The document discusses the benefits of exercise for mental health. Regular physical activity can help reduce anxiety and depression and improve mood and cognitive function. Exercise causes chemical changes in the brain that may help protect against mental illness and improve symptoms.
The document discusses the benefits of exercise for mental health. Regular physical activity can help reduce anxiety and depression and improve mood and cognitive function. Exercise causes chemical changes in the brain that may help protect against mental illness and improve symptoms.
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Home
Estem davant d’un repte. Cada dia ens exposem a un gran nombre de reptes, poc o molt grans, que desitgem assolir-los amb èxit.
La tasca de ser Pare és una d’elles i, sense saber perquè, un es planteja milers de preguntes, si ho faig bé o no? Si podria fer més? o si faig tot el què està a les seves mans? Per tal d’ajudar els nostres fills.
Davant qualsevol repte o objectiu és essencial fer-se tres preguntes:
1. Podem fer-ho?
2. Volem fer-ho?
3. Sabem fer-ho?
La resposta positiva de cada una d’elles ens condueix a l’Èxit en la consumació del repte o objectiu marcat.
Desplaçant això en el tema que ens ocupa: “Com acompanyar els nostres fills en l’estudi?”, anem a veure quines són les respostes....
1. Podem fer-ho? Poder significa tenir la capacitat i l’habilitat per fer-ho. (us faig aquesta pregunta. Creieu que podeu?)
1. La capacitat, l’habilitat i la competència són aptituds, que tots els éssers humans tenim per naturalesa per a realitzar amb èxit qualsevol tasca. Respecte al tema d’avui, estem parlant de tenir la capacitat de guiar els nostres fills cap a l’autonomia personal i la responsabilitat de la seva feina. Cal potenciar la seva autonomia de treball.
L’ objectiu educatiu que hem de marcar-nos els pares és que els nostres fills tinguin la suficient maduresa i autonomia per organitzar-se en el tema dels estudis, i també seria extensible a altres àmbits. Per posar-nos una fita, allò desitjable seria que amb 12-13 anys, els nostres fills es poguessin organitzar per sí mateixos l'horari d'estudi, si s'han d'aixecar el matí o es queden el vespre perquè tenen un examen...
Per assolir aquesta fita educativa, els pares hem de començar des de petits, poc a poc, que siguin ells els que fan les coses. A mesura que va passant el temps se’ls ha de deixar més responsabilitats per anar desenvolupant l’autonomia.
El criteri és que quant més petits (6 a 9), hem de fer el seguiment de les tasques dels nostres fills més d’ a prop. Quant van essent més grans (10 a 12) i han guanyat en autonomia i responsabilitat, els podrem donar més distància en el seguiment. Quan més petits necessitaran més direcció, quan més grans més acompanyament. I en tot moment, reforçarem tots els seus avenços.
Han d’aprendre que ells mateixos són els responsables dels seus estudis i de la seva feina, que són els que han de realitzar els seus deures i preparar els seus exàmens. I si tenen algun problema, han d’aprendre a trobar ells mateixos la solució, a viure les conseqüències de no entregar quelcom a temps, etc.
Hem de tenir en compte que els pares podem dir que estudiïn, que facin això o allò altre, però que això es pot fer quan són petits, perquè accepten les nostres indicacions sense protestar, però quan arriben a l'adolescència, si no va sorgint d'ells mateixos fer les coses, perquè entenen que això ho han de fer, poc podrem fer amb imposicions si els
Oli en un llum: el camí més segur per a la formació docent per al desenvolup...Josep Miquel Arroyo Baena
L'objectiu del curs és establir una anàlisi de la nostra tasca docent que permeti el debat pedagògic i el paper de l'educació en la formació d'adults. Intentarem definir un sistema organitzatiu per incorporar metodologies i introduir l'anomenada "innovació pedagògica" a l’aula de manera gradual i reflexiva.
El canvi com a element de renovació metodològica
Per què canviar?
I per on comencem?
Què necessitem per introduir la innovació a classe?
Com introduïm aquests canvis al projecte curricular?
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Home
Estem davant d’un repte. Cada dia ens exposem a un gran nombre de reptes, poc o molt grans, que desitgem assolir-los amb èxit.
La tasca de ser Pare és una d’elles i, sense saber perquè, un es planteja milers de preguntes, si ho faig bé o no? Si podria fer més? o si faig tot el què està a les seves mans? Per tal d’ajudar els nostres fills.
Davant qualsevol repte o objectiu és essencial fer-se tres preguntes:
1. Podem fer-ho?
2. Volem fer-ho?
3. Sabem fer-ho?
La resposta positiva de cada una d’elles ens condueix a l’Èxit en la consumació del repte o objectiu marcat.
Desplaçant això en el tema que ens ocupa: “Com acompanyar els nostres fills en l’estudi?”, anem a veure quines són les respostes....
1. Podem fer-ho? Poder significa tenir la capacitat i l’habilitat per fer-ho. (us faig aquesta pregunta. Creieu que podeu?)
1. La capacitat, l’habilitat i la competència són aptituds, que tots els éssers humans tenim per naturalesa per a realitzar amb èxit qualsevol tasca. Respecte al tema d’avui, estem parlant de tenir la capacitat de guiar els nostres fills cap a l’autonomia personal i la responsabilitat de la seva feina. Cal potenciar la seva autonomia de treball.
L’ objectiu educatiu que hem de marcar-nos els pares és que els nostres fills tinguin la suficient maduresa i autonomia per organitzar-se en el tema dels estudis, i també seria extensible a altres àmbits. Per posar-nos una fita, allò desitjable seria que amb 12-13 anys, els nostres fills es poguessin organitzar per sí mateixos l'horari d'estudi, si s'han d'aixecar el matí o es queden el vespre perquè tenen un examen...
Per assolir aquesta fita educativa, els pares hem de començar des de petits, poc a poc, que siguin ells els que fan les coses. A mesura que va passant el temps se’ls ha de deixar més responsabilitats per anar desenvolupant l’autonomia.
El criteri és que quant més petits (6 a 9), hem de fer el seguiment de les tasques dels nostres fills més d’ a prop. Quant van essent més grans (10 a 12) i han guanyat en autonomia i responsabilitat, els podrem donar més distància en el seguiment. Quan més petits necessitaran més direcció, quan més grans més acompanyament. I en tot moment, reforçarem tots els seus avenços.
Han d’aprendre que ells mateixos són els responsables dels seus estudis i de la seva feina, que són els que han de realitzar els seus deures i preparar els seus exàmens. I si tenen algun problema, han d’aprendre a trobar ells mateixos la solució, a viure les conseqüències de no entregar quelcom a temps, etc.
Hem de tenir en compte que els pares podem dir que estudiïn, que facin això o allò altre, però que això es pot fer quan són petits, perquè accepten les nostres indicacions sense protestar, però quan arriben a l'adolescència, si no va sorgint d'ells mateixos fer les coses, perquè entenen que això ho han de fer, poc podrem fer amb imposicions si els
Oli en un llum: el camí més segur per a la formació docent per al desenvolup...Josep Miquel Arroyo Baena
L'objectiu del curs és establir una anàlisi de la nostra tasca docent que permeti el debat pedagògic i el paper de l'educació en la formació d'adults. Intentarem definir un sistema organitzatiu per incorporar metodologies i introduir l'anomenada "innovació pedagògica" a l’aula de manera gradual i reflexiva.
El canvi com a element de renovació metodològica
Per què canviar?
I per on comencem?
Què necessitem per introduir la innovació a classe?
Com introduïm aquests canvis al projecte curricular?
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Per què als nois no els agrada anar a l' escola
1.
2. PRINCIPIS
Principi cognitiu.
Coneixement envers l’alumne.
Implicació per a l’ aula.
3. PRIMER PRINCIPI
Les persones som curioses per naturalesa, però no estem
preparades per a reflexionar. De fet si no es donen unes bones
condicions evitem fer-ho.
Com puc saber el que els meus alumnes saben i saben fer?
Pensar bones preguntes a fer a l’ aula i explicar-les molt bé
assegurant-nos que tothom sap el que preguntem .
4. SEGON PRINCIPI
El coneixement previ és una condició sine quan non perque es
doni la comprensió.
Què sap el meu alumne?
No és possible raonar bé sobre un tema si no hi ha coneixements
factuals del mateix.
5. TERCER PRINCIPI
La MEMÒRIA és el que queda desprès de la reflexió.
En què pensaran els alumnes durant la classe ?
La millor manera de valorar una classe es preguntar-se què pensarà l’
alumne durant la mateixa.
6. QUART PRINCIPI
Comprenem millor les coses quan ens les expliquen en un context
familiar. La majoria de les coses que sabem són concretes.
Què sap l’ alumne que pugui ajudar-lo a comprendre la nova
informació ?
L’ objectiu a de ser sempre l’ estructura profunda de
coneixement explícita o implícitament però l’ estructura
superficial serà la primera que tindrà en ment l’ alumne.
7. CINQUÈ PRINCIPI
Per a ser molt bo cal mol d’ entrenament.
Com puc aconseguir que l’ alumne s’ entreni molt sense
avorrir-se.
Cal reflexionar sobre el coneixement que l’ alumne té i
ajudar-lo a entrenar-se.
8. SISÈ PRINCIPI
El coneixement que adquirim en els nostres primers anys són
totalment diferents dels que adquirim en els nostres últims anys de
formació. ( novells- experts )
Quina diferència hi ha entre els nostres alumnes i els experts ?
Cal tenir molt present la comprensió profunda és més important
que l’ adquisició de nous coneixements.
9. SETÈ PRINCIPI
Els nens i les nenes són més semblants que diferents a l’ hora de
reflexionar.
Saber quin és l’estil cognitiu dels nostres alumnes no és tan
necessari.
Cal concentrar-se més en el contingut de les lliçons que en les
diferències d’ estil cognitiu que hi pot haver en els nostres alumnes
en el moment de preparar una lliçó.
10. VUITÈ PRINCIPI
La intel.ligència dels nostres alumnes és diferent, però tota
es pot millorar amb esforç i treball constant.
Preguntar als nostres alumnes quina idea d’ intel.ligència
tenent .
Parlar d’ èxit i fracàs als nostres alumnes en termes d’ esforç i
no de capacitat.
11. NOVÈ PRINCIPI
L’ensenyament com a qualsevol competència cognitiva millora amb
la pràctica.
Preguntar-me quins aspectes de la meva pràctica docent
funcionen bé amb els meus alumnes i quins puc millorar.
Millorar requereix alguna cosa més que l’ experiència que
vaig acumulant dia a dia. Exigeix un esforç conscient per fer-
ho i és imprescindible els comentaris i observacions dels
demés respecte a la meva pràctica.