2. Què i per a qui?
Què? Un qüestionari metacognitiu per respondre
després de cada unitat didàctica.
Per a qui? Per a 23 estudiants d’un curs
intermedi 2 del SCC del Pla de l’Estany.
3. Objectius
-Fomentar l’autonomia de
l’estudiant a partir de la presa de
consciència del propi procés
d’aprenentatge.
- Fer explícit l’estadi cognitiu
superior que s’assoleix en la
interacció amb els altres.
4. El qüestionari
Inspirat en...
-L’article “Instruments per al foment de processos
autoreguladors en situacions diverses d’aprenentatge”
d’Olga Esteve i Marta Arumí. Generalitat de Catalunya,
Barcelona, 2006.
-- Els qüestionaris que inclou el llibre Fem-ho fàcil.
Intermedi català per a adults 2, de l’Editorial Barcanova,
que és el llibre que vam utilitzar durant el curs.
6. Funcionament
1. Els estudiants van omplir el qüestionari després de cada
unitat didàctica.
2. A mig curs, els els vaig demanar i els vaig fer comentaris
al mateix paper del qüestionari. Hi va haver un comentari
oral genèric amb tot el grup classe i, també, converses
individuals.
3. A final de curs vam repetir la dinàmica.
* El qüestionari representava el 10% de l’avaluació final.
7. Reflexions i debat
-Una de les reflexions més habituals entre els estudiants va
ser la dificultat de treballar en grup, per “l’actitud passiva
d’alguns companys” o per “l’actitud intransigent” d’alguns
altres.
PREGUNTES PER AL DEBAT AMB EL GRUP-CLASSE
-És imprescindible que tothom assumeixi la mateixa
càrrega part de feina?
- Som persones diverses amb qualitats diferents. Com les
podem aprofitar?
- El que participa menys més, aprèn menys més? Es
mereix menys més nota?
- Expressem la insatisfacció satisfacció amb l’actitud dels
altres quan treballem en grup?
8. Reflexions i debat
Altres reflexions,
-La importància/dificultat de trobar espais de tranquil·litat
a casa per treballar.
- L’ús d’Internet per resoldre dubtes.
- L’esforç per començar a llegir en català una estona
cada dia.
- L’aprenentatge a través dels altres i la superació de la
vergonya a expressar l’opinió dins el grup.
9.
10. Reticències
-Estudiants que els costa fer la graella en un inici ja que no
acaben d’entendre què se’ls demana. En aquest cas, i amb
el vistiplau de la persona en qüestió, llegeixo la graella d’un
company.
- Hi va haver un estudiant que no es va acabar de
convèncer de la utilitat del qüestionari. Tot i això, el final
el va respondre amb reflexions curtes però significatives.
11.
12. Regals col·laterals
El qüestionari va permetre...
- Conèixer els aspectes del programa que els angoixava
no assolir.
- Saber els temes amb els quals volien aprofundir.
- Les tasques/activitats que els semblaven més divertides
i/o útils.
- Treballar la manca de confiança en la capacitat
d’aprenentatge de molts estudiants.
13. Per pensar-hi...
- El qüestionari s’ha de passar després de cada unitat
didàctica? Si abusem del recurs no podem caure en
l’avorriment de l’alumnat i en el desaprofitament?
- Com s’ha de fer el tractament de la informació dels
qüestionaris, individualment, en grups, amb tot el grup
classe?
- Cal fer preguntes més concretes al qüestionari? O
està bé que siguin obertes ja que sense constrenyiments
sorgeixen les preocupacions i satisfaccions més genuïnes?
14. Valoració final
“L’experiència d’aquest qüestionari és excessivament curta,
incipient i parcial. És un tros de fang sense modelar, però
crec que sí, que val la pena.”
PER QUÈ?
-Aturar-se a pensar, fer balanç i veure’s obligat a trobar paraules
sobre com aprenem com a individus i, sobretot, en relació als
altres és un esforç que, sens dubte, ens aporta més coneixement
sobre nosaltres mateixos i ens ajuda a la regulació del nostre
aprenentatge.
-“Però això només és una part d’un procés molt més
complex que inclou molts prismes.”
15. Valoració final
- Institucions i professionals ens ho creiem això de
l’autoregulació?
-Estem preparats per treballar-hi?
- Fomentar l’autonomia és un canvi per a l’alumnat però també per al
professorat, que pot sentir-se incòmode en un paper que replanteja
el seu rol tradicional.