................................................................................................2
1.1 Objectius............................................................................................................................................................5
1.2 Àmbit d’estudi...................................................................................................................................................6
1.3 Metodologia .....................................................................................................................................................8
1.4.1 Fons documentals i de dades prèvies...........................................................................................9
1.4.2 Observació de l’espai públic ............................................................................................................10
1.4.3 Grups de discussió............................................................................................................................12
1.4.4 Enquestes a persones ......................................................................................................................13
1.4.5 Dades laborals de les empreses.....................................................................................................13
2. Resultats.................................................................................................................................15
2.1 Observació de l’espai públic ..........................................................................................................................16
2.1.1 Elements generals de l’espai físic...................................................................................................16
2.1.2 Elements generals de l’espai social................................................................................................20
2.1.3 Elements específics ..........................................................................................................................24
2.2 Grups de discussió..........................................................................................................................................30
2.3 Enquestes a persones ....................................................................................................................................32
2.4 Dades laborals de les empreses...................................................................................................................33
2.4.1 Cens d’empreses dels polígons ......................................................................................................33
2.4.2 Mesures de foment d’una ocupació lliure de desigualtats i discriminacions de gènere.....34
2.4.3 Promoció de l’emprenedoria amb perspectiva de gènere.........................................................36
3. Conclusions ..........................................................................................................................37
3.1 Un espai públic que no facilita la vida quotidiana .....................................................................................38
3.2 Un territori amb ubicació estratègica però que trenca la cadena de tasques i cures........................41
3.3 Uns polígons actius però masculinitzats i poc equitatius.......................................................................43
4. Línies estratègiques de proposta ....................................................................................45
5.Com passem a l’acció?Definició del Pla de Justícia de Gènere ................................50
6. Agents implicats al projecte .............................................................................................52
1
Aquest document és una diagnosi urbana i
econòmica amb perspectiva de gènere dels
polígons del marge dret del Besòs. La diagnosi
urbana pretén obtenir, mitjançant l'observació
i la participació, una radiografia de les
característiques de l’entorn urbà des del punt de
vista de la vida quotidiana i les cures. La diagnosi
econòmica busca apropar-se al món laboral i
de cures desde la perspectiva de l'economia
feminista. Amb els resultats d’aquesta diagnosi
s’han elaborat unes conclusions i unes línies
estratègiques de treball.
2 1. Introducció
3
I n t r o d u cci ó
Font: En base a l’ortofoto extreta del Institut
Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2020)
“Les traves urbanes condicionen la presència i la
situació de les dones en els polígons industrials.
A aquestes, cal afegir-hi les desigualtats de
gènere estructurals del món laboral, molt
presents també en els polígons industrials.”
La justícia de gènere passa per garantir la
construcció d’una ciutat on les dones tenen
veu i capacitat de decisió, on les tasques
domèstiques i de cura estiguin distribuïdes de
manera més equitativa i justa, i on el mercat
laboral no sigui un espai de discriminacions i
desigualtats de gènere. Una ciutat on la pobresa
i la precarietat, que actualment tenen rostre de
dona, vagin desapareixent, i on totes ens puguem
sentir segures, gaudint d’una vida lliure de totes
les violències. El reconeixement i la defensa de la
diversitat sexual, cultural, d’edat, religiosa, d’origen,
funcional o nacional de les dones són també
pilars d’una ciutat equitativa. Una Barcelona on
ens puguem sentir protagonistes i en posició
d’igualtat tant en l’esfera cultural, econòmica,
social i política com també en l’espai públic.
Els polígons que existeixen a Barcelona són part
de la història i del present productiu de la ciutat.
Són espais on es desenvolupen activitats laborals,
entre d’altres, diàriament i durant el dia i la nit. Tot i
queenl’actualitatlamajoriadelspolígonsestroben
en els marges i les zones limítrofes de Barcelona,
alguns han quedat entre barris i fronteres urbanes
i desurbanitzades, com és el cas dels de Bon
Pastor, Torrent de l’Estadella, Montsolís i Verneda
Industrial. Aquesta casuística urbana genera
problemes de mobilitat i d’inseguretat que
requereixenunaintervenciópública.Elsobstacles
urbans condicionen la presència i la situació de
les dones en els polígons industrials, així com l’ús
que en fan d'aquest espai i com s’hi senten en ell.
A aquests, cal afegir-hi les desigualtats de gènere
estructurals del món laboral, molt presents també
en els polígons industrials.
4
I n t r o d u cci ó
Font: Document de la Mesura de govern d’Urbanisme
amb pespectiva de gènere de )l’Ajuntament de Barcelona
(2017)
La combinació de millores urbanes i econòmiques
amb una perspectiva de gènere redundarà en
benefici dels treballadors i de les treballadores
dels polígons, en la revitalització de la zona i en el
veïnatge que els envolta.
L’objectiu i l’enfocament general és el
de la transformació de l’espai envers la
multifuncionalitat en termes urbans i d’activitats
de les persones que hi transiten, treballen en els
polígons o hi viuen a prop.
El Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020
planteja, en aquest sentit, actuacions que es
troben tant en l’eix B d’Economia per a la Vida
i Organització del Temps i en el D de Barris
Habitables i Inclusius. És a dir, intervencions
que s’han de portar a terme en l’àmbit dels
treballs que desenvolupen les persones, com en
les transformacions urbanes desitjables per a
obtenir una ciutat on tothom pugui gaudir i viure
sense desigualtats.
La segona de les Línies d’actuació prioritàries de
l’Estratègia per l’Ocupació de Barcelona (2016-
2020) és “incorporar la perspectiva de gènere en
totes les actuacions que es portin a terme en el
marc de l’Estratègia per l’Ocupació. Aquí caldrà
fer especial atenció a la lluita contra l’escletxa
salarial de gènere que reflecteix la discriminació
i les desigualtats en el mercat de treball vers les
dones. Així mateix, caldrà parar atenció a avançar
en el reconeixement del treball no remunerat
que es realitza fonamentalment a la llar i en
la cura de les persones i que es desenvolupa
majoritàriament per les dones”.
Així mateix, el PAM 2016 – 2019 presenta l’Eix
3.3 - Urbanisme per als barris que incorpora
l’actuació 3.3.20 Recuperar el teixit industrial:
Torrent Estadella i Verneda Industrial. Aquesta
actuació proposa “millorar la vitalitat i els espais
públics del polígon, millorar la senyalització i la
dotació de serveis urbans, i també la recuperació
de les naus en desús per impulsar-hi el
manteniment de l’activitat industrial, afavorint la
producció de béns industrials de proximitat i les
activitats industrials vinculades a la innovació,
la formació i la millora del metabolisme
urbà. Coordinar-se amb les petites i mitjanes
empreses, l’economia cooperativa, social i
solidària i petits emprenedors per dinamitzar-ne
l’activitat”.
En la mateixa direcció, la mesura de govern
d’Urbanisme amb Perspectiva de Gènere:
L’urbanisme de la vida quotidiana (Març, 2017)
planteja la següent actuació:
3.1.7 Projecte pilot en polígon industrial des
de la perspectiva de gènere, tenint present la
mobilitat i la seguretat, la millora del disseny
de l’espai urbà i les polítiques d’ocupació i
gènere. Es proposa treballar en el cas del
polígon del Bon Pastor i Torrent de l’Estadella,
i fer-ho en coordinació amb Barcelona Activa i
el projecte de Pla de Barris.
5
I n t r o d u cci ó
1.1 Objectius
Els polígons de la zona del Besòs requereixen d’una
actuació transversal, amb perspectiva de gènere,
que propiciï una transformació de l’espai urbà en
termes d’accessibilitat i seguretat per garantir
que tothom pugui treballar, fer servir els polígons
i transitar per la zona amb total autonomia i amb
igualtatd’oportunitats. D’altrabanda,ésnecessari
portar a terme un canvi progressiu de model
econòmic amb criteris innovadors i socials, que
posienelcentreelementsdel’economiafeminista,
fomentant la contractació femenina de qualitat,
l’emprenedoria de les dones i la seva participació
en uns sectors fins ara masculinitzats, impulsant
així el seu empoderament a la societat. Així mateix
s’ha de garantir que les cures i altres treballs de
sosteniment de la vida es poden realitzar en les
millors condicions.
Per tant, l’objectiu estratègic de Poligoneres és
doble; d’una banda es tracta de fer realitat una
transformació de l’espai públic dels polígons
basada en un urbanisme de la vida quotidiana.
I d’altra aconseguir que aquests polígons siguin
també motors de la justícia de gènere en el món
econòmic.
Aquest projecte consta d’una anàlisi urbana
i econòmica dels polígons del marge dret del
Besòs, centrada en aquests dos àmbits: 1. L’espai
públic. 2. El món econòmic, laboral i de cures.
A partir d’aquesta anàlisi s’obtenen uns resultats
i s’extreuen unes conclusions transversals que
s’estan portant a terme en l’actualitat. Aquestes
engloben les dues vessants: espai públic i món
econòmic, laboral i de cures.
Per últim, amb l’elaboració Pla de Justícia de
Gènere es presentaran propostes concretes
d’actuació sobre el territori.
Font: Procés de treball - Pla estel (2020)
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"
Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"

More Related Content

Similar to Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"

Mesura de govern de gestió ètica i responsable de dades
Mesura de govern de gestió ètica i responsable de dadesMesura de govern de gestió ètica i responsable de dades
Mesura de govern de gestió ètica i responsable de dades
Ajuntament de Barcelona
 
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
CGD2021 - "Serveis socials digitals i més propers a les persones"
CGD2021 - "Serveis socials digitals i més propers a les persones"CGD2021 - "Serveis socials digitals i més propers a les persones"
CGD2021 - "Serveis socials digitals i més propers a les persones"
Congrés Govern Digital
 
Pla d'Adolescència i Joventut 2013 - 2016
Pla d'Adolescència i Joventut 2013 - 2016Pla d'Adolescència i Joventut 2013 - 2016
Pla d'Adolescència i Joventut 2013 - 2016
Ajuntament de Barcelona
 
Pla de desenvolupament econòmic del districte de Sant Andreu 2017-2021
Pla de desenvolupament econòmic del districte de Sant Andreu 2017-2021Pla de desenvolupament econòmic del districte de Sant Andreu 2017-2021
Pla de desenvolupament econòmic del districte de Sant Andreu 2017-2021
Ajuntament de Barcelona
 
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdfSeguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Ajuntament de Barcelona
 
Mesura de Govern: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
Mesura de Govern: Setmana de la Mobilitat Sostenible i SeguraMesura de Govern: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
Mesura de Govern: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
Ajuntament de Barcelona
 
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...
Ajuntament de Barcelona
 
Viure i Conviure a Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
Viure i Conviure a Vilanova i la Geltrú (Barcelona) Viure i Conviure a Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
Viure i Conviure a Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
IntegraLocal
 
Pla de desenvolupament econòmic d'Horta-Guinardó 2018-2022
Pla de desenvolupament econòmic d'Horta-Guinardó 2018-2022Pla de desenvolupament econòmic d'Horta-Guinardó 2018-2022
Pla de desenvolupament econòmic d'Horta-Guinardó 2018-2022
Ajuntament de Barcelona
 
Presentació Pla De Barris 31·03·09
Presentació Pla De Barris 31·03·09Presentació Pla De Barris 31·03·09
Presentació Pla De Barris 31·03·09
Veïns de L'Ametlla
 
Pla Municipal per a les Persones Grans
Pla Municipal per a les Persones GransPla Municipal per a les Persones Grans
Pla Municipal per a les Persones Grans
Ajuntament de Barcelona
 
Pla Director de les TIC
Pla Director de les TICPla Director de les TIC
Pla Director de les TIC
Ajuntament de Barcelona
 
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...
Ajuntament de Barcelona
 
22@ Barcelona 2000-2015: El districte de la innovació de Barcelona
22@ Barcelona 2000-2015: El districte de la innovació de Barcelona22@ Barcelona 2000-2015: El districte de la innovació de Barcelona
22@ Barcelona 2000-2015: El districte de la innovació de Barcelona
Barcelona Activa
 
Memòria 2013 Consell Consultiu Hàbitat Urbà
Memòria 2013 Consell Consultiu Hàbitat UrbàMemòria 2013 Consell Consultiu Hàbitat Urbà
Memòria 2013 Consell Consultiu Hàbitat Urbà
Ajuntament de Barcelona
 
Superilles: barris a velocitat humana
Superilles: barris a velocitat humanaSuperilles: barris a velocitat humana
Superilles: barris a velocitat humana
Ajuntament de Barcelona
 
Informe de l'Acció de Govern 2017
Informe de l'Acció de Govern 2017Informe de l'Acció de Govern 2017
Informe de l'Acció de Govern 2017
Ajuntament de Barcelona
 
Eloi Juvillà
Eloi JuvillàEloi Juvillà

Similar to Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere" (20)

Mesura de govern de gestió ètica i responsable de dades
Mesura de govern de gestió ètica i responsable de dadesMesura de govern de gestió ètica i responsable de dades
Mesura de govern de gestió ètica i responsable de dades
 
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
 
CGD2021 - "Serveis socials digitals i més propers a les persones"
CGD2021 - "Serveis socials digitals i més propers a les persones"CGD2021 - "Serveis socials digitals i més propers a les persones"
CGD2021 - "Serveis socials digitals i més propers a les persones"
 
Dossier pla inclusió social
Dossier pla inclusió socialDossier pla inclusió social
Dossier pla inclusió social
 
Pla d'Adolescència i Joventut 2013 - 2016
Pla d'Adolescència i Joventut 2013 - 2016Pla d'Adolescència i Joventut 2013 - 2016
Pla d'Adolescència i Joventut 2013 - 2016
 
Pla de desenvolupament econòmic del districte de Sant Andreu 2017-2021
Pla de desenvolupament econòmic del districte de Sant Andreu 2017-2021Pla de desenvolupament econòmic del districte de Sant Andreu 2017-2021
Pla de desenvolupament econòmic del districte de Sant Andreu 2017-2021
 
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdfSeguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
 
Mesura de Govern: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
Mesura de Govern: Setmana de la Mobilitat Sostenible i SeguraMesura de Govern: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
Mesura de Govern: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
 
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...
 
Viure i Conviure a Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
Viure i Conviure a Vilanova i la Geltrú (Barcelona) Viure i Conviure a Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
Viure i Conviure a Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
 
Pla de desenvolupament econòmic d'Horta-Guinardó 2018-2022
Pla de desenvolupament econòmic d'Horta-Guinardó 2018-2022Pla de desenvolupament econòmic d'Horta-Guinardó 2018-2022
Pla de desenvolupament econòmic d'Horta-Guinardó 2018-2022
 
Presentació Pla De Barris 31·03·09
Presentació Pla De Barris 31·03·09Presentació Pla De Barris 31·03·09
Presentació Pla De Barris 31·03·09
 
Pla Municipal per a les Persones Grans
Pla Municipal per a les Persones GransPla Municipal per a les Persones Grans
Pla Municipal per a les Persones Grans
 
Pla Director de les TIC
Pla Director de les TICPla Director de les TIC
Pla Director de les TIC
 
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...
 
22@ Barcelona 2000-2015: El districte de la innovació de Barcelona
22@ Barcelona 2000-2015: El districte de la innovació de Barcelona22@ Barcelona 2000-2015: El districte de la innovació de Barcelona
22@ Barcelona 2000-2015: El districte de la innovació de Barcelona
 
Memòria 2013 Consell Consultiu Hàbitat Urbà
Memòria 2013 Consell Consultiu Hàbitat UrbàMemòria 2013 Consell Consultiu Hàbitat Urbà
Memòria 2013 Consell Consultiu Hàbitat Urbà
 
Superilles: barris a velocitat humana
Superilles: barris a velocitat humanaSuperilles: barris a velocitat humana
Superilles: barris a velocitat humana
 
Informe de l'Acció de Govern 2017
Informe de l'Acció de Govern 2017Informe de l'Acció de Govern 2017
Informe de l'Acció de Govern 2017
 
Eloi Juvillà
Eloi JuvillàEloi Juvillà
Eloi Juvillà
 

More from Ajuntament de Barcelona

Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.
Ajuntament de Barcelona
 
240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf
240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf
240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf
Ajuntament de Barcelona
 
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones gransCom combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
Ajuntament de Barcelona
 
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022
Ajuntament de Barcelona
 
Estat de la ciutat 2022
Estat de la ciutat 2022Estat de la ciutat 2022
Estat de la ciutat 2022
Ajuntament de Barcelona
 
Pla de Salut Mental 2023-2030
Pla de Salut Mental 2023-2030Pla de Salut Mental 2023-2030
Pla de Salut Mental 2023-2030
Ajuntament de Barcelona
 
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsPetita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals
Ajuntament de Barcelona
 
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
Ajuntament de Barcelona
 
Balanç de Festes Majors de tardor 2022
Balanç de Festes Majors de tardor 2022Balanç de Festes Majors de tardor 2022
Balanç de Festes Majors de tardor 2022
Ajuntament de Barcelona
 
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023Informe d’inici del curs escolar 2022-2023
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023
Ajuntament de Barcelona
 
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022
Ajuntament de Barcelona
 
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatInforme estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Ajuntament de Barcelona
 
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...
Ajuntament de Barcelona
 
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...
Ajuntament de Barcelona
 
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURA
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURATAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURA
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURA
Ajuntament de Barcelona
 
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025
Ajuntament de Barcelona
 
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
Ajuntament de Barcelona
 
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf
Ajuntament de Barcelona
 
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdf
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdfReglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdf
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdf
Ajuntament de Barcelona
 
Barcelona Ciutat Patrimoni
 Barcelona Ciutat Patrimoni Barcelona Ciutat Patrimoni
Barcelona Ciutat Patrimoni
Ajuntament de Barcelona
 

More from Ajuntament de Barcelona (20)

Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.
 
240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf
240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf
240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf
 
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones gransCom combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
 
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022
 
Estat de la ciutat 2022
Estat de la ciutat 2022Estat de la ciutat 2022
Estat de la ciutat 2022
 
Pla de Salut Mental 2023-2030
Pla de Salut Mental 2023-2030Pla de Salut Mental 2023-2030
Pla de Salut Mental 2023-2030
 
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsPetita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals
 
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
 
Balanç de Festes Majors de tardor 2022
Balanç de Festes Majors de tardor 2022Balanç de Festes Majors de tardor 2022
Balanç de Festes Majors de tardor 2022
 
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023Informe d’inici del curs escolar 2022-2023
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023
 
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022
 
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatInforme estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
 
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...
 
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...
 
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURA
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURATAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURA
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURA
 
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025
 
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
 
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf
 
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdf
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdfReglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdf
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdf
 
Barcelona Ciutat Patrimoni
 Barcelona Ciutat Patrimoni Barcelona Ciutat Patrimoni
Barcelona Ciutat Patrimoni
 

Informe de seguiment: "Urbanisme amb perspectiva de gènere"

  • 1. INFORME DE SEGUIMENT 2019-2020 DE LA MESURA DE GOVERN: “URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE. URBANISME DE LA VIDA QUOTIDIANA” Tinència d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat Tinència de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Novembre de 2020
  • 2. 1 OBJECTE........................................................................................................................................3 MESURA DE GOVERN. METODOLOGIA........................................................................................4 GRAU DE COMPLIMENT DE LES ACTUACIONS PLANTEJADES A LA MESURA DE GOVERN URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE ...........................................................................4 3.1 Actuacions que generen un canvi en el model urbà.....................................................5 URBANISME ...................................................................................................................5 MEDI AMBIENT I SERVEIS URBANS................................................................................7 ENLLLUMENAT.............................................................................................................10 NETEJA.........................................................................................................................10 MOBILITAT...................................................................................................................10 MODEL URBÀ...............................................................................................................11 PROGRAMA DE PROTEGIM LES ESCOLES ....................................................................12 MES ESPAI PER ALS VIANANTS ....................................................................................14 MESURES DE MILLORA DEL BUS..................................................................................17 NOUS CORREDORS BICI ...............................................................................................17 PROGRAMA AMPLIEM ESPAIS EDUCATIUS AMB LA COMUNITAT..............................18 3.1.2 Elaboració d’un mapa de ciutat........................................................................18 3.1.3 Integració de la perspectiva de gènere en la definició dels projectes de transformació del Pla de Barris.......................................................................................22 3.1.4 Revisió, amb perspectiva de gènere, del recull d’elements urbans.................27 3.1.5 Implantació de la darrera fase de la nova xarxa de bus...................................27 3.1.6 Realització d’un pla de mobilitat escolar amb perspectiva de gènere ............29 3.1.8 Integració de la perspectiva de gènere en el programa Superilles..................31 3.1.9 Procés de reflexió participada dels eixos de l’avinguda Meridiana.................33 3.1.10 Projecte pilot al districte de Gràcia per a la producció d’un mapa de la xarxa quotidiana .......................................................................................................................35 3.2 Actuacions de canvi institucional ...........................................................................36 3.2.1 Organització de capacitacions i formacions en perspectiva de gènere...........36 3.2.2 Elaboració d’un manual amb criteris de gènere per al personal .....................38 3.2.3 Incorporació immediata, en la fase de diagnòstic, dels projectes de transformació de metodologies diverses,.......................................................................39
  • 3. 2 3.2.4 Elaboració, durant l’any 2017, de criteris i indicadors de gènere per a la revisió de projectes..........................................................................................................................40 3.2.5 Incorporació dels programes de despesa de l’Àrea d’Ecologia Urbana en l’anàlisi de l’impacte de gènere dels pressupostos municipals. ..................................................41 3.2.6 Reducció dels impactes en la conciliació familiar..................................................42
  • 4. 3 OBJECTE La mesura de Govern “Urbanisme amb Perspectiva de Gènere. L’urbanisme de la vida quotidiana” situa la vida quotidiana en el centre de les seves polítiques i pretén des d’una perspectiva d’igualtat, tenint en compte la diversitat de gènere, origen, edat o funcional del veïnatge, donar resposta a altres necessitats i vivències, imprescindibles per construir barris. l'Ajuntament de Barcelona amb aquesta mesura es proposa redissenyar la ciutat amb l'objectiu de visibilitzar la diversitat d'activitats, usos i tasques que hi realitzen cada dia les persones. Desplaçant el focus de l'urbanisme barceloní de la vessant productiva a la mirada humana. Aquest informe té per objecte, donant continuïtat al compromís de transparència i rendició de comptes de la Regidoria de Feminismes i LGTBI (actualment, Tinència d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI), valorar el grau de compliment d’aquesta mesura de govern així com les actuacions realitzades.
  • 5. 4 MESURA DE GOVERN. METODOLOGIA Integrar la perspectiva de gènere en les polítiques d’urbanisme, és a dir, sobre el planejament i la gestió urbanística, l’espai públic, la mobilitat i l’ecologia de la ciutat de Barcelona. Metodologia, que el treball en els projectes sigui: - Multiescalar. Des del detall dels espais públics fins a la lectura integral del territori i en les diverses etapes de la planificació urbana, evitant la sectorització que la planificació genera. - Interdisciplinari. Que s’abordi entre les diverses àrees de l’Administració i que incorpori diversitat de coneixements. - Participatiu. Que garanteixi que la informació flueixi de forma bidireccional entre els veïnats i l’Administració i diversifiqui els mètodes per tal que hi pugui participar gent diversa. GRAU DE COMPLIMENT DE LES ACTUACIONS PLANTEJADES A LA MESURA DE GOVERN URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE La Mesura de Govern d’Urbanisme amb Perspectiva de Gènere defineix les accions a realitzar en dos grups: 1. Actuacions que generen un canvi en el model urbà. 2. Actuacions de canvi institucional. Aquests dos apartats, a la vegada, despleguen un seguit d’actuacions. Repassem totes les actuacions proposades en la Mesura de Govern (mantenim la mateixa numeració que consta en la Mesura de Govern):
  • 6. 5 3.1 Actuacions que generen un canvi en el model urbà 3.1.1 Integració d’aquesta perspectiva en totes i cadascuna de les accions i els projectes de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Val a dir que el model urbà de Barcelona és un exemple de ciutat pròxima, accessible i compacta que des de fa molts anys s’ha tingut en compte la mixtura d’usos tant a escala de barri com de districte. Amb l’aprovació d’aquesta Mesura es va voler fer un pas més i situar al centre aquesta mirada de gènere que facilita la vida quotidiana i fer que s’integrés en tots i cadascun dels plans, dels projectes i actuacions, independentment de la seva dimensió o transcendència. Des del punt de vista de cadascuna de les Gerències de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat podem exposar els criteris de les línies d’actuació i també els exemples més significatius. URBANISME La reformulació del planejament de la ciutat dona continuïtat al model de ciutat compacta amb mixtura d’usos i estendre a tots els barris. Potencia la complementació i convivència de les activitats de la residència, d’oficines, del comerç, d’oci, i també de l’activitat industrial, amb els usos propis dels equipaments: docents , esportius, cívics, administratius, de cura de la salut, etc. Es treballa en enfortir la xarxa de vida quotidiana als barris, formada pel conjunt d’espais de relació, d’equipaments quotidians, comerços, parades de transport públic i carrers que els connecten, conjuntament amb els altres teixits edificats. Aquesta interconnexió en xarxa demana un espai públic de qualitat per a totes les persones que hi viuen i que hi treballen. Un espai públic segur, amb atenció a les cures, amb vegetació que ens faci més sostenibles i amb un mobilitat que prioritzi el o la vianant, la bicicleta i el transport públic. Aquesta xarxa física ha de permetre i potenciar una xarxa social de relació i cura que potenciï una vida digna. Per posar un bon exemple, podem citar el document elaborat de Modificació del Pla General Metropolità 22@2020 per a la seva aprovació inicial que integra la perspectiva de perspectiva de gènere. S’inicia amb el "Repensem el 22@", un procés participatiu dirigit al veïnat del conjunt dels barris del Poblenou i del Besòs i el Maresme amb la voluntat de desenvolupar, mitjançant una metodologia oberta i inclusiva que garanteixi una participació real de la ciutadania, una diagnosi compartida de reptes i necessitats i una proposta estratègica per a repensar el 22@. A data de 19 de novembre de 2018 es valida el Pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible” amb la signatura per tots els agents socials, veïnals i econòmics que formen part de la Comissió Ampliada.
  • 7. 6 La integració de la diagnosi i de les aportacions que formen part del pacte contribueixen a fer un document de planejament que dona una resposta real i que atén les demandes de vida quotidiana per fer aquests barris més inclusius i sostenibles. D’altra banda, ressaltar la elaboració de l’ informe d’impacte de gènere que s’incorpora al document de planejament de la Modificació del PGM22@2020, que es tramita per a la seva aprovació inicial, en compliment del que estableix el Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (art.9.1) de 5 de febrer de 2019. Els objectius de l’informe de impacte de gènere són: Conèixer de manera prèvia els possibles efectes de l’aplicació que el planejament pot tenir i sobre homes i dones i també sobre altres grups diversos de població. Garantir que la planificació no produeixi efectes negatius en la seva aplicació ni discriminació indirecta. I, finalment, proposar-ne mecanismes de correcció si cal.
  • 8. 7 MEDI AMBIENT I SERVEIS URBANS MEDI AMBIENT Entenem que som una societat interdependent, és a dir som persones dependents unes de les altres, especialment en molts períodes de la nostra vida. I també som ecodependents: és a dir, el medi ambient i la natura ens permeten les condicions favorables per la vida de les persones i dels animals. Per això, clarament, l’urbanisme amb perspectiva de gènere posa la sostenibilitat ambiental, també, en el centre de les polítiques, perquè ens cal per a la sostenibilitat de la vida quotidiana. Per això adaptem els espais i les condicions de vida a les necessitats de les persones. Amb una visió atenta al valor de l’austeritat i l’estalvi energètic, el consum responsable i el reciclatge. Altrament, atenem les, afectacions i necessitats de les dones i grups de població vulnerables, respecte la sostenibilitat i el canvi climàtic En aquest sentit, la perspectiva de gènere s’incorpora en la redacció del Pla clima i la Declaració d’emergència climàtica de diverses maneres. Es revisa més d’una trentena de plans, entre ells el Pla per la justícia de gènere (2016-2020). A més, s’incorpora vàries accions relacionades amb el canvi climàtic en aquest pla, dels quals es reporta anualment. També es realitza un anàlisi de l’impacte del canvi climàtic en les dones a través de varis estudis realitzats en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona. En aquest sentit, s’observa, per exemple, que la mortalitat deguda a la calor extrema és molt més elevada en les dones (un 70%) que en els homes, a causa de també una més elevada presència de pobresa energètica. També en relació al paper de la dona en les cures. Així mateix, en totes les accions sobre justícia climàtica l’objectiu és la protecció dels grups més vulnerables i també fer accions climàtiques inclusives que beneficiïn a tota la ciutadania, davant la situació d’emergència ambiental.
  • 9. 8 Destacar el projecte específic d’emprenedoria de dones per desenvolupar projectes de component ambiental, que portem a terme en col·laboració amb el c40 i Barcelona Activa. Es tracta d’un projecte de mentoria que proporciona assessorament ambiental a 13 projectes femenins en el que participen 19 dones. Amb el c40 també treballem en temes de recerca de gènere sobre mobilitat i urbanisme i s’han organitzat les jornades de Dones pel Clima en el marc de la Setmana de la Resiliència i de l’Smart City Congres (2018). També hem treballat en la Guia d’incorporació de criteris ambientals en l’urbanisme. Un dels objectius és “Esdevenir una ciutat inclusiva, garantint la igualtat de tots els ciutadans i incorporar la perspectiva de gènere de forma transversal.” Aquest criteris ambientals inclouen aspectes relatius a l’aigua, el verd, i els residus, la qualitat ambiental, amb la salut i el benestar de la ciutadania com a objectiu principal. Volem citar, a més a més, que anualment es realitza la enquesta d’Ecologia Urbana en la que s’integra la perspectiva de gènere. El 2017 s’observà que les dones manifesten més sovint la consciència de la importància dels hàbits i els comportaments de la vida quotidiana en relació amb la sostenibilitat ambiental (un 62,3% respecte a un 57,5% dels homes) i això es reflecteix en el fet que tenen comportaments més proclius a la sostenibilitat en el camp del consum i els residus. Tot i que els homes són més sensibles a la sostenibilitat en qüestions relacionades amb l’energia. Finalment, presentar el projecte de Refugis climàtics. Barcelona ha adaptat 11 centres escolars per contribuir a la construcció d’una ciutat resilient davant l’emergència climàtica, d’acord amb els objectius de la Declaració d’Emergència Climàtica de Barcelona, en el marc d’un projecte europeu. Les actuacions se centren en tres eixos. Mesures blaves, relacionades amb l’aigua; verdes, l’augment de verd, arbres i zones d’ombra verdes; i les actuacions grises, per millorar l’aïllament en edificis, proteccions en façanes i cobertes i tendals per augmentar la zona d’ombres. Aquests patis escolars restaran oberts al veïnat com a refugis climàtics quan hi hagi onades de calor a partir del pròxim estiu i com a patis oberts al barri.
  • 10. 9 Els refugis climàtics s’emmarquen en l’estratègia global de millores dels equipaments escolars per mitigar els impactes del canvi climàtic i de transformació de l’espai públic dels entorns escolars per pacificar-los i guanyar espai. Aquestes actuacions han permès recuperar uns 1.000 metres quadrats de sòl natural amb vegetació als patis de les escoles, en substitució de terra de formigó i s’han creat 2.213 metres quadrats de nous espais d’ombra amb pèrgoles i tendals. A més, s’han plantat un total de 74 arbres, equivalent als que hi ha en dues illes senceres de l’Eixample, i s’han instal·lat 26 nous punts d’aigua. DISTRICTE BARRI ESCOLA Ciutat Vella S.Pere, Sta. Caterina i la Ribera Cervantes L’Eixample Nova Esquerra de l’Eixample Els Llorers Sants – Montjuïc La Marina del Port Ramon Casas Les Corts Les Corts Ítaca Sarrià – Sant Gervasi El Putxet i Farró Poeta Foix Gràcia Vallcarca i Penitents Rius i Taulet Horta – Guinardó La Font d’en Fargues Font d’en Fargues Nou Barris Les Roquetes Antaviana (Institut Escola) Sant Andreu Sant Andreu Can Fabra Sant Martí El Poblenou Poblenou Sant Martí La Vila Olímpica Vila Olímpica En aquest projecte d’àmbit europeu hi ha participat l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona, Barcelona Cicle de l’Aigua, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’ICTA-UAB, l’Institut de Salut Global de Barcelona i l’escola Vila Olímpica. La inversió total del projecte ha estat de 5 milions d’euros i la subvenció europea n’ha cobert el 80%. A més a més, aquest estiu (2020) s’ha actuat en 56 centres educatius amb una inversió municipal de 3,7 milions d’euros en obres, executades a través del Consorci d’Educació, per mitigar els impactes del canvi climàtic des dels equipaments escolars. Són actuacions d’aïllament i confort tèrmic, augment d’espais d’ombra o energia renovable i eficiència energètica. Les obres per a les transformacions de les escoles s’han fet durant l’estiu i, malgrat moltes estan finalitzades, s’espera que acabin en la seva totalitat durant la primera quinzena d’octubre.
  • 11. 10 ENLLLUMENAT Les actuacions de renovació de l’enllumenat públic que s’estan portant a terme, amb tecnologia led, incorporen, d’una banda, llum blanca, millor reproducció cromàtica i més sensació de llum, i per tant es llegeix l’espai públic de més qualitat. D’altra banda, aporten una homogeneïtat molt alta, sense punts foscos en els trajectes, i per tant es te major percepció de seguretat. S’ajunta un plànol de millora de l’enllumenat públic. NETEJA Pel que fa a neteja, destacar que en les reubicacions de contenidors es té en compte tenir una bona facilitat d’accés i un recorregut sense obstacles, per dipositar la brossa; és a dir, tenir uns espais més segurs, accessibles i amb bona visualització. MOBILITAT Vinculat amb la necessitat de fer una ciutat més saludable i amb major qualitat ambiental, la mobilitat de Barcelona va cap a una mobilitat més sostenible que garanteixi opcions diverses i privilegiï els recorreguts de vianants, així com l’accessibilitat, l’autonomia i la percepció de seguretat de les dones. Treballa per una major qualitat del transport públic, millorant la freqüència tant de dia com de nit. Facilita l’autonomia, la diversitat de rutes i mitjans de transport, per a reduir el temps de transició d’un tipus de transport a un altre. Incrementa l’accessibilitat a tots els mitjans de transport, ja sigui per a persones amb cotxets de canalla, cadires de roda, caminadors o carros de la compra. Més endavant, en el punts 3.1.5 i 3.1.6, s’amplia la informació de mobilitat en relació al bus i a la mobilitat escolar.
  • 12. 11 MODEL URBÀ Promovem un espai públic per una vida digna per a totes les persones, de totes les edats i condicions. Recordant que som interdepenendets (necessitem de les cura d’uns i altres per néixer, créixer i viure) i que també que som ecodependents, és a dir que ens cal un medi ambient sa i equilibrat que ens permeti una vida saludable. Per això prioritzem en cada barri la mobilitat a peu, i amb bicicleta a més de la del transport públic. Tenim especial cura de l’espai públic del veïnat i dels entorns d’activitats quotidianes dels col·lectius vulnerables (equipaments escolars i cívics i socials). Procurem una xarxa física de recorreguts agradables per caminar, estar i conviure, amb elements per seure, espais jugables, i una vegetació que ens aproximi a la natura i que mitigui els efectes del canvi climàtic en els entorns urbans. Per tant, s’ha integrat aquesta mirada en tots els projectes de la Gerència, resultant els més exemplificadors: L’execució de la urbanització de l’AVINGUDA MERIDIANA, tram entre Glòries i Mallorca (i prevista continuïtat) com a espai atractor dels barris que travessa, el Clot i el Camp de l’Arpa, en aquest tram amb una important ampliació de les voreres, amb més verd, més ombra, bancs i cadires per seure, amb àrees de jocs en la rambla central que donar continuïtat al parc de la Canòpia de Glòries, amb un notable eix per a la circulació de bicicletes. Remarcar la urbanització dels nodes de creuament, que identifiquen fites en aquells espais de creuament dels carrers més actius, més concorreguts i amb més comerç; fites que permeten seqüenciar i pautar la llargària d’aquesta extensa avinguda.
  • 13. 12 El projecte del CARRER DE PI I MARGALL com a corredor verd i espai de relació social del veïnatge. Fruit d’un especial procés participatiu en els barris del Camp d’en Grasot - Gràcia Nova i del Baix Guinardó, aquest projecte prioritza un parc arbrat i enjardinat per al veïnatge (?) on la mobilitat rodada, amb una traça corba oberta, s’integra amb respecte a les altres funcions principals de l’espai: viure, passejar, estar i gaudir de la natura. La implantació del programa SUPERILLES, DE SANT ANTONI, D’HORTA, I DEL POBLE NOU, en modalitat estructurant o tàctica, ha aplicat els criteris d’urbanisme inclusiu i de vida quotidiana d’una manera exemplar. Ressaltar els consistents processos de participació, que ajuden a trobar complicitat entre tots els actors participants i a identificar el resultat final com un objectiu compartir, i per tant com un producte gratificant. En aquest 2020, i de gran rellevància, s’està portant a terme el programa de millora dels espais públics dels entorns escolars, que posa especial cura a generar espais segur i propicis per una bona convivència de la comunitat educativa, criatures, joves, docents i famílies, per enfortir la seva xarxa social de vida quotidiana: PROGRAMA DE PROTEGIM LES ESCOLES El seu objectiu és el d’ampliar els espais públics en l’entorn i accés a les escoles, i dotar-los de major seguretat, permetre la interrelació social en espais més amplis i alhora guanyar espais pacificats que aniran creant i enfortint la xarxa de vida quotidiana dels barris. 1. Pacificar el trànsit en l’entorn escolar. 2. Aportar les condicions físiques per millorar la seva habitabilitat com a lloc d’estada 3. Visualitzar l’entorn escolar i implicar les comunitats educatives i veïnals en la configuració i ús d’aquest espai públic important de la xarxa de vida quotidiana del barri Criteris d’intervenció per a la “Pacificació del trànsit” - Reduir espai destinats als vehicles (carrils de circulació i espais d’aparcament). - Reduir la velocitat, preferiblement a 20. - Identificar i protegí els itineraris (Integració camins escolars) - Senyalitzar verticalment i horitzontalment. - Semaforitzar. - Posa xicanes - Millorar l’enllumenat - Posar elements de seguretat (baranes, pilones) Criteris per a la millora de l’habitabilitat - Posar especial atenció a tots els punts d’accés i sortida dels centres. - Definir davant dels accessos definiran espais “plaça” amb una superfície no inferior a una circumferència de 10m de diàmetre, en la mesura que sigui possible. Amb elements de mobiliari urbà per dotar-lo del confort per que sigui un bon lloc d’estada.
  • 14. 13 Pel que fa al disseny, l’espai incorpora criteris i elements que fomenti el joc dels infants. S’utilitzen elements urbans, i també pintura en el paviment per identificar i fomentar activitats en l’espai públic. S’ha portat a terme la protecció dels entorns d’11 escoles, fins a setembre de 2020: - Escola Grèvol - Institut Viladomat - Escola L'Estel - Escola Bressol Municipal Manigua - Escola Doctor Ferran i Clua - Institut L'Alzina - Escola L'Univers - Escola Bressol Municipal Petit Univers - Escola Sagrada Família *Sardenya - Escola Pia Balmes - Escola Poeta Foix 11 escoles més a executar durant la tardor - Centre Educatiu Marillac - Centre Educatiu Escolàpies Llúria - Escola 9 Graons - Escola Carlit - Escola Xirinacs - Sagrat Cor - Escola Mas Casanovas - Escola de les Aigües - Institut Teresa Pàmies - Escola Pia Sant Antoni - Escola Rubén Darío L’estimació de superfície protegida en les actuacions és aproximadament de 22 escoles x 150 = 3.300m2 Pel proper 2021, es preveu fer la protecció dels seus entorns en 53 centres escolars més.
  • 15. 14 Així mateix i fruit de la MESURA DE GOVERN PER UNA NOVA MOBILITAT SOSTENIBLE EN UN NOU ESPAI PÚBLIC, DEL 25 D’ABRIL DE 2020, es preveuen actuacions per a garantir la seguretat en la mobilitat dels ciutadans en les fases de DESCONFINAMENT PROGRESSIU. Són les actuacions següents: MES ESPAI PER ALS VIANANTS Pacificacions dels carrers Rocafort, Girona i Consell de Cent Tot ampliant l’espai de la vorera per a ús dels i les vianants, reduint a un carril de circulació de velocitat 30km/h, en carrers ja previstos com a eixos verds pacificables en el Programa Superilles, i que s’havien prioritzat i consensuat amb el veïnat. En els carrers de Girona i Consell de Cent, on hi havia prèviament el carril bici, aquest es conserva i en queda un altre per circulació d’altres vehicles. En el c. De Rocafort, el carril de circulació és compartit amb la bicicleta. Formen un possible itinerari per a recorreguts de passeig i de fer exercici; es connecten i tenen una lògica territorial en un Eixample faltat d’espai ampli per estar i passejar amb bona convivència amb els vehicles a motor (necessitat d’una velocitat més adaptada a la de la mobilitat a peu). Aquestes actuacions que es pretén consolidar, s’ha actuat definit l’espai ampliat amb geometries de color sobre l’asfalt i amb elements per seure i per a delimitar l’espai pe a vianants . (C. Cent + Girona: 2,9 kml de carrer i 10.800m2 d’espai públic) (Rocafort: 3.5kml de carrer i 12.800m2 d’espai públic per al vianant) Ampliació de voreres de la Via laietana Ampliar les voreres de forma tàctica per garantir la distància física recomanada en el creuament de dos vianants, tot eliminant un carril de circulació. (2,1 Kml de carrer i 3.335m2 d’espai públic per al vianant). El tancament dels laterals de Diagonal i Gran Via Amb el motiu d’ ampliar l’espai de moure’s a peu i per a promocionar espais per a l’esport en aquets dos eixos molt actius, comercials i centrals de la ciutat, que ja són itineraris principals de vianants de Barcelona, es tanca el trànsit de pas de vehicles motoritzats els espais laterals d’aquestes dues grans avingudes que són molt amplies (Gran Via 50m i Diagonal 50m). (6,1 Kml de carrer i 14.745m2 d’espai públic per al vianant).
  • 16. 15 Itineraris Segurs als Barris Amb l’objectiu que tots els barris de la ciutat tinguin accés a una xarxa d’itineraris segurs suficient, per tal de poder garantir les distàncies de seguretat en les progressives etapes del desconfinament s’analitza les característiques dels seus carrers. En alguns d’ells es comprova la impossibilitat de complir amplades de pas lliure de com a mínim 4m, que permetin la distància de 2m entre persones, recomanada per les autoritats sanitàries. Per tant, per a garantir el que es considera itineraris segurs, amb les amplàries mínimes suficients, s’opta per tallar alguns carrers al trànsit de pas, tot creant una xarxa de recorreguts segurs per als desplaçaments a peu. En 34 barris dels 73 de tota la ciutat, en més del 50% dels seus carrers no es podria garantir la distància de seguretat en el moment en que es creuin dos vianants. Així, de forma complementària a l’obertura d’espais verds i parcs al públic, es tanca al trànsit de pas un o dos carrers per barri, en els barris que tinguin menys del 50% dels carrers amb amplades majors a 4m. Criteris per a la selecció de carrers a tancar al trànsit de pas: - Barris amb més del 50% de carrers amb amplades de 4m). - Barris que no tenen accés directe a grans espais oberts (Collserola, Montjuic, front litoral, Parc Fluvial del Besòs). - Es prioritzen aquells barris amb alta densitat de població i manca d’espais oberts. - Carrers que no són de la xarxa bàsica de mobilitat interurbana. - Carrers pels quals no hi passi un autobús. - Carrers connectats amb xarxa de carrers segurs, i que complementen itineraris a equipaments de vida quotidiana (mercats, CAPS, escoles.) o parcs amb obertura prevista; és a dir que completen i reforcen la xarxa de vida quotidiana del barri. - En general es trien dos eixos perpendiculars que es creuen en algun punt singular o central del barri.
  • 17. 16 La xarxa d’itineraris segurs es complementa amb l’obertura progressiva de parcs i espais públics. El programa s’inicia el divendres dia 1 de maig, amb 44 carrers tallats al trànsit, que corresponen a 20,3km lineals i 81.500m2 de superfície alliberada, en 26 barris de la ciutat. Durant els mesos de maig i juny es realitza l’ avaluació del seu funcionament amb els districtes implicats, incorporant o modificant recorreguts, fins a la xifra de 60 carrers tallats, que corresponen a 21,3km lineals i 85.300m2 de superfície alliberada. El programa d'Itineraris segurs als barris acaba el 30 de juny. Amb els districtes ‘ avalua el programa i es decideix consolidar 34 dels carres tallats diàriament amb tanques. La consolidació es du a terme amb un senyal vertical que indica que es tracta d’un carrer amb prioritat de vianants, en el qual està prohibit circular tots els vehicles excepte bicicletes, serveis i aquells que accedeixin a un aparcaments. La velocitat màxima és 10km/h. Amb aquesta actuació es posa a disposició del vianant un total de 34 carrers que sumen un total de 10,4km lineals i 41.700m2 d’espai públic. Itineraris segurs de cap de setmana. Creu Coberta- Ctra. de Sants, Gran de Gràcia, Pg. de Sant Joan- Pi i Margall, Onze de Setembre-Fabra i Puig, Av. Del Litoral i Muntanya de Montjuic. Consisteix en tancar al transit algunes vies i espais de la ciutat en cap de setmana i festius, amb l’objectiu d’ampliar la quantitat d’espai públic destinat al passeig, activitats d’oci, esbarjo, joc i pràctica esportiva de les persones que vivim a Barcelona, i per a garantir el compliment de mesures de seguretat a l’espai públic, durant la fase de desescalada del confinament de la COVID-19. S’han identificat els espais i vies a tallar al trànsit segons els següents criteris: A) Espais lliures que actualment pateixen gran pressió en les activitats d’oci i esportives. B) Vies que connectin espais d’oci a l’aire lliure de la ciutat altament freqüentats per la ciutadania. C) Tinguin un caràcter estructural, que puguin formar llargs recorreguts i que estiguin repartides per tot el territori. Les vies i espais tallats al trànsit són: - Muntanya de Montjuic (tallat al trànsit en la seva globalitat) 3,76 Km2= 376 Ha - Creu Coberta – Ctra de Sants (entre Pl Espanya i Arizala) 1,9km i 39.900m2 - Via Laietana (entre Pl Urquinaona i Pl Antonio López) 1,1km i 22.000m2 - Gran de Gràcia (entre Jardinets i pl Lesseps) 1,1km i 18.700m2 - Pi i Margall – Pg Sant Joan (Rda Guinardó - Pg Lluís Companys) 2,7km i 121.000m2 - Fabra i Puig – Onze de setembre (entre Tajo i Segre) 2,8km i 72.800m2 - Avda Litoral (laterals ronda, entre Marina i Josep Pla) 2,4km i 36.000m2 Amb els itineraris segurs de cap de setmana s’han posat a disposició del vianant 12kml de carrer, i un total de 310.400 m2 d’espai públic, més les 376 Ha de la Muntanya de Montjuïc. La retirada de motos a les voreres per disposar d’un espai més ampli i segur per als i les vianants.
  • 18. 17 Amb l’objectiu de garantir el compliment de les distàncies de seguretat recomanades i permetre un espai suficient i lliure de pas en els creuamanets de persones a les voreres cal alliberar dels elements depositats en aquests espai destinat als vianants. Amb aquesta intenció s’ha fet una intensa actuació de retirada de motos de voreres. (43.456m2 d’espai públic fins ara ocupat per motos en la vorera). La suma de totes aquestes actuacions de millora de l’espai públic per a vianants dona un total de 500.000 m2 aproximadament. És a dir, 50 Ha noves s’han habilitat per vianants (sense incloure Montjuïc). MESURES DE MILLORA DEL BUS Mesures de millora del bus amb l’objectiu de donar major prioritat i fer més eficient el transport públic en superfície, dins la xarxa viària. S’han implementat actuacions en carrers de la xarxa de bus de la ciutat amb millores consisteixen en creació de nous trams de carrils bus on el bus compartia espai amb el vehicle privat; segregació física de carril bus en alguns trams, per evitar indisciplina i donar prioritat al transport públic, i també s’ha portat a terme modificacions i ajustos en alguns carrils bus existent. Aquestes actuacions es troben explicades amb major detall en el segon apartat del punt 3.1.5. S’han realitzat 17 actuacions de millora de carrils bus NOUS CORREDORS BICI S’han posat en funcionament nous corredors bici per a millorar connexions a nivell metropolità, i donar una major lògica estructural de carrils bici dins la ciutat. Els corredors bici executats o en execució són: Ctra. de Sants – Creu Coberta, Via Augusta, Meridiana i Pg. de Santa Coloma, Gran Via, València, Pau Claris, Roger de Llúria, Indústria i Castillejos. En total, s’han executat 17km de corredor bici, fins arribar a 21km, quan s’acabin les actuacions previstes a Via Augusta i Pg. Santa Coloma
  • 19. 18 PROGRAMA AMPLIEM ESPAIS EDUCATIUS AMB LA COMUNITAT Fer constar que l’Ajuntament de Barcelona a través del Consorci d’Educació de Barcelona, conjuntament amb els districtes i les àrees municipals implicades posa a disposició dels centres educatius de la ciutat espais en 74 equipaments i 159 espais exteriors, per a usos escolars. Es tracta d’ampliar en les localitzacions dels centres escolars els espais, tant per fer activitat educativa en interiors com pati a l’aire lliure, de manera que es pugui garantir els requeriments de les mesures sanitàries COVID demanen per una major seguretat en el desenvolupament de tota les activitats relacionades amb les escoles. 3.1.2 Elaboració d’un mapa de ciutat Elaboració d’un mapa de ciutat a partir de la realització de marxes exploratòries com a element de diagnosi perceptiva essencial per respondre adequadament a les necessitats de la vida quotidiana als diferents barris de la ciutat. Les marxes són sessions de treball protagonitzades principalment per les dones del barri per a identificar possibles millores que facilitin els usos quotidians de l’espai públic. En cada cas, el grup de dones que hi participa descriu, analitza i recull l’experiència en els recorreguts urbans dels seus entorns quotidians, posant especial atenció a les cures, a la seguretat, a la mobilitat, entre d’altres, aportant una diagnosi de gènere sobre l’espai públic. Durant el 2017 i el 2019, s’han fet a Barcelona un total de 12 marxes exploratòries. Vinculades al Pla de Barris, se n’ha fet 7, als barris de: La Marina, a Trinitat Vella, a Trinitat Nova, al Bon Pastor, a la Verneda i la Pau, al barri de Besos i Maresme. I també al barri de Roquetes aquest darrer any. També derivades del Pressupost participatiu del Districte de Gràcia, entre l’octubre de 2017 i el gener del 2018 s’han portat a terme 5 marxes als barris del Coll, Vallcarca i els Penitents, la Salut, Camp d’en Grassot i Vila de Gràcia.
  • 20. 19 MARXES EXPLORATÒRIES / BARRIS / ANY DONES PARTICIPEN VINCULACIO / PROMOU Marxes desenvolupades 2016-2017 La Marina 19 Pla de Barris Trinitat Nova 16 Pla de Barris Marxes desenvolupades 2018 El Besòs i el Maresme 20 Pla de Barris El Bon Pastor i Baró de Viver 22 Pla de Barris La Verneda i la Pau 32 Pla de Barris Trinitat Vella 28 Pla de Barris Dte. de Gràcia 2017-2018 El Coll 24 Pressup. part. Dte. Gràcia Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 21 Pressup. part. Dte. Gràcia La Salut 19 Pressup. part. Dte. Gràcia Vila de Gràcia 31 Pressup. part. Dte. Gràcia Vallcarca 21 Pressup. part. Dte. Gràcia Pressup. part. Dte. Gràcia Marxes desenvolupades 2019 Roquetes 25 Pla de Barris TOTAL 278 Aquestes marxes exploratòries s’han portat a terme amb la col·laboració externa de Col·lectiu Punt 6 i d’Equal Saree, dos equips de dones expertes amb urbanisme i arquitectura amb perspectiva de gènere. La metodologia preveu 3 sessions amb el grup de dones, per a cada marxa. La primera de sensibilització i preparació per part de l’equip específic que organitza la marxa; després la marxa exploratòria pel barri, per l’espai públic marcar prèviament com a recorregut a analitzar; i, finalment, un taller propositiu on es recullen de manera consensuada les deteccions de punts i aspectes a millorar que es faran arribar als departaments competents per poder tenir una resposta o actuació de millora. Aquestes marxes han servit, per part dels grups de dones que hi han participat, per analitzar l’espai públic, les façanes, els vials, els elements urbans, l’entorn i els usos de l’espai, des del punt de vista de la vida quotidiana i de cures. Destacar, també, l’empoderament que suposa per al grup de dones, el fet de compartir les seues percepcions, positives o crítiques sobre l’espai quotidià de la seua vida al carrer i reivindicar-ne la corresponent millora. En el punt següent, 3.1.3, es fa menció d’algunes accions, projectes i execucions portades a terme s a partir de les marxes exploratòries, vinculades al Pla de Barris.
  • 21. 20 Poder disposar del coneixement i vivències de les dones de cada barri és una eina molt útil per a la presa de decisions tècniques i polítiques en les actuacions més immediates i també en les futures. Per això creiem que pot ser un bon instrument de diagnosi i orientació per a futures propostes en l’espai públic. D’altra banda, pel que fa al compromís d’elaborar un mapa de ciutat d’aquestes marxes, la informació ha estat recollida i mapificada sobre el plànol de la ciutat, per ser accessible i consultada. L’Institut Municipal d’Informàtica, amb programari intern per a l’Ajuntament, l’ha posat a disposició amb el QVISTA. Per a cada marxa hi ha la informació recollida vinculada a cada punt, així com els resultats de la marxa, diferenciant les necessitats i les bones pràctiques identificades. I ha accés a les fitxes elaborades, als resultants (sumatori de les informacions en els espais observats) i als informes finals.
  • 22. 21 Afegim, en aquest apartat d’activitats participatives per a fer diagnosi de l’espai urbà des del punt de vista de gènere, la menció a l’Estudi per a la diagnosi urbana amb perspectiva de gènere del front marítim de la ciutat de Barcelona. L’objectiu d’aquest estudi, realitzat amb el suport extern d’Equal Saree, a finals de 2019, és l’elaboració d’una diagnosi de qualitat urbana centrada en l’anàlisi de la seguretat i de la percepció de seguretat des d’una perspectiva de gènere d’un àmbit específic del Front Marítim. És a dir, l’àrea d’estudi integra part dels barris de la Barceloneta i la Vila Olímpica i, per tant, dels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’utilitza el Manual d’Urbanisme de la vida quotidiana. Urbanisme amb perspectiva de gènere, i també es despleguen diferents tècniques per analitzar tant els aspectes físics dels espais, com els socials i psicològics que influeixen en com aquests són percebuts. Aquestes tècniques són les següents: - Visites d’observació per obtenir informació, d’una banda, sobre les qualitats físiques dels espais (visita tècnica de reconeixement) i, d’altra, sobre els usos i l’apropiació dels espais i la seva relació amb els elements urbans (observacions sectorials). - Entrevistes amb informants clau. - Accions participatives amb la tècnica de Mapeig. A partir d’aquesta diagnosi es defineixen línies estratègiques de disseny urbà i d’accions comunitàries per millorar la seguretat i la percepció de seguretat des d’una perspectiva de gènere.
  • 23. 22 3.1.3 Integració de la perspectiva de gènere en la definició dels projectes de transformació del Pla de Barris. S’hauria d’aconseguir la complicitat de les dones que, per raons diverses, no estan vinculades a cap moviment associatiu però la visió de les quals és imprescindible per elaborar un bon diagnòstic. El Pla de Barris és només un instrument per ajudar a enfortir la vida a la ciutat i per combatre la soledat i l’individualisme, que amenacen el que és més indispensable per als éssers humans: viure en comunitat. El Pla de Barris és una taula parada per seure-hi, discutir i posar-se a treballar amb tots els qui estimen els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes de música i plans d’ocupació, s’han rehabilitat edificis i s’han fet programes per a la gent gran, però el més important no és res de tot això. El que és fonamental és haver millorat una mica la vida de barri, la que ens fa sentir acompanyats, la que ens fa aixecar la persiana i llevar-nos amb un somriure i ganes de sortir al carrer. ... D’ Ada Colau Ballano L’Alcaldessa de Barcelona De l’editorial de la revista Sense Barris no hi ha Barcelona. Zona Nord. El Pla de Barris és un pla per a revertir les desigualtats entre els barris de la ciutat. Aquest objectiu, per tant, respon completament als criteris d’un urbanisme més inclusiu, de vida quotidiana i amb perspectiva de gènere. Fruit de les marxes exploratòries i de d’altres accions participades amb grups de dones, s’han portat a terme projectes, accions i obres d’urbanització . En ressaltem els següents, per barris:
  • 24. 23 Trinitat Vella Escales Pare Manjón Projecte Womart. Aquesta acció d’art urbà s’emmarca en les obres de millora que es van fer a les escales a partir de les marxes exploratòries. Una vegada acabades les obres contracta a dues artistes urbanes, a través de Rebobinart, i es treballa en varies sessions amb dones del barri la conceptualització i el disseny d’un mural urbà (12 dones). Finalment l’obra s’executa de forma participada (amb les dones que van fer la conceptualització i altres del barri) en el marc del Festival El Charco 2019. Durant l’execució participen 10 dones, 6 homes i 9 infants. Dinamització Cal·listènia per dones Un cop s’inaugura la cal·listènia al barri de la Trinitat Vella, el veïnat demanava una dinamització de les instal·lacions. Amb el suport del CEM es contracten monitors esportius que ofereixen durant Juny i Juliol 2019 un taller obert a tothom (9 homes i 3 dones) i un taller només per dones (11 dones), amb la idea de promoure l’ús de les instal·lacions entre les dones del barri. Baró de Viver i Bon Pastor Dinamització del parc de patinatge de Baró de Viver La construcció del parc de patinatge respon a una diagnosi realitzada en el marc d’una marxa exploratòria d’urbanisme amb perspectiva de gènere, duta a terme l’any 2014 al barri de Baró de Viver, que va posar de manifest la sensació d’inseguretat que patia la població femenina a la zona del metro de Baró de Viver. Com a conseqüència d’aquesta diagnosi, des del Districte de Sant Andreu s’impulsa la construcció d’aquest equipament per reduir l’aïllament de la
  • 25. 24 sortida del metro i augmentar l’activitat a la zona per propiciar una major sensació de seguretat i una millor il·luminació. L’obra s’enllesteix el 2017 i des d’aleshores compta amb la dinamització de l’equip actual, primer finançat des de l’àrea de Drets Socials i a partir de 2018 i fins a aquest 2020 pel Pla de Barris, atenent infants tant de Trinitat Vella com de Baró de Viver. Aquesta dinamització compta amb la participació d’un grup d’infants de Baró de Viver i un altre de la Trinitat Vella (al voltant d’una trentena pel cap baix), facilitada per un equip de monitors i monitores altament qualificats en l’àmbit de l’skate i en el lleure educatiu. De l’equip de monitoratge la meitat son homes i la meitat son dones per tal de promoure la paritat de la pràctica de l’esport entre les persones usuàries. Això ha promogut un nombre destacat de noies practicant skate. Poligoneres Arran del procés de les marxes exploratòries realitzades tant a La Verneda i La Pau com al Bon Pastor i atès l’interès de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de la Gerència municipal en la qüestió, es va constituir un grup de treball amb diferents àrees i departaments de l’ajuntament per treballar en una diagnosi sobre el paper de les dones als polígons industrials de la ciutat, amb una doble vessant, la urbanística, en clau de gènere, i la laboral, procurant una major feminització dels centres de treball. En les reunions i les rutes hi participen, els diferents departament implicats, amb caràcter transversal i territorial dels dos districtes Sant Andreu i Sant Martí (Vegeu informació ampliada en el punt 3.1.7). Reforma del carrer Caracas Aquesta intervenció prevista a l’esquelet inicial del Pla de Barris, per a millorar la connexió a peu entre els barris de Baró de Viver i el Bon Pastor, per un camí més amable i establir una via més urbana en un dels carrers centrals del polígon industrial del Bon Pastor. A la vegada, la mirada de gènere queda incorporada amb les actuacions que inclou aquest projecte, com la renovació de tota la il·luminació, la unificació de tot el paviment fent-lo
  • 26. 25 accessible i adaptat, l’habilitació de més passos de vianants i passos metaforitzats per donar major seguretat, de marquesines a les parades d’autobús al llarg del carrer, entre d’altres mesures. La marxa exploratòria del Bon Pastor va reforçar les mesures adoptades en aquest projecte atès que les reflexions anaven en aquesta línia. Remodelació de la plaça Mossèn Joan Cortinas Es fan tallers participatius amb infants dels dos centres escolars del barri en el disseny de les àrees de joc. El disseny de les mateixes tenen en compte una mirada inclusiva i de gènere. Altres accions derivades de les marxes exploratòries L’habilitació de bancs al llarg del carrer Biosca, des del carrer Sant Adrià fins al CAP Bon Pastor. I la millora de la il·luminació a tot el barri. Aquestes actuacions s’han executat per part del Districte majoritàriament com a conseqüència de la diagnosi de la marxa. La Verneda i la Pau “Vecina Baja tu silla” – Grup les vernedes Aquesta iniciativa neix a partir d’un grup de dones que va sorgir fruit del procés de marxes exploratòries i d’una sèrie de trobades fetes per a connectar els projectes i espais de dones al barri. S’han fet 5 trobades a l’espai públic amb una assistències d’entre 15 a 25 dones a cada sessió. Després d’analitzar l’espai públic i els itineraris de vida quotidiana amb perspectiva de gènere, les dones participants van arribar a la conclusió que els espais i places estaven molt masculinitzats i que calia fer actuacions que ocupessin els espais, resignificar-los amb mirada feminista. A partir d’aquí, a cada trobada del “Vecina Baja tu silla” plantegen una temàtica i fomenten un espai de diàleg intergeneracional. Exposició “Setze barris mil ciutats” En el cas de la Verneda i la Pau la iniciativa es va treballar amb el grup de dones Les Vernedes i va rebre el nom de “La Sirena de les dotze”, a partir del relat d’una d’elles. La fotògrafa i el grup de les Vernedes van realitzar algunes sessions per identificar quin espais consideraven més significatius i quins creien que serien els que tindrien una transformació futura. A les sessions es va sumar una ruta pel barri visitant tots aquests espais. Alguns van ser recollits en fotografies amb el relat i les experiències de les dones. Reforma entorns Camp Arriassa Aquest punt va ser uns dels analitzats a la marxa exploratòria i a la diagnosi es van recollir les aportacions de millora que les dones van fer sobre l’espai. Aquesta intervenció es va dissenyar tenint en compte tant la diagnosi de la marxa exploratòria així com també les aportacions veïnals recollides als processos de participació de Pla de barris. Mancomunitat Camp Arriassa
  • 27. 26 Es tracta d’una mancomunitat de 15 comunitats que té passadissos d’ús públic però de propietat privada. A les marxes també era un dels punts crítics. Des del projecte de Finques d’Alta Vulneralitat s’ha acompanyat a la mancomunitat per a cercar els acords necessaris de cara a poder tramitar la subvenció i poder millorar aquests accessos. Altres accions derivades de les marxes exploratòries A partir de la marxa, s’han realitzat millores d’enllumenat i de millores del paviment públic pels serveis tècnics de districte que es van recollir a la diagnosi. El districte va portar a terme més de 100 intervencions. En general totes les accions i obres promouen l’ús quotidià de l’espai públic: Com ara la remodelació d’entorns escolars en Raval Sud i Gòtic Sud, La Verneda i la Pau; i la remodelació de places i carrers potenciant els usos veïnals a: - Raval Sud Gòtic Sud. Rambla Raval, Jardins Voltes d’en Cirés i Plaça Sant Miquel. - La Verneda i la Pau. Remodelació Via Trajana. - Roquetes. Carrer Mina de la Ciutat. - El Besòs i el Maresme. Millora del carrer Alfons el Magnànim. - La Marina. Jardins de la Mediterrània. - Zona Nord. Microurbanitzacions; Remodelació del Campillo de la Virgen; Millora de la Zona Esportiva Provisional. -
  • 28. 27 3.1.4 Revisió, amb perspectiva de gènere, del recull d’elements urbans Revisió amb perspectiva de gènere d’elements urbnas que componen el conjunt de mobiliari que s’instal.la a l’espai públic (bancs, fanals, papereres...), així com la seva disposició als diferents espais on se situen, tenint en compte les necessitats de les persones segons el moment del cicle vital en què es trobin. Valorar molt positivament la Guia pràctica per a la integració del gènere als plans i projectes. Ecologia urbana. 2020, que proposa criteris i recomanacions, així com paràmetres desitjables, en aquest cas, en la disposició més freqüent i propera del mobiliari per a descansar (cada 75m en recorreguts urbans). En les actuacions que l’Ajuntament de Barcelona ja s’està portant a terme, cada dia més, el disposar de major nombre d’elements per a seure en les places i també en els recorreguts de vianants. Bancs de la Rambla del Raval. Nous elements que promouen la convivència i les relacions socials. També en els espais de Superilles s’han introduït bancs de pícnic, que permeten compartir i socialitzar; taules d’escacs, que estimulen relacions lúdiques. Es disposen fonts, papereres, espais per a canviadors i lavabos (especialment en els equipaments propers) de parcs, places i carrers. I es disposa una il·luminació que amb qualitat dona bona visibilitat als recorreguts i espais d’estada. 3.1.5 Implantació de la darrera fase de la nova xarxa de bus Implantació de la darrera fase de la nova xarxa de bus i millores sobre la xarxa de carril bus, amb la visió de conjunt del total de transport públic en superfície per millorar la connectivitat, l’accessibilitat, la utilització fàcil i la percepció de seguretat. L’autobús és el transport públic més utilitzat per les dones, pels nens i pel col·lectiu de gent gran, i és per això que s’interpreta que aquesta manera de desplaçar-se és molt accessible a la
  • 29. 28 vida quotidiana. Totes les millores en la percepció de seguretat en aquests mitjans formen part de les accions amb perspectiva de gènere. En aquest sentit s’estan fent millores en la il·luminació de totes les noves marquesines per donar millor visibilitat a les parades, i per una major seguretat. També s’està portant a terme, des del 2019, una prova pilot al bus nocturn metropolità, amb parades intermèdies a demanada de dones i menors d’edat al Nitbus, d’autobusos nocturns metropolitans de d’Àrea Metropolitana que connecten amb a plaça de Catalunya i travessen bona part de Barcelona. Aquest servei pretén donar més confiança i seguretat a les persones que l’utilitzen. S’estudiarà també altres àmbit d’aplicació en altres línies. D’altra banda el desplegament final de la nova xarxa ortogonal d’autobusos, NxB, el novembre de 2018, suposà una millora important en quan a connectivitat, a accessibilitat, i a utilització fàcil per a la totalitat de col·lectius diversos. La major freqüència del servei incrementa no només la rapidesa de desplaçament dels usuaris sinó també la seguretat en les parades i en els espais públics continus al carril bus de la línia (millora la visibilitat de l’espai de voreres, sense vehicles aparcats). Fer menció, també a la prova pilot des de gener de 2019, del bus a demanda, implantada a Torre Baró, barri amb una orografia molt complicada, on es vol donar accessibilitat a tot el veïnat per poder connectar-se dins del barri i amb els punts baixos on es concentren els serveis, l’oferta massiva de transport públic (que connecta amb la resta del municipi i l’àrea metropolitana); i també per connectar amb Ciutat Meridiana, tot salvant les dificultats topogràfiques i de interconnectivitat real que tenen aquests dos barris veïns. El Meu Bus, com també s’anomena, és una solució innovadora i pionera que sorgeix del Pla de barris i s’adapta a les necessitats de mobilitat dels veïns i veïnes del barri. Fa servir un sistema intel·ligent que encaixa les sol·licituds de desplaçament fetes per les persones amb antelació per a moviments periòdics o puntuals. Addicionalment, en el marc de la Mesura de Govern “Una nova mobilitat sostenible en un nou espai públic”, impulsada com a resposta a l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en els hàbits de mobilitat i en l’ús de l’espai públic, s’han impulsat noves millores per al transport públic. En concret, s’han fet actuacions a la via pública per tal de millorar la fluïdesa del pas dels autobusos en alguns dels punts més conflictius de la ciutat, de forma que augmenti la velocitat comercial del transport públic en superfície. S’han senyalitzat nous trams de carril bus a la Via Augusta, C/Espronceda o Pg. Garcia Faria. També s’han segregat alguns trams de carrils bus existents per evitar la indisciplina viària o un excessiu flux de circulació, com a l’Avinguda Sarrià, Pla de Palau, Pg. de Gràcia, Via Favència, Roger de Llúria, Pau Claris, Balmes, València, Cartagena, Pg. Joan de Borbó – Doctor Aiguader i Vall d’Hebron. També s’han de destacar les actuacions singulars del carrer Creu Coberta, on s’ha senyalitzat un nou carril bus i de la Via Laietana, on s’ha completat el tram que mancava en sentit descendent.
  • 30. 29 Balmes amb al Granada del Penedès- Diagonal . Segregació de carril bus. En aquesta mateixa línia està previst dur a terme durant aquesta tardor un seguit d’actuacions per continuar millorant la xarxa de transport públic. Entre elles, destaquen la implantació de doble carril bus a la Gran Via, entre Passeig de Gràcia i Lepant, i a la Diagonal, entre Pius XII i Zona Universitària; la supressió d’un carril de circulació del tronc central de l’Avinguda Diagonal, entre Francesc Macià i Girona, per millorar l’ample dels carrils bus; la senyalització d’un nou tram de carril bus a l’Avinguda d’Esplugues, o les millores d’accés a les estacions d’autobusos de Sant Andreu Arenal i l’Estació del Nord. 3.1.6 Realització d’un pla de mobilitat escolar amb perspectiva de gènere Realització d’un pla de mobilitat escolar amb perspectiva de gènere per tal de millorar la mobilitat dels nens i nenes en el camí d’anada i tornada a l’escola, inclosos els espais que puguin complementar aquestes rutes. D’una banda, un pas important és la pacificació dels entorns escolars, que s’està portant a terme amb el Programa Protegim les Escoles, ja explicats en l’apartat del mateix títol del punt 3.1.1. Aquests projectes procuren la ampliació de l’espai públic de recepció d’entrades i sortides, a mode de pre -vestíbul en l’espai públic per tal que resulti un espai suficient i segur (més amb les condicions actuals de major exigència per motius de salut) i alhora de possible entorn de relació informal de les persones relacionades amb l’escola. Espais, que fins ara estaven ocupats per aparcament o per circulació de vehicles, es transformen en espais per al vianant, amb alguns elements per seure. D’altra banda s’està treballant des de Mobilitat i en col·laboració amb les escoles i els districtes en pacificar els recorreguts que porten als centres escolars i que relacionen aquest entorn amb altres punts importants del barri, per reforçar la xarxa de vida quotidiana. S’ha integrat en el programa Protegim les Escoles la mobilitat escolar i els camins escolars. Així mateix, Mobilitat segueix treballant en els criteris de mobilitat escolar que s’incorporaran al Pla de desplaçaments a peu, que es troba, actualment, en redacció
  • 31. 30 3.1.7 Projecte pilot en polígon industrial des de la perspectiva de gènere, Projecte pilot en polígon industrial des de la perspectiva de gènere tenint present la mobilitat i la seguretat, la millora del disseny de l’espai urbà i les polítiques d’ocupació i gènere. Es proposa treballar en el cas del polígon del Bon Pastor i Torrent de l’Estadella, i fer-ho en coordinació amb Barcelona Activa i el projecte de Pla de Barris. Impulsat per la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, des de juliol de 2019, s’està implementant el projecte “Justícia de Gènere als Polígons”. Aquest té un doble objectiu estratègic. Per una banda, promoure una transformació de l’espai públic dels polígons basada en un urbanisme de la vida quotidiana. I d’altra, treballar per a que aquests polígons siguin també motors de la justícia de gènere en l’àmbit econòmic. Els organismes de l’Ajuntament implicats són els Districtes de Sant Andreu i Sant Martí (direcció de Llicències i Espai Públic; Feminismes i Mobilitat); l’Àrea d’Ecologia Urbana (Model Urbà i Planejament); el Pla de Barris; Barcelona Activa; i Barcelona Regional. Així, en el marc d’aquest projecte, en primer lloc, s’ha realitzat una diagnosi preliminar i exhaustiva als polígons de Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, La Verneda i Monsolís centrada en dos eixos: A. L’espai públic i B. El món econòmic, laboral i de cures. Per a la realització de la diagnosi de l’espai públic s’ha seguit la metodologia del Manual d’Urbanisme de la Vida Quotidiana, s’ha fet una diagnosi des de la perspectiva de gènere de l’espai físic dels polígons que dona informació, entre d’altres, sobre l´estat i els usos de les façanes dels edificis (usos, transparència i qualitats); els vials (amplades, accessibilitat, passos vianants, infraestructura ciclista i connectivitat); els elements urbans (il·luminació, existència de bancs, protecció envers clima, verd urbà, necessitats bàsiques i qualitats); i l’entorn (visibilitat, ubicació, soroll, qualitat de l’aire, espais de cura, neteja, escala humana, etc.). Així, s’ha fet un exercici d’observació urbana analitzat dades físiques i socials, incloent façana, vials, elements urbans, entorn, persones i usos socials. Per obtenir aquestes dades s’han dut a terme recorreguts per tots els carrers dels polígons recollint les observacions de manera estructurada mitjançant el programa GIS, en diferents franges horàries incloses les nocturnes i tant a peu com en bicicleta; s’han analitzat materials previs i s’han tingut en compte els resultats de les marxes exploratòries de vida quotidiana i gènere dutes a terme en el marc del Pla de Barris. També s’ha passat una enquesta sobre mobilitat i vida quotidiana a persones usuàries dels polígons i s’han fet tallers participatius amb persones treballadores i veïnat. Pel que fa a l’àmbit econòmic, laboral i de cures, s’ha realitzat un treball de camp amb 205 empreses dels polígons per conèixer el sexe de les persones que hi treballen, segons tipus d’empresa i categoria de lloc de treball; l’existència o no de Plans d’Igualtat i de protocols contra l’assetjament sexual o per raó de sexe; així com una mirada en termes de treballs de cures i domèstics, emprenedoria i ocupacions...
  • 32. 31 En conclusió, l’anàlisi mostra que als Polígons de la zona Besós de Barcelona existeix una presència de menys del 30% de dones, que fan tasques majoritàriament administratives en empreses d’entre 6 i 50 persones treballadores. A partir de les dades recollides, es pot concloure que els polígons tenen una ocupació predominantment masculina en la gran majoria d’empreses i en totes les categories excepte les administratives, destacant les activitats de magatzem, comerç a l’engròs i activitats tècniques, és a dir amb ocupacions i professions tradicionalment masculinitzades, i reproduint-se per tant la divisió sexual del treball. Fruit d’aquesta diagnosi, s’ha elaborat una sèrie de propostes d’actuació que a juliol de 2020 es troben en fase de concreció per a la seva implementació. Així mateix, fer menció que s’estan realitzant els treballs preparatoris per a l’enfocament d’un Pla Estratègic de Justícia de Gènere en els polígons de la Franja Besòs. S’adjunten com a documents annexos a aquest informe, i en fitxers independents, el RESUM EXECUTIU Poligoneres: Justícia de gènere en els Polígons del marge dret del Besós. Octubre 2020 i també la proposta per a la contractació del servei: Projecte d’elaboració d’un Pla Estratègic de Justícia de Gènere en els polígons de la Franja Besòs. Juliol 2020. 3.1.8 Integració de la perspectiva de gènere en el programa Superilles. Integració de la perspectiva de gènere en el programa Superilles. Amb la creació d’indicadors específics en el desenvolupament del model a Horta i entorns del Mercat de Sant Antoni.
  • 33. 32 El programa superilles integra completament la perspectiva de gènere, com ja hem comentat, perquè centra la transformació funcional de l’espai públic en la millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen i que en gaudeixen. Pacifica, enverdeix, guanya espai per la convivència, i crea xarxa de vida quotidiana. Fer menció al grup d’indicadors de la Superilla que seguim treballant per fer un model de ciutat més inclusiva, quotidiana, sostenible i, en definitiva amb qualitat per viure una vida digna. També, per tal de garantir aquesta integració, amb una metodologia diferent, s’ha elaborat l’Estudi qualitatiu de salut en la superilla de Poblenou. És un treball interdepartamental liderat per l’Agència de Salut Publica, ASP, amb el Departament de Transversalitat de Gènere i amb Ecologia Urbana. En l’estudi elaborat per Rosalina Alcalde Campos, sociòloga, i l’equip de la Fundació Pere Tarrés. Es treballa en grups diversos per conèixer el seu grau de satisfacció com a persones usuàries d’aquest entorn, per tal percebre millor les sensacions viscudes en aquests espais. Com a resultat d’aquest treball podem aportar una lectura no homogènia, entre els grups treballats (joves, adults amb infants, adults sense infants, gent gran, dones, persones que treballen en l’entorn). Per exemple, les persones cuidadores de criatures, que és un col·lectiu majoritàriament femení, en general, estan satisfetes de la transformació, per l’aportació de nous espais per a jugar, per estar, per xerrar i fer vida social, amb més tranquil·litat, menys
  • 34. 33 soroll i pel menor trànsit, tot i la menció, encara, a certa percepció d’inseguretat viària, a pesar de la important reducció de la majoria dels vehicles. Així, es pot dir que les dones participants fan un ús de l’espai més divers que els homes, que en fan un major ús de pas. Són famílies joves les que majoritàriament viuen en l’espai més servit per la superilla. D’altra banda, les persones grans no hi troben tant interès, ja que són més usuàries de la Rambla del Poblenou, on tenen per costum trobar-se i on disposen de més comerç i serveis. Els i les joves, en general, tenen percepcions favorables, especialment els estudiants que hi venen en els temps de descans de les classes. Es mostra una conveniència de disposar de major comerç a l’àrea i d’incrementar el verd. D’altra banda, ja hem fet menció a la Guia pràctica de gènere, per a la redacció de plans i projecte, guia en fase d’elaboració, quin contingut s’explica més endavant, en el punt 3.2.4. Aquesta guia conté un conjunt de recomanacions d’aplicació directa sobre l’espai públic i el seu perímetre per un entorn urbà on la vida de les persones es posa al centre de manera prioritària. 3.1.9 Procés de reflexió participada dels eixos de l’avinguda Meridiana. En el marc de la transformació d’aquesta avinguda, cal introduir la visió de la vida quotidiana en el projecte com a estratègia per potenciar i millorar la connexió entre els barris que l’envolten. El projecte de transformació de l’Avinguda Meridiana vol millorar la qualitat ambiental dels barris de tot el seu recorregut longitudinal, des de la Ciutadella fins a Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana. La mirada de gènere, en aquest cas, posa el focus en la manera de facilitar el fet de travessar-la, pensar en els encreuaments, els eixos transversals que, amb diferents jerarquies, connecten els barris de les dues bandes. La millora de la vida quotidiana per a la Meridiana ha de fer que convidi a la ciutadania a viure-la, és a dir, que tingui més vegetació enjardinada, més ombres, més bancs i cadires per a seure, que tingui qualitat per passejar i estar, i no es llegeixi com una barrera que divideix els barris.
  • 35. 34 El procés participatiu, tranversal i de gènere, que es porta a terme amb la col·laboració de Col·lectiu Punt 6, (de febrer al abril del 2017) integra aquesta perspectiva en les percepcions, opinions i propostes del diferents perfils de les persones que hi viuen. Es varen definir tres àrees o grups de barris, corresponents a tres trams de l’avinguda: àrea A, amb els barris de Clot i Camp de l’Arpa. Àrea B, amb els barris de Navas , El Congrés i els Indians i la Sagrera. I àrea C, amb els barris de Vilapicina i Torre Llobeta i Sant Andreu. Es va treballar en grups de dones, de veïns i veïnes, de comerciants, de gent gran, de joves, d’infants, d’adolescents i de persones amb diversitat funcional per una reflexió amb perspectiva de gènere sobre les necessitats quotidianes de la gent del territori. Es van realitzat 28 sessions amb els diferents grups de treball i 3 sessions més conjuntes per cada conjunt de grups i territori. Van participar 711 persones, en el total de les sessions, de les quals el 52% van ser dones. S’han recollit tots aquests coneixements en la diagnosi dels barris per a millorar la xarxa quotidiana i per a activar i reforçar els eixos prioritaris de transversalitat. S’han treballat els tres nodes de centralitat com a fites que remarquen els encreuament dels eixos transversals més singulars que travessen l’avinguda. Aquets creuaments especials incorporen millores en la qualitat i condicions de creuament i en la relació entre els barris d’una i altra banda de la Meridiana i pretenen marcar fites identificatives del recorregut lineal de la avinguda que pauten la seva llargària. Aquets nodes són: 1. Node del barri del Clot amb Camp de l’Arpa. Sèquia Comtal i Rogent amb Aragó, amb les obres finalitzades (amb l’Avinguda renovada des de Glòries a Mallorca) on es remarca la unió del Clot amb Camp de l’Arpa i s’identifica aquest centre de barri; es reforça l’espai verd i l’espai de joc de la rambla com a perllongació del parc de Canòpia i alhora es connecta amb la rambla d’Aragó- Guipúscoa. 2. Node del barri de Navas. A la plaça al barri de Navas, (en fase de projecte) vol remarcar el caràcter més unitari de les places triangulars de Ferran Reyes i dels Jardins de Maria Soteras Mauri, tot estirant el doble eix de Biscaia i Espronceda, en el sentit mar - muntanya, vertical de la trama d’eixample per millorar la connexió entre Horta (plaça de la Mainada que continua fins a plaça Maragall) i Sant Martí (amb els espais verds al final del Carrer Biscaia fins la llosa sobre el tren al c. València, travessant la rambla de Guipúscoa i fins els Jardins del Clot de la Mel.
  • 36. 35 3. Node del barri de la Sagrera amb Congrés, Tedeschini, Pegàs, Antilles i Olesa, (en fase de projecte) espai de doble plaça en el trobament i confluència d’aquests carrers, en el barri de la Sagrera amb Congrés. Aquest i l’anterior node amplien clarament l’espai central amb una franja verda sobre l’actual avinguda per oferir àrees d’estada al veïnat i alhora possibilitar el creuament més còmode i divers entre els dos barris. Aquest espai central s’identifica com un espai singular, especial per al gaudi del veïnat dels barris, dins la seqüència longitudinal de la via. 3.1.10 Projecte pilot al districte de Gràcia per a la producció d’un mapa de la xarxa quotidiana Projecte pilot al districte de Gràcia per a la producció d’un mapa de la xarxa quotidiana a escala d’un barri o un districte que inclogui els equipaments, els espais públics i altres serveis i on s’indiquin les rutes accessibles i segures, així com rutes alternatives. Durant el primer semestre del 2018 es realitza, amb el suport de Barcelona Regional, una diagnosi descriptiva de la zona d’estudi a partir de les visites i marxes exploratòries “in situ” i s’elabora diferents mapes en relació al sosteniment de la vida en l’àrea del Coll-Vallcarca. Per a aquesta diagnosi participada s’estableix contactes amb els agents socials del barri i es porta a terme diferents tallers per tal d’elaborar cartografies socials. Es fan tallers amb famílies amb nens d’etapa infantil, famílies amb infants a l’escola primària, amb dones i amb nois i noies adolescents; gent gran; i també amb la Comissió d’urbanisme del barri, i amb la Comissió de Salut (ambdues comissions, dins la Taula de Comunitària del Coll). També s’elabora una metodologia per tal de fer una diagnosi de l’espai físic i diagnosi de l’activitat de les persones. En total hi participen 82 dones, 51 homes i 8 criatures de 0 a 3 anys. Els tallers es realitzen en 9 jornades per grups, en diferents centres: a l’Escola Montseny, al Centre Cívic del Coll, i al Centre d’Atenció Primària Vallcarca. Amb tota la informació recollida es genera una sèrie de mapes amb l’objectiu de poder descriure quins elements faciliten i quins dificulten la realització de les tasques quotidianes i de cura. Finalment, s’ha recollit en un dossier tota la diagnosi, la síntesis i les propostes d’aquest
  • 37. 36 cas pràctic de l’àrea de Coll-Vallcarca. Suposa un document de diagnosi molt útil per ampliar la informació a tenir en compte a l’hora de fer intervencions i millores en aquest barri. Aquesta metodologia i diagnosi ens permet, de manera replicable, identificar i reforçar els elements que creen una bona xarxa per viure millor i per relacionar-se socialment. Són components claus d’aquesta xarxa els equipaments (escoles, centres cívics, socials, d’atenció de salut,...), els serveis (comerços), el teixit residencial, la connexió amb el transport públic de bus i de metro; també tots els recorreguts que els uneixen i relacionen, com els carrers, places, parcs que tenen qualitat per estar i caminar, per la vegetació, la percepció de seguretat, de sentir-se acompanyats i de poder rebre ajuda, si cal. En definitiva dels elements que generen una bona xarxa de vida quotidiana. Algunes propostes sorgides d’aquest projecte: “ Crear un espai de cohesió i vida quotidiana a l’espai d’entrada al Metro de Vallcarca (Argentera- Cambrils – Vallacarca); i impulsar l’habitatge públic i enfortir el comerç de proximitat i els equipaments. 3.2 Actuacions de canvi institucional 3.2.1 Organització de capacitacions i formacions en perspectiva de gènere Organització i capacitacions i formacions en perspectiva de gènere per al personal tècnic i directiu que exerceixi una responsabilitat en qualsevol fase de la concreció dels projectes de l’Àrea d’Ecologia Urbana. Es faran cursos de formació general i específica durant l’any 2017. Durant el 2017 i el 2018 s’ha portat a terme dos tipus de sessions formatives, una primera general e introductòria sobre transversalitat de gènere de la que se n’han realitzat dues edicions i una altra específica sobre Urbanisme de Gènere de la que se n’han realitzat tres edicions. En total hi han participat unes 80 persones dels diferents equips tècnics i directius
  • 38. 37 dels departaments de la Gerència d’Ecologia Urbana. Per aquestes formacions hem comptat amb la col·laboració externa de Col·lectiu Punt 6, d’una banda i d’altra, de Barcelona Regional amb l’Ana Paricio. Estem treballant conjuntament amb els equips de projectes i també amb els redactors i les redactores de planejament, per tal d’integrar, des dels primers treballs, el punt de vista d’urbanisme de gènere. Pel que fa a projectes d’equipaments, destacar la col·laboració en el concurs per al poliesportiu, LOT 4 + Centre de Treball de jardineria al carrer de Fernando Pesoa amb Pg. de Santa Coloma (Dte. Sant Andreu);la rehabilitació integral de l’edifici del centre social de Sants, a Olzinelles, 30 (Dte. de Sants Montjuic); també la millora de la percepció de seguretat en el PIAD Teixonera (Dte. d’Horta). En quant a espai públic, ressaltar la participació en les bases del concurs de BIMSA sobre l’espai públic en el recinte de la Fabra i Coats; i en la redefinició de l’espai públic del carrer de Boquer i Princesa, de manera especialment transversal amb altres departaments municipals. Pel que fa a planejament, i tal com ja s’ha mencionat en les actuacions compartides amb Urbanisme, la més recent col·laboració s’està produint amb l’elaboració de la MPGM22@2020, que dona resposta al pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible”. Així mateix, aquest planejament incorporara l’informe d’impacte de gènere en compliment del que estableix el Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (art.9.1) de 5 de febrer de 2019, que elabora Barcelona Regional en col·laboració amb l’equip de Territoris XLM i del Departament de Prospectiva de Model Urbà. Sessió del procés participatiu: Repensem el 22@ Entenem que a més de seguir treballant transversalment amb els departaments, cal donar continuïtat a l’organització de capacitacions i formacions en perspectiva de gènere per al personal tècnic i directiu que exerceixi una responsabilitat en qualsevol fase de la concreció del plans i projectes (ordenació del territori i de l’espai públic) de l’Àrea d’Ecologia Urbana i de tots els Districtes.
  • 39. 38 3.2.2 Elaboració d’un manual amb criteris de gènere per al personal Elaboració d’un manual amb criteris de gènere per al personal tècnics que redacta i/o supervisa figures de planejament i projectes d’espai públic, acompanyat d’assessorament i instruments de verificació en el protocol d’aprovació de plans i projectes. Aquest manual haurà de ser operatiu al final de 2017. Ecologia Urbana amb l’aleshores Departament de Transversalitat de Gènere (actualment Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps) elaboren amb Ana Paricio de Barcelona Regional el MANUAL D’URBANISME DE LA VIDA QUOTIDIANA. URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE, editat el febrer de 2019. És una eina pensada per integrar la perspectiva de gènere en les diagnosis, els criteris de planejament i els projectes d’espai públic i equipaments, especialment adreçada als equips tècnics que hi treballen. El manual es va presentar en un acte públic el 14 de febrer del 2019 i de manera conjunta per la Regidoria de Feminismes i LGTBI i la d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Hi assisteix personal tècnic dels diversos departaments, districtes, instituts i empreses municipals. Es fa arribar a Oficina PDU, Consorci del Besos i a les escoles d’arquitectura públiques catalanes. ETSAB, ETSAV, i ETSAR. El manual defineix l’urbanisme amb perspectiva de gènere com la disciplina que concep la ciutat i el territori com un espai que facilita i acompanya la realització de les tasques quotidianes i de sosteniment de la vida, amb equitat per a totes les persones i col·lectius. El manual és una eina de treball que estableix els principis de l’urbanisme inclusiu: Sostenible, Interdisciplinari, Participat, Transversal, Obert i compartit, Interescalar i Flexible.
  • 40. 39 En el marc de la jornada celebrada el 14 de febrer de 2019 es va crear una petita exposició sobre l’urbanisme de la vida quotidiana que s’està desplegant a Barcelona. Aquesta fou cedida a 5 espais diferents de la ciutat entre els mesos de març de 2019 i març de 2020: el Casal de Gent Gran de Bon Pastor, l’Espai de Gent Gran de l'Esquerra de l'Eixample, el Centre Cívic La Sagrera La Barraca, el Casal Barri Espai 210 i el Centre Cívic Cotxeres Borrell. 3.2.2 Incorporació immediata, en la fase de diagnòstic, dels projectes de transformació de metodologies diverses, Incorporació immediata en la fase de diagnòstic dels projectes de transformació de metodologies diverses com ara marxes exploratòries, mapejos col·laboratius, etc., per garantir la inclusió del màxim de visions possibles en la seva redacció. Entre les accions que s’incorporen en el disseny metodològic i l’organització dels processos participatius que es desenvolupen per complir amb la mesura de govern podem destacar: - En tots els processos es promou la màxima pluralitat i diversitat, així com l'efectiva igualtat de gènere en la participació, facilitant la presència efectiva dels diversos col·lectius que conformen la composició poblacional del conjunt de l’àmbit d’actuació. - En els processos es preveu, en cas que sigui possible, la presència de dones entre les persones que ofereixen explicacions tècniques. - Es té cura del llenguatge de manera que sigui inclusiu des de la perspectiva de gènere. - En tots els processos es té en compte fer les reunions de 18:00 a 20:00h per ser una franja més compatible amb les tasques d’atenció i cura. - En alguns processos s’ha ofert servei de cura per atendre els infants a fi que les mares i pares puguin participar amb confiança i responsabilitat (La Model; Sessió de debat per la millora de la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques de l'àrea d'Ecologia Urbana; Sessions de diagnosi i de proposta del procés participatiu Pi i Margall) . - En el disseny de processos i sessions participatives s’ha incorporat a personal tècnic de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps per a vetllar per la incorporació d’accions que donin compliment a la mesura de govern. Alguns exemples d’inclusió dels diferents punts de vista en els diagnosis de projectes de transformació són el procés participatiu Repensem el 22@ (2017-2018) que serveix de diagnosi prèvia i que genera el Pacte posterior que motiva la modificació de PGM. El continuat i actiu procés participatiu de la implementació del Programa Superilles en la ciutat de Barcelona. També el PAM d’Ecologia Urbana i Gènere de febrer del 2020, ja citat. En l’apartat de projectes, el procés participatiu transversal de la Meridiana (2017), ja explicat i el de Pi i Margall són una bona mostra de incorporació de metodologies per garantir una visió inclusiva en la posterior redacció dels projectes.
  • 41. 40 3.2.4 Elaboració, durant l’any 2017, de criteris i indicadors de gènere per a la revisió de projectes. Recentment, i donant continuïtat al Manual d’urbanisme de gènere, hem seguit treballant i estem formalitzant la Guia pràctica per a la integració del gènere als Plans i Projectes. Xarxa de vida quotidiana. Prospectiva de Model Urbà. Ecologia Urbana. 2020. És un document elaborat en col·laboració amb Mònica Beguer Jornet i l’equip de Territoris XLM; pensat per anar al detall i donar criteris de qualitat, recomanacions i paràmetres de millora de la vida quotidiana, al servei dels equips tècnics que elaboren i revisen planejament, projectes d’espai públic i d’equipaments. La guia desplega 69 recomanacions de qualitat, agrupades en 19 indicadors de confort, i en 10 criteris de qualitat. Són : 1) Confort del vianant; 2) Transport públic i serveis; 3) Infraestructura verda de qualitat; 4) Espai públic funcional; 5) Interacció amb perímetre urbà; 6) Proximitat i ús eficient dels equipaments; 7) Seguretat i claredat espacial; 8) Qualitat i confort; 9) Arrelament; i 10) Espais de participació. I corresponen a 3 àmbits: espai físic, activitats i percepció sobre l’entorn. Totes elles referides a l’espai públic, a les plantes baixes de l’entorn, als edificis d’habitatges i als equipaments, per a millorar el confort en la xarxa de vida quotidiana. Destacar la voluntat d’una estructura senzilla i clara del document i la facilitat de comprensió pràctica amb una infografia que explica, mot visualment, totes aquestes aportacions. També, volem incorporar en aquest apartat d’elaboració de nous criteris per a millorar projectes, el treball realitzat sobre Equipaments Municipals i perspectiva de gènere que planteja enllaçar amb la Mesura de Govern sobre equipaments municipals amb perspectiva de gènere. Barcelona té prop de 900 equipaments municipals de diferents tipus que són llocs de trobada i socialització per a totes les persones. Amb tot, existeix una bretxa de gènere en el seu ús. És a dir, dones i homes viuen la ciutat i fan un ús diferencial dels serveis i equipaments municipals, en funció dels rols tradicionals i les desigualtats de gènere que se’n deriven i que condicionen la seva quotidianitat. Per això, des de la perspectiva de gènere, els equipaments municipals han de ser espais inclusius, i el seu disseny, implantació i gestió han de situar la
  • 42. 41 vida al centre. Amb aquest objectiu, des de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps s’ha impulsat la realització l’estudi: “La incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona”, per Ana Paricio, i Alba Domínguez i Konstantina Chrysostomou de la Cooperativa Pla Estel. L’estudi analitzà set tipologies d’equipaments municipals: esportius, juvenils, d’infància, per a la gent gran, d’atenció i inclusió social, comercials i culturals. I s’examinaren especialment aquells elements (tant de l’interior, com de l’exterior dels equipaments) que podien estar generant usos diferencials per sexe, o bé experiències d’usuari i/o usuària diferents, per tal de detectar possibles obstacles i discriminacions, i per proposar alternatives per revertir-les des de la perspectiva de gènere. Una vegada finalitzat l’estudi, el passat mes de juliol es feu una sessió de treball intern, amb personal municipal, que va aplegar més de 60 persones dels principals departaments i òrgans de l’Ajuntament, implicats i responsables de la gestió, el disseny i la implantació dels equipaments de la nostra ciutat. En el transcurs de la sessió es feu una presentació dels principals resultats de l’estudi i s’obrí un espai pel debat sobre aspectes pertinents al gènere en el disseny dels espais municipals i en la gestió d’aquests. A més, la sessió va servir per reafirmar el compromís municipal amb la transformació feminista dels espais i equipaments de la ciutat. Per això, es planteja l’elaboració d’una futura Mesura de Govern sobre equipaments municipals i perspectiva de gènere i, en aquesta línia, properament s’activaran reunions de diferents grups de treball per a dotar-la de contingut. 3.2.5 Incorporació dels programes de despesa de l’Àrea d’Ecologia Urbana en l’anàlisi de l’impacte de gènere dels pressupostos municipals. La distribució dels recursos econòmics entre dones i homes és un dels criteris fonamentals que ens indica fins a quin punt una societat és equitativa o no en termes de gènere. Les administracions públiques, com a òrgans (re)distribuïdors de recursos, tenen una gran responsabilitat i una posició de privilegi per fer avançar la igualtat de gènere en aquesta qüestió. Per tant, per garantir que els pressupostos afavoreixen l’equitat, cal revisar la despesa i ingressos públics i el procés pressupostari des d’una perspectiva de gènere. L’Ajuntament de Barcelona, i més concretament el Departament de Transversalitat de Gènere de la Gerència de Recursos, elabora per tercer any consecutiu un informe d’impacte per conèixer si la despesa municipal té incidència en la igualtat de gènere, si l’augmenta o la disminueix. En aquest sentit, aquest anàlisi ha permès detectar quins programes de l’Àrea
  • 43. 42 d’Ecologia Urbana tenen impacte de gènere positiu, negatiu o neutre per tal de fer els ajustos necessaris. Els programes de l’Àrea d’Ecologia Urbana incorporats a l’anàlisi de l’impacte de gènere del Pressupost Municipal 2020 han estat els següents: 0502 1631 – Neteja Viària. 0504 1341 – Mobilitat. 0504 4411 – Transport col·lectiu urbà de viatgers. 0504 4412 – Altres transports de viatgers. Així mateix, des de la Gerència de l’Àrea d’Ecologia Urbana i la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps (òrgan que elabora l’informe d’impacte de gènere dels pressupostos municipals) s’ha acordat una incorporació progressiva dels programes de despesa específics de l’àmbit d’urbanisme. Així, pel pressupost 2021 s’ha previst la inclusió del programa de despesa 0505 1513 - Redacció de projectes-execució d'obres i ja s’ha articulat la participació de la persona que n’és referent a la formació específica programada pel 4art trimestre de 2020. 3.2.6 Reducció dels impactes en la conciliació familiar Reducció dels impactes en la conciliació familiar tant de les persones participants com de l’equip tècnic encarregat dels processos de participació. Per al compliment d’aquesta objectiu es procura convocar les sessions participatives en franges horàries que permetin un major grau de conciliació familiar, és a dir evitant horaris sopars i altres cures dels infants i persones dependents. Així mateix, es mira de facilitar un servei per atendre criatures, si pot ser prèviament concertat , per ajustar a les necessitats de les persones que participen en el procés. En concret en el procés participatiu de la Model (2018) s’han fer les reunions de 18:00 a 20:00h per ser una franja compatible amb les tasques de atenció i cura i es va oferir servei de cura d’infants per tal que les mares i pares podessin participar amb confiança i responsabilitat. Un altre exemple és el PAM D’ECOLOGIA URBANA I GÈNERE, que va tenir lloc el 25 de febrer de 2020, de 17 a 20 h a l’Espai Jove la Fontana, Gràcia, i es va oferir un espai de cura d’infants durant el temps de l’activitat. Fer menció, en aquest apartat, relatiu a la reducció dels impactes en la conciliació familiar, a la Instrucció de la Gerència Municipal de 15 de maig de 2020, relativa a l'establiment de pautes en el treball a distància durant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID- 19, per garantir al personal que presta serveis en la modalitat de treball a distancia la desconnexió digital i el respecte i protecció dels temps de descans, permisos i vacances així com la seva intimitat personal i familiar. Per al personal amb persones a càrrec (nens/es o
  • 44. 43 persones grans) afectats pel tancament de centres, es preveu, també, mesures de flexibilitat en matèria de jornada i d’horaris.
  • 45. POLIGONERES: Justícia de gènere al marge dret del Besòs Diagnosi Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Barcelona Regional Amb la col.laboració de: Novembre 2020 Document de treball
  • 46. 2
  • 47. Índex 1. Introducció.............................................................................................................................2 1.1 Objectius............................................................................................................................................................5 1.2 Àmbit d’estudi...................................................................................................................................................6 1.3 Metodologia .....................................................................................................................................................8 1.4.1 Fons documentals i de dades prèvies...........................................................................................9 1.4.2 Observació de l’espai públic ............................................................................................................10 1.4.3 Grups de discussió............................................................................................................................12 1.4.4 Enquestes a persones ......................................................................................................................13 1.4.5 Dades laborals de les empreses.....................................................................................................13 2. Resultats.................................................................................................................................15 2.1 Observació de l’espai públic ..........................................................................................................................16 2.1.1 Elements generals de l’espai físic...................................................................................................16 2.1.2 Elements generals de l’espai social................................................................................................20 2.1.3 Elements específics ..........................................................................................................................24 2.2 Grups de discussió..........................................................................................................................................30 2.3 Enquestes a persones ....................................................................................................................................32 2.4 Dades laborals de les empreses...................................................................................................................33 2.4.1 Cens d’empreses dels polígons ......................................................................................................33 2.4.2 Mesures de foment d’una ocupació lliure de desigualtats i discriminacions de gènere.....34 2.4.3 Promoció de l’emprenedoria amb perspectiva de gènere.........................................................36 3. Conclusions ..........................................................................................................................37 3.1 Un espai públic que no facilita la vida quotidiana .....................................................................................38 3.2 Un territori amb ubicació estratègica però que trenca la cadena de tasques i cures........................41 3.3 Uns polígons actius però masculinitzats i poc equitatius.......................................................................43 4. Línies estratègiques de proposta ....................................................................................45 5.Com passem a l’acció?Definició del Pla de Justícia de Gènere ................................50 6. Agents implicats al projecte .............................................................................................52
  • 48.
  • 49. 1 Aquest document és una diagnosi urbana i econòmica amb perspectiva de gènere dels polígons del marge dret del Besòs. La diagnosi urbana pretén obtenir, mitjançant l'observació i la participació, una radiografia de les característiques de l’entorn urbà des del punt de vista de la vida quotidiana i les cures. La diagnosi econòmica busca apropar-se al món laboral i de cures desde la perspectiva de l'economia feminista. Amb els resultats d’aquesta diagnosi s’han elaborat unes conclusions i unes línies estratègiques de treball.
  • 51. 3 I n t r o d u cci ó Font: En base a l’ortofoto extreta del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2020) “Les traves urbanes condicionen la presència i la situació de les dones en els polígons industrials. A aquestes, cal afegir-hi les desigualtats de gènere estructurals del món laboral, molt presents també en els polígons industrials.” La justícia de gènere passa per garantir la construcció d’una ciutat on les dones tenen veu i capacitat de decisió, on les tasques domèstiques i de cura estiguin distribuïdes de manera més equitativa i justa, i on el mercat laboral no sigui un espai de discriminacions i desigualtats de gènere. Una ciutat on la pobresa i la precarietat, que actualment tenen rostre de dona, vagin desapareixent, i on totes ens puguem sentir segures, gaudint d’una vida lliure de totes les violències. El reconeixement i la defensa de la diversitat sexual, cultural, d’edat, religiosa, d’origen, funcional o nacional de les dones són també pilars d’una ciutat equitativa. Una Barcelona on ens puguem sentir protagonistes i en posició d’igualtat tant en l’esfera cultural, econòmica, social i política com també en l’espai públic. Els polígons que existeixen a Barcelona són part de la història i del present productiu de la ciutat. Són espais on es desenvolupen activitats laborals, entre d’altres, diàriament i durant el dia i la nit. Tot i queenl’actualitatlamajoriadelspolígonsestroben en els marges i les zones limítrofes de Barcelona, alguns han quedat entre barris i fronteres urbanes i desurbanitzades, com és el cas dels de Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, Montsolís i Verneda Industrial. Aquesta casuística urbana genera problemes de mobilitat i d’inseguretat que requereixenunaintervenciópública.Elsobstacles urbans condicionen la presència i la situació de les dones en els polígons industrials, així com l’ús que en fan d'aquest espai i com s’hi senten en ell. A aquests, cal afegir-hi les desigualtats de gènere estructurals del món laboral, molt presents també en els polígons industrials.
  • 52. 4 I n t r o d u cci ó Font: Document de la Mesura de govern d’Urbanisme amb pespectiva de gènere de )l’Ajuntament de Barcelona (2017) La combinació de millores urbanes i econòmiques amb una perspectiva de gènere redundarà en benefici dels treballadors i de les treballadores dels polígons, en la revitalització de la zona i en el veïnatge que els envolta. L’objectiu i l’enfocament general és el de la transformació de l’espai envers la multifuncionalitat en termes urbans i d’activitats de les persones que hi transiten, treballen en els polígons o hi viuen a prop. El Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 planteja, en aquest sentit, actuacions que es troben tant en l’eix B d’Economia per a la Vida i Organització del Temps i en el D de Barris Habitables i Inclusius. És a dir, intervencions que s’han de portar a terme en l’àmbit dels treballs que desenvolupen les persones, com en les transformacions urbanes desitjables per a obtenir una ciutat on tothom pugui gaudir i viure sense desigualtats. La segona de les Línies d’actuació prioritàries de l’Estratègia per l’Ocupació de Barcelona (2016- 2020) és “incorporar la perspectiva de gènere en totes les actuacions que es portin a terme en el marc de l’Estratègia per l’Ocupació. Aquí caldrà fer especial atenció a la lluita contra l’escletxa salarial de gènere que reflecteix la discriminació i les desigualtats en el mercat de treball vers les dones. Així mateix, caldrà parar atenció a avançar en el reconeixement del treball no remunerat que es realitza fonamentalment a la llar i en la cura de les persones i que es desenvolupa majoritàriament per les dones”. Així mateix, el PAM 2016 – 2019 presenta l’Eix 3.3 - Urbanisme per als barris que incorpora l’actuació 3.3.20 Recuperar el teixit industrial: Torrent Estadella i Verneda Industrial. Aquesta actuació proposa “millorar la vitalitat i els espais públics del polígon, millorar la senyalització i la dotació de serveis urbans, i també la recuperació de les naus en desús per impulsar-hi el manteniment de l’activitat industrial, afavorint la producció de béns industrials de proximitat i les activitats industrials vinculades a la innovació, la formació i la millora del metabolisme urbà. Coordinar-se amb les petites i mitjanes empreses, l’economia cooperativa, social i solidària i petits emprenedors per dinamitzar-ne l’activitat”. En la mateixa direcció, la mesura de govern d’Urbanisme amb Perspectiva de Gènere: L’urbanisme de la vida quotidiana (Març, 2017) planteja la següent actuació: 3.1.7 Projecte pilot en polígon industrial des de la perspectiva de gènere, tenint present la mobilitat i la seguretat, la millora del disseny de l’espai urbà i les polítiques d’ocupació i gènere. Es proposa treballar en el cas del polígon del Bon Pastor i Torrent de l’Estadella, i fer-ho en coordinació amb Barcelona Activa i el projecte de Pla de Barris.
  • 53. 5 I n t r o d u cci ó 1.1 Objectius Els polígons de la zona del Besòs requereixen d’una actuació transversal, amb perspectiva de gènere, que propiciï una transformació de l’espai urbà en termes d’accessibilitat i seguretat per garantir que tothom pugui treballar, fer servir els polígons i transitar per la zona amb total autonomia i amb igualtatd’oportunitats. D’altrabanda,ésnecessari portar a terme un canvi progressiu de model econòmic amb criteris innovadors i socials, que posienelcentreelementsdel’economiafeminista, fomentant la contractació femenina de qualitat, l’emprenedoria de les dones i la seva participació en uns sectors fins ara masculinitzats, impulsant així el seu empoderament a la societat. Així mateix s’ha de garantir que les cures i altres treballs de sosteniment de la vida es poden realitzar en les millors condicions. Per tant, l’objectiu estratègic de Poligoneres és doble; d’una banda es tracta de fer realitat una transformació de l’espai públic dels polígons basada en un urbanisme de la vida quotidiana. I d’altra aconseguir que aquests polígons siguin també motors de la justícia de gènere en el món econòmic. Aquest projecte consta d’una anàlisi urbana i econòmica dels polígons del marge dret del Besòs, centrada en aquests dos àmbits: 1. L’espai públic. 2. El món econòmic, laboral i de cures. A partir d’aquesta anàlisi s’obtenen uns resultats i s’extreuen unes conclusions transversals que s’estan portant a terme en l’actualitat. Aquestes engloben les dues vessants: espai públic i món econòmic, laboral i de cures. Per últim, amb l’elaboració Pla de Justícia de Gènere es presentaran propostes concretes d’actuació sobre el territori. Font: Procés de treball - Pla estel (2020)